Guillem II d'Anglaterra: diferència entre les revisions

| títol =Rei dels anglesos▼

| imatge =William2.jpg▼

| regne =[[9 de setembre]], [[1087]] - [[2 d'agost]], [[1100]]▼

| successor =[[Enric I d'Anglaterra|Enric I Beauclerc]]▼

| dinastia =[[Dinastia normanda|Normanda]]▼

Es desconeix la data de naixement de Guillem II, però nasqué entre els anys 1056 i 1060. Fou el tercer dels quatre fills mascles que tingueren Guillem I i [[Matilde de Flandes]] i nasqué al [[Ducat de Normandia]] que heretaria el seu germà gran [[Robert III de Normandia|Robert]]. La mort del seu germà Ricard l'any 1081 el situà en la línia successòria i acabà heretant el títol de rei d'Anglaterra l'any 1087 després que el seu pare repartís els seus territoris entre els seus dos fills majors. Amb tot, la relació entre els seus germans [[Robert III de Normandia|Robert]] i [[Enric I d'Anglaterra|Enric]] mai foren bones. El cronista [[Orderic Vitalis]] relaciona aquesta mala relació amb el fet que Guillem i Enric tiraren al cap del seu germà major Robert un cubell d'aigua pudent provocant un altercat entre els tres germans que obligà al rei Guillem a intervenir. Fos com fos, l'enemistat entre germans es traslladà al camp polític i militar després de la mort de Guillem I.▼

La divisió que Guillem I féu dels territoris comportà un greu dilema a la noblesa normanda de les dues bandes del [[Canal de la Mànega]], ja que l'enemistat entre Guillem i el seu germà Robert els obligà a decantar-se a favor d'un o altra. Davant d'aquest problema, la noblesa decidí que la millor solució era unir Anglaterra i Normandia sota un únic governant, fet que els conduí a reconèixer a Robert com a rei d'Anglaterra i sublevar-se contra Guillem II en l'anomenada [[Rebel·lió de 1088]] sota el comandament del bisbe [[Odó de Bayeux]]. Tanmateix Guillem guanyà la simpatia del poble anglès amb plata i promeses de bon govern i derrotà als sublevats assegurant d'aquesta manera la seva autoritat. La rebel·lió de 1088 i la implicació directa del seu germà Robert l'animaren a conquerir Normandia. L'any 1090 les forces de Guillem desembarcaren a Normandia i destrossaren els exèrcits del seu germà, obligant a Robert a cedir una part de les seves terres. Els dos resolgueren les seves diferències i Guillem es comprometé a ajudar al seu germà en la recuperació de territoris conquerits per França, bàsicament [[Maine (França)|Maine]].▼

=== Regnat de Guillem II ===▼

Les institucions reials anglonormandes que Guillem I implantà i Guillem II desenvolupà assoliren un grau d'eficàcia desconeguda fins llavors a Europa. El poder personal que el rei excercia a través d'una cancelleria lleial i eficaç permetia al rei penetrar fins a l'àmbit local. Aquesta administració afavorí de manera decisiva a la unificació del regne. Amb tot, Guillem II es passà gran part del seu regnat barallant-se amb l'església. Després de la mort de l'[[arquebisbe de Canterbury]] Lanfranc, endarrerí el nomenament d'un arquebisbe nou mentre s'apropiava d'ingressos eclesiàstics, fet que provocà la irritació papal. Finalment Guillem nomenà el monjo benedictí [[Anselm de Bec]] (considerat el teòleg més important de la seva generació) nou arquebisbe de Canterbury. ▼

Anselm de Bec, a diferència de Lanfranc, fou un ferm seguidor de la [[Reforma gregoriana]]. Guillem i Anselm estigueren en desacord en multitud d'assumptes fet que provocà la convocatòria d'un consell a [[Rockingham]] el 1095 per part de Guillem amb la intenció de fer obeir Anselm de Bec; no obstant l'arquebisbe apel·là a Roma. A l'octubre de 1097, Anselm de Bec s'exilià per portar el seu cas al [[Papa Urbà II]]. Tanmateix Urbà II no li interessava crear-se nous enemics (l'Emperador d'Alemanya donava suport a un antipapa) i a més havia signat un concordat amb Guillem II d'Anglaterra en que reconeixa el funcionament eclesiàstic anglonormand a canvi del seu reconeixement com a Papa per part del rei anglès. Anselm de Bec no tornà a Anglaterra fins després de la mort de Guillem II.▼

=== La seva mort ===▼

[[Fitxer:Rufus_Stone.jpg|thumb|Monument situat al lloc on es trobà el cadàver de Guillem II]]▼

Potser l'esdeveniment més memorable en la vida de Guillem II el Roig fou la seva mort, que ocorregué mentre caçava. Se suposa que una fletxa li travessà el cor, però les circumstàncies resulten confuses. L'última vegada que se'l veié amb vida fou quan se separà del seu grup mentre caçava al [[New Forest]] (Bosc Nou) i el seu cadàver seria trobat per uns camperols el dia següent. Tanmateix el cadàver seria abandonat al lloc on el trobaren perquè, al morir sense descendència, els nobles tingueren por de la destrucció del regne i marxàren cap a les seves possessions.▼

Els cronistes van explicar que la mort de Guillem II va ser un accident provocat pel seu amic i company de cacera Walter Tyrrel, que errà el tret i tocà el rei travessant-li el pit i provocant-li la mort. Segons el cronista [[Guillem de Malmesbury]] en la seva obra ''Crònica dels reis d'Anglaterra'' (1128), Walter Tyrrel hauria abandonat el cadàver per por a ser acusat d'assassinat. Tanmateix el suggeriment obvi és que un dels molts enemics de Guillem pugui haver estat reponsable de la seva mort. Fins i tot els cronistes del temps assenyalen que Walter com un arquer excel·lent, fet que fa improbable la hipòtesis d'un accident. S'ha de tenir en compte, a més a més, que el germà petit de Guillem, Enric, estigué present a la cacera i que es beneficià directament de la mort del seu germà al ser coronat rei immediatament després. Amb tot, Walter Tyrrel es veié obligat a exiliar-se per la mort del rei tot i que l'[[Abat Suger]] jurà en la seva crònica que Walter no estava present en la zona del bosc on es trobà el cadàver del rei.▼

{{commonscat}}▼

* [[Eadmer]]▼