Gallecs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Galicians»
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
 
(40 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{vegeu3|les persones gallegues|l'espai rural del Vallès Oriental|Gallecs (natura)}}
{{lang-gl|galegos}} (gallec: galegos, {{lang-es|gallegos}}: '''gallegos''') és un [[Nació|nacional]], [[Ètnia|grup]] cultural i ètnic de qui historic la pàtria és [[Galícia]], en el del nord-de l'oest de la [[Península Ibèrica|Península ibèrica.]]{{lang-gl|galegos}}{{lang-es|gallegos}}<ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''. ISBN 9788437028958.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=9788437028958" id="cxmwASY" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> Dues llengües Romàniques són àmpliament parlat i oficial dins Galícia: el [[gallec]] natiu i, principalment a causa de [[Substitució lingüística|canvi de llengua]], [[Castellà|Castilian]].<ref name="Use of Galician language 2003">«[http://www.ige.eu/estatico/html/gl/sociais/benestar/cvida/2003/modulo_especifico/T02_014.htm Persoas segundo a lingua na que falan habitualmente. Ano 2003]».&#x20;[Consulta: February 4, 2016].</ref>
{{Infotaula grup humà
|caption = Gallecs/gues<br />{{small|''Galegos/as''}}
|population = '''{{circa}} 3.2 million'''<ref>Suma dels habitants d'Espanya nascuts a Galícia (c. 2.8 milions), més els espanyols residents a l'estranger i inscrits al cens electoral (CERA) com a electors en una de les quatre circumscripcions gallegues.</ref>
|popplace= {{nbsp|10}}{{GAL}} 2,397,613<ref name="NA"/><ref name="INE"/>
|region1 = &nbsp;&nbsp; ''[[província d'A Coruña|P. d'A Coruña]]''
|pop1 = ''991,588''<ref name="NA">No inclosos els gallecs nascuts fora de Galícia</ref>
|ref1 = <ref name="INE">{{ref-web|url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e245/p04/provi/l0/&file=0ccaa001.px&type=pcaxis&L=0|títol=Instituto Nacional de Estadística|editor=INE.es|llengua= castellà |consulta= 4 febrer 2016}}</ref>
|region2 = &nbsp;&nbsp; ''[[província de Pontevedra|P. de Pontevedra]]''
|pop2 = ''833,205''<ref name="NA"/>
|ref2 = <ref name="INE"/>
|region3 = &nbsp;&nbsp; ''[[província de Lugo|P. de Lugo]]''
|pop3 = ''300,419''<ref name="NA"/>
|ref3 = <ref name="INE"/>
|region4 = &nbsp;&nbsp; ''[[província d'Ourense|P. d'Ourense]]''
|pop4 = ''272,401''<ref name="NA"/>
|ref4 = <ref name="INE"/>
|region7 = [[Diàspora]]
|pop7= &nbsp;
|region9 = {{flagcountry|Spain}} <small>(excloent Galícia)</small>
|pop9 = 355,063<ref name="NA"/><ref name="INE"/>
|region10 = {{flagcountry|Argentina}}
|pop10 = 147,062<ref name="CERA">{{ref-web|url=http://www.ine.es/ss/Satellite?c=Page&cid=1254735793323&pagename=CensoElectoral%2FINELayout&L=0|títol=INE - CensoElectoral|editor=INE.es|llengua= castellà|consulta= 4 febrer 2016}}</ref>
|region12 = {{flagcountry|Venezuela}}
|pop12 = 38,440–46,882<ref name="CERA"/><ref>{{ref-web|url=http://www.laregioninternacional.com/articulo/galicia/miranda-visita-venezuela-conocer-preocupaciones-diaspora-gallega/20150730111044247818.html|títol=Miranda visita Venezuela para conocer las preocupaciones de la diáspora gallega|editor=La Región Internacional|llengua=castellà|consulta= 12 desembre 2017}}</ref>
|region13 = {{flagcountry|Brazil}}
|pop13 = 38,554<ref name="CERA"/>
|region14 = {{flagcountry|Uruguay}}
|pop14 = 35,369<ref name="CERA"/>
|region15 = {{flagcountry|Cuba}}
|pop15 = 31,077<ref name="CERA"/>
|region16 = {{flagcountry|Switzerland}}
|pop16 = 30,737<ref name="CERA"/>
|region17 = {{flagcountry|France}}
|pop17 = 16,075<ref name="CERA"/>
|region18 = {{flagcountry|USA}}
|pop18 = 14,172<ref name="CERA"/>
|region19 = {{flagcountry|Germany}}
|pop19 = 13,305<ref name="CERA"/>
|region20 = {{flagcountry|United Kingdom}}
|pop20 = 10,755<ref name="CERA"/>
|region21 = {{flagcountry|Mexico}}
|pop21 = 9,895<ref name="CERA"/>
|region25 = Altres
|pop25 = 414,650 gallecs inscrits al cens electoral que resideixen alhora a l'estranger (2013)<ref name="CERA"/>
|rels = [[Església Catòlica Romana|Catolicisme]],<ref>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/vangdata/20150402/54429637154/interactivo-creencias-y-practicas-religiosas-en-espana.html|títol=Interactivo: Creencias y prácticas religiosas en España|editor=Lavanguardia.com|llengua=castellà|consulta= 12 desembre 2017}}</ref>[[Moviment evangèlic|Evangelisme]]
|langs = [[gallec]] (nativa), [[castellà]] (com a resultat de la immigració o la [[substitució lingüística]])
|related = [[Portuguesos]], [[espanyols]], [[nacions celtes]],<ref>{{ref-web|títol=Galicia’s disputed Celtic heritage|url=https://www.economist.com/blogs/prospero/2017/05/castro-culture|editor=The Economist|consulta= 3/10/2017|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Koch|nom=John T.|enllaçautor=John T. Koch|títol=Celtic culture: a historical encyclopedia.|url=https://books.google.cat/books?id=f899xH_quaMC|editorial=[[ABC-CLIO]]|isbn= 1851094458|pàgines=789-791|anglès}}</ref> [[itàlics]]
}}
Els '''gallecs''' (en [[gallec]]: ''galegos'') són un grup [[ètnic]], [[nació|nacional]] i [[cultural]] amb una pàtria històrica comuna que és [[Galícia]], al nord-oest de la [[península Ibèrica]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Recalde |nom=Montserrat |títol= La vitalidad etnolingüística gallega |any=1997 |editorial=Centro de Estudios sobre Comunicación Interlingüistíca e Intercultural |lloc=València |llengua= castellà |isbn=9788437028958}}</ref> i en conseqüència són una [[minoria nacional]], tot i que l'[[Espanya|Estat espanyol]] no ho reconegui. A Galícia s'hi parlen àmpliament dues llengües romàniques: el [[gallec]], nativa i cooficial al territori; i el [[castellà]], a causa del fenomen de [[substitució lingüística]], que és llengua forana i oficial a tot l'Estat.<ref name="Use of Galician language 2003">{{ref-web |url= http://www.ige.eu/estatico/html/gl/sociais/benestar/cvida/2003/modulo_especifico/T02_014.htm |títol= Persoas segundo a lingua na que falan habitualmente. Ano 2003 |editor= IGE.eu |llengua= gallec |consulta= 4/2/2016 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20160303185416/http://www.ige.eu/estatico/html/gl/sociais/benestar/cvida/2003/modulo_especifico/T02_014.htm |arxiudata= 2016-03-03}}</ref>
 
Els gallecs es troben en un nombre important a l'exterior, sent anomenats col·lectivament com la Galícia exterior.<ref name="perezlama">{{ref-llibre |cognom=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títol=Manual del Estado Español 1999 |pàgines=555|lloc=Madrid |editorial=LAMA |any=1998 |isbn=84-930048-0-4}}</ref>
== Etimologia del ethnonym ==
[[Fitxer:Selection_of_carvings_from_the_Castro_de_Santa_Trega.jpg|esquerra|miniatura|[[Cultura dels castres|Castro cultura]] carved pedres]]
El [[Etnònim|ethnonym]] gallecs (''Galegos'') deriva del llatí ''[[Galaics|Gallaeci]]'' o ''Callaeci'', ell una adaptació del nom d'una tribu Celta local sabuda als grecs com Καλλαϊκoί (''Kallaikoí''), qui va viure en quin és ara [[Portugal]] del nord i que va ser conquerit pel General Romà [[Dècim Juni Brut Galaic|Decimus Junius Brutus Callaicus]] en el segle II aC.<ref name="Moralejo"> [http://ilg.usc.es/agon/wp-content/uploads/2010/09/Callaica_Nomina.pdf]. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-95892-68-3|ISBN 978-84-95892-68-3]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-84-95892-68-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbackend.710302.xyz%3A443%2Fhttp%2Filg.usc.es%2Fagon%2Fwp-content%2Fuploads%2F2010%2F09%2FCallaica_Nomina.pdf" id="cxmwATQ" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> Els Romans més tard aplicats aquest nom a totes les persones que van compartir la mateixa [[Cultura dels castres|cultura]] i [[Galaic|llengua]] en el nord-oest, del [[Duero|Douro River vall]] en el del sud al [[Mar Cantàbrica|Mar càntabre]] en el del nord i de l'oest al [[Riu Navia|Navia River]], encompassing tribus com el [[Cèltics|Celtici]], el [[Àrtabres|Artabri]], el [[Lemaus|Lemavi]] i el Albiones, entre altres.
 
== Etimologia delde ethnonyml'etnònim ==
L'etimologia del nom ha estat estudiada des del segle VII per autors com [[Isidor de Sevilla|Isidore de Sevilla]], qui va escriure que "els gallecs són cridats tan a causa de la seva pell justa, mentre el Gauls", relacionant el nom a la paraula grega per llet. Tanmateix, els becaris moderns han derivat el nom de l'antic ''Callaeci'' qualsevol de [[Protoindoeuropeu|Proto-Indo-europeu]] *''kal-n-eH2'' 'turó', a través d'un [[sufix]] relacional local ''-aik-'', així que significat 'el highlanders'; o qualsevol de [[Protocelta|Proto-Celta]] *''kallī-'' 'bosc', així que significat'el bosc (persones)'.<ref>Curchin, Leonard A. (2008) [http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/view/41 Estudios Gallegos''The toponyms of the Roman Galicia: New Study'']. CUADERNOS DE ESTUDIOS GALLEGOS '''LV''' (121): 111.</ref>
[[Fitxer:Selection_of_carvings_from_the_Castro_de_Santa_Trega.jpg|esquerra|miniatura|Pedres esculpides de la [[Culturacultura dels castres|Castro cultura]] carved pedres]]
L'[[etnònim]] gallecs (''galegos'') deriva del llatí ''[[galaics|Gallaeci]]'' o ''Callaeci'', sent una adaptació del nom d'una tribu celta local coneguda pels grecs com Καλλαϊκoί (''Kallaikoí''), que visqueren en l'actual nord del [[Portugal]] i que fou conquerit pel general romà [[Dècim Juni Brut Galaic]] al {{segle|II|-}}.<ref name='Moralejo'>{{ref-llibre |cognom=Moralejo|nom=Juan J.|títol= Callaica nomina: estudios de onomástica gallega |any=2008 |editorial=Fundación Pedro Barrié de la Maza |lloc=A Coruña |isbn=978-84-95892-68-3 |llengua= castellà |pàgines=113–148 |url=http://ilg.usc.es/agon/wp-content/uploads/2010/09/Callaica_Nomina.pdf |format= pdf}}</ref> Més tard, els romans aplicaren aquest nom a totes les persones que compartien la mateixa [[Cultura dels castres|cultura]] i [[Galaic|llengua]] al nord-oest, des del [[riu Duero]] al sud fins a la [[mar Cantàbrica]] al nord i a l'oest el [[riu Navia]], englobant diverses tribus com els [[cèltics]], els [[àrtabres]], els [[lemaus]] i els albions, entre altres.
 
L'etimologia del nom ha estatfou estudiada des del segle VII{{Versaleta|vii}} per autors com [[Isidor de Sevilla|Isidore de Sevilla]], qui va escriureescrigué que "«els gallecs sóns'anomenen cridatsaixí tan a causa deper la seva pell justapàŀlida, mentrecom elels Gauls"gauls», relacionant el nom aamb la paraula grega per «llet». Tanmateix, els becarisacadèmics moderns<ref name='Moralejo' /> han derivat el nom de l'antic ''Callaeci'', qualsevolés dea dir del [[Protoindoeuropeu|Proto-Indo-europeuprotoindoeuropeu]] * ''kal-n-eH2eH₂'' '«turó'», a través d'undel [[sufix]] relacional local ''-aik-'', aixívolent quesignificar significat«els 'elde highlanders'terresaltes»; o qualsevoltambé dedel [[Protocelta|Proto-Celtaprotocelta]] * ''kallī-''- '«bosc'», aixívolent quesignificar significat'el«els del bosc (persones)'».<ref>Curchin, Leonard A. (2008) [http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/view/41 Estudios Gallegos''The toponyms of the Roman Galicia: New Study'']. CUADERNOSCuadernos DEde ESTUDIOSEstudios GALLEGOSGallegos '''LV''' (121): 111.</ref>
La proposta més recent ve de lingüista Francesco Benozzo després d'identificar el fel d'arrel- / ''kall-'' en un número de paraules Celtes amb la pedra "de significat" o "rock", de la manera següent: ''fel'' (vell irlandès), ''gal'' (el mig gal·lès), ''gailleichan'' (escocès gaèlic), ''kailhoù'' (Breton), ''galagh'' (Manx) i ''fel'' (Gaulish). Per això, Benozzo explica el nom ''Callaecia'' i el seu ethnonym Callaeci mentre sent "les persones de pedra" o "les persones de la pedra" ("els qui feina amb pedres"), dins referència als [[Megàlit|megàlits]] antics i formacions de pedra tan comú dins Galícia.<ref>Benozzo, F. (2018) ''Uma paisagem atlântica pré-histórica. Etnogénese e etno-filologia paleo-mesolítica das tradições galega e portuguesa'', in proceedings of Jornadas das Letras Galego-Portuguesas 2015-2017, DTS, Università di Bologna and Academia Galega da Língua Portuguesa, pp. 159-170.</ref>
 
La proposta més recent vefou dedel lingüista Francesco Benozzo després d'identificar el fel dl'arrel ''gall-'' / ''kall-'' en ununa númerosèrie de paraules Celtesceltes amb lael pedrasignificat "de significat"«pedra» o "rock«roca»", de la manera següent: ''felgall'' (vell [[irlandès antic]]), ''gal'' (el [[mig gal·lès]]), ''gailleichan'' (escocès [[gaèlic escocès]]), ''kailhoù'' (Breton[[bretó]]), ''galagh'' (Manx[[gaèlic manx]]) i ''felgall'' (Gaulish[[gal (llengua)|gal]]). Per això, Benozzo explicaexplicà el nom ''Callaecia'' i el seu ethnonymetnònim ''Callaeci'' com mentre sent "«les persones de pedra"» o "«les persones de la pedra"» ("els«aquells qui feinatreballen amb pedres"»), dinsen referència als [[Megàlit|megàlits]] antics i formacions de pedra antigues tan comúcomunes dinsa Galícia.<ref>Benozzo, F. (2018) ''Uma paisagem atlântica pré-histórica. Etnogénese e etno-filologia paleo-mesolítica das tradições galega e portuguesa'', in proceedings ofa Jornadas das Letras Galego-Portuguesas 2015-2017, DTS, Università di Bologna and Academia Galega da Língua Portuguesa, pp. 159-170.</ref>
 
== Galícia exterior ==
Els gallecs trobats a l'exterior per les [[migracions]] són anomenats Galícia exterior. La xifra dels emigrats gallecs és superior als actuals residents a [[Galícia]].
 
El [[Govern gallec]] ha dedicat ajudes i atencions a aquesta gent des de 1990. Així, desenvolupa un pla anual amb vint-i-dos programes per a atendre les necessitats que li fan saber les comunitats i centres gallecs a l'exterior. Aquest pla és executat per la Secretaria General per a les Relacions amb les Comunitats Gallegues, que contacta directament amb les comunitats.<ref name="perezlama"/>
 
== Referències ==
{{Referències}}
{{Reflist}} Aquest article incorpora {{loc}} de la Biblioteca de {{loc}} d'Estudis de País de Congrés <nowiki>http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/</nowiki>.{{loc}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.fillos.org Fillos.org - Portal gallec] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141217091651/http://fillos.org/ |date=2014-12-17 }} {{gl}}
* [http://www.xunta.esgal/ Xunta.gal - Govern gallec] {{gl}}
* [http://galego.org/english/history2.html Galego.org - Llengua i Històriahistòria gallega] {{en}}
 
{{ORDENA:Gallecs}}
* [http://www.fillos.org Portal gallec]
* [https://web.archive.org/web/20080529232740/http://www.geocities.com/vetinarilord/ednap.pdf Un collaborative estudi del grup d'EDNAP pel que fa a Y-cromosoma anàlisi de polimorfisme binari]
* [http://www.galegoelogo.com/ Portal de llengua gallega]
* [http://www.galiciantunes.com/ Música gallega, Cultura i Història]
* [http://www.xunta.es/ Govern gallec]
* [http://galego.org/english/history2.html Llengua i Història gallega]
* [http://www.santiagoturismo.com/ Santiago Turisme]
* [http://www.caminosantiago.com/web_ingles/index.htm Pàgina sobre La Manera de St James]
* [http://www.xacobeo.es/2006/index.asp?idIdioma=3 Pàgina oficial sobre La Manera de St James]
* Arquivo Galego Oral - Un archive de rècords de parlants gallecs.
* [http://consellodacultura.org/arquivos/asg/anosafala.php Un Nosa Fala] - enregistraments de So dels dialectes diferents de la llengua gallega.
[[Categoria:Grups humans del Brasil]]
[[Categoria:Gallecs]]
[[Categoria:Grups llatins]]