Viquipèdia

Francesc Simon i Font: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
 
(17 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Francesc Simón i Font''' (Barcelona, [[1843]] – maig de [[1923]]){{IniciBio}}<ref>Diari ''{{ref-llibre|url=https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1924/05/15/LVG19240515-002.pdf|títol=La Vanguardia'' de 20/|data=15-05/1923, -1924|pàgina 10.=2}}</ref> fou un empresari i editor català.
 
== Biografia ==
Era fill d'Esteve Simon i Feu (†1889),<ref>{{Ref-llibre|títol=La Publicidad: eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1450492&presentacion=pagina&posicion=4&registrardownload=0|data=01-11-1889|pàgines=4}}</ref> natural de [[Mataró]] i sabater d'ofici, i de Marianna Font i Serra de Barcelona, amb domicili al carrer de Sant Pau, 21. De molt jove, segurament als 14  anys, va entrar com a aprenent a la casa editorial de [[J. Aleu i Fugarull]], i aquest fou el seu primer contacte amb el món del llibre.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|pàgines=224|isbn=}}</ref>
 
Va ser un dels fundadors el 1861 de l'[[editorial Montaner i Simón]], juntamentJuntament amb [[Ramon de Montaner i Vila]],<ref>{{Ref-web|url=http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique955|títol=La Montaner i Simon. Una editorial amb història|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|data=}}</ref> va ser un dels fundadors el 1861 de l'[[editorial Montaner i Simon]], empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del {{segle|XX}}.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sàiz i Xiqués|nom=Carles|article=|publicació=Ramon de Montaner i Vila (1828-1921): Aproximació biográfica del primer Comte de la Vall de Canet. El Sot de l'Aubó, 25|data=2008|pàgines=}}</ref> L'editorial —que(que va publicar el seu primer títol el 1868—1868)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Castellano|nom=Philippe|article=La primera gran indústria del llibre: les editorial Espasa, Salvat i Montaner y Simón|publicació=L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona|data=2008|pàgines=223-240}}</ref> fou responsable del ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes]]''.,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Prieto García-Seco|nom=David|article=El diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (1887-1898) de la editorial Montaner y Simón: reflexiones en torno a su nomenclatura y sus fuentes textuales|publicació=Las ideas y realidades lingüísticas en los siglos XVIII y XIX|data=2009|pàgines=535-550}}</ref> i a fixar la seu al carrer d'Aragó, 255 de Barcelona, en un edifici emblemàtic obra d'[[Lluís Domènech i Montaner]],<ref name=:0/> i que actualment és la seu de la [[Fundació Antoni Tàpies]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique955|títol=Fundació Tàpies|consulta=5-4-2017}}</ref>
 
El 1878, Francesc SimónSimon havia fet construir la [[Torre Simon|Torre Simón]] de la [[Barri de Gràcia|vila de Gràcia]], com a casa d'estiueig, el primer projecte arquitectònic de [[Lluís Domènech i Montaner]]. Va ser projectada sota un estil eclèctic [[Neoclassicisme|neoclàssic]] [[pal·ladià]] que ja anunciava l'estil modernista que el caracteritzaria, tot i que actualment està molt modificada i ampliada.<ref name=":0">{{Ref-webpublicació|url=http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/269918|títol=La torre Simon (1878) de la vila de Gràcia. El primer projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner|consultaurl=04https://raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/269918|publicació=Sot de dl'abrilAubó, de 2017El|llenguadata=Català2013|dataissn=2014-5969|pàgines=13–22|exemplar=43|nom=Carles|cognom=Sàiz i Xiqués}}</ref>▼
Cal destacar que [[editorial Montaner i Simón|l'editorial Montaner i Simón]] va fixar la seu en l'edifici emblemàtic que els socis van fer construir a [[Lluís Domènech i Montaner]] a partir de 1879<ref name=":0"/> i que avui és la seu de la [[Fundació Antoni Tàpies|Fundació Tàpies]], al carrer d'Aragó, 255, de Barcelona.<ref>{{Ref-web|url=https://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique955|títol=Fundació Tàpies|consulta=5 d'abril de 2017|llengua=Català|data=}}</ref>
 
Juntament amb [[Ramon de Montaner i Vila]] i el tonenc [[Josep Roqueta i Bres]], va ser propietari del [[balneariBalneari Roqueta]] de la localitat de [[Tona (Osona)|Tona]]. El manantial de Roqueta fou declarat d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per [[Lluís Domènech i Montaner]],<ref>{{Ref-web|url=http://webrutes.proxarxa.net/toponim.php?top=32|títol=Antics balnearis Tona (Osona)|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Milà Puigdomènech, Josep|dataarxiuurl=https://web.archive.org/web/20170405073523/http://webrutes.proxarxa.net/toponim.php?top=32|arxiudata=2017-04-05}}</ref> igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066410.xml|títol=Tona|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Grup Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>▼
▲El 1878 Francesc Simón havia fet construir la [[Torre Simon|Torre Simón]] de la [[Barri de Gràcia|vila de Gràcia]], com a casa d'estiueig, el primer projecte arquitectònic de [[Lluís Domènech i Montaner]]. Va ser projectada sota un estil eclèctic [[Neoclassicisme|neoclàssic]] [[pal·ladià]] que ja anunciava l'estil modernista que el caracteritzaria, tot i que actualment està molt modificada i ampliada.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/269918|títol=La torre Simon (1878) de la vila de Gràcia. El primer projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner|consulta=04 d'abril de 2017|llengua=Català|data=}}</ref>
 
De nou en el camp de l'editorial, a partir de 1905 Francesc SimónSimon seràseria el president de l'[[Institut Català de les Arts del Llibre]] i de la seva publicació, la [[Revista Gràfica]], amb què s'obre una nova etapa. En aquells moments comptava amb [[Adolf Alegret]] com a director literari i el dibuixant [[Josep Triadó i Mayol|Josep Triadó]] com a director artístic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|lloc=Barcelona|pàgines=275|isbn=}}</ref> El 26 de gener de 1906 SimónSimon va inaugurar l'[[Escola d'Arts Gràfiques]] (la primera d'Espanya), de la qual va ser el seu màxim impulsor des de l'Institut.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|lloc=Barcelona|pàgines=271|isbn=}}</ref>▼
▲Juntament amb [[Ramon de Montaner i Vila]] i el tonenc [[Josep Roqueta i Bres]] va ser propietari del [[balneari Roqueta]] de la localitat de [[Tona (Osona)|Tona]]. El manantial de Roqueta fou declarat d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per [[Lluís Domènech i Montaner]],<ref>{{Ref-web|url=http://webrutes.proxarxa.net/toponim.php?top=32|títol=Antics balnearis Tona (Osona)|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Milà Puigdomènech, Josep|data=}}</ref> igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066410.xml|títol=Tona|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Grup Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
 
Francesc Simón va fer construir per a la seva família una nova gran casa d'estiueig a [[Tona (Osona)|Tona,]] que es coneix precisament com a "«Torre Simón"Simon», dissenyada per l'arquitecte [[Francesc Guàrdia i Vial]] (gendre i col·laborador de [[Lluís Domènech i Montaner]]). La casa es va acabar el 1923, precisament el mateix any en què va morir l'important patrici barceloní.▼
▲De nou en el camp de l'editorial, a partir de 1905 Francesc Simón serà el president de l'[[Institut Català de les Arts del Llibre]] i de la seva publicació, la [[Revista Gràfica]], amb què s'obre una nova etapa. En aquells moments comptava amb [[Adolf Alegret]] com a director literari i el dibuixant [[Josep Triadó i Mayol|Josep Triadó]] com a director artístic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|lloc=Barcelona|pàgines=275|isbn=}}</ref> El 26 de gener de 1906 Simón va inaugurar l'[[Escola d'Arts Gràfiques]] (la primera d'Espanya), de la qual va ser el seu màxim impulsor des de l'Institut.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vélez|nom=Pilar|títol=L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona|edició=Biblioteca de Catalunya|llengua=Català|data=2008|lloc=Barcelona|pàgines=271|isbn=}}</ref>
 
Les seves restes reposen des de 1923 en el panteó familiar del [[Cementiri del Sud-oest|cementiri de Montjuïc]], que va fer construir ell mateix amb disseny de [[Josep Domènech i Estapà|Josep Domènech Estapà]]. L'obra va ser enllestida l'any 1892. És un bloc massís i compacte, amb grans arcs de mig punt a les façanes i cobert amb una cúpula.<ref>{{Ref-webPobles de Catalunya|url=http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9132|títol=Panteó família Simón (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)|consulta=04 d'abril de 2017|llengua=Català|data=}}</ref>▼
▲Francesc Simón va fer construir per a la seva família una nova gran casa d'estiueig a [[Tona (Osona)|Tona,]] que es coneix precisament com a "Torre Simón", dissenyada per l'arquitecte [[Francesc Guàrdia i Vial]] (gendre i col·laborador de [[Lluís Domènech i Montaner]]). La casa es va acabar el 1923, precisament el mateix any en què va morir l'important patrici barceloní.
 
▲Les seves restes reposen des de 1923 en el panteó familiar del [[Cementiri del Sud-oest|cementiri de Montjuïc]], que va fer construir ell mateix amb disseny de [[Josep Domènech i Estapà|Josep Domènech Estapà]]. L'obra va ser enllestida l'any 1892. És un bloc massís i compacte, amb grans arcs de mig punt a les façanes i cobert amb una cúpula.<ref>{{Ref-web|url=http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9132|títol=Panteó família Simón (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)|consulta=04 d'abril de 2017|llengua=Català|data=}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 24 ⟶ 23:
 
{{ORDENA:Simon Font, Francesc}}
[[Categoria:Editors barcelonins]]
[[Categoria:Morts a Barcelona]]
[[Categoria:BarceloninsEditors barcelonins contemporanis]]
[[Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Simon_i_Font»