Port de València: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 16:53, 19 gen 2018 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 996.119 edits - {{Portal de València}} ← Edició anterior		Revisió de 08:41, 19 gen 2024 modifica desfés Amortres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 53.401 edits Cap resum de modificació
(25 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula edifici}} El '''Port de València''' (oficialment '''Autoritat Portuària de València''' o '''Valenciaport''') es troba a l'[[est]] de la ciutat de [[València]] limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del [[Túria]] [[Gran Riuada de València\|Pla Sud]] i la platja de [[Pinedo]]. Al sud-oest es troba la nova terminal i la Zona d'Activitats Logístiques i el [[Reial Club Nàutic de València\|port esportiu]]. Durant [[2006]], 47,3 milions de tones de contenidors amb mercaderies diverses passaren pels ports de València, [[Port de Sagunt\|Sagunt]] i [[Grau de Gandia\|Gandia]], un 15,72 per cent més que a l'exercici [[2005]].<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades a valenciaport.com]</ref> Es troba a 0° 18,1′ longitud oest i a 39° 39,6′ de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfície total del port en 2004 era de 4,366.262 m² de les que 2,137.295 m² se destinaven a depòsit i 778.074 m² a vials. Oferia 9.637 metres de línia d'atracament distribuïdes en setze molls i dos pantalans.▼ ~~== Característiques ==~~ ▲Es troba a 0° 18,1′ longitud oest i a 39° 39,6′ de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfície total del port en 2004 era de 4,366.262 m² de les que 2,137.295 m² se destinaven a depòsit i 778.074 m² a vials. Oferia 9.637 metres de línia d'atracament distribuïdes en setze molls i dos pantalans. A principis del 2006 el port de València és el primer port espanyol en trànsit de contenidors i es trobava entre els deu primers d'Europa i els cinquanta del món quant a trànsit de mercaderies.<ref>[http://www.valenciaport.com/ Dades port de València-Ministeri de Foment]</ref> El port de València és líder de la [[Mediterrània]] occidental en termes de volum de mercaderies transportades en contenidors. Durant 2005 un total de 40,86 milions de tones passaren pels ports de [[València]], [[Sagunt]] i [[Gandia]], un 8,99% més que en l'exercici anterior. El Port de València és seu també de [[Valencia Superyacht Marina]], la [[Marina ~~Reial~~de ~~Joan Carles I~~València]] i el [[Port America's Cup]]. A més el port de València manté un trànsit regular de passatgers entre [[València]], les [[Illes Balears]] i [[~~Salerno~~Salern]] ([[Itàlia]]) i un emergent ~~mercar~~mercat de creuers que en 2005 enregistrà 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a aquest nivell d'activitat el port dade València disposa de modernes instal·lacions dotades d'equipament competitiu en una superfície d'unes 600 hectàrees amb més de 12.000 metres lineals de moll, dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres. És per això que el port de València ~~juga~~té un paper rellevant en el desenvolupament econòmic de València i la seua àrea d'influència. No debades, la major part de les matèries primeres amb què es fabriquen els productes industrials locals (com ara la ceràmica, el moble o el tèxtil) arriben pel port de València, i una volta manufacturats ixen del mateix port cap a la seua destinació exterior. S'estima que genera directament o indirectament més de 15.000 llocs de treball i activitat per més de 1.100 milions d'euros. [[Fitxer:Puerto Valencia (DársenaInterior).jpg\|center\|~~550px\|thumb~~650px\|miniatura\|[[Dàrsena]] interior, port America's Cup]] == Història == [[Fitxer:Grao, Grau (València); de 1883.jpg\|~~thumb~~miniatura\|~~left\|200px~~esquerra\|Mapa del Port de València l'any [[1883]]]] La línia de costa de València mancada de qualsevol abric natural fou un seriós obstacle per l'inici dels intercanvis marítims i comercials. A pesar d'això consten antecedents de dita activitat que es remunten al segle VI adC. Molt de temps després ~~com~~ a conseqüència del privilegi atorgat el 17 de març de 1491 al cavaller valencià [[Antoni Joan]] pel rei [[Ferran II d'Aragó]] quan podem establir el ver primer antecedent d'explotació portuària. A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000 habitants de València feien d'esta la ciutat més poblada de la península Ibèrica, la més important de la [[Corona d'Aragó]] i a més unida per mar amb Itàlia, Europa occidental i el Nord d'Àfrica. Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia\|]] la seua funció militar al {{segle \|XV}} com centre de producció i reparació de naus i també d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais ~~anexos~~annexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gòtiques que realitzaven la funció de [[Drassanes del Grau\|drassana]] (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies<ref>{{ref-llibre \|cognom=Pladevall \|nom=Antoni \|títol=L'Art gòtic a Catalunya \|url=http://books.google.cat/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca \|editorial=Enciclopèdia Catalana \|data=2003 \|volum=vol.3: Dels palaus a les masies \|pàgines=219 \|isbn=8441208875}}</ref> i rehabilitades entre [[1990]] i [[1993]] per [[Manuel Portaceli]] dedicant-se a diferents usos. També existia una sala noble amb artessonat daurat per a la recepció d'autoritats, reis i papes que arribaven a València pel mar. Línia 30 ⟶ 28: A la llarga del segle XX se li van fent successives ampliacions. Es construeix la ''Torre del rellotge'', edifici més singular del port, s'amplia este sobre el que havia sigut la platja de Natzaret o es construeix una terminal de passatgers, que es va convertir en centre de premsa durant l'[[America's Cup]]. L'ajuntament de València tirà avant el desbloqueig d'una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) implicà contradiccions entre membres de la coalició política Compromís: l'alcalde valencià Joan Ribó tirà avant la ZAL mentre que la coportaveu Àgueda Micó, el conseller Vicent Marzà, el diputat verd Juan Ponce i Imma Orozco, la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, s'han mostrat contraris al projecte.<ref>{{ref-notícia \|cognom=Pitarch \|nom=Sergi \|títol=Compromís estreny Ribó per frenar la ZAL: busca a través de la Generalitat terrenys per a cedir al port i convertir en verd la zona logística \|publicació=eldiario.es \|url=https://www.eldiario.es/cv/val/Compromis-Ribo-per-ZAL-Generalitat_0_1031347968.html \|consulta=27 maig 2020 \|data=2020-05-26}}</ref> ==Gestió==▼ [[Fitxer:Port de València, eixida.JPG\|thumb\|Eixint del port]]▼ ▲== Gestió == En [[1985]], com a conseqüència del Reial decret 2100, el [[port de Sagunt]] i el de [[Grau de Gandia\|Gandia]], passaren a integrar-se en l'àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València, hui Autoritat Portuària de València.▼ ▲[[Fitxer:Port de València, eixida.JPG\|~~thumb~~miniatura\|Eixint del port]] ▲En [[1985]], ~~com~~ a conseqüència del Reial decret 2100, el [[port de Sagunt]] i el de [[Grau de Gandia\|Gandia]], passaren a integrar-se en l'àmbit de gestió del llavors Port Autònom de València, hui Autoritat Portuària de València. === Ampliacions del port === Terminal Pública * Dàrsena Nord * Accés Sud * Moll de Ponent * Terminal Polivalent == Consell d'Administració == === Històric de Presidents === * Juan Antonio Mompó Ochoa ( - 25 de juliol de 2000<ref name="Decret 11/2000"/>) * Rafael del Moral Carro (25 de juliol de 2000<ref name="Decret 11/2000"/> - 8 de setembre de 2004<ref name="Decret 10/2004"/>) * [[Rafael Aznar Garrigues]] (8 de setembre de 2004<ref name="Decret 10/2004"/> - 31 de juliol de 2015) * [[Aurelio Martínez Estévez]] (31 de juliol de 2015 - ~~actualitat~~abril de 2023)<ref>{{ref-web\|url=http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-9148\|títol=Ordre FOM/1713/2015, de 3 d'agost, per la qual es publica el nomenament del President de l'Autoritat Portuària de València\|editor=BOE\|llengua=castellà}}</ref> * [[Joan Calabuig Rull]] (abril de 2023 - actualitat)<ref>{{Ref-web\|títol=Joan Calabuig: “El Puerto de València es irrenunciable para los valencianos y motor de su economía. Genera 50.000 empleos”\|url=https://www.valenciaport.com/joan-calabuig-el-puerto-de-valencia-es-irrenunciable-para-los-valencianos-y-motor-de-su-economia-genera-50-000-empleos/\|data=2023-07-13\|consulta=2023-11-26\|llengua=es-ES}}</ref> == Bibliografia == * ''El puerto de Valencia y su entorno urbano. El Grau y el Cabanyal-Canyamelar en la historia'''. Ajuntament de València, 1997. * ''El Grau de València: la construcció d'un espai urbà'' ({{ISBN \|84-7822-131-X}}) de [[Josep Vicent Boira i Maiques]] i [[Amadeo Serra Desfilis]]. Edicions Alfons El Magnànim, 1994▼ * Pasado y futuro del Puerto de Valencia: un enfoque económico ({{ISBN\|8440493347}}) de Rafael del Moral Carro. Puerto Autónomo de Valencia, 1991 == Vegeu també == ▲''El Grau de València: la construcció d'un espai urbà'' (ISBN 84-7822-131-X) de [[Josep Vicent Boira i Maiques]] i [[Amadeo Serra Desfilis]]. Edicions Alfons El Magnànim, 1994 [[Tinglados del Port de València]] == Referències == Línia 79 ⟶ 83: == Enllaços externs == {{commonscat}} * [http://www.valenciaport.com/ Web oficial] ~~{{en}} {{es}}~~ {{Ports als PPCC}}