Port de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pasaren > passaren |
Cap resum de modificació |
||
(40 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
El '''Port de València''' (oficialment '''Autoritat Portuària de València''' o '''Valenciaport''') es troba a l'[[est]] de la ciutat de [[València]] limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del [[Túria]] [[Gran Riuada de València|Pla Sud]] i la platja de [[Pinedo]]. Al sud-oest es troba la nova terminal i la Zona d'Activitats Logístiques i el [[Reial Club Nàutic de València|port esportiu]].
Durant [[2006]], 47,3
Es troba a 0° 18,1′ longitud oest i a 39° 39,6′ de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfície total del port en 2004 era de 4,366.262 m² de les que 2,137.295 m² se destinaven a depòsit i 778.074 m² a vials. Oferia 9.637 metres de línia d'atracament distribuïdes en setze molls i dos pantalans.▼
▲Es troba a 0° 18,1′ longitud oest i a 39° 39,6′ de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfície total del port en 2004 era de 4,366.262 m² de les que 2,137.295 m² se destinaven a depòsit i 778.074 m² a vials. Oferia 9.637
A principis del 2006 el port de València és el primer port espanyol en trànsit de contenidors i es trobava entre els deu primers d'Europa i els cinquanta del món quant a trànsit de mercaderies.<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades port de València-Ministeri de Foment]</ref> El port de València és líder de la [[Mediterrània]] occidental en termes de volum de mercaderies transportades en contenidors. Durant 2005 un total de 40,86 milions de tones passaren pels ports de [[València]], [[Sagunt]] i [[Gandia]], un 8,99% més que en l'exercici anterior.▼
▲A principis del 2006 el port de València és el primer port espanyol en trànsit de contenidors i es trobava entre els deu primers d'Europa i els cinquanta del món quant a trànsit de mercaderies.<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades port de València-Ministeri de Foment]</ref> El port de València és líder de la [[Mediterrània]] occidental en termes de volum de mercaderies transportades en contenidors. Durant 2005 un total de 40,86
El Port de València és seu també de [[Valencia Superyacht Marina]], la [[Marina de València]] i el [[Port America's Cup]]. A més el port de València manté un trànsit regular de passatgers entre [[València]], les [[Illes Balears]] i [[
És per això que el port de València
[[Fitxer:Puerto Valencia (DársenaInterior).jpg|center|650px|miniatura|[[Dàrsena]] interior, port America's Cup]]
==Història==▼
La línia de costa de València mancada de qualsevol abric natural fou un seriós obstacle per l'inici dels intercanvis marítims i comercials. A pesar d'això consten antecedents de dita activitat que es remonten al segle VI adC.▼
▲== Història ==
Molt de temps després com a conseqüència del privilegi atorgat el 17 de març de 1491 al cavaller valencià [[Antoni Joan]] pel rei [[Ferran II d'Aragó]] quan podem establir el ver primer antecedent d'explotació portuària.▼
[[Fitxer:Grao, Grau (València); de 1883.jpg|miniatura|esquerra|Mapa del Port de València l'any [[1883]]]]
▲La línia de costa de València mancada de qualsevol abric natural fou un seriós obstacle per l'inici dels intercanvis marítims i comercials. A pesar d'això consten antecedents de dita activitat que es
▲Molt de temps després
A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000 habitants de València feien d'esta la ciutat més poblada de la península ibèrica, la més important de la [[Corona d'Aragó]] i a més unida per mar amb Itàlia, Europa occidental i el Nord d'Àfrica.▼
▲A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000
Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia|*]] la seua funció militar al segle XV com centre de producció i reparació de naus i també d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais anexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gòtiques que realitzaven la funció de [[Drassanes del Grau|drassana]] (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca |editorial=Enciclopèdia Catalana |data=2003 |volum=vol.3: Dels palaus a les masies |pàgines=219 |isbn=8441208875}}</ref> i rehabilitades entre [[1990]] i [[1993]] per [[Manuel Portaceli]] dedicant-se a diferents usos.▼
▲Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia|*]] la seua funció militar al {{segle
També existia una sala noble amb artessonat daurat per a la recepció d'autoritats, reis i papes que arribaven a València pel mar.
A la llarga del segle XX se li van fent successives ampliacions. Es construeix la ''Torre del rellotge'', edifici més singular del port, s'amplia este sobre el que havia sigut la platja de Natzaret o es construeix una terminal de passatgers,
[[Fitxer:Port de València, eixida.JPG|thumb|240px|Eixint del port]]▼
L'ajuntament de València tirà avant el desbloqueig d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) implicà contradiccions entre membres de la coalició política Compromís: l'alcalde valencià Joan Ribó tirà avant la ZAL mentre que la coportaveu Àgueda Micó, el conseller Vicent Marzà, el diputat verd Juan Ponce i Imma Orozco, la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, s'han mostrat contraris al projecte.<ref>{{ref-notícia |cognom=Pitarch |nom=Sergi |títol=Compromís estreny Ribó per frenar la ZAL: busca a través de la Generalitat terrenys per a cedir al port i convertir en verd la zona logística |publicació=eldiario.es |url=https://www.eldiario.es/cv/val/Compromis-Ribo-per-ZAL-Generalitat_0_1031347968.html |consulta=27 maig 2020 |data=2020-05-26}}</ref>
==Gestió==▼
En [[1985]], com conseqüència del Reial Decret 2100, el [[Port de Sagunt|port de Sagunt]] i el de [[Grau de Gandia|Gandia]], passaren a integrar-se en l'àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València, hui Autoritat Portuària de València.▼
▲== Gestió ==
===Ampliacions del port===▼
*Terminal Pública ▼
▲En [[1985]],
*Dàrsena Nord ▼
*Accés Sud ▼
▲=== Ampliacions del port ===
*Moll de Ponent ▼
* Terminal
▲* Dàrsena Nord
▲* Accés Sud
▲* Moll de Ponent
== Consell d'Administració ==
=== Històric de Presidents ===
* Juan Antonio Mompó Ochoa (
* Rafael del Moral Carro (25 de juliol de 2000<ref name="Decret 11/2000"/> - 8 de setembre de 2004<ref name="Decret 10/2004"/>)
* [[Rafael Aznar Garrigues]] (8 de setembre de 2004<ref name="Decret 10/2004"/> -
* [[Aurelio Martínez Estévez]] (31 de juliol de 2015 - abril de 2023)<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-9148|títol=Ordre FOM/1713/2015, de 3 d'agost, per la qual es publica el nomenament del President de l'Autoritat Portuària de València|editor=BOE|llengua=castellà}}</ref>
* [[Joan Calabuig Rull]] (abril de 2023 - actualitat)<ref>{{Ref-web|títol=Joan Calabuig: “El Puerto de València es irrenunciable para los valencianos y motor de su economía. Genera 50.000 empleos”|url=https://www.valenciaport.com/joan-calabuig-el-puerto-de-valencia-es-irrenunciable-para-los-valencianos-y-motor-de-su-economia-genera-50-000-empleos/|data=2023-07-13|consulta=2023-11-26|llengua=es-ES}}</ref>
== Bibliografia ==
* ''El puerto de Valencia y su entorno urbano. El Grau y el Cabanyal-Canyamelar en la historia'''. Ajuntament de València, 1997.
* ''El Grau de València: la construcció d'un espai urbà'' ({{ISBN
* Pasado y futuro del Puerto de Valencia: un enfoque económico ({{ISBN|8440493347}}) de Rafael del Moral Carro. Puerto Autónomo de Valencia, 1991
== Vegeu també ==
▲*''El Grau de València: la construcció d'un espai urbà'' (ISBN 84-7822-131-X) de [[Josep Vicent Boira i Maiques]] i [[Amadeo Serra Desfilis]]. Edicions Alfons El Magnànim, 1994
* [[Tinglados del Port de València]]
== Referències ==
{{Referències|refs=
<ref name="Decret 11/2000">{{ref-publicació
|títol = Decret 11/2000, de 25 de juliol, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual es designa president de l'Autoritat Portuària de València
Linha 75 ⟶ 82:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Commonscat|Port of Valencia}}▼
▲*[http://www.valenciaport.com/ Web oficial] {{en}} {{es}}
{{Ports als PPCC}}
{{Transport de València}}
[[Categoria:Ports del País Valencià|València]]
[[Categoria:Geografia de València]]
|