Claudi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
m Categories |
||
| (37 revisions intermèdies per 13 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{polisèmia|Claudi (desambiguació)}}
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}} nascut '''Tiberi Claudi
▲'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[Lugdunum]], [[1 d'agost]] de [[10 aC]] - [[Roma]], [[13 d'octubre]] de [[54]]), inicialment conegut com a '''''Tiberi'' ''Claudi Drus Neró Germànic''''', va ser el quart [[emperador romà]]. El seu regnat començà el [[24 de gener]] del [[41]] i finalitzà el [[54]]. L'emperador Claudi pertanyia a la [[dinastia julio-clàudia]], formada pels familiars i hereus directes [[August|d'August]], el fundador de l'imperi.
== Biografia ==
[[Fitxer:(Venice) Tiberius Portrait of the 'Imperium Maius' type in Museo Archeologico Nazionale.jpg|miniatura|L'emperador [[Tiberi]]]]
Claudi va néixer l'[[1 d'agost]] del [[10 aC]] a [[
▲Claudi va néixer l'[[1 d'agost]] del [[10 aC]] a [[Lugdunum]] -l'actual [[Lió]]- a la [[Gàl·lia]], el mateix dia en què es dedicava un altar a l'emperador [[August]]; el nom complet del nounat era ''Tiberi Claudi Drus''.
Els seus pares eren [[Neró Claudi Drus]], germà de [[Tiberi]], el qual, l'any [[14]], succeiria August com a emperador, i [[Antònia Menor|Antònia la Jove]]; els seus germans majors eren [[Germànic Cèsar|Germànic]] i [[Livil·la]]; per part d'Antònia, Claudi era
L'any [[9 aC]], quan Claudi tenia només un any, Drus va morir sobtadament, potser de resultes d'una ferida; llavors, Antònia, que no va tornar a casar-se mai, es va fer càrrec de l'educació dels seus fills. Ja des de la seva infantesa, Claudi va mostrar uns problemes de psicomotricitat i un notable [[Disfèmia|tartamudeig]], descrits per l'historiador [[Suetoni]], que el feien semblar idiota; per això, ja des de petit, Claudi va patir el rebuig de la seva família: la seva mare l'anomenava ''monstre'' i el posava com a exemple de subnormalitat, mentre que Lívia evitava ser vista amb ell. El seu tutor va ser un antic domador de mules que no tenia cap altra missió que inculcar-li disciplina, ningú no esperava res de Claudi perquè tothom el considerava un inútil.
Línia 22 ⟶ 13:
Tanmateix, quan va arribar a l'adolescència, les disfuncions psicomotrius de Claudi van semblar que remetien i la seva família va saber que el noi tenia interès pels estudis. Per això, l'any [[7]], l'historiador [[Titus Livi]] i [[Sulpici Flau]] van ser nomenats mestres de Claudi, el qual va passar molt de temps amb Sulpici i amb el filòsof [[Atenodor Cananita]]. Segons sembla, August va quedar meravellat per la claredat de l'oratòria de Claudi.
L'interès de Claudi per la història el va dur a escriure un llibre sobre les guerres civils que havia patit [[Roma al segle I aC]]; l'obra de Claudi va resultar massa realista i massa crítica amb August, cosa que alguns atribuïren al fet que, en realitat, Claudi fos
A la mort d'August, esdevinguda l'any [[14]], Claudi ja tenia vint-i-tres anys; per això, va demanar al nou emperador, el seu oncle [[Tiberi]], de poder ingressar al ''[[cursus honorum]]'' per poder començar d'aquesta manera la seva carrera política. Tiberi només li va concedir el dret d'usar ornaments consulars, però va rebutjar les seves peticions d'ocupar un càrrec. Aleshores, a Claudi no li va quedar més remei que retirar-se a la vida privada i dedicar-se als seus llibres d'història. D'ací que, a diferència dels altres membres de la família imperial, Claudi no arribés a ocupar mai cap càrrec ni polític ni militar.
Línia 40 ⟶ 31:
Alguns historiadors, com ara [[Flavi Josep]], afirmen que, en aquells moments, Claudi va actuar sempre sota el consell del rei de [[Judea]] [[Herodes Agripa I]], tot i que, una altra versió posterior dels fets donada pel mateix Flavi Josep minva el protagonisme d'Herodes Agripa en aquells successos, per això, no hi ha manera de conèixer la seva participació en els fets.
Per tal de legitimar-se com a emperador davant de possibles rivals, Claudi va adoptar com a ''[[cognomen]]'' el nom de ''[[Cèsar]]'', que encara resultava força atractiu entre el poble, i abandonà el cognom Neró, que havia pres en esdevenir el ''[[pater familias]]'' dels Claudii Nerones després que Germànic fos adoptat. Malgrat no haver estat adoptat mai per August, Claudi considerà que com a
=== Expansió de l'imperi ===
[[Fitxer:Vindolanda bathhouse - 2007-05-19.jpg|miniatura
Sota Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió després de la fi del regnat d'[[August]], ja que es va dur a terme l'annexió de les províncies de [[Tràcia]], [[Província romana de Mauritània|Mauritània]], [[
L'any [[43]], Claudi va enviar [[Aule Plauci]] amb quatre legions cap a [[
Després de les primers accions, Claudi viatjà a
Quan el cabdill britànic [[Caratac]] va ser finalment capturat, l'any [[50]], Claudi li va atorgar clemència i, així, va poder passar la resta de la seva vida en una finca proporcionada per l'estat romà. Aquesta inusual clemència, segurament, va calmar l'oposició dels britànics a la conquesta romana.
Línia 72 ⟶ 63:
Claudi va ordenar la realització de moltes obres públiques tant a Roma com a les províncies. Va fer construir dos [[aqüeducte]]s: l'[[Aqüeductes de Roma#Anio Novus i Aqua Claudia|Aqua Claudia]], començat durant el regnat de [[Calígula]], i l'[[Anio Novus]], els quals arribaren a Roma l'any [[52]] i es trobaren a la [[porta Maggiore]]. També feu restaurar l'aqüeducte [[Aqua Virgo]].
L'emperador va concedir una atenció preferent als transports, per això es van construir carreteres i canals tant a [[Itàlia]] com a les províncies, entre els quals destaquen un canal que unia el [[Rin]] amb el mar com també una carretera entre Itàlia i [[Germània (regió)|Germània]], projectes que havia iniciat el seu pare Drus. A la rodalia de Roma, va fer construir un canal navegable al [[Tíber]] que conduïa al [[Portus Augusti|nou port]] que havia fet construir al nord d'[[Òstia]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nibby |nom=Antonio |url=http://books.google.cat/books?id=mxgXAAAAYAAJ&pg=PA47&dq=Portus+Augusti+Ostiensis+42&hl=ca&ei=GLmYTdTDAsTk4wbHq43VAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDkQ6AEwAw#v=onepage&q=Portus%20Augusti%20Ostiensis%2042&f=false |llengua=anglès|editorial=A. Ajani |data=1827 |pàgines=p.39
El port d'Òstia era una part de la solució de Claudi als problemes d'escassetat de gra a l'hivern, després que s'acabés la temporada de navegació a Roma. L'altra fou assegurar els vaixells que s'arriscaven a navegar cap a [[Egipte]] fora de temporada; als seus mariners, els garantia especials privilegis, incloent-hi la ciutadania i l'exempció de la [[Julia et Papia Poppaea|''Lex Papia-Poppaea'']].
La darrera part del pla de Claudi va ser incrementar la superfície de terra de conreu a Itàlia, cosa que s'havia d'aconseguir drenant el llac [[Fucino]]; amb això, s'havia d'aconseguir, a més, fer navegable durant tot l'any el riu que hi havia a la vora. Es va començar a construir un túnel a través del llit del llac, però el pla va fracassar perquè el túnel no era pas prou llarg com per poder dur aigua i va esfondrar-se. Tot i així, aquest projecte va ser reconsiderat posteriorment en temps dels emperadors [[Trajà]] i [[
=== Claudi i el senat ===
Línia 89 ⟶ 80:
Sota l'acusació d'haver conspirat, Claudi condemnà a mort bastants senadors. [[Appi Juni Silà]] va ser executat a principis del regnat de Claudi sota circumstàncies força qüestionables. Poc després, va esclatar una gran rebel·lió dirigida pel senador [[Anni Vinicià]] i pel governador de la [[Dalmàcia]] [[Escribonià]], amb el suport d'uns quants senadors. Al final, el complot va fracassar arran de l'actitud reluctant de les tropes d'Escribonià, cosa que va dur al suïcidi dels principals conspiradors. Hi hagué altres conspiracions senatorials.
[[Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)|Pompeu Magne]], gendre de Claudi, va ser executat per conspirador juntament amb el seu pare [[Marc Licini Cras Frugi]]. Un altre complot va implicar els consulars Luci Saturní, Corneli Llop i Pompeu Pet. L'any [[46]], [[Asini Gal]],
[[Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46)|Valeri Asiàtic]] va ser executat sense judici per raons desconegudes; segons les fonts antigues, va ser acusat falsament d'adulteri i Claudi, caient en l'engany, va condemnar-lo. Tanmateix, l'emperador assenyalà especialment la condemna a Asiàtic en el seu discurs sobre els gals, que data d'un any després, la qual cosa suggereix que el càrrec devia haver estat una cosa molt més seriosa. Asiàtic havia estat un pretendent al tron durant el moment de caos que seguí a l'assassinat de [[Calígula]], com també havia exercit el càrrec de cònsol juntament amb Estatili Corví.
Línia 95 ⟶ 86:
Segons [[Suetoni]], un total de trenta-cinc senadors i de tres-cents cavallers van ser executats durant el regnat de Claudi, la qual cosa, òbviament, no va afavorir pas les relacions entre l'emperador i el senat.
===
Claudi va ser el primer emperador a nomenar lliberts, és a dir, antics esclaus alliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia amb el senat com també perquè considerava indigne que persones nascudes lliures haguessin de servir-lo com si no fossin iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralitzant l'administració de l'imperi en les seves mans.
Línia 105 ⟶ 96:
* [[Polibi (llibert)|Polibi]], dirigent d'una oficina d'afers diversos, que va acabar sent executat per traïció
Els lliberts podien parlar oficialment en nom de l'emperador, com ara quan Narcís va parlar en lloc de Claudi a les tropes abans de sortir cap a la conquesta de [[
Els lliberts aprofitaren la seva posició per a enriquir-se; per això, [[Plini el Vell]] assegura que n'hi havia de més rics que [[Publi Licini Cras Dives Decoctor|Cras]], l'home més ric dels temps de la [[República Romana]].
Línia 124 ⟶ 115:
L'assassinat era fruit d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ja no hi havia necessitat de mantenir [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morís; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n. Aleshores, Agripina va decidir actuar per fer pujar Neró al tron.
Poc després de la seva mort, el senat divinitzà Claudi, segurament a instàncies de la mateixa Agripina, una prova, doncs, que Claudi no era pas un emperador odiat, ja que, altrament, a Agripina, li hauria resultat perjudicial demanar-ne la deïficació. Posteriorment, [[Neró]] va revocar la divinitat de Claudi, la qual va ser restablerta per l'emperador [[Vespasià]]. Aquest, en temps de Claudi, havia servit com a general en la campanya de [[
== Vida privada ==
[[Fitxer:Messalinaandbritannicus.jpg|miniatura|[[Valèria Messal·lina]] amb [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]]]]
===
Els historiadors antics descriuen Claudi com un home amb sentit de l'humor que a vegades es barrejava amb la plebs, però també com a sanguinari, cruel i molt fàcil de fer enrabiar. Segons ells, també era confiat en excés i fàcilment manipulable per les seves esposes i lliberts. Alhora, el descriuen com a paranoic i apàtic, avorrit i confús. Per altra banda, altres obres descriuen Claudi com un home culte -era historiador-, un administrador conscient amb molt de sentit de la justícia.
Línia 135 ⟶ 126:
=== Matrimonis ===
Claudi va casar-se quatre vegades. El seu primer matrimoni, amb [[Plàucia Urgulanil·la]], parenta d'[[Urgulània]], confident de Lívia, va tenir lloc després de dos intents fallits, un dels quals a causa de la mort de la núvia.
[[Fitxer:Agrippina minor RGM.jpg|miniatura
Amb Urgulanil·la va tenir un fill anomenat [[Drus Germànic|Claudi Drus]], que va morir asfixiat en l'adolescència, poc després d'haver-se promès amb la filla de [[Sejà]]. Claudi va divorciar-se d'Urgulanil·la acusant-la d'adulteri i sota la sospita que ella havia assassinat la seva cunyada [[Apronia]]; després del divorci, Urgulanil·la va tenir una criatura -una nena anomenada ''Clàudia''- que Claudi va repudiar, ja que el pare de la criatura era un dels seus lliberts.
Poc després, potser l'any [[28]], Claudi va casar-se amb [[Èlia Petina]], pertanyent al cercle de Sejà. Van tenir una filla anomenada ''[[Antònia (filla de Claudi)|Antònia]]''. Claudi va divorciar-se'n quan aquest matrimoni li va significar un problema polític.
L'any [[38]] o [[39]], Claudi va contraure matrimoni amb [[Valèria Messalina]], molt vinculada a l'entorn de [[Calígula]]; d'aquest matrimoni nasqueren [[Octàvia (esposa de Neró)|Clàudia Octàvia]] i Tiberi Claudi Germànic, conegut posteriorment com a [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|''Britànic'']]. Segons expliquen els cronistes de l'època, Messalina era sovint infidel al seu marit, fins al punt d'arribar a competir amb una prostituta{{Citació necessària|data=2023}} i, a més, manipulà Claudi per fer fortuna.
L'any [[48]], Messalina va casar-se amb el seu amant [[Gai Sili (amant de Messal·lina)|Gai Sili]] en una cerimònia pública celebrada mentre Claudi era a Òstia. No és pas segur que, prèviament, ella s'hagués divorciat de l'emperador ni que la seva intenció fos situar Sili al tron. Segons Scramuzza, potser Sili va convèncer Messalina que Claudi estava acabat i que casar-se amb ell era la seva única manera de conservar la seva posició social. En opinió de [[Tàcit]], la seva feina com a censor no li va deixar a Claudi adonar-se de la relació entre Messalina i Sili fins que ja va ser massa tard. En reacció a tot l'afer, Claudi va fer executar Sili, Messalina i moltes persones del seu cercle. L'emperador va arribar a l'extrem de fer prometre als pretorians que el matessin si es tornava a casar.
Línia 148 ⟶ 139:
El senat deuria voler la celebració d'aquest matrimoni per posar fi als enfrontaments entre les famílies Júlia i Clàudia, que es remuntaven a les actuacions de la mare d'Agripina contra [[Tiberi]], després de la mort del seu marit [[Germànic Cèsar|Germànic]], germà de Claudi. Després d'haver-se casat amb Agripina, Claudi adoptà Neró com a fill seu.
Neró va ser nomenat hereu juntament amb Britànic, que era menor d'edat; a més, es decidí el seu matrimoni amb Octàvia, cosa que accentuava la seva posició dins la família imperial. Aquesta decisió tenia els seus precedents: [[August]] havia nomenat conjuntament hereus el seu
== Llegat i en la cultura ==
Línia 159 ⟶ 150:
Malgrat que s'evités parlar de l'època republicana, Claudi va escriure una defensa de [[Ciceró]] contra les acusacions que li havia fet Asini Pol·lió. En aquesta obra, s'hi han basat molts historiadors actuals per intentar comprendre les idees polítiques de Claudi i per intentar esbrinar què deuria explicar en la seva història de les guerres civils.
[[Fitxer:Claudian-letters.jpg|miniatura
Claudi va proposar una reforma de l'[[alfabet llatí]] afegint-hi tres lletres noves, dites [[lletres clàudies]], dues de les quals havien de representar els sons de la ''u'' i la ''i'' consonàntiques.<ref>{{ref-llibre |cognom=Frampton |nom=Stephanie Ann |títol=Empire of Letters: Writing in Roman Literature and Thought from Lucretius to Ovid |pàgines=50-51 |editorial=Oxford University Press |any=2019 |isbn=0190915412 |url=https://books.google.cat/books?id=hpSBDwAAQBAJ&pg=PA52&dq=Claudian+letters&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjcgZ-45J_0AhUJKBoKHT0xAw8Q6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=Claudian%20letters&f=false |llengua=anglès}}</ref> Va instituir el canvi oficialment en la seva època de censor, però el canvi no li va sobreviure pas.
Finalment, Claudi va escriure una autobiografia en vuit volums, que [[Suetoni]] considerà mancada de gust perquè, com molts altres membres de la seva nissaga, Claudi hi criticava durament els seus predecessors i familiars.
Dissortadament, cap de les obres de Claudi no ha arribat fins a nosaltres; en coneixem l'existència perquè, algunes, van servir de font a historiadors antics que escrigueren sobre la dinastia
La influència de la seva feina com a historiador en la seva actuació política resulta evident. En el seu discurs als senadors gals, Claudi usa la mateixa història de la fundació de Roma que [[Titus Livi]]; algunes de les obres públiques dutes a terme durant el seu regnat es basen en plans esbossats per [[Juli Cèsar]], a qui, segons Levick, Claudi va voler emular durant el seu regnat. Quan exercí el càrrec de censor, moltes de les seves mesures es basaven en algunes de proposades per avantpassats seus com ara [[Appi Claudi Cec]], que va usar el seu càrrec de censor per a introduir la lletra ''r'' a l'alfabet, cosa que ell va intentar fer amb les seves tres lletres; per altra banda, Claudi va restablir moltes polítiques dels temps republicans, sobretot en qüestions religioses.
Línia 173 ⟶ 165:
Aquestes dues obres de Robert Graves són conegudes gràcies a l'[[Jo, Claudi|adaptació televisiva]] que va fer-ne la [[BBC]] el [[1976]], en la qual [[Derek Jacobi]] interpretava el paper de Claudi.
El [[1937]], va haver-hi un intent fallit d'adaptar ''Jo, Claudi'' al cinema projectat per [[Josef von Sternberg]], en què el paper protagonista l'hauria hagut d'interpretar [[Charles Laughton]]. La pel·lícula no es va poder rodar a causa d'un greu accident patit per l'actriu [[Merle Oberon]]. Els fragments que es van rodar foren mostrats el [[1965]] en el documental ''[[The Epic that never was]]'' i serviren per a descobrir una de les més reeixides interpretacions de l'actor britànic.
== Referències ==
Línia 180 ⟶ 171:
== Bibliografia ==
* Levick, B.M.,
* Levick, Barbara. Claudius. Yale University Press. New Haven (1990).
* Leon, E.F.,"The Imbecillitas of the Emperor Claudius." Transactions and Proceedings of the American Philological Association 79 (1948), 79-86.
Línia 189 ⟶ 180:
* Scramuzza, Vincent. The Emperor Claudius. Harvard University Press. Cambridge (1940).
{{Projectes germans|Viquidites = Claudi}}
{{Emperadors romans}}
Línia 209 ⟶ 186:
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:
[[Categoria:Lionesos]]
[[Categoria:Morts a Roma]]
[[Categoria:Morts per enverinament]]
[[Categoria:Polítics d'Alvèrnia-Roine-Alps]]
| |||