Ubuntu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 8 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.5 |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
||
| (34 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula
| espai_usuari = [[GNU Core Utilities]]
| kernel_tipus
}}
'''Ubuntu'''
<!-- només el Linux més utilitzat, el conjunt de Linux més que Windows, però no únicament d'Ubuntu, per tant no val la pena: és el Linux més utilitzat als servidors d'Internet.<ref name="Q-Success">{{cite web |url= https://w3techs.com/technologies/details/os-linux/all/all |title=Usage statistics and market share of Linux for websites |work=W3Techs |publisher=Q-Success |date= setembre 2016 |access-date= 10 setembre 2016}}</ref> -->
Ubuntu és publicat per [[Canonical|Canonical Ltd]], que ofereixen serveis comercials de<!--include?: enterprise--> suport<!--, and has a very large and diverse community of contributors covering many desktop, server and device applications-->.<ref>{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/project/canonical-and-ubuntu|títol=Canonical and Ubuntu {{!}} Ubuntu| consulta=2018-02-09|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref> Es basa en [[programari lliure]] i el nom de la filosofia de l'Àfrica Meridional ''{{lang|xh|[[Ubuntu (filosofia)|ubuntu]]}}'' (literalment, "humanitat"), que suggereix Canonical Ltd., pot traduir-se lliurement com "la humanitat per als altres" o "Soc el que soc per qui som tots".<ref name="about_ubuntu">{{ref-web|url=https://www.ubuntu.com/project/about-ubuntu |títol=About Ubuntu. The Ubuntu Story |obra=Ubuntu.com |editor=Canonical Ltd. |consulta= 21 agost 2012 |arxiudata= 5 gener 2013 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130105101448/http://www.ubuntu.com/project/about-ubuntu |url-status=live }}</ref>
Ubuntu és el sistema operatiu més popular que s'executa en entorns allotjats, els anomenats "[[Informàtica
El desenvolupament d'Ubuntu està liderat per Canonical Ltd., una empresa fundada al Regne Unit per l'empresari sud-africà [[Mark Shuttleworth]]. Canonical genera ingressos a través de la venda de [[suport tècnic]] i altres serveis relacionats amb Ubuntu.<ref>{{Ref-web|url=http://www.canonical.com/about-canonical/overview|títol=Canonical {{!}} About the company|consulta=2018-02-09|cognom=Canonical|llengua=en|editor=www.canonical.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121027132023/http://www.canonical.com/about-canonical/overview|arxiudata=2012-10-27}}</ref><ref name="Morgan"/> El projecte Ubuntu està compromès públicament amb els principis del [[desenvolupament de programari de codi obert]]; es recomana a les persones que utilitzin [[programari lliure]], estudiar com funciona, millorar-lo i distribuir-lo.<ref>{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/project|títol=About the Ubuntu project {{!}} Ubuntu| consulta=2018-02-09|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref><ref>{{Ref-web|url= https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html|títol=La definició de Programari Lliure| consulta=9 febrer 2018|llengua=en| editor=GNU}}</ref>
== Etimologia ==
[[Fitxer:CatalanFeistyFawn.JPG|miniatura
El nom ''Ubuntu'' prové d'una paraula de les llengües [[zulu]] i [[xhosa]] i representa una ''ideologia ètica sud-africana centrada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles''. L'Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional, és considerat com un dels principis fundacionals de la nova república de Sud-àfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà. Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».
{{citació2 |Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a la resta, confia en els altres, no se sent amenaçada si els altres estan bé i són capaços de fer coses, té una confiança en si mateixa que prové de saber que pertany a un tot més gran, i se sent discriminada quan la resta és humiliada o discriminada, torturada o oprimida.|Arquebisbe [[Desmond Tutu]]<ref>{{ref-llibre|cognom= Tutu |nom= Desmond|enllaçautor= Desmond Tutu |títol= No Future Without Forgiveness | editorial= Image |any= 1999 | isbn = 0-385-49690-7}}</ref>}}
El sistema operatiu Ubuntu pretén portar l'esperit Ubuntu al món del programari.<ref>{{Ref-web|url=
==
Ubuntu està integrat a l'arquitectura i infraestructura de [[Debian]], i comprèn versions del sistema operatiu del servidor Linux, d'escriptori i els discontinuats per a telèfons intel·ligents i tauletes.<ref name="ubuntu-about">{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/about/about-ubuntu/ubuntu-and-debian|títol=Ubuntu and Debian {{!}} About Ubuntu {{!}} Ubuntu| consulta=2018-02-09|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref> Ubuntu publica versions actualitzades previsiblement cada sis mesos,<ref name="about_ubuntu"/> i cada llançament rep suport gratuït durant nou mesos (divuit mesos abans de les 13.04)<ref name="omgubuntu.co.uk">{{Ref-publicació|article=Support Period for 'Regular' Ubuntu Releases Halved - OMG! Ubuntu!|publicació=OMG! Ubuntu!|llengua=anglès|url= http://www.omgubuntu.co.uk/2013/03/ubuntu-to-halve-support-window-for-regular-releases|data=2013-03-20}}</ref> amb correccions de seguretat, correccions d'errors d'alt impacte i correccions conservadores, substancialment beneficioses per a errors de baix risc.<ref name="TBR">{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/TimeBasedReleases|títol=TimeBasedReleases - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-09| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> El primer llançament va ser a l'octubre de 2004.
Començant per Ubuntu 6.06, cada quart llançament, un llançament cada dos anys, rep una amb [[suport a llarg termini]] (LTS).<ref name="about_ubuntu"/> El suport a llarg termini inclou actualitzacions de maquinari nou, pegats de seguretat i actualitzacions de la 'pila d'Ubuntu' (infraestructura de la computació
Els paquets d'Ubuntu es basen en els paquets de la branca inestable de Debian. Ambdues distribucions utilitzen [[Gestor de paquets|paquets]] amb format [[DEB|deb]] i eines de [[gestor de paquets]] (per exemple. [[Advanced Packaging Tool|APT]] i [[GNOME]]). Els paquets de Debian i Ubuntu no són necessàriament [[compatibilitat amb el codi binari|binaris compatibles]] ambdós, però; és possible que hageu de reconstruir els paquets de la [[Codi font|font]] que s'utilitzarà a Ubuntu.<ref>{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/MarkShuttleworth#What_about_binary_compatibility_between_distributions.3F|títol=MarkShuttleworth - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-09| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> Molts desenvolupadors d'Ubuntu també són mantenidors de paquets clau en Debian. Ubuntu col·labora amb Debian i torna a fer canvis a Debian,<ref name="autogenerated1">{{Ref-web|url= https://bugs.launchpad.net/ubuntu-website/+bug/154274|títol=Bug #154274 “Website does not reference Debian visibly” : Bugs : Ubuntu Website - OBSOLETE| consulta=2018-02-09|llengua=en| editor=bugs.launchpad.net}}</ref> tot i que hi ha hagut crítiques que això no passa sovint. [[Ian Murdock]], el fundador de Debian, havia expressat la seva preocupació pels paquets d'Ubuntu potencialment divergents massa lluny de Debian per seguir sent compatibles.<ref name="forking">{{Ref-web|url=
Ubuntu és actualment finançat per [[Canonical|Canonical Ltd]]. El 8 de juliol de 2005, [[Mark Shuttleworth]] i Canonical va anunciar la creació de la Fundació Ubuntu i va proporcionar un finançament inicial de 10 milions de dòlars. El propòsit de la fundació és garantir el suport i [[Desenvolupament de programari|desenvolupament]] per a totes les versions futures d'Ubuntu. Mark Shuttleworth descriu l'objectiu fonamental per assegurar la continuïtat del projecte Ubuntu.<ref>{{Ref-web|url= https://lists.ubuntu.com/archives/ubuntu-announce/2005-July/000025.html|títol=Announcing Launch of ($10m) Ubuntu Foundation| consulta=2018-02-10|nom=Benj Mako|cognom=Hill|data=Fri Jul 8 05:14:07 CDT 2005}}</ref>
El 12 de març de 2009, Ubuntu va anunciar el suport per a desenvolupar plataformes de gestió al [[Informàtica
== Característiques ==
Una instal·lació
Ubuntu opera sota la llicència [[GNU General Public License]] (GPL) i tot el programari d'aplicació instal·lat per defecte és programari lliure. A més, Ubuntu instal·la alguns controladors de maquinari que només estan disponibles en format binari, però aquests paquets estan clarament marcats en els components restringits.<ref>{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/about/about-ubuntu/licensing|títol=Licensing {{!}} About Ubuntu {{!}} Ubuntu| consulta=2018-02-09|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref>{{Cronologia externa|Llançaments de l'Ubuntu#Línia de temps de les versions|Versions de l'Ubuntu}}
Línia 44:
== Instal·lació ==
[[Fitxer:Nexus_S_with_Ubuntu.jpg|miniatura|Ubuntu que s'executa a un [[Nexus S]], un telèfon intel·ligent que funcionava amb [[Android]] abans d'Ubuntu]]
Els requisits del sistema varien entre els productes d'Ubuntu. Per a l'escriptori Ubuntu
Els [[Live USB|entorns en viu]] són la manera típica per als usuaris d'avaluar i instal·lar posteriorment Ubuntu. Aquests es poden descarregar com a imatge de disc ([[Imatge ISO|.iso]]) i després es cremen en un DVD i s'arrenquen, o s'executen directament a través [[UNetbootin]] des d'una unitat USB (fent, respectivament, un medi [[CD autònom]] o [[Live USB|USB autònom]]). Executar Ubuntu d'aquesta manera sol ser més lent que executar-lo des d'un [[disc dur]], però no modifica l'ordinador tret que l'usuari ho indiqui específicament. Si l'usuari opta per arrencar la imatge en lloc d'executar un instal·lador en l'arrencada, encara hi ha l'opció d'utilitzar un instal·lador anomenat [[Ubiquity]] per instal·lar Ubuntu una vegada iniciat l'entorn en viu.<ref name="livecdinstall">{{Ref-web|url= https://tutorials.ubuntu.com/tutorial/try-ubuntu-before-you-install#0|títol=Try Ubuntu before you install it {{!}} Ubuntu tutorials| consulta=2018-02-09|nom=Canonical Web|cognom=Team|llengua=en| editor=tutorials.ubuntu.com}}</ref> Les [[Imatge del disc|imatges de disc]] de totes les versions actuals i anteriors estan disponibles per descarregar al lloc web d'Ubuntu.<ref name="Ubuntu Releases">{{Ref-web|url= http://releases.ubuntu.com/|títol=Ubuntu Releases| consulta=2018-02-09| editor=releases.ubuntu.com}}</ref> Diversos programes de tercers com ara [[remastersys]] i [[Reconstructor]] estan disponibles per crear còpies personalitzades d'Ubuntu Live DVD (o CD). Hi ha disponibles "CD mínims" (per a ús de servidor) que s'adapten a un CD.
Addicionalment, les instal·lacions a una [[memòria USB]] es pot utilitzar per arrencar Ubuntu i Kubuntu d'una manera que permet estalviar permanentment la configuració de l'usuari i la portabilitat del sistema instal·lat per USB entre màquines físiques (no obstant això, la [[BIOS]] ha de suportar l'arrencada des d'USB).<ref name="pendriveinstall">{{Ref-publicació|article=Install Ubuntu 8.10 to a Flash Drive from the Live CD {{!}} USB Pen Drive Linux|publicació=USB Pen Drive Linux|llengua=anglès|url= http://www.pendrivelinux.com/ubuntu-810-persistent-flash-drive-install-from-live-cd/|data=2008-10-15}}</ref> En les versions més noves d'Ubuntu, el [[Creador de discos d'arrencada]] es pot utilitzar per instal·lar Ubuntu en una unitat USB (amb un CD o DVD en viu o sense). Per crear una unitat USB amb arrencada [[Persistència (informàtica)|persistent]] és tan senzill com arrossegar un control lliscant per determinar quant espai per reservar per persistir; per això, Ubuntu empra [[initial ramdisk|casper]].<ref>{{Ref-web|url= http://www.linuxjournal.com/content/casper-friendly-and-persistent-ghost|títol=Casper, the Friendly (and Persistent) Ghost {{!}} Linux Journal| consulta=2018-02-09|llengua=en| editor=www.linuxjournal.com}}</ref><ref>{{Ref-web|url=
L'edició d'escriptori també es pot instal·lar usant la [[Network booting|imatge d'arrencada en xarxa]] (a.k.a. tarball netboot) que utilitza el [[Debian-Installer]] i permet certes instal·lacions especialitzades d'Ubuntu: configurar implementacions automàtiques, actualitzar des d'instal·lacions antigues sense accés a la xarxa, particionament [[Logical Volume Manager (Linux)|LVM]] o [[RAID]], s'instal·la en sistemes amb menys de 256 MB de RAM (encara que els sistemes de poca memòria poden no ser capaços d'executar un entorn d'escriptori complet raonablement).<ref>{{Ref-web|url= http://releases.ubuntu.com/natty/|títol=Index of /releases/natty| consulta=2018-02-09| editor=releases.ubuntu.com}}</ref>
Línia 67:
| Trusty Tahr
| 2014-04-17
| {{versió|o|2019-04}}<ref name="Ŕef">{
| {{versió|co|2024-04}}
|4.4<ref name="Ŕef"/>
|-
| 16.04 LTS
Línia 87:
|20.04 LTS
| Focal Fossa
| 2020-04-23<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Ubuntu 20.04 Expected Features, Releasing Date & Patches Fixes!|url=https://www.tecrobust.com/ubuntu-20-04-expected-features-releasing-date-patches-fixes/|data=2019-07-16|consulta=2020-04-25|llengua=en-US|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191002193409/https://www.tecrobust.com/ubuntu-20-04-expected-features-releasing-date-patches-fixes/|arxiudata=2019-10-02}}</ref><ref name="FossaRelSched">{{Ref-web|títol=FocalFossa/ReleaseSchedule - Ubuntu Wiki|url=https://wiki.ubuntu.com/FocalFossa%20/ReleaseSchedule|consulta=2020-04-25}}</ref>
| {{Versió|co|2025-04|show=}}
| {{Versió|c|2030-04|show=}}
Línia 100:
|-
|21.10
|Impish Indri<ref>{{Ref-web|títol=Impish Idri release schedule|consulta=2021-11-14|llengua=anglès|url=https://discourse.ubuntu.com/t/impish-indri-release-schedule/18540
|2021-10-14
|{{versió|c|2022-07}}
|{{n/a}}
|5.14<ref>{{Ref-web|títol=Impish Idri release notes|consulta=2021-11-14|llengua=anglès|url=https://discourse.ubuntu.com/t/impish-indri-release-notes/21951
|-
|22.04 LTS
|Jammy Jellyfish<ref>{{Ref-web|títol=0.43ubuntu1.9 : distro-info-data package : Ubuntu|consulta=2021-11-14|llengua=anglès|url=https://launchpad.net/ubuntu/+source/distro-info-data/0.43ubuntu1.9/+index
|2022-04-21<ref>{{Ref-web|títol=Releases|consulta=2021-11-14|llengua=anglès|url=https://wiki.ubuntu.com/Releases#Future
|{{versió|p|2027-04}}
|{{n/a}}
|
|-
| colspan="
|}
Línia 134:
Actualitzacions d'un llançament [[Suport a llarg termini|LTS]] a la propera versió LTS (per exemple, Ubuntu 16.04 LTS a Ubuntu 18.04 LTS),<ref>{{Ref-web|url= https://help.ubuntu.com/community/UpgradeNotes|títol=UpgradeNotes - Community Help Wiki| consulta=2018-02-09| editor=help.ubuntu.com}}</ref> mentre que les actualitzacions no LTS, només suporten l'actualització a la propera versió, independentment del seu estat LTS (p. ex. Ubuntu 17.10 a Ubuntu 18.04 LTS).
[[Llançaments de l'Ubuntu#Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat)|Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat)]], va ser llançat el 10 d'octubre de 2010 (10-10-10). Això va partir de l'horari tradicional d'alliberament a final d'octubre per aconseguir "el 10 perfecte",<ref>{{Ref-web|url= http://www.markshuttleworth.com/archives/336|títol=Mark Shuttleworth » Blog Archive » Shooting for the Perfect 10.10 with Maverick Meerkat| consulta=2018-02-09| editor=www.markshuttleworth.com}}</ref> i fa una referència lúdica als llibres de ''[[La guia de l'autoestopista Galàctic]]'', ja que, en [[Sistema binari|binari]], 101010 és igual al [[Frases de La guia de l'autostopista Galàctic|decimal 42]], la "Resposta a la qüestió final de la vida, l'univers i tot" dins de la sèrie.<ref>{{Ref-web|url=
<!-- Ja no és compatible, mentre està disponible a "versions antigues":
Es requereix un DVD o una unitat flotant d'1 GB o més per a Ubuntu 12.10 a través del llançament original de 14.04.<ref>{{cite web|url= http://releases.ubuntu.com/releases/12.04/ |title=Ubuntu 12.04.5 LTS (Precise Pangolin) |work=Releases.Ubuntu.com |publisher=Canonical Ltd |access-date= 7 abril 2015}}</ref>
-->
Ubuntu 14.04.1 i totes les versions posteriors requereixen un mitjà d'instal·lació de 2 o més GB o superior.<ref>{{Ref-web|url=
== Classificació i suport de paquets ==
Línia 157:
El programari lliure inclou programari que ha complert els requisits de llicència d'Ubuntu,<ref name="Ubuntu Licensing"/> que corresponen aproximadament a les [[Pautes de programari lliure de Debian]]. Excepcionalment, però, inclouen [[microprogramari]] i [[Font (informàtica)|fonts]], a la categoria ''Main'', perquè encara que no es permeti la seva modificació, la seva distribució no és suficient.<ref>{{Ref-web|títol=Kernel/Firmware|url=https://wiki.ubuntu.com/Kernel/Firmware#Where_Do_You_Get_Firmware.3F|consulta=2020-01-25|llengua=anglès|editor=Canonical|data=2013-12-11|obra=Ubuntu Wiki|cognom=Ubuntu}}</ref>
Normalment, el programari no lliure no és compatible (Multiverse), però algunes excepcions (Restricted) estan fets per a programari important no lliure. El programari no lliure compatible inclou controladors de dispositius que es poden utilitzar per executar Ubuntu en algun maquinari actual, com ara només un binari del [[Controlador de dispositiu|controlador]] de la [[targeta gràfica]]
A més de l'anterior, en què el programari [[Congelació (enginyeria de programari)|no rep noves funcions]] després d'un llançament inicial, ''Ubuntu Backports'' és un repositori reconegut oficialment per a [[Backport]]ing programari més nou de versions posteriors d'Ubuntu.<ref>{{Ref-web|url= https://help.ubuntu.com/community/UbuntuBackports|títol=UbuntuBackports - Community Help Wiki| consulta=2018-02-06| editor=help.ubuntu.com}}</ref> El repositori no és complet; consisteix principalment en paquets sol·licitats per l'usuari, que s'aproven si compleixen les pautes de qualitat. Backports no rep cap mena de suport de Canonical, i és totalment mantingut per la comunitat.
El repositori de ''-updates'' proporciona actualitzacions de llançaments estables (SRU) d'Ubuntu i, generalment, s'instal·len mitjançant update-manager. Cada versió es dona pròpia del repositori -updates
A més del repositori ''-updates'', el repositori inestable ''-proposed'' conté carregues que s'han de confirmar abans de copiar-les a ''-updates''. Totes les actualitzacions han de passar per aquest procés per garantir que el parche realment solucioni l'error i no hi ha cap risc de [[Regressió del programari|regressió]].<ref>{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/StableReleaseUpdates#Verification|títol=StableReleaseUpdates - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-06| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> Les actualitzacions en ''-proposed'' són confirmades per Canonical o per membres de la comunitat.
El repositori associat de Canonical permet als proveïdors de programari propietari lliurar els seus productes als usuaris d'Ubuntu sense cap cost a través de les mateixes eines familiars per instal·lar i actualitzar programari.<ref name="partner packaging">{{Ref-web|url=http://www.canonical.com/engineering-services/certification/application-packaging|títol=Ubuntu partners|consulta=2018-02-06|cognom=Canonical|llengua=en|editor=www.canonical.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100830233620/http://www.canonical.com/engineering-services/certification/application-packaging|arxiudata=2010-08-30}}</ref> El repositori de programari associat està oficialment suportat amb seguretat i altres actualitzacions importants pels seus venedors respectius. Canonical suporta l'embalatge del programari per a Ubuntu<ref name="partner packaging"/><ref>{{Ref-web|url= http://ubuntuforums.org/showthread.php?t=723804|títol=Ubuntu Forums| consulta=2018-02-06|llengua=en| editor=ubuntuforums.org}}</ref><ref>{{Ref-web|url=
=== Package Archives ===
Línia 173:
{{Vegeu també|GetDeb}}
Ubuntu té un sistema de certificació per a programari de tercers.<ref name="partner packaging"/> Alguns programes de tercers que no limiten la distribució s'inclouen en el component ''multiverse'' d'Ubuntu. El paquet ''[[ubuntu-restricted-extras]]'' a més, conté programari que es pot restringir legalment, inclòs el suport [[MP3]] i reproducció de [[DVD-Video|DVD]]
A més, les suites d'aplicacions de tercers estan disponibles per a la seva compra a través d'Ubuntu Software,<ref>{{Ref-web|url=http://shop.canonical.com/index.php?cPath=19|títol=Canonical Store|consulta=2018-02-06|llengua=en|editor=shop.canonical.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130811212235/http://shop.canonical.com/index.php?cPath=19|arxiudata=2013-08-11}}</ref> incloent molts jocs com ara [[Braid (videojoc)|Braid]] i [[Oil Rush]],<ref>{{Ref-web|url=
== Grups d'usuaris (LoCos) ==
{{Vegeu també|Equip LoCo}}
En un esforç per arribar a usuaris menys tècnics i per fomentar un sentit de comunitat al voltant de la distribució, les comunitats locals,<ref>{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/LoCoTeam|títol=LoCoTeams - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-06| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> més coneguts com a "LoCos", s'han establert a tot el món. Originalment, cada país tenia un equip de LoCo. Tanmateix, en algunes àrees, especialment als Estats Units i Canadà, cada estat o província pot establir un equip.<ref>{{Ref-web|url=
{{url|Ubuntu.cat}}<ref>{{Ref-publicació|cognom=associats|nom=Partal, Maresma i|article=El Catalan LoCo Team d'Ubuntu ja és oficial|publicació=VilaWeb.cat|url= http://www.vilaweb.cat/noticia/2399870/20070516/noticia.html}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=TN Comarques TV3 - Institut Torre Vicens [Lleida 17/05/2014]|url= https://www.youtube.com/watch?v=aaJ6r2WUD5Y| consulta=2019-10-23}}</ref> la [[Equip LoCo català|Comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català]], també anomenat LoCo Team català (''LOcal COmmunity Team'' en anglès o ''Equip de la Comunitat Local'' en català), on aplega els usuaris de llengua catalana d'Ubuntu en totes les seues varietats. El seu àmbit d'actuació és principalment els [[Països Catalans]], amb membres i voluntaris pràcticament d'arreu de la geografia.<ref>{{Ref-web|títol=Mapa d'ubuntaires {{!}} Equip i comunitat d'ubuntaires en català|url=https://www.ubuntu.cat/mapa_ubuntaires|consulta=2019-10-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191023095529/https://www.ubuntu.cat/mapa_ubuntaires|arxiudata=2019-10-23}}</ref>
Línia 195:
* [[Xubuntu]] (amb [[Xfce]]).
LXDE<ref>{{Ref-web| url=
A més d'Ubuntu Desktop, hi ha diverses altres edicions oficials d'Ubuntu. Aquestes reben el suport total de Canonical, els seus socis i la comunitat. Incloïen el següent:<ref name="DerivativeTeam/Derivatives">{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives|títol=DerivativeTeam/Derivatives - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-08| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref><ref name="ubuntu derivatives">{{Ref-web|títol=Ubuntu flavours|url= http://ubuntu.com/download/flavours| consulta=2019-10-23|llengua=anglès}}</ref>
<!--dubteu d'això, i la versió de TV 404 a la pàgina d'Ubuntu-->
* ''Ubuntu in organisations'', va ser un llançament destinat a usuaris empresarials que venien amb programari empresarial especial incloent [[Adobe Flash]], [[Canonical Landscape]], [[OpenJDK]] 6 i [[VMware View]], mentre elimina aplicacions de xarxes socials i d'intercanvi de fitxers, jocs i eines de desenvolupament o administració de sistemes.<ref>{{Ref-web|títol=Ubuntu in organisations|url= http://ubuntu.com/desktop/organisations| consulta=2019-10-23|llengua=anglès}}</ref> L'objectiu de ''Ubuntu in organisations'' no és de copiar altres distribucions orientades a empreses, com ara [[Red Hat Enterprise Linux]], però per fer-ho, segons el blog de Mark Shuttleworth, "és més fàcil per als usuaris institucionals avaluar Ubuntu Desktop per a les seves necessitats específiques".<ref>{{Ref-web|url= http://www.markshuttleworth.com/archives/1002|títol=Mark Shuttleworth » Blog Archive » Remixing Ubuntu for the Enterprise Desktop| consulta=2018-02-08| editor=www.markshuttleworth.com}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Bhartiya|nom=Swapnil|article=Ubuntu 16.04 LTS packs a lot of punches for enterprise customers|publicació=CIO|llengua=en|url=
* ''Ubuntu Core'',<ref>{{Ref-web|url= https://www.ubuntu.com/core|títol=Ubuntu Core {{!}} Ubuntu| consulta=2018-02-08|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref> una versió minúscula i transaccional d'Ubuntu sense interfície gràfica per als dispositius [[Internet de les coses|IoT]] i [[SoC]]. Aquest permet executar paquets d'aplicacions Linux, coneguts com a snaps, que es poden actualitzar remotament.<ref>{{Ref-publicació|article=Ubuntu Core 16 Enables Snappy IoT|publicació=Electronic Design|url= http://www.electronicdesign.com/dev-tools/ubuntu-core-16-enables-snappy-iot|data=2016-11-18}}</ref>
* ''Ubuntu TV'', etiquetada com a "TV per a éssers humans" de [[Canonical Ltd.]], es va presentar al [[Consumer Electronics Show]] 2012 per l'executiu de màrqueting de Canonical [[John D. Bernard]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Dunn|nom=John E|article=Ubuntu TV readies for battle with Google and Apple|publicació=Techworld|llengua=anglès|url=http://news.techworld.com/operating-systems/3329027/ubuntu-tv-readies-for-battle-with-google-apple/|consulta=2018-02-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120501055634/http://news.techworld.com/operating-systems/3329027/ubuntu-tv-readies-for-battle-with-google-apple/|arxiudata=2012-05-01}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131219232954/http://news.techworld.com/operating-systems/3329027/ubuntu-tv-readies-for-battle-with-google-apple/ |date=2013-12-19 }}</ref> Creat per a [[Televisió intel·ligent|televisions intel·ligents]], Ubuntu TV volia proporcionar accés als serveis populars d'Internet i reproduir continguts als dispositius mòbils que executen [[Android]], [[iOS]] i Ubuntu.<ref>{{Ref-web|url=
Hi ha més [[Llista de distribucions de Linux#Basat en Ubuntu|distribucions]] (o derivats) basats en les edicions oficials d'Ubuntu. Aquests instal·len un conjunt predeterminat de paquets que difereixen de les distribucions oficials d'Ubuntu.
Línia 227:
=== Derivat xinès Ubuntu Kylin ===
{{Article principal|Ubuntu Kylin}}
Des d'Ubuntu 10.10, es va anomenar una versió en xinès d'Ubuntu Desktop "Ubuntu Chinese Edition" (després Ubuntu Kylin), s'havia publicat al costat de les altres edicions, fins a les 12.04.<ref>{{Ref-web| url=
=== Ubuntu Server ===
[[Fitxer:Ubuntu 12-04 Server Installation.png|miniatura|Una captura de pantalla del menú d'inici de la instal·lació d'[[Llançaments de l'Ubuntu#Ubuntu 12.04 LTS (Precise Pangolin)|Ubuntu 12.04 LTS]] Server]]
Ubuntu té una edició per a
Des de la versió 10.10, l'edició del servidor (com la versió d'escriptori) és compatible amb [[virtualització de maquinari]] i es pot executar en una [[màquina virtual]], ja sigui dins d'un sistema operatiu host o en un [[hipervisor]], tal com [[VMware ESXi]], [[Oracle Corporation|Oracle]], [[Citrix Systems|Citrix]] [[Xen#Server|Xen Server]], [[Microsoft]] [[Hyper-V]], [[QEMU]], una màquina virtual basada en nucli, o qualsevol altre emulador o virtualitzador de [[IBM PC compatible]]. Ubuntu 7.10 i més endavant activa el mòdul de seguretat [[AppArmor]] per al [[Linux (nucli)|nucli de Linux]] per defecte en paquets de programari clau, i el [[Tallafoc (informàtica)|tallafocs]] s'amplia als serveis comuns utilitzats pel sistema operatiu.
Línia 249:
{{Vegeu també|Ubuntu Touch}}
Ubuntu Touch és, per ara, una versió no oficial d'Ubuntu desenvolupada per a telèfons intel·ligents i tauletes que va ser anunciada per Canonical el 2 de gener de 2013. Ubuntu Touch va ser llançat a fabricació el 16 de setembre de 2014.<ref>{{Ref-web|url= https://lists.launchpad.net/ubuntu-phone/msg09864.html|títol=Landing team 16.09.14 : Mailing list archive : ubuntu-phone team in Launchpad| consulta=2018-02-08| editor=lists.launchpad.net}}</ref> El primer dispositiu que podia executar-lo era el [[Galaxy Nexus]].<ref name="autogenerated8">{{Ref-publicació|article=Ubuntu for Phones unveiled, no hardware on the horizon - Geek.com|publicació=Geek.com|llengua=anglès|url=http://www.geek.com/articles/mobile/ubuntu-for-phones-unveiled-no-hardware-on-the-horizon-2013012/|data=2013-01-02|consulta=2018-02-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130106053607/http://www.geek.com/articles/mobile/ubuntu-for-phones-unveiled-no-hardware-on-the-horizon-2013012/|arxiudata=2013-01-06}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130106053607/http://www.geek.com/articles/mobile/ubuntu-for-phones-unveiled-no-hardware-on-the-horizon-2013012/ |date=2013-01-06 }}</ref>
El 6 de febrer de 2015 es va anunciar el primer telèfon intel·ligent que tenia Ubuntu Touch preinstal·lat. Les característiques del [[BQ Aquaris E4.5|BQ Aquaris E4.5 Ubuntu Edition]] són una pantalla {{convert|4.5|in|mm|adj=on}} [[Resolució de pantalla gràfica#qHD|qHD]], un processador [[Multinucli|quad-core]] a 1.3 [[Hertz|GHz]] [[ARM Cortex-A7]], i 1 GB de RAM. Actualment té un preu de 169,90 €, mentre que l'edició d'Ubuntu E5 HD de 5 polzades està disponible per 199,90 €.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Canonical|article=BQ’s new Aquaris E4.5 Ubuntu Edition – the smartphone that puts content and services at your fingertips|publicació=Ubuntu Insights|llengua=anglès|url= https://insights.ubuntu.com/2015/02/06/bqs-new-aquaris-e4-5-ubuntu-edition-the-smartphone-that-puts-content-and-services-at-your-fingertips/}}</ref>
Mark Shuttleworth, conseller delegat de Canonical, va anunciar el 5 d'abril de 2017 que Ubuntu Touch ja no seria desenvolupat per Canonical Ltd.<ref name="ubt5"/> El projecte va ser recollit per la comunitat UBports.<ref>{{Ref-web|títol=I'm not giving up! I will do my best to keep Ubuntu touch and Unity8 standin...|url=
=== Computació al núvol ===
Línia 259:
[[Fitxer:Ubuntu Orange Box-Fossetcon 12.09.2014.jpg|miniatura|Caixa Ubuntu Cloud Tronja]]
Ubuntu ofereix imatges d'Ubuntu Cloud que són imatges de disc preinstal·lades que l'enginyeria d'Ubuntu personalitza per executar-se en plataformes de núvol, com ara [[Amazon EC2]], [[OpenStack]], Microsoft Windows i [[LXC]].<ref>{{Ref-web|url= http://cloud-images.ubuntu.com/|títol=Ubuntu Cloud Images| consulta=2018-02-08| editor=cloud-images.ubuntu.com}}</ref> També predomina Ubuntu a plataformes [[Servidor privat virtual|VPS]] tal com [[DigitalOcean]].<ref>{{Ref-publicació|article=Where DO Droplets Form?|publicació=The DigitalOcean Blog|llengua=en|url=https://www.digitalocean.com/blog_posts/where-do-droplets-form|data=2014-01-02|consulta=2018-02-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140222002531/https://www.digitalocean.com/blog_posts/where-do-droplets-form|arxiudata=2014-02-22}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140222002531/https://www.digitalocean.com/blog_posts/where-do-droplets-form |date=2014-02-22 }}</ref>
[[Llançaments de l'Ubuntu#Ubuntu 11.04 (Natty Narwhal)|Ubuntu 11.04]] va afegir suport per a OpenStack, amb Eucalyptus a eines de migració OpenStack afegides per Canonical en Ubuntu Server 11.10.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vaughan-Nichols|nom=Steven J.|article=Canonical switches to OpenStack for Ubuntu Linux cloud {{!}} ZDNet|publicació=ZDNet|llengua=en|url= http://www.zdnet.com/blog/open-source/canonical-switches-to-openstack-for-ubuntu-linux-cloud/8875}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Ubuntu eats OpenStack for clouds|url= https://www.theregister.co.uk/2011/05/10/canonical_ubuntu_openstack/| consulta=2019-10-23|llengua=en|nom=Timothy|cognom=Prickett Morgan}}</ref> [[Llançaments de l'Ubuntu#Ubuntu 11.10 (Oneiric Ocelot)|Ubuntu 11.10]] va afegir un enfocament a OpenStack com el preferit d'Ubuntu [[Infrastructure as a service|IaaS]] que ofereix encara que Eucalyptus també és compatible. Un altre focus principal és [[Juju (programari)|Canonical Juju]] per proveir, implementar, allotjar, gestionar i orquestrar serveis d'infraestructura de centre de dades empresarials, per, amb i per al Servidor Ubuntu.<ref>{{Ref-web|títol=Dustin Kirkland of Canonical|url= https://www.youtube.com/watch?v=uUv5vwHMPk0| consulta=2019-10-23}}</ref><ref>{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/ServerTeam/Orchestra|títol=ServerTeam/Orchestra - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-08| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref>
==
=== Base instal·lada ===
Com que Ubuntu es distribueix lliurement i no hi ha cap procés de registre, l'ús d'Ubuntu només es pot estimar aproximadament.<ref name="Michael Kerner">{{Ref-web| url=
Les enquestes de tecnologia web W3Techs van estimar al setembre de 2016 que:
Línia 278:
=== Desplegaments a gran escala ===
El sector públic també ha adoptat Ubuntu. El 2009, el Ministeri d'Educació i Ciència de [[Macedònia del Nord]] ha desplegat més de 180.000<ref name="nytimes">{{Ref-publicació|cognom=Vance|nom=Ashlee|article=Ubuntu and Its Leader Set Sights on the Mainstream|publicació=The New York Times|llengua=anglès|url= https://www.nytimes.com/2009/01/11/business/11ubuntu.html|data=2009|issn=0362-4331}}</ref> ordinadors d'escriptori a les aules basats en Ubuntu, i ha animat a tots els estudiants del país a utilitzar estacions de treball informàtiques basades en Ubuntu;<ref>{{Ref-web|url=
La ciutat de [[
=== Recepció crítica ===
Ubuntu va rebre el Premi Reader a la millor distribució de Linux a la [[LinuxWorld Conference and Expo]] 2005 a Londres,<ref>{{Ref-web|url=
El 2008, [[Jamie Hyneman]], co-amfitrió de la sèrie de televisió nord-americana ''[[MythBusters]]'', va defensar Linux (donant exemple d'Ubuntu) com a solució [[bloqueig de programari]].<ref>{{Ref-web|url=
Ubuntu 14.04 va millorat la durada de la bateria, però encara hi ha altres sistemes operatius en la mètrica de la durada de la bateria.<ref name="ars-1404-review"/>
Línia 291:
=== Controvèrsia d'Amazon ===
{{Vegeu també|Unity (entorn d'escriptori)#Controvèrsia de privacitat}}
Una de les noves característiques d'Unity a [[Llançaments de l'Ubuntu#Ubuntu 12.10 (Quantal Quetzal)|Ubuntu 12.10]] va ser el resultat de la compra de lents-Amazon que es mostra en el tauler d'Unity. Es va qualificar alternativament com la "controvèrsia d'Amazon",<ref name="Lynch05Dec12">{{Ref-web|url=
A partir d'octubre de 2012, va enviar les consultes de l'usuari a través d'una connexió HTTPS segura des de l'objectiu de la llar a productearch.ubuntu.com,<ref name="eff">{{Ref-publicació|cognom=Lee|nom=Micah|article=Privacy in Ubuntu 12.10: Amazon Ads and Data Leaks|publicació=Electronic Frontier Foundation|llengua=en|url= https://www.eff.org/deeplinks/2012/10/privacy-ubuntu-1210-amazon-ads-and-data-leaks|data=2012-10-29}}</ref> que llavors va enquestar a [[Amazon.com]] per trobar productes rellevants; Amazon llavors va enviar imatges del producte directament a l'ordinador de l'usuari a través d'HTTP. Si l'usuari fa clic en un d'aquests resultats i després va comprar alguna cosa, Canonical obté una petita fracció de la venda.<ref name="ay_caramba">{{Ref-web|títol=Ay caramba, Ubuntu 12.10: Get it right on Amazon!|url= https://www.theregister.co.uk/2012/10/18/ubuntu_12_10_review/| consulta=2019-10-23|llengua=en|nom=Scott Gilbertson 18 Oct 2012|cognom=at 15:00}}</ref>
Línia 299:
Alguns usuaris opten per apagar-lo o treure la funció mitjançant un pegat.<ref>{{Ref-publicació|article=Canonical “abused trademark law” to target a site critical of Ubuntu privacy|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/information-technology/2013/11/canonical-abused-trademark-law-to-target-a-site-critical-of-ubuntu-privacy/}}</ref> Un article d'abril de 2014 de Scott Gilbertson va declarar que els components de la cerca en línia d'Ubuntu podrien desactivar-se amb un parell de clics a la versió 14.04.<ref name="ars-1404-review">{{Ref-publicació|article=Ubuntu 14.04 review: Missing the boat on big changes|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/information-technology/2014/04/ubuntu-14-04-review-missing-the-boat-on-big-changes/}}</ref>
Per
Des d'Ubuntu 16.04, la configuració està desactivada de manera predeterminada.<ref>{{Ref-publicació|article=Ubuntu 16.04 proves even an LTS release can live at Linux’s bleeding edge|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/information-technology/2016/05/ubuntu-16-04-proves-even-an-lts-release-can-live-at-linuxs-bleeding-edge/}}</ref>
Línia 312:
== Ubuntu Certified Professional ==
[[Fitxer:Ucp-photo.jpg|miniatura|Ubuntu Certified Professional]]
'''Ubuntu Certified Professional''' ('''UCP''') fou un certificat de coneixement del sistema operatiu Ubuntu, administrat per LPI, es basà en el nivell 1 del certificat LPI, creat per un acord signat el maig de 2006 entre [[Canonical|Canonical Ltd]] i [[Linux Professional Institute|LPI]].<ref>{{ref-web|url= https://www.ubuntu-user.com/Online/Blogs/Amber-Graner-You-in-Ubuntu/Canonical-Training-Set-To-Announce-New-Ubuntu-Certified-Professional-Certification| consulta=20 març 2014|títol=Canonical Training Set To Announce New Ubuntu Certified Professional Certification| editor=www.ubuntu-user.com|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web| url=http://www.ubuntu.com/news/lpi1| consulta=20 març 2014| títol=LPI and Canonical Announce World's First Ubuntu Professionals| editor=ubuntu.com| llengua=anglès| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140320232234/http://www.ubuntu.com/news/lpi1| arxiudata=2014-03-20}}</ref>
Les proves del certificat mesuraven la capacitació de l'alumne en:
Línia 323:
== Suport per a proveïdors de maquinari ==
Ubuntu treballa estretament amb els fabricants d'equips originals per fer que Ubuntu estigui disponible en una àmplia gamma de dispositius.<ref name="Ubuntu Certified Hardware"/> Una sèrie de venedors ofereixen ordinadors amb Ubuntu preinstal·lats, inclosos [[Dell]],<ref>{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/partners/dell|títol=Ubuntu partners| consulta=2018-02-12|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref> [[Hasee]],<ref>{{Ref-web|url= http://www.linux-community.de/Internal/Nachrichten/Guenstiges-Netbook-aus-China|títol=Günstiges Netbook aus China » LinuxCommunity| consulta=2018-02-12|nom=Marcel|cognom=Hilzinger|llengua=de-DE| editor=LinuxCommunity}}</ref> [[Sharp Corporation]],<ref>{{Ref-publicació|article=Sharp NetWalker PC-Z1: What you get when you shrink a netbook - Liliputing|publicació=Liliputing|llengua=anglès|url= http://www.liliputing.com/2009/08/sharp-netwalker-pc-z1-what-you-get-when-you-shrink-a-netbook.html|data=2009-08-27}}</ref> i Cirrus7.<ref>{{Ref-publicació|article=Tiny PCs can be beautiful, the Cirrus7 Nimbini is one of those PCs - Geek.com|publicació=Geek.com|llengua=anglès|url=http://www.geek.com/chips/tiny-pcs-can-be-beautiful-the-cirrus7-nimbini-is-one-of-those-pcs-1620484/|data=2015-04-15|consulta=2018-02-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171002121809/https://www.geek.com/chips/tiny-pcs-can-be-beautiful-the-cirrus7-nimbini-is-one-of-those-pcs-1620484/|arxiudata=2017-10-02}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171002121809/https://www.geek.com/chips/tiny-pcs-can-be-beautiful-the-cirrus7-nimbini-is-one-of-those-pcs-1620484/ |date=2017-10-02 }}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Is This The Most Stylish Ubuntu PC Ever Made?|publicació=OMG! Ubuntu!|llengua=anglès|url= http://www.omgubuntu.co.uk/2015/04/cirrus7-nimbini-ubuntu-pc-announced|data=2015-04-15}}</ref> Concretament, [[Dell]] ofereix l'ordinador portàtil XPS 13, edició per a desenvolupadors amb Ubuntu preinstal·lada.<ref name="XPS 13">{{Ref-web|url= http://www.dell.com/en-us/work/shop/cty/pdp/spd/xps-13-linux|títol=XPS 13 Developer Edition {{!}} Dell United States| consulta=2018-02-12|llengua=anglès| editor=Dell}}</ref> Junts, Dell, Lenovo, HP, i ASUS ofereixen més de 200 ordinadors d'escriptori i prop de 500 ordinadors portàtils precarregats amb Ubuntu. També hi ha disponibles imatges OEM certificades per als clients d'Ubuntu Advantage.<ref name="Ubuntu Certified Hardware">{{Ref-web|url= http://www.dell.com/en-us/work/shop/cty/pdp/spd/xps-13-linux?~srd=true&sk=Ubuntu&scat=prod|títol=XPS 13 Developer Edition {{!}} Dell United States| consulta=2018-02-12|llengua=anglès| editor=Dell}}</ref> [[System76]],<ref>{{Ref-web|url=
Mentre que Linux ja funciona en el sistema principal d'IBM ([[Linux on z Systems]]), IBM en col·laboració amb Canonical (i [[SUSE]]; "La [[Fundació Linux]] formarà un nou projecte Open Mainframe") va anunciar el suport per a Ubuntu de [[z/Architecture]] (IBM afirma el seu últim sistema, [[IBM zEnterprise System]], la versió z13 és a l'ordinador més potent del món; és la computadora més gran per comptador de transistors) per primera vegada, en el moment de la seva "major caiguda de codi" ("LinuxOne") en la història de Linux.<ref>{{Ref-publicació|article=IBM makes 'biggest code drop' as Canonical and Suse tie-up brings better Linux to mainframes {{!}} TheINQUIRER|publicació=http://www.theinquirer.net|llengua=en|url=http://www.theinquirer.net/inquirer/news/2422249/ibm-makes-biggest-code-drop-as-canonical-and-suse-tie-up-brings-linux-to-mainframes|consulta=2018-02-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150818050302/http://www.theinquirer.net/inquirer/news/2422249/ibm-makes-biggest-code-drop-as-canonical-and-suse-tie-up-brings-linux-to-mainframes|arxiudata=2015-08-18}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150818050302/http://www.theinquirer.net/inquirer/news/2422249/ibm-makes-biggest-code-drop-as-canonical-and-suse-tie-up-brings-linux-to-mainframes |date=2015-08-18 }}</ref>
A principis de 2015, Intel va llançar l'[[Intel Compute Stick]], un petit ordinador, que de forma predeterminada està disponible amb els sistemes operatius d'Ubuntu o Windows.<ref>{{Ref-web|url=
== Subsistema de Windows ==
Línia 341:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Viquillibres= Usuari:Miquel_Adroer/Llibres/Guia_Ubuntu_10.04 |Viquinotícies=Categoria:Programari lliure
* {{Oficial}}
* [http://www.ubuntu.cat Web de la comunitat d'usuaris en català]
Línia 354:
[[Categoria:Programari del 2004]]
[[Categoria:Ubuntu| ]]
| |||