Port de València: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 00:55, 12 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.189.682 edits m Corregit: mercancies -> mercaderies ← Edició anterior		Revisió de 09:41, 19 gen 2024 modifica desfés Amortres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 53.400 edits Cap resum de modificació
(48 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula edifici}} El '''Port de València''' (oficialment '''Autoritat Portuària de València''' o '''Valenciaport''') es troba a l'[[est]] de la ciutat de [[València]] limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del [[Túria]] [[Gran Riuada de València\|Pla Sud]] i la platja de [[Pinedo]]. Al sud-oest es troba la nova terminal i la Zona d'Activitats Logístiques i el [[Reial Club Nàutic de València\|port esportiu]]. ~~[[Fitxer:Puerto_de_Valencia_SatNASA.jpg\|right\|275px\|thumb\|Foto satèl·lit de la Nasa]]~~ Durant [[2006]], 47,3 milions de tones de contenidors amb mercaderies diverses ~~pasaren~~passaren pels ports de València, [[Port de Sagunt\|Sagunt]] i [[Grau de Gandia\|Gandia]], un 15,72 per cent més que a l'exercici [[2005]].<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades a valenciaport.com]</ref> ~~== Característiques ==~~ Es troba a 0º 18,1' longitud oest i a 39º 39,6' de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfície total del port en 2004 era de 4,366.262 m² de les que 2,137.295 m² se destinaven a depòsit i 778.074 m² a vials. Oferia 9.637 metres de línia d'atracament distribuides en setze molls i dos pantalans.▼ ▲Es troba a 0º° 18,1'1′ longitud oest i a 39º° 39,6'6′ de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfície total del port en 2004 era de 4,366.262 m² de les que 2,137.295 m² se destinaven a depòsit i 778.074 m² a vials. Oferia 9.637 metres de línia d'atracament ~~distribuides~~distribuïdes en setze molls i dos pantalans. A principis del 2006 el port de València és el primer port espanyol en trànsit de contenidors i es trobava entre els deu primers d'Europa i els cinquanta del món quant a trànsit de mercaderies.<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades port de València-Ministeri de Foment]</ref> El port de València és líder de la [[Mediterrània]] occidental en termes de volum de mercaderies transportades en contenidors. Durant 2005 un total de 40,86 milions de tones passaren pels ports de [[València]], [[Sagunt]] i [[Gandia]], un 8,99% més que en l'exercici anterior.▼ ▲A principis del 2006 el port de València és el primer port espanyol en trànsit de contenidors i es trobava entre els deu primers d'Europa i els cinquanta del món quant a trànsit de mercaderies.<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades port de València-Ministeri de Foment]</ref> El port de València és líder de la [[Mediterrània]] occidental en termes de volum de mercaderies transportades en contenidors. Durant 2005 un total de 40,86 milions de tones passaren pels ports de [[València]], [[Sagunt]] i [[Gandia]], un 8,99% més que en l'exercici anterior. El Port de València és seu també de [[Valencia Superyacht Marina]], la [[Marina Reial Joan Carles I]] i el [[Port America's Cup]].[[Fitxer:Puerto Valencia (DársenaInterior).jpg\|center\|550px\|thumb\|\|[[Dàrsena]] interior, port America's Cup]] El Port de València és seu també de [[Valencia Superyacht Marina]], la [[Marina de València]] i el [[Port America's Cup]]. A més el port de València manté un trànsit regular de passatgers entre [[València]], les [[Illes Balears]] i [[~~Salerno~~Salern]] ([[Itàlia]]) i un emergent ~~mercar~~mercat de creuers que en 2005 enregistrà 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a aquest nivell d'activitat el port dade València disposa de modernes instal·lacions dotades d'equipament competitiu en una ~~superfícies~~superfície d'unes 600 hectàrees amb més de 12.000 metres lineals de moll, dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres. És per això que el port de València ~~juga~~té un paper rellevant en el desenvolupament econòmic de València i la seua àrea d'influència. No debades, la major part de les matèries primeres amb què es fabriquen els productes industrials locals (com ara la ceràmica, el moble o el tèxtil) arriben pel port de València, i una volta manufacturats ixen del mateix port cap a la seua destinació exterior. S'estima que genera directament o indirectament més de 15.000 llocs de treball i activitat per més de 1.100 milions d'euros. [[Fitxer:Puerto Valencia (DársenaInterior).jpg\|center\|650px\|miniatura\|[[Dàrsena]] interior, port America's Cup]] ==Història==▼ La línia de costa de València carent de qualsevol abric natural fou un seriós obstacle per l'inici dels intercanvis marítims i comercials. A pesar d'això consten antecedents de dita activitat que es remonten al segle VI adC.▼ ▲== Història == Molt de temps després com a conseqüència del privilegi atorgat el 17 de març de 1491 al cavaller valencià [[Antoni Joan]] pel rei [[Ferran II d'Aragó]] quan podem establir el ver primer antecedent d'explotació portuària.▼ [[Fitxer:Grao, Grau (València); de 1883.jpg\|miniatura\|esquerra\|Mapa del Port de València l'any [[1883]]]] ▲La línia de costa de València ~~carent~~mancada de qualsevol abric natural fou un seriós obstacle per l'inici dels intercanvis marítims i comercials. A pesar d'això consten antecedents de dita activitat que es ~~remonten~~remunten al segle VI adC. ▲Molt de temps després ~~com~~ a conseqüència del privilegi atorgat el 17 de març de 1491 al cavaller valencià [[Antoni Joan]] pel rei [[Ferran II d'Aragó]] quan podem establir el ver primer antecedent d'explotació portuària. A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000 habitants de València feien d'esta la ciutat més poblada de la península ibèrica, la més important de la [[Corona d'Aragó]] i a més unida per mar amb Itàlia, Europa occidental i el Nord d'Àfrica.▼ ▲A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000 habitants de València feien d'esta la ciutat més poblada de la península ~~ibèrica~~Ibèrica, la més important de la [[Corona d'Aragó]] i a més unida per mar amb Itàlia, Europa occidental i el Nord d'Àfrica. Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia\|]] la seua funció militar al segle XV com centre de producció i reparació de naus i també d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais anexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gòtiques que realitzaven la funció de [[Drassanes del Grau\|drassana]] (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies<ref>{{ref-llibre \|cognom=Pladevall \|nom=Antoni \|títol=L'Art gòtic a Catalunya \|url=http://books.google.es/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca \|editorial=Enciclopèdia Catalana \|data=2003 \|volum=vol.3: Dels palaus a les masies \|pàgines=219 \|isbn=8441208875}}</ref> i rehabilitades entre [[1990]] i [[1993]] per [[Manuel Portaceli]] dedicant-se a diferents usos.▼ ▲Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia\|]] la seua funció militar al {{segle \|XV}} com centre de producció i reparació de naus i també d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais ~~anexos~~annexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gòtiques que realitzaven la funció de [[Drassanes del Grau\|drassana]] (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies<ref>{{ref-llibre \|cognom=Pladevall \|nom=Antoni \|títol=L'Art gòtic a Catalunya \|url=http://books.google.escat/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca \|editorial=Enciclopèdia Catalana \|data=2003 \|volum=vol.3: Dels palaus a les masies \|pàgines=219 \|isbn=8441208875}}</ref> i rehabilitades entre [[1990]] i [[1993]] per [[Manuel Portaceli]] dedicant-se a diferents usos. També existia una sala noble amb artessonat daurat per a la recepció d'autoritats, reis i papes que arribaven a València pel mar. A la llarga del segle XX se li van fent ~~succesives~~successives ampliacions. Es ~~contruix~~construeix la ''Torre del rellotge'', edifici més singular del port, s'amplia este sobre el que havia sigut la platja de Natzaret o es ~~construix~~construeix una terminal de passatgers, (que es ~~convertix~~va convertir en centre de premsa durant l'[[America's Cup]]. [[Fitxer:Port de València, eixida.JPG\|thumb\|240px\|Eixint del port]]▼ L'ajuntament de València tirà avant el desbloqueig d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) implicà contradiccions entre membres de la coalició política Compromís: l'alcalde valencià Joan Ribó tirà avant la ZAL mentre que la coportaveu Àgueda Micó, el conseller Vicent Marzà, el diputat verd Juan Ponce i Imma Orozco, la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, s'han mostrat contraris al projecte.<ref>{{ref-notícia \|cognom=Pitarch \|nom=Sergi \|títol=Compromís estreny Ribó per frenar la ZAL: busca a través de la Generalitat terrenys per a cedir al port i convertir en verd la zona logística \|publicació=eldiario.es \|url=https://www.eldiario.es/cv/val/Compromis-Ribo-per-ZAL-Generalitat_0_1031347968.html \|consulta=27 maig 2020 \|data=2020-05-26}}</ref> ==Gestió==▼ En [[1985]], com conseqüència del Reial Decret 2100, el [[Port de Sagunt\|port de Sagunt]] i el de [[Grau de Gandia\|Gandia]], pasaren a integrar-se en l'àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València, hui Autoritat Portuària de València.▼ ▲== Gestió == ===Ampliacions del port===▼ ▲[[Fitxer:Port de València, eixida.JPG\|~~thumb\|240px~~miniatura\|Eixint del port]] Terminal Pública ▼ ▲En [[1985]], ~~com~~a conseqüència del Reial ~~Decret~~decret 2100, el [[~~Port de Sagunt\|~~port de Sagunt]] i el de [[Grau de Gandia\|Gandia]], ~~pasaren~~passaren a integrar-se en l'àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València, hui Autoritat Portuària de València. Dàrsena Nord ▼ Accés Sud ▼ ▲=== Ampliacions del port === Moll de Ponent ▼ * Terminal ~~Polivalent~~Pública ▲* Dàrsena Nord ▲* Accés Sud ▲* Moll de Ponent ▲~~Terminal~~ ~~Pública~~Terminal Polivalent == Consell d'Administració == === Històric de Presidents === Juan Antonio Mompó Ochoa ( - 25 de juliol de 2000<ref name="Decret 11/2000"/>) * Rafael del Moral Carro (25 de juliol de 2000<ref name="Decret 11/2000"/> - 8 de setembre de 2004<ref name="Decret 10/2004"/>) * [[Rafael Aznar Garrigues]] (8 de setembre de 2004<ref name="Decret 10/2004"/> - ~~actualitat~~31 de juliol de 2015) * [[Aurelio Martínez Estévez]] (31 de juliol de 2015 - abril de 2023)<ref>{{ref-web\|url=http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-9148\|títol=Ordre FOM/1713/2015, de 3 d'agost, per la qual es publica el nomenament del President de l'Autoritat Portuària de València\|editor=BOE\|llengua=castellà}}</ref> * [[Joan Calabuig Rull]] (abril de 2023 - actualitat)<ref>{{Ref-web\|títol=Joan Calabuig: “El Puerto de València es irrenunciable para los valencianos y motor de su economía. Genera 50.000 empleos”\|url=https://www.valenciaport.com/joan-calabuig-el-puerto-de-valencia-es-irrenunciable-para-los-valencianos-y-motor-de-su-economia-genera-50-000-empleos/\|data=2023-07-13\|consulta=2023-11-26\|llengua=es-ES}}</ref> == Bibliografia == * ''El puerto de Valencia y su entorno urbano. El Grau y el Cabanyal-Canyamelar en la historia'''. Ajuntament de València, 1997. * ''El Grau de València: la construcció d'un espai urbà'' ({{ISBN \|84-7822-131-X}}) de [[Josep Vicent Boira i Maiques]] i [[Amadeo Serra Desfilis]]. Edicions Alfons El Magnànim, 1994▼ * Pasado y futuro del Puerto de Valencia: un enfoque económico ({{ISBN\|8440493347}}) de Rafael del Moral Carro. Puerto Autónomo de Valencia, 1991 == Vegeu també == ▲''El Grau de València: la construcció d'un espai urbà'' (ISBN 84-7822-131-X) de [[Josep Vicent Boira i Maiques]] i [[Amadeo Serra Desfilis]]. Edicions Alfons El Magnànim, 1994 [[Tinglados del Port de València]] == Referències == {{Referències\|refs= <ref name="Decret 11/2000">{{ref-publicació \|títol = Decret 11/2000, de 25 de juliol, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual es designa president de l'Autoritat Portuària de València Linha 75 ⟶ 82: == Enllaços externs == {{commonscat}} {{Commonscat\|Port of Valencia}}▼ * [http://www.valenciaport.com/ Web oficial] ~~{{en}} {{es}}~~▼ ▲*[http://www.valenciaport.com/ Web oficial] {{en}} {{es}} ~~{{Portal de València}}~~ {{Ports als PPCC}} {{Transport de València}} ▲{{~~Commonscat\|~~ORDENA:Port ofDe Valencia}} ~~{{coord\|39.4456938\|-0.3198783\|source:frwiki_type:landmark\|display=title}}~~ ~~{{ORDENA:Port De Valencia}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Ports del País Valencià\|València]] [[Categoria:Geografia de València]]