Gallecs: diferència entre les revisions

{{GrupInfotaula grup humà

|region1 =    ''[[província d'A Coruña|P. d'A Coruña]]''

|region2 =    ''[[província de Pontevedra|P. de Pontevedra]]''

|region3 =    ''[[província de Lugo|P. de Lugo]]''

|region4 =    ''[[província d'Ourense|P. d'Ourense]]''

|pop25 = 414,650 gallecs inscrits al cens electoral que resideixen alhora a l'estranger (2013)<ref name="CERA"/>

|related = [[Portuguesos]], [[espanyols]], [[nacions celtes]],<ref>{{ref-web|títol=Galicia’s disputed Celtic heritage|url=https://www.economist.com/blogs/prospero/2017/05/castro-culture|editor=The Economist|consulta= 3/10/2017|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Koch|nom=John T.|enllaçautor=John T. Koch|títol=Celtic culture: a historical encyclopedia.|url=https://books.google.cat/books?id=f899xH_quaMC|editorial=[[ABC-CLIO]]|isbn= 1851094458|pàgines=789-791|anglès}}</ref> [[itàlics]]

Els '''gallecs''' i les '''gallegues''' (en [[gallec]]: ''galegos'', ''galegas'') són un grup [[ètnic]], [[nació|nacional]] i [[cultural]] amb una pàtria històrica comuna que és [[Galícia]], al nord-oest de la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Recalde |nom=Montserrat |títol= La vitalidad etnolingüística gallega |any=1997 |editorial=Centro de Estudios sobre Comunicación Interlingüistíca e Intercultural |lloc=València |llengua= castellà |isbn=9788437028958}}</ref> i en conseqüència són una [[minoria nacional]], tot i que l'[[Espanya|Estat espanyol]] no ho reconegui. A Galícia s'hi parlen àmpliament dues llengües romàniques: el [[gallec]], nativa i cooficial al territori; i el [[castellà]], a causa del fenomen de [[substitució lingüística]], que és llengua foràniaforana i oficial a tot l'Estat.<ref name="Use of Galician language 2003">{{ref-web |url= http://www.ige.eu/estatico/html/gl/sociais/benestar/cvida/2003/modulo_especifico/T02_014.htm |títol= Persoas segundo a lingua na que falan habitualmente. Ano 2003 |editor= IGE.eu |llengua= gallec |consulta= 4/2/2016 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20160303185416/http://www.ige.eu/estatico/html/gl/sociais/benestar/cvida/2003/modulo_especifico/T02_014.htm |arxiudata= 2016-03-03}}</ref>

L'[[etnònim]] gallecs (''galegos'') deriva del llatí ''[[galaics|Gallaeci]]'' o ''Callaeci'', sent una adaptació del nom d'una tribu celta local coneguda pels grecs com Καλλαϊκoί (''Kallaikoí''), que visqueren en l'actual nord del [[Portugal]] i que fou conquerit pel general romà [[Dècim Juni Brut Galaic]] al {{segle|II|-}}.<ref name='Moralejo'>{{ref-llibre |cognom=Moralejo|nom=Juan J.|títol= Callaica nomina: estudios de onomástica gallega |any=2008 |editorial=Fundación Pedro Barrié de la Maza |lloc=A Coruña |isbn=978-84-95892-68-3 |llengua= castellà |pàgines=113–148 |url=http://ilg.usc.es/agon/wp-content/uploads/2010/09/Callaica_Nomina.pdf |format= pdf}}</ref> Més tard, els romans aplicaren aquest nom a totes les persones que compartien la mateixa [[Cultura dels castres|cultura]] i [[Galaic|llengua]] al nord-oest, des del [[riu Duero]] al sud fins a la [[Marmar Cantàbrica]] al nord i a l'oest el [[riu Navia]], englobant diverses tribus com els [[cèltics]], els [[àrtabres]], els [[lemaus]] i els albions, entre altres.

L'etimologia del nom fou estudiada des del segle VII{{Versaleta|vii}} per autors com [[Isidor de Sevilla]], qui escrigué que «els gallecs s'anomenen així per la seva pell pàlidapàŀlida, com els gauls», relacionant el nom amb la paraula grega "«llet"». Tanmateix, els acadèmics moderns<ref name='Moralejo' /> han derivat el nom de l'antic ''Callaeci'', és a dir del [[protoindoeuropeu]] * ''kal-n-eH₂'' "«turó"», a través del [[sufix]] relacional local ''-aik-'', volent significar "«els de terresaltes"»; o també del [[protocelta]] * ''kallī''- "«bosc"», volent significar "«els del bosc"».<ref>Curchin, Leonard A. (2008) [http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/view/41 Estudios Gallegos''The toponyms of the Roman Galicia: New Study'']. Cuadernos de Estudios Gallegos '''LV''' (121): 111.</ref>

La proposta més recent fou del lingüista Francesco Benozzo després d'identificar l'arrel ''gall-'' / ''kall-'' en una sèrie de paraules celtes amb el significat de "«pedra"» o "«roca»", de la manera següent: ''gall'' ([[irlandès antic]]), ''gal'' ([[mig gal·lès]]), ''gailleichan'' ([[gaèlic escocès]]), ''kailhoù'' ([[bretó]]), ''galagh'' ([[gaèlic manx]]) i ''gall'' ([[gal (llengua)|gal]]). Per això, Benozzo explicà el nom ''Callaecia'' i el seu etnònim ''Callaeci'' com "«les persones de pedra"» o "«les persones de la pedra"» ("«aquells qui treballen amb pedres"»), en referència als [[megàlits]] i formacions de pedra antigues tan comunes a Galícia.<ref>Benozzo, F. (2018) ''Uma paisagem atlântica pré-histórica. Etnogénese e etno-filologia paleo-mesolítica das tradições galega e portuguesa'', a Jornadas das Letras Galego-Portuguesas 2015-2017, DTS, Università di Bologna and Academia Galega da Língua Portuguesa, pp. 159-170.</ref>

El [[Govern gallec]] ha dedicat ajudes i atencions a aquesta gent des de 1990. Així, desenvolupa un pla anual amb 22vint-i-dos programes per a atendre les necessitats que li fan saber les comunitats i centres gallecs a l'exterior. AquestaAquest pla és executat per la Secretaria General per a les Relacions amb les Comunitats Gallegues, que contacta directament amb les comunitats.<ref name="perezlama"/>

* [http://www.fillos.org Fillos.org - Portal gallec] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141217091651/http://fillos.org/ |date=2014-12-17 }} {{gl}}