Ubuntu: diferència entre les revisions

{{Infotaula de programari

| kernel_tipus = [[Nucli monolític|Monolític]]

'''Ubuntu''' és un [[sistema operatiu]] de codi obert per a ordinadors. És una [[Distribució de programari#Distribucions de GNU/Linux|distribució de Linux]] basada en l'arquitectura de [[Debian]]. Normalment s'executa en [[ordinador personal|ordinadors personals]]. També és popular a [[servidor]]s, habitualment executant la variant Ubuntu Server, amb funcions de classe empresarial. Ubuntu funciona en les arquitectures més populars, incloses les màquines Intel, AMD i ARM. També hi ha disponible Ubuntu per a [[Tauleta tàctil|tauletes]] i [[Telèfon intel·ligent|telèfons intel·ligents]], amb l'edició [[Ubuntu Touch]].

Ubuntu és publicat per [[Canonical|Canonical Ltd]], que ofereixen serveis comercials de<!--include?: enterprise--> suport<!--, and has a very large and diverse community of contributors covering many desktop, server and device applications-->.<ref>{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/project/canonical-and-ubuntu|títol=Canonical and Ubuntu {{!}} Ubuntu| consulta=2018-02-09|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref> Es basa en [[programari lliure]] i el nom de la filosofia de l'Àfrica Meridional ''{{lang|xh|[[Ubuntu (filosofia)|ubuntu]]}}'' (literalment, "humanitat"), que suggereix Canonical Ltd., pot traduir-se lliurement com "la humanitat per als altres" o "Soc el que soc per qui som tots".<ref name="about_ubuntu">{{ref-web|url=https://www.ubuntu.com/project/about-ubuntu |títol=About Ubuntu. The Ubuntu Story |obra=Ubuntu.com |editor=Canonical Ltd. |access-dateconsulta= 21 agost 2012 |arxiudata= 5 gener 2013 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130105101448/http://www.ubuntu.com/project/about-ubuntu |url-status=live }}</ref>

Ubuntu és el sistema operatiu més popular que s'executa en entorns allotjats, els anomenats "[[Informàtica enal núvol|núvols]]",<ref name="Most popular on Amazon EC2"/> ja que és la [[Distribució de programari#Distribucions de GNU/Linux|distribució de Linux]] com a servidor més popular.

[[Fitxer:CatalanFeistyFawn.JPG|miniatura|esquerra|Disc amb la versió catalana de l'Ubuntu 7.04 "Feisty Fawn" signada per Mark Shuttleworth]]

== Història i procés de desenvolupament ==

Començant per Ubuntu 6.06, cada quart llançament, un llançament cada dos anys, rep una amb [[suport a llarg termini]] (LTS).<ref name="about_ubuntu"/> El suport a llarg termini inclou actualitzacions de maquinari nou, pegats de seguretat i actualitzacions de la 'pila d'Ubuntu' (infraestructura de la computació enal núvol).<ref name="Morgan">{{Ref-web|títol=Ubuntu Server primed for the bigtime|url= https://www.theregister.co.uk/2010/04/20/ubuntu_server_10_04/| consulta=2019-10-23|llengua=en|nom=Timothy Prickett Morgan 20 Apr 2010|cognom=at 07:02}}</ref> Les primeres versions LTS van ser recolzades durant tres anys a l'escriptori i cinc anys al servidor; des de l'Ubuntu 12.04 LTS, el suport d'escriptori per a llançaments LTS també va augmentar fins a cinc anys.<ref name="Canonical5yearLTS">{{Ref-web|url= http://fridge.ubuntu.com/2011/10/21/ubuntu-12-04-to-feature-extended-support-period-for-desktop-users/|títol=Ubuntu Fridge {{!}} Ubuntu 12.04 to feature extended support period for desktop users| consulta=2018-02-09|llengua=anglès| editor=fridge.ubuntu.com}}</ref><ref name="Paul28May12">{{Ref-publicació|article=Precision and purpose: Ubuntu 12.04 and the Unity HUD reviewed|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/information-technology/2012/05/precision-and-purpose-ubuntu-12-04-and-the-unity-hud-reviewed}}</ref><ref name="releases">{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/Releases|títol=Releases - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-09| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> Les versions LTS reben publicacions puntuals amb suport per a nou maquinari i la integració de totes les actualitzacions publicades en aquesta sèrie fins a la data.<ref name="PointReleases">{{Ref-web|url= http://www.markshuttleworth.com/archives/146|títol=Mark Shuttleworth » Blog Archive » The Art of Release| consulta=2018-02-09| editor=www.markshuttleworth.com}}</ref>

El 12 de març de 2009, Ubuntu va anunciar el suport per a desenvolupar plataformes de gestió al [[Informàtica enal núvol|núvol]] a tercers, com els que s'utilitzen a [[Amazon EC2]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.ubuntu.com/news/rightscale-cloud-management|títol=RightScale Adds Full Support for Ubuntu Server to its Cloud Management Platform {{!}} Ubuntu|consulta=2018-02-10|data=2011-01-30|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110130145702/http://www.ubuntu.com/news/rightscale-cloud-management|arxiudata=2011-01-30}}</ref> Des d'Ubuntu 17.10, [[GNOME 3]] és la interfície gràfica per defecte d'Ubuntu Desktop,<ref name="omg5">{{Ref-publicació|article=Ubuntu 18.04 To Ship with GNOME Desktop, Not Unity - OMG! Ubuntu!|publicació=OMG! Ubuntu!|llengua=anglès|url= http://www.omgubuntu.co.uk/2017/04/ubuntu-18-04-ship-gnome-desktop-not-unity|data=2017-04-05}}</ref><ref name="ubt5">{{Ref-publicació|cognom=Canonical|article=Growing Ubuntu for cloud and IoT, rather than phone and convergence|publicació=Ubuntu Insights|llengua=anglès|url= https://insights.ubuntu.com/2017/04/05/growing-ubuntu-for-cloud-and-iot-rather-than-phone-and-convergence/}}</ref> mentre [[Unity (entorn d'escriptori)|Unity]] continua sent el valor predeterminat en versions anteriors,<ref name="PCWorld03May11">{{Ref-publicació|article=Natty Narwhal: the First Linux for Newbies?|publicació=PCWorld|llengua=en|url= https://www.pcworld.com/article/226940/natty_narwhal_the_first_linux_for_newbies.html}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.networkworld.com/news/2010/102610-is-unity-the-right-interface.html|títol=Is Unity the Right Interface for Desktop Ubuntu?|consulta=2018-02-10|data=2011-06-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110613143109/http://www.networkworld.com/news/2010/102610-is-unity-the-right-interface.html|arxiudata=2011-06-13}}</ref> incloent totes les versions actuals de LTS. No obstant això, s'ha creat una branca dirigida per a la comunitat d'Unity 8, anomenat Yunit, per continuar amb el desenvolupament d'Unity.<ref>{{Ref-web|url= https://yunit.io/|títol=yunit – A community-driven unity8 fork| consulta=2018-02-10|llengua=anglès| editor=yunit.io|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170622144855/https://yunit.io/|arxiudata=2017-06-22}}</ref> Shuttleworth va escriure el 8 d'abril de 2017, "Invertim en Ubuntu GNOME amb la intenció d'oferir un escriptori fantàstic de tot el GNOME. Estem ajudant a l'equip de GNOME de l'Ubuntu, no creant una cosa diferent o competitiva amb aquest esforç. Tot i que sóc apassionat per les idees de disseny d'Unity, i espero que GNOME estigui més obert ara, crec que hauríem de respectar el lideratge del disseny de GNOME, oferint a GNOME la forma en què el GNOME vol que es lliuri. El nostre paper en això, com de costum, serà assegurar-se que les actualitzacions, la integració, la seguretat, el rendiment i l'experiència completa siguin fantàstiques."<ref name="Shuttleworth08Apr17">{{Ref-web|títol=I would like to thank all of you for your spirit and intellect and energy in ...|url=https://plus.google.comcat/+MarkShuttleworthCanonical/posts/7LYubpaHUHH|data=2017-04-25|consulta=2019-10-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170425204214/https://plus.google.comcat/+MarkShuttleworthCanonical/posts/7LYubpaHUHH|arxiudata=2017-04-25}}</ref> Shuttleworth també va esmentar que Canonical deixarà de desenvolupar-se per Ubuntu Phone, Tablet i convergència.<ref name="ubt5"/>

Una instal·lació [[Predeterminat (informàtica)|predeterminada]] d'Ubuntu conté una àmplia gamma de programari que inclou [[LibreOffice]], [[Mozilla Firefox|Firefox]], [[Mozilla Thunderbird|Thunderbird]], [[Transmission]], i diversos jocs lleugers com [[sudoku]] i [[GNOME Chess|escacs]].<ref>{{Ref-web|url= https://help.ubuntu.com/community/Games/NativeFreeUbuntuGames|títol=Games/NativeFreeUbuntuGames - Community Help Wiki| consulta=2018-02-09| editor=help.ubuntu.com}}</ref><ref>{{Ref-web|url= https://wiki.gnome.org/action/show/Apps/Games?action=show&redirect=GnomeGames|títol=Apps/Games - GNOME Wiki!| consulta=2018-02-09| editor=wiki.gnome.org}}</ref> Molts paquets de programari addicionals són accessibles des de la versió integrada del [[Centre de programari de l'Ubuntu]] així com qualsevol altra eina basada en el [[gestor de paquets]] [[Advanced Packaging Tool|APT]]. Molts paquets de programari addicionals que ja no estan instal·lats per defecte, com ara [[Evolution (programa)|Evolution]], [[GIMP]], [[Pidgin (programa)|Pidgin]], i [[Synaptic]], són encara accessibles als repositoris, instal·lables amb el [[Centre de programari de l'Ubuntu]] integrat; o per qualsevol altre eina basada en el [[gestor de paquets]] [[Advanced Packaging Tool|APT]]. La distribució creuada de [[SnappySnap (gestor de paquets)|paquets snap]] i [[flatpak]]s també estan disponibles.<ref name="ars">{{Ref-publicació|article=Ubuntu 17.04 review: Don't call it abandonware, per se|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/gadgets/2017/05/ubuntu-17-04-review-this-is-unitys-true-swan-song/}}</ref>

| {{versió|o|2019-04}}<ref name="Ŕef">{{Ref-web|obra=Ubuntu wiki|títol=Trusty Tahr release notes|url=https://wiki.ubuntu.com/TrustyTahr/ReleaseNotes|llengua=en}}</ref>

| 2020-04-23<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Ubuntu 20.04 Expected Features, Releasing Date & Patches Fixes!|url=https://www.tecrobust.com/ubuntu-20-04-expected-features-releasing-date-patches-fixes/|data=2019-07-16|consulta=2020-04-25|llengua=en-US|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191002193409/https://www.tecrobust.com/ubuntu-20-04-expected-features-releasing-date-patches-fixes/|arxiudata=2019-10-02}}</ref><ref name="FossaRelSched">{{Ref-web|títol=FocalFossa/ReleaseSchedule - Ubuntu Wiki|url=https://wiki.ubuntu.com/FocalFossa%20/ReleaseSchedule|consulta=2020-04-25}}</ref>

El repositori de ''-updates'' proporciona actualitzacions de llançaments estables (SRU) d'Ubuntu i, generalment, s'instal·len mitjançant update-manager. Cada versió es dona pròpia del repositori -updates (p. ex. intrepid-updates). El repositori compta amb el suport de Canonical Ltd. per als paquets ''main'' i ''restricted'', i per la comunitat per a paquets en ''universe'' i ''multiverse''. Totes les actualitzacions del repositori han de complir certs requisits i passar pel repositori ''-proposed'' abans d'estar disponible per al públic.<ref>{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/StableReleaseUpdates|títol=StableReleaseUpdates - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-06| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> Les actualitzacions estan programades per estar disponibles fins al final de la vida per a l'alliberament.

Ubuntu té un sistema de certificació per a programari de tercers.<ref name="partner packaging"/> Alguns programes de tercers que no limiten la distribució s'inclouen en el component ''multiverse'' d'Ubuntu. El paquet ''[[ubuntu-restricted-extras]]'' a més, conté programari que es pot restringir legalment, inclòs el suport [[MP3]] i reproducció de [[DVD-Video|DVD]] , [[Core fonts for the Web|Microsoft TrueType core fonts]], [[Oracle]] [[Màquina virtual Java|Java runtime environment]], el connector d'[[Adobe Systems|Adobe]] [[Adobe Flash Player|Flash Player]], molts [[còdec]]s d'àudio/vídeo comuns, i [[unrar]], un arxiu no arxivador de fitxers [[Compressió de dades|comprimit]] amb un [[RAR|format de fitxer RAR]].

En un esforç per arribar a usuaris menys tècnics i per fomentar un sentit de comunitat al voltant de la distribució, les comunitats locals,<ref>{{Ref-web|url= https://wiki.ubuntu.com/LoCoTeam|títol=LoCoTeams - Ubuntu Wiki| consulta=2018-02-06| editor=wiki.ubuntu.com}}</ref> més coneguts com a "LoCos", s'han establert a tot el món. Originalment, cada país tenia un equip de LoCo. Tanmateix, en algunes àrees, especialment als Estats Units i Canadà, cada estat o província pot establir un equip.<ref>{{Ref-web|url= http://loco.ubuntu.com/teams/|títol=Llista d'equips locals de l'Ubuntu {{!}} Ubuntu LoCo Team Portal| consulta=2018-02-06|llengua=en| editor=loco.ubuntu.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151106205449/http://loco.ubuntu.com/teams/|arxiudata=2015-11-06}}</ref> Un consell LoCo aprova equips basats en els seus esforços per ajudar en el desenvolupament o la promoció d'Ubuntu.<ref>{{Ref-web|url= http://loco.ubuntu.com/about-loco/|títol=Quant als equips locals (LoCos) {{!}} Ubuntu LoCo Team Portal| consulta=2018-02-06|llengua=en| editor=loco.ubuntu.com}}</ref>

LXDE<ref>{{Ref-web| url= http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reviews/7039/1/| títol=LXDE, the New Lightweight Linux Desktop - First Impressions - Reviews - LinuxPlanet| consulta=2018-02-08| editor=www.linuxplanet.com| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180209063159/http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reviews/7039/1/| arxiudata=2018-02-09}}</ref> i Xfce<ref>{{Ref-web|url= https://www.linux.com/learn/tutorials/329244:alternative-desktop-xfce4|títol=Lightweight Linux Desktop Alternative: Xfce| consulta=2018-02-08|llengua=en| editor=Linux.com {{!}} The source for Linux information}}</ref> de vegades es recomana utilitzar-lo amb equips antics que poden tenir menys memòria i potència de processament disponible.

* ''Ubuntu in organisations'', va ser un llançament destinat a usuaris empresarials que venien amb programari empresarial especial incloent [[Adobe Flash]], [[Canonical Landscape]], [[OpenJDK]] 6 i [[VMware View]], mentre elimina aplicacions de xarxes socials i d'intercanvi de fitxers, jocs i eines de desenvolupament o administració de sistemes.<ref>{{Ref-web|títol=Ubuntu in organisations|url= http://ubuntu.com/desktop/organisations| consulta=2019-10-23|llengua=anglès}}</ref> L'objectiu de ''Ubuntu in organisations'' no és de copiar altres distribucions orientades a empreses, com ara [[Red Hat Enterprise Linux]], però per fer-ho, segons el blog de Mark Shuttleworth, "és més fàcil per als usuaris institucionals avaluar Ubuntu Desktop per a les seves necessitats específiques".<ref>{{Ref-web|url= http://www.markshuttleworth.com/archives/1002|títol=Mark Shuttleworth » Blog Archive » Remixing Ubuntu for the Enterprise Desktop| consulta=2018-02-08| editor=www.markshuttleworth.com}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Bhartiya|nom=Swapnil|article=Ubuntu 16.04 LTS packs a lot of punches for enterprise customers|publicació=CIO|llengua=en|url= https://www.cio.com/article/3059262/linux/ubuntu-1604-lts-packs-a-lot-of-punches-for-enterprise-customers.html|consulta=2018-02-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180209004359/https://www.cio.com/article/3059262/linux/ubuntu-1604-lts-packs-a-lot-of-punches-for-enterprise-customers.html|arxiudata=2018-02-09}}</ref>

Des d'Ubuntu 10.10, es va anomenar una versió en xinès d'Ubuntu Desktop "Ubuntu Chinese Edition" (després Ubuntu Kylin), s'havia publicat al costat de les altres edicions, fins a les 12.04.<ref>{{Ref-web| url= http://china-images.ubuntu.com/releases/| títol=Index of /releases| consulta=2018-02-08| editor=china-images.ubuntu.com| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150612102407/http://china-images.ubuntu.com/releases/| arxiudata=2015-06-12}}</ref> No obstant això, el 2013, Canonical va arribar a un acord amb el [[Ministeri d'Indústria i Tecnologia de la Informació]] per fer d'Ubuntu la nova base del sistema operatiu [[Kylin (sistema operatiu)|Kylin]] (que havia usat [[FreeBSD]]) començant per Raring Ringtail (versió 13.04).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Heath|nom=Nick|article=Chinese government builds national OS around Ubuntu {{!}} ZDNet|publicació=ZDNet|llengua=en|url= http://www.zdnet.com/chinese-government-builds-national-os-around-ubuntu-7000012994/}}</ref> La primera versió d'Ubuntu Kylin va ser llançada el 25 d'abril de 2013.<ref name="DistroWatch_UbuntuKylin">{{Ref-web|url= http://distrowatch.com/table.php?distribution=ubuntukylin|títol=DistroWatch.com: Ubuntu Kylin| consulta=2018-02-08|cognom=DistroWatch| editor=distrowatch.com}}</ref>

Ubuntu té una edició per a [[servidor]]s que utilitza els mateixos repositoris APT com Ubuntu Desktop Edition. Les diferències entre ells són l'absència d'un [[X Window System|entorn de finestres X]] en una instal·lació predeterminada de l'edició del servidor (encara que es pot instal·lar fàcilment, incloent Unity, GNOME, KDE o Xfce) i algunes modificacions del procés d'instal·lació.<ref name="PrepInstall">{{Ref-web|url=https://help.ubuntu.com/16.04/serverguide/preparing-to-install.html|títol=Preparing to Install|consulta=2018-02-08|llengua=en|editor=help.ubuntu.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180821114248/https://help.ubuntu.com/16.04/serverguide/preparing-to-install.html|arxiudata=2018-08-21}}</ref> L'edició del servidor utilitza un mode de pantalla, [[Text-based user interface|interfície basada en caràcters]] per a la instal·lació, en comptes d'un procés gràfic d'instal·lació. Això permet la instal·lació en màquines amb una interfície sèrie o "terminal muda" sense suport gràfic.

Mark Shuttleworth, conseller delegat de Canonical, va anunciar el 5 d'abril de 2017 que Ubuntu Touch ja no seria desenvolupat per Canonical Ltd.<ref name="ubt5"/> El projecte va ser recollit per la comunitat UBports.<ref>{{Ref-web|títol=I'm not giving up! I will do my best to keep Ubuntu touch and Unity8 standin...|url=https://plus.google.comcat/110699558853693437587/posts/7RHujp9u7oW|data=2017-08-30|consulta=2019-10-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170830035341/https://plus.google.comcat/110699558853693437587/posts/7RHujp9u7oW|arxiudata=2017-08-30}}</ref><ref>{{Ref-web|url= https://ubuntu-touch.io/|títol=Ubuntu Touch| consulta=2018-02-08|nom=Marius Gripsgard, Jan|cognom=Sprinz| editor=ubuntu-touch.io}}</ref>

== Adopció i recepció ==

Com que Ubuntu es distribueix lliurement i no hi ha cap procés de registre, l'ús d'Ubuntu només es pot estimar aproximadament.<ref name="Michael Kerner">{{Ref-web| url= http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reports/7032/1/| títol=Ubuntu Claims 12 Million Users as Lucid Linux Desktop Nears - 12 Million Users, Aubergine, Synchronization - Reports - LinuxPlanet| consulta=2018-02-10| editor=www.linuxplanet.com| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100410164921/http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reports/7032/1| arxiudata=2010-04-10}}</ref> L'any 2015, la pàgina d'Insights d'Ubuntu de Canonical va declarar que "Ubuntu ara compta amb més de 40 milions d'usuaris d'escriptori i comptant".<ref>{{Ref-web|url=https://insights.ubuntu.com/about/|títol=Ubuntu Insights about resources|consulta=2018-02-10|cognom=Canonical|llengua=anglès|editor=Ubuntu Insights|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150906185403/http://insights.ubuntu.com/about/|arxiudata=2015-09-06}}</ref>

La ciutat de [[MunicMúnic]], Alemanya, ha fet una branca de Kubuntu 10.04 LTS i a creat [[LiMux]] per a ús als ordinadors de la ciutat.<ref>{{Ref-publicació|article=Landeshauptstadt München - Das Projekt LiMux|publicació=archive.is|url= http://www.muenchen.de/rathaus/Stadtverwaltung/Direktorium/LiMux.html|data=2012-09-04|consulta=2018-02-10|arxiuurl=https://archive.istoday/20120904212323/http://www.muenchen.de/rathaus/Stadtverwaltung/Direktorium/LiMux.html|dataarxiudata=2012-09-04}}</ref> Després de començar a migrar 12.000 ordinadors d'escriptori a LiMux, es va anunciar el desembre de 2013 que el projecte s'havia completat amb èxit amb la migració de 14.800 dels 15.500 equips d'escriptori,<ref>{{Ref-web|url=http://www.cio.co.uk/news/change-management/munich-open-source-completed-successfully/|títol=Munich open source switch 'completed successfully'|consulta=2018-02-10|data=2014-10-13|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141013085745/http://www.cio.co.uk/news/change-management/munich-open-source-completed-successfully/|arxiudata=2014-10-13}}</ref> però tot i així manté uns 5000 clients de Windows per a aplicacions no comercialitzades. Al febrer de 2017 la ciutat va decidir avaluar la migració de nou a Windows.<ref>{{Ref-web|url= https://www.heise.de/ix/meldung/Von-Linux-zurueck-zu-Microsoft-Schwarz-Rot-in-Muenchen-will-LiMux-rauswerfen-3621178.html|títol=Von Linux zurück zu Microsoft: Schwarz-Rot in München will LiMux rauswerfen| consulta=2018-02-10|cognom=iX|llengua=de-DE| editor=iX}}</ref> Alguns motius declarats van faltar compatibilitat, mala acceptació de l'usuari i complexitat. El març de 2012, el govern d'Islàndia va llançar un projecte per aconseguir que totes les institucions públiques utilitzin programari lliure i de codi obert. Ja, diverses agències i escoles governamentals han adoptat Ubuntu. El govern va citar l'estalvi de costos com un factor important per a la decisió, i també va afirmar que el programari de codi obert evita [[venedor lock-in]]. Es va llançar un projecte de 12 mesos per migrar les institucions públiques més grans d'Islàndia per utilitzar programari de codi obert i ajudar a facilitar la migració per als altres.<ref>{{Ref-web|url=http://www.wired.co.uk/news/archive/2012-03/23/iceland-open-source-software|títol=Icelandic government makes a push for open-source software (Wired UK)|consulta=2018-02-10|data=2012-07-09|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120709055602/http://www.wired.co.uk/news/archive/2012-03/23/iceland-open-source-software|arxiudata=2012-07-09}}</ref> El president dels Estats Units [[Barack Obama]] amb èxit de la [[Campanya presidencial de Barack Obama, 2012|campanya]] per a la seva reelecció el 2012 va utilitzar Ubuntu en el seu departament de TI.<ref>{{Ref-publicació|article=How Team Obama's tech efficiency left Romney IT in dust|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/information-technology/2012/11/how-team-obamas-tech-efficiency-left-romney-it-in-dust/}}</ref> L'agost de 2014, la ciutat de [[Torí]], Itàlia, va anunciar la seva migració des de [[Windows XP]] a Ubuntu per als 8.300 ordinadors d'escriptori utilitzats pel municipi, convertint-se en la primera ciutat d'Itàlia en adoptar Ubuntu.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Stahie|nom=Silviu|article=Turin to Be First Italian City to Adopt Ubuntu, Unshackle from the “Tyranny of Proprietary Software”|publicació=softpedia|llengua=anglès|url= http://news.softpedia.com/news/Turin-to-Be-First-Italian-City-to-Adopt-Ubuntu-Unshackle-from-the-quot-Tyranny-of-Proprietary-Software-quot-454152.shtml}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Il Comune di Torino rinnova i pc e dà l'addio a Microsoft: “Risparmiamo 6  milioni”|publicació=Repubblica.it|llengua=it|url= http://torino.repubblica.it/cronaca/2014/08/03/news/il_comune_rinnova_i_pc_e_d_laddio_a_microsoft_risparmiamo_6_milioni-93067980/|data=2014-08-03}}</ref>

Una de les noves característiques d'Unity a [[Llançaments de l'Ubuntu#Ubuntu 12.10 (Quantal Quetzal)|Ubuntu 12.10]] va ser el resultat de la compra de lents-Amazon que es mostra en el tauler d'Unity. Es va qualificar alternativament com la "controvèrsia d'Amazon",<ref name="Lynch05Dec12">{{Ref-web|url=http://desktoplinuxreviews.com/2012/12/05/ubuntu-12-10/|títol=Ubuntu 12.10 Review {{!}} Desktop Linux Reviews|consulta=2018-02-12|data=2012-12-10|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121210101221/http://desktoplinuxreviews.com/2012/12/05/ubuntu-12-10/|arxiudata=2012-12-10}}</ref><ref name="thevarguy2012">{{Ref-publicació|article=Controversy Erupts over Amazon Search in Ubuntu 12.10|publicació=Channel Futures|url=http://thevarguy.com/var-guy/controversy-erupts-over-amazon-search-ubuntu-1210|data=2012-09-26|consulta=2018-02-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171002234730/http://thevarguy.com/var-guy/controversy-erupts-over-amazon-search-ubuntu-1210|arxiudata=2017-10-02}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171002234730/http://thevarguy.com/var-guy/controversy-erupts-over-amazon-search-ubuntu-1210 |date=2017-10-02 }}</ref> "fiasco de privadesa"<ref name="theregister2013">{{Ref-web|títol=Ubuntu 13.04: No privacy controls as promised, but hey - photo search!|url= https://www.theregister.co.uk/2013/04/25/ubuntu_13_04_review/| consulta=2019-10-23|llengua=en|nom=Scott Gilbertson 25 Apr 2013|cognom=at 10:18}}</ref> i "programari espia".<ref name="arstechnica2012">{{Ref-publicació|article=Richard Stallman calls Ubuntu “spyware” because it tracks searches|publicació=Ars Technica|llengua=anglès|url= https://arstechnica.com/information-technology/2012/12/richard-stallman-calls-ubuntu-spyware-because-it-tracks-searches/}}</ref>

Per aaquesta la seva mudança,raó es va adjudicarincloure Marc Shuttleworth en alsels [[Big Brother Awards|Big Brother Award]] 2013 d'Àustria.<ref>{{Ref-web|url= http://www.bigbrotherawards.at/2013/marketing.php|títol=BBA 2013 - quintessenz - Big Brother Awards 2013 - Yes We Scan!| consulta=2018-02-12|llengua=de-at| editor=www.bigbrotherawards.at}}</ref>

'''Ubuntu Certified Professional''' ('''UCP''') fou un certificat de coneixement del sistema operatiu Ubuntu, administrat per LPI, es basà en el nivell 1 del certificat LPI, creat per un acord signat el maig de 2006 entre [[Canonical|Canonical Ltd]] i [[Linux Professional Institute|LPI]].<ref>{{ref-web|url= https://www.ubuntu-user.com/Online/Blogs/Amber-Graner-You-in-Ubuntu/Canonical-Training-Set-To-Announce-New-Ubuntu-Certified-Professional-Certification| consulta=20 març 2014|títol=Canonical Training Set To Announce New Ubuntu Certified Professional Certification| editor=www.ubuntu-user.com|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web| url=http://www.ubuntu.com/news/lpi1| consulta=20 març 2014| títol=LPI and Canonical Announce World's First Ubuntu Professionals| editor=ubuntu.com| llengua=anglès| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140320232234/http://www.ubuntu.com/news/lpi1| arxiudata=2014-03-20}}</ref> El seu codi LPI era 117-199.

Ubuntu treballa estretament amb els fabricants d'equips originals per fer que Ubuntu estigui disponible en una àmplia gamma de dispositius.<ref name="Ubuntu Certified Hardware"/> Una sèrie de venedors ofereixen ordinadors amb Ubuntu preinstal·lats, inclosos [[Dell]],<ref>{{Ref-web|url= http://www.ubuntu.com/partners/dell|títol=Ubuntu partners| consulta=2018-02-12|cognom=Canonical|llengua=en| editor=www.ubuntu.com}}</ref> [[Hasee]],<ref>{{Ref-web|url= http://www.linux-community.de/Internal/Nachrichten/Guenstiges-Netbook-aus-China|títol=Günstiges Netbook aus China » LinuxCommunity| consulta=2018-02-12|nom=Marcel|cognom=Hilzinger|llengua=de-DE| editor=LinuxCommunity}}</ref> [[Sharp Corporation]],<ref>{{Ref-publicació|article=Sharp NetWalker PC-Z1: What you get when you shrink a netbook - Liliputing|publicació=Liliputing|llengua=anglès|url= http://www.liliputing.com/2009/08/sharp-netwalker-pc-z1-what-you-get-when-you-shrink-a-netbook.html|data=2009-08-27}}</ref> i Cirrus7.<ref>{{Ref-publicació|article=Tiny PCs can be beautiful, the Cirrus7 Nimbini is one of those PCs - Geek.com|publicació=Geek.com|llengua=anglès|url=http://www.geek.com/chips/tiny-pcs-can-be-beautiful-the-cirrus7-nimbini-is-one-of-those-pcs-1620484/|data=2015-04-15|consulta=2018-02-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171002121809/https://www.geek.com/chips/tiny-pcs-can-be-beautiful-the-cirrus7-nimbini-is-one-of-those-pcs-1620484/|arxiudata=2017-10-02}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171002121809/https://www.geek.com/chips/tiny-pcs-can-be-beautiful-the-cirrus7-nimbini-is-one-of-those-pcs-1620484/ |date=2017-10-02 }}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Is This The Most Stylish Ubuntu PC Ever Made?|publicació=OMG! Ubuntu!|llengua=anglès|url= http://www.omgubuntu.co.uk/2015/04/cirrus7-nimbini-ubuntu-pc-announced|data=2015-04-15}}</ref> Concretament, [[Dell]] ofereix l'ordinador portàtil XPS 13, edició per a desenvolupadors amb Ubuntu preinstal·lada.<ref name="XPS 13">{{Ref-web|url= http://www.dell.com/en-us/work/shop/cty/pdp/spd/xps-13-linux|títol=XPS 13 Developer Edition {{!}} Dell United States| consulta=2018-02-12|llengua=anglès| editor=Dell}}</ref> Junts, Dell, Lenovo, HP, i ASUS ofereixen més de 200 ordinadors d'escriptori i prop de 500 ordinadors portàtils precarregats amb Ubuntu. També hi ha disponibles imatges OEM certificades per als clients d'Ubuntu Advantage.<ref name="Ubuntu Certified Hardware">{{Ref-web|url= http://www.dell.com/en-us/work/shop/cty/pdp/spd/xps-13-linux?~srd=true&sk=Ubuntu&scat=prod|títol=XPS 13 Developer Edition {{!}} Dell United States| consulta=2018-02-12|llengua=anglès| editor=Dell}}</ref> [[System76]],<ref>{{Ref-web|url=https://system76.com/laptops/ubuntu/|títol=System76 - Ubuntu Laptops - About Ubuntu|consulta=2018-02-12|data=2014-10-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141008194015/https://system76.com/laptops/ubuntu/|arxiudata=2014-10-08}}</ref> WeWi<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vaughan-Nichols|nom=Steven J.|article=First solar-powered Linux laptop {{!}} ZDNet|publicació=ZDNet|llengua=en|url= http://www.zdnet.com/first-solar-powered-linux-laptop-7000019183/}}</ref> i [[Tesco]]. Les PC de System76 es venen exclusivament amb Ubuntu. Els clients de Dell i System76 poden triar entre els plans de suport d'Ubuntu de 30 dies, tres mesos i anuals a través de Canonical.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ubuntu.com/news/system76-certified-servers|títol=System76 announces servers with Ubuntu 7.10 and Canonical support services {{!}} Ubuntu|consulta=2018-02-12|data=2008-03-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080301153610/http://www.ubuntu.com/news/system76-certified-servers|arxiudata=2008-03-01}}</ref> Els ordinadors Dell (amb Ubuntu 10.04) inclouen compatibilitat addicional per a les targetes gràfiques d'[[ATI Technologies|ATI]]/[[AMD]], Dell Wireless, [[Signatura digital|signatures digitals]], [[HDMI]], [[Bluetooth]], reproducció de [[DVD-Video|DVD]] (utilitzant [[LinDVD]]), i [[MP3]]/[[Windows Media Audio|WMA]]/[[Windows Media Video|WMV]].<ref>{{Ref-publicació|article=Your Blog » Blog Archive » Dell Upgrades Consumer Linux PCs to Ubuntu…|publicació=archive.is|url= http://yourblog.dell.com/2008/07/18/dell-upgrades-consumer-linux-pcs-to-ubuntu-804/|data=2008-08-02|consulta=2018-02-12|arxiuurl=https://archive.istoday/20080802002510/http://yourblog.dell.com/2008/07/18/dell-upgrades-consumer-linux-pcs-to-ubuntu-804/|dataarxiudata=2008-08-02}}</ref> [[Asus]] també està venent alguns [[Asus Eee PC|Eee PCs]] amb Ubuntu preinstal·lat i va anunciar "molts més" models amb Ubuntu per al 2011.<ref>{{Ref-publicació|article=Asus will preload Ubuntu Linux on three Eee PCs {{!}} TheINQUIRER|publicació=http://www.theinquirer.net|llengua=en|url=http://www.theinquirer.net/inquirer/news/2075819/asus-preload-ubuntu-linux-eee-pcs|consulta=2018-02-12|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110609231450/http://www.theinquirer.net/inquirer/news/2075819/asus-preload-ubuntu-linux-eee-pcs|arxiudata=2011-06-09}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110609231450/http://www.theinquirer.net/inquirer/news/2075819/asus-preload-ubuntu-linux-eee-pcs |date=2011-06-09 }}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.zdnet.co.uk/blogs/tech-tech-boom-10017860/asus-preloads-eee-pc-models-with-ubuntu-10022619/|títol=Asus preloads Eee PC models with Ubuntu {{!}} ZDNet UK|consulta=2018-02-12|data=2011-06-06|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110606040203/http://www.zdnet.co.uk/blogs/tech-tech-boom-10017860/asus-preloads-eee-pc-models-with-ubuntu-10022619/|arxiudata=2011-06-06}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Asus Launching Eee PC Netbooks with Ubuntu|publicació=Tom's Hardware|llengua=en|url= http://www.tomshardware.com/news/Ubuntu-Eee-PC-Seashell-Netbooks-Canonical,12878.html|data=2011-06-03}}</ref> [[Vodafone]] ha posat a la seva disposició un portàtil per al mercat sud-africà anomenat "Webbook".<ref>{{Ref-publicació|article=Vodafone brings ARM and Ubuntu together for South African Webbook|publicació=Engadget|llengua=anglès|url= https://www.engadget.com/2011/10/19/vodafone-brings-arm-and-ubuntu-together-for-south-african-webboo/}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The Ubuntu Powered 'Vodafone Webbook' Launched - OMG! Ubuntu!|publicació=OMG! Ubuntu!|llengua=anglès|url= http://www.omgubuntu.co.uk/2011/10/the-ubuntu-powered-vodafone-webbook-launches-tomorrow/|data=2011-10-18}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Nestor|nom=Marius|article=Ubuntu 11.10 Powered Webbook Sells at $190|publicació=softpedia|llengua=anglès|url= http://news.softpedia.com/news/Ubuntu-11-10-Powered-Webbook-Sells-at-190-229168.shtml}}</ref><!-- Es necessita una neteja -->Dell ven ordinadors (inicialment portàtils Inspiron 14R i 15R) carregats amb Ubuntu a l'Índia i la Xina, amb 850 i 350 punts de venda respectivament.<ref>{{Ref-web|url=http://www.canonical.com/content/canonical-and-dell-announce-today-dell-laptops-pre-loaded-ubuntu-will-be-sold-850-retail-out|títol=Canonical and Dell announce today that Dell laptops pre-loaded with Ubuntu will be sold in 850 retail outlets in India. {{!}} Canonical|consulta=2018-02-12|data=2012-06-21|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120621024844/http://www.canonical.com/content/canonical-and-dell-announce-today-dell-laptops-pre-loaded-ubuntu-will-be-sold-850-retail-out|arxiudata=2012-06-21}}</ref><ref>{{Ref-web|url= http://blog.canonical.com/2012/06/18/dell-extends-ubuntu-retail-into-india/|títol=Canonical Blog| consulta=2018-02-12|llengua=anglès| editor=blog.canonical.com}}</ref> A partir de 2013, Alienware va començar a oferir el seu model d'escriptori de jocs X51 preinstal·lat amb Ubuntu a un preu més baix que si estigués preinstal·lat amb Windows.<ref>{{Ref-publicació|article=Alienware X51 gaming PC now available with Ubuntu, starts at $600|publicació=Engadget|llengua=anglès|url= https://www.engadget.com/2013/04/05/alienware-x51-ubuntu/}}</ref>