Claudi: diferència entre les revisions

{{polisèmia|Claudi (desambiguació)}}

 

== Biografia ==

 

Els seus pares eren [[Neró Claudi Drus]], germà de [[Tiberi]], el qual, l'any [[14]], succeiria August com a emperador, i [[Antònia Menor|Antònia la Jove]]; els seus germans majors eren [[Germànic Cèsar|Germànic]] i [[Livil·la]]; per part d'Antònia, Claudi era net de [[Marc Antoni]] i d'[[Octàvia Menor|Octàvia]], germana d'[[August]]. Els seus avis paterns eren [[Lívia Drusil·la]] i [[Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)|Tiberi Claudi Neró]]. Ara bé, Lívia s'havia divorciat de Tiberi Claudi Neró per casar-se amb [[August]], i potser per això, un cop esdevingut emperador, Claudi va difondre el rumor que en realitat Drus, el seu pare, era fill d'August.

 

=== Expansió de l'imperi ===

 

 

 

Quan el cabdill britànic [[Caratac]] va ser finalment capturat, l'any [[50]], Claudi li va atorgar clemència i, així, va poder passar la resta de la seva vida en una finca proporcionada per l'estat romà. Aquesta inusual clemència, segurament, va calmar l'oposició dels britànics a la conquesta romana.

El port d'Òstia era una part de la solució de Claudi als problemes d'escassetat de gra a l'hivern, després que s'acabés la temporada de navegació a Roma. L'altra fou assegurar els vaixells que s'arriscaven a navegar cap a [[Egipte]] fora de temporada; als seus mariners, els garantia especials privilegis, incloent-hi la ciutadania i l'exempció de la [[Julia et Papia Poppaea|''Lex Papia-Poppaea'']].

 

 

=== Claudi i el senat ===

Segons [[Suetoni]], un total de trenta-cinc senadors i de tres-cents cavallers van ser executats durant el regnat de Claudi, la qual cosa, òbviament, no va afavorir pas les relacions entre l'emperador i el senat.

 

Claudi va ser el primer emperador a nomenar lliberts, és a dir, antics esclaus alliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia amb el senat com també perquè considerava indigne que persones nascudes lliures haguessin de servir-lo com si no fossin iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralitzant l'administració de l'imperi en les seves mans.

 

* [[Polibi (llibert)|Polibi]], dirigent d'una oficina d'afers diversos, que va acabar sent executat per traïció

 

 

Els lliberts aprofitaren la seva posició per a enriquir-se; per això, [[Plini el Vell]] assegura que n'hi havia de més rics que [[Publi Licini Cras Dives Decoctor|Cras]], l'home més ric dels temps de la [[República Romana]].

L'assassinat era fruit d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ja no hi havia necessitat de mantenir [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morís; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n. Aleshores, Agripina va decidir actuar per fer pujar Neró al tron.

 

 

== Vida privada ==

[[Fitxer:Messalinaandbritannicus.jpg|miniatura|[[Valèria Messal·lina]] amb [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]]]]

Els historiadors antics descriuen Claudi com un home amb sentit de l'humor que a vegades es barrejava amb la plebs, però també com a sanguinari, cruel i molt fàcil de fer enrabiar. Segons ells, també era confiat en excés i fàcilment manipulable per les seves esposes i lliberts. Alhora, el descriuen com a paranoic i apàtic, avorrit i confús. Per altra banda, altres obres descriuen Claudi com un home culte -era historiador-, un administrador conscient amb molt de sentit de la justícia.

 

=== Matrimonis ===

Claudi va casar-se quatre vegades. El seu primer matrimoni, amb [[Plàucia Urgulanil·la]], parenta d'[[Urgulània]], confident de Lívia, va tenir lloc després de dos intents fallits, un dels quals a causa de la mort de la núvia.

Amb Urgulanil·la va tenir un fill anomenat [[Drus Germànic|Claudi Drus]], que va morir asfixiat en l'adolescència, poc després d'haver-se promès amb la filla de [[Sejà]]. Claudi va divorciar-se d'Urgulanil·la acusant-la d'adulteri i sota la sospita que ella havia assassinat la seva cunyada [[Apronia]]; després del divorci, Urgulanil·la va tenir una criatura -una nena anomenada ''Clàudia''- que Claudi va repudiar, ja que el pare de la criatura era un dels seus lliberts.

 

Poc després, potser l'any [[28]], Claudi va casar-se amb [[Èlia Petina]], pertanyent al cercle de Sejà. Van tenir una filla anomenada ''[[Antònia (filla de Claudi)|Antònia]]''. Claudi va divorciar-se'n quan aquest matrimoni li va significar un problema polític.

 

 

L'any [[48]], Messalina va casar-se amb el seu amant [[Gai Sili (amant de Messal·lina)|Gai Sili]] en una cerimònia pública celebrada mentre Claudi era a Òstia. No és pas segur que, prèviament, ella s'hagués divorciat de l'emperador ni que la seva intenció fos situar Sili al tron. Segons Scramuzza, potser Sili va convèncer Messalina que Claudi estava acabat i que casar-se amb ell era la seva única manera de conservar la seva posició social. En opinió de [[Tàcit]], la seva feina com a censor no li va deixar a Claudi adonar-se de la relació entre Messalina i Sili fins que ja va ser massa tard. En reacció a tot l'afer, Claudi va fer executar Sili, Messalina i moltes persones del seu cercle. L'emperador va arribar a l'extrem de fer prometre als pretorians que el matessin si es tornava a casar.

Finalment, Claudi va escriure una autobiografia en vuit volums, que [[Suetoni]] considerà mancada de gust perquè, com molts altres membres de la seva nissaga, Claudi hi criticava durament els seus predecessors i familiars.

 

 

La influència de la seva feina com a historiador en la seva actuació política resulta evident. En el seu discurs als senadors gals, Claudi usa la mateixa història de la fundació de Roma que [[Titus Livi]]; algunes de les obres públiques dutes a terme durant el seu regnat es basen en plans esbossats per [[Juli Cèsar]], a qui, segons Levick, Claudi va voler emular durant el seu regnat. Quan exercí el càrrec de censor, moltes de les seves mesures es basaven en algunes de proposades per avantpassats seus com ara [[Appi Claudi Cec]], que va usar el seu càrrec de censor per a introduir la lletra ''r'' a l'alfabet, cosa que ell va intentar fer amb les seves tres lletres; per altra banda, Claudi va restablir moltes polítiques dels temps republicans, sobretot en qüestions religioses.

Aquestes dues obres de Robert Graves són conegudes gràcies a l'[[Jo, Claudi|adaptació televisiva]] que va fer-ne la [[BBC]] el [[1976]], en la qual [[Derek Jacobi]] interpretava el paper de Claudi.

 

 

== Referències ==

* Scramuzza, Vincent. The Emperor Claudius. Harvard University Press. Cambridge (1940).

 

{{Projectes germans|Viquidites = Claudi}}

 

{{Emperadors romans}}

 

[[Categoria:Emperadors romans]]

[[Categoria:Lionesos]]

[[Categoria:Morts a Roma]]