Santorí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| (14 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Santorí'''<ref>{{GEC|0060506|Santorí}}</ref> (de l'[[italià]] '''Santorini''', en [[grec modern|grec]] {{lang|el|Σαντορίνη}}), antigament coneguda com a '''Tera'''<ref>{{DGC|897}}</ref> (en [[grec]], i oficialment, {{lang|el|Θήρα}}, [[grec modern|pronúncia moderna]]: ''Thira''; [[grec clàssic|pronúncia antiga]]: ''Thēra''), és una [[illa grega]] de l'arxipèlag de les [[Cíclades]]. Té uns 90 km² i una població d'uns 15.000 habitants. És una de les illes gregues més turístiques i visitades.
Tot i que originàriament l'illa tenia forma arrodonida, després d'una [[erupció volcànica]] [[erupció minoica|(l'erupció minoica]]) quedà fraccionada. Santorí és un dels llocs on, hipotèticament, s'ha volgut situar el mite de [[Atlàntida|l'Atlàntida]].
Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda [[prefectures de Grècia|prefectura]] de les [[Cíclades]], però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 [[unitats perifèriques de Grècia]] després de la divisió de l'antiga prefectura.
==
En l'antiguitat, l'illa era coneguda amb el nom de '''Tera''' ({{lang-grc/la|Θήρα||Thēra}}), que segons el mite feia referència a l'heroi [[Teras]]. Els antics deien que, anteriorment, l'illa havia rebut els noms de Cal·liste ({{lang|grc|Καλλίστη}}, 'la més bella') i Estròngile ({{lang|grc|Στρογγύλη}}, 'esfèrica').<ref>{{ref-web |url=https://topostext.org/place/364255IThe |títol=Thera island (Cyclades) |obra=ToposText}}</ref>
Santorí és la més meridional de les [[Illes Cíclades]]. A la seva rodalia hi ha les illes de [[Theràsia]]; a l'oest, Aproinsi (o Aspronisi), al sud de la qual inicialment estava unida; i el grup Kaimeni (amb [[Pelea]], nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. [[Plini]] situa al 237 aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop de Hiera, avui desapareguda, i al 46 la de Mikra.▼
A l'edat mitjana, a partir del [[francocràcia|domini venecià]], l'illa començà a ser coneguda a partir del nom de la patrona, [[Erina de Lecce|Santa Irene]], i així nasqué el nom de '''Santorini''', a partir de la pronúncia del grec del nom ''Irene'': ''Irini''. En català s'adaptà com a '''Santorí'''.
Modernament, amb la [[independència de Grècia]] i el [[Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec|procés de recuperació de la toponímia clàssica]], l'illa recobrà el nom antic, modernament pronunciat ''Thira''. No obstant això, encara és internacionalment coneguda com a Santorini.
== Geografia ==
[[Fitxer:Santorini typical architecture.JPG|miniatura|Arquitectura típica a
Santorí és la més meridional de les [[Cíclades]], i té una superfície de 75 km² i uns 10.000 habitants. Produeix [[vi]] i viu sobretot del [[turisme]], atret per les seves cases blanques i la terra volcànica.
La capital de l'illa és
La segona ciutat de l'illa és Epanomeria (o Epanomeia), al nord-oest, enfront de l'illa de [[Theràsia]]. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de
=== Geologia ===
▲[[Fitxer:OiaChurch.jpg|miniatura|Església a Ia]]
▲Santorí és
▲La segona ciutat de l'illa és Epanomeria (o Epanomeia), al nord-oest, enfront de l'illa de [[Theràsia]]. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de diverses èpoques) es troben al sud-est de l'illa, al puig de Messa-Vouno, connectat amb la muntanya Elias per la serralada de Sellada. Messa-Vouno forma un [[penya-segat]] a la [[costa]] i el cap del mateix nom. Una mica més al sud, a Perissa, també hi ha restes antigues d'una altra ciutat de nom també desconegut. Al sud de Perissa hi ha el cap Exomiti i una mica al nord les restes d'una altra ciutat, que seria probablement [[Eleusis (ciutat)|Eleusis]]. Al nord-est de l'illa, al [[cap (geografia)|cap]] [[Kolumbo]], hi ha unes altres ruïnes que podrien ser Melanea.
== Història ==
A l'indret d'[[Akrotiri (Santorí)|Akrotiri]]<ref>{{GEC|0247123|
El volcà submarí, al llarg de la història, ha produït les illes de Santorí i [[Therasia]], Hiera o [[Palea Kameni]] ({{aC|106}}), Tia o [[Nea Kameni]] (4 dC), i una altra a prop de Thera l'any 47, i en posteriors erupcions els anys [[727]], 1427, 1573, 1707 s'ha anat modificant de forma.<ref name="Smith"/><ref>{{ref-llibre |cognom=Poulett Scrope |nom=George |títol=Considerations on Volcanos |pàgines=178 |editorial=W. Phillips |any=1825 |url=https://www.google.cat/books/edition/Considerations_on_Volcanos/nDk7DCV3Xs8C?hl=ca&gbpv=1&dq=thera+727+volcano&pg=PA178&printsec=frontcover |edició=anglès}}</ref>
La tradició diu que Thera sortí del mar: fou anomenada ''Calliste'' i poblada pels [[fenicis]] dirigits per [[Cadme]]. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels [[espartans]] dirigits per [[Teras]], fill d'Autesió, que donà nom a l'illa. Batos de Thera fundà una colònia a [[Àfrica]], de nom [[Cirene]], que va tenir molta importància en la història ([[631 aC]]); Batos fou el fundador de la dinastia [[Batiada]] de Cirene. Llavors tenia set districtes, però només dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per [[Claudi Ptolemeu|Tolomeu]], i un tercer (Melanea) s'ha trobat en una inscripció. Al començament de la [[Guerra del Peloponès]] feu costat a [[Esparta]], però després formà part de la Lliga dèlica dirigida per [[Atenes]], i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al {{segle|V|s}} seu d'un bisbat. Se suposa que patí atacs dels àrabs de Creta al segle IX i dels àrabs de Sicília i corsaris europeus occidentals més tard. El 1154 [[al-Idrisi]] diu que estava deshabitada; fou el primer que l'esmenta com ''Santurini'' del nom grec (derivat de [[Erina de Lecce|santa Irene]], la patrona).▼
La tradició diu que Tera sortí de la mar, i que fou anomenada ''Cal·liste'' i poblada pels [[fenicis]], dirigits per [[Cadme]]. Al cap de vuit generacions, es diu que la poblaren [[espartans]] dirigits per [[Teras]], fill d'Autesió, que donà nom a l'illa. [[Batos I|Batos de Tera]] fundà ([[631 aC]]) una colònia a [[Àfrica]], anomenada [[Cirene]], que tingué molta importància en la història; Batos fou el fundador de la dinastia [[batiada|batíada]] de Cirene.
Va restar possessió romana d'Orient fins que passà als venecians el [[1205]], i fou inclosa al [[ducat de Naxos]]. Fou ocupada pels [[Imperi Otomà|otomans]] el [[1537]] ([[Khair ed-Din Barba-rossa|Khayr al-Din Barba-roja]]), però evacuada, i ocupada després definitivament el 1576 per [[Piyale Pasha]]. Va restar en poder dels turcs (per un temps formà part del ducat de Naxos concedit pel soldà a [[Josep Nasi]]) durant segles, però amb força autonomia a partir del segle XVII; va patir algunes incursions de pirates venecians, tot i que els habitants eren cristians i no hi havia població musulmana; del 1768 al 1774 fou ocupada pels russos. El 1821 es revoltà contra els turcs i va quedar dins [[Grècia]] en la independència del país. El 1831 es va revoltar sense èxit contra el seu primer governador grec, Capodistria. El 1832 l'[[Imperi Otomà]] va reconèixer la possessió de l'illa a Grècia pel tractat de [[Constantinoble]].▼
▲
▲Va restar possessió romana d'Orient fins que passà als venecians el [[1205]],
L'any 1956 va patir un devastador terratrèmol.
Línia 31 ⟶ 40:
== Llocs d'interès ==
El principal atractiu turístic de l'illa de Santorí són les poblacions de cases blanques enfilades damunt de la cornisa sobre la [[Caldera de Santorí]] (Thera, Firostefani, Imerovigli, Ia). La seva arquitectura de base popular sintetitza tradicions culturals diverses: romana d'Orient, otomana i occidental. Es compta entre els exemples més freqüentment esmentats d'arquitectura popular mediterrània, a la qual cosa contribueix de
L'impacte de la descoberta de l'excepcional jaciment arqueològic d'[[Akrotiri (Santorí)|Akrotiri,]] excavat a partir de l'any 1967, es considera un factor determinant per al desenvolupament de Santorí com a destinació turística.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Olives|nom=María Teresa Magadán|cognom2=Manero|nom2=Irene Rodríguez|article=Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues III. El jaciment d'Akrotiri a l'illa de Santorini, Grècia |publicació=UNICUM|url=https://www.raco.cat/index.php/UNICUM/article/view/282072|volum=0|exemplar=12|data=2013|pàgines=5–21|issn=2462-3326}}</ref> Una part molt significativa dels objectes trobats a Akrotiri,
Un altre jaciment arqueològic remarcable n'és el de l'antiga
Del període romà d'Orient sobresurt l'església de Mesa Gonia,<ref>{{Ref-web|url=http://odysseus.culture.gr/h/2/eh251.jsp?obj_id=1696|títol=Ministry of Culture and Sports {{!}} Church of Episkopi at Mesa Gonia|consulta=2018-08-13}}</ref> fundada per l'emperador [[Aleix I Comnè]] al {{segle|XI}}. Els [[Iconòstasi|iconòstasis]] de les esglésies ortodoxes de l'illa tenen com a particularitat el fet de presentar una rica ornamentació de fusta tallada (església de la Presentació i monestir del profeta Elies, ambdós a [[Pirgos]]). Entre les esglésies catòliques sobresurt la [[catedral de Sant Joan Baptista de Santorí]], però la més
Del període venecià es poden trobar algunes [[Torre de sentinella|torres de guaita]] i fortificacions (Ia, Emporion, Skaros).
L'arquitectura residencial burgesa del {{segle|XIX}} és ben representada per la mansió de G. E. Argyros,<ref>{{Ref-web|url=http://odysseus.culture.gr/h/2/eh251.jsp?obj_id=1650|títol=Ministry of Culture and Sports {{!}} George Emanuel Argyros Mansion|consulta=2018-08-13}}</ref> situada a Messaria, o per l'edifici que
El far d'Akrotiri és un dels primers que es van fer a Grècia, a finals del {{segle|XIX}}
== Referències ==
{{referències}}▼
{{commonscat}}
▲{{referències}}
{{Cíclades}}
Línia 58 ⟶ 64:
[[Categoria:Illes de les Cíclades]]
[[Categoria:Unitats perifèriques de Grècia]]
[[Categoria:Illes volcàniques]]
[[Categoria:Volcans d'Europa]]
[[Categoria:Supervolcans]]
| |||