Flora Tristán: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona }}

El seu pare, Mariano Tristán i Moscoso, germà de Juan Pío de  Tristán  i  Moscoso, va ser un coronel peruà natural d'[[Arequipa]], que formava part del [[Virregnat del Perú]], i membre de l'[[Armada Espanyola]], i la seva mare, Anne-Pierre Laisnay, francesa. Els seus pares es van conèixer a [[Bilbao]], durant l'estada del seu pare en aquest lloc, i es van casar clandestinament, però el matrimoni no va tenir cap valor legal. Aquest no va arribar a reconèixer legalment Flora.

Flora Tristán va tenir una primera infància de luxe, i la seva casa era visitada sovint per personatges que després serien fites en la història, com [[Simón Bolívar]],<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom=Muñoz Páez|nom=Adela|títol=Sabias. La cara oculta de la ciencia|llengua=castellà|data=1/3/2017|editorial=Penguin Random House|pàgines=229-232|isbn=9788499927022}}</ref> que, com el pare de Flora, compartien els seus orígens criolls i bascos. A més, es diu que Bolívar podria ser el seu pare biològic, atès que es va enamorar de la seva mare. Aquesta situació de bondat econòmica i social es va truncar amb la mort del pare el 1807, d'una apoplexia, quan Flora només tenia 4  anys. La seva mare estava embarassada i aquesta tragèdia sobtada va deixar en la misèria a tota la família. La manca de reconeixement legal per part del pare li va impedir recobrar els béns que deixés aquest. La seva mare tampoc, ja que no existia un document que els concedís cap dret o que provés que fos esposa de  Mariano &nbsp;Tristán.

Per aquest motiu, Flora, nena encara, viu penosament al camp fins als quinze anys d'edat, i després es trasllada amb la seva mare a un dels barris més pobres de París, als voltants de la  Plaçe Maubert. Comença a treballar com a obrera en un taller de [[litografia]]<ref name=:1/> i, amb 17  anys, es casa amb el propietari d'aquesta, André Chazal, amb qui té tres fills, un dels quals, pel que sembla, mor molt jove, l'altre es diu Ernest, i la tercera, nascuda el 1825, es diu Aline, que serà la futura mare del pintor [[França|francès]] [[postimpressionista]] [[Paul Gauguin]]. Aquest matrimoni de conveniència es va dissoldre a causa de la gelosia i maltractaments de l'espòs. Flora fuig de casa amb els seus fills. La seva doble condició de filla natural i esposa separada la va reduir a la marginal condició de «pària», com li agradava autoanomenar-se. Chazal la persegueix incansablement. Finalment, aconsegueix un acord judicial amb Flora, pel qual es queda amb el fill, mentre ella reté la nena.

El 7 d'abril de 1833, just el dia que va fer 30  anys, Flora s'embarca a ''Le Mexican'', un vaixell que pertanyia al mateix capità Chabrié, el qual li havia facilitat el primer contacte amb els seus parents peruans. La travessia fins al Perú dura cinc mesos, i després de desembarcar a [[Islay]], Flora visita [[Arequipa]], on roman fins a l'abril de 1834. Reclama al senyor Pío Tristán l'herència paterna, però aquest es nega a donar-li; certament Pío la tracta de «neboda estimada», però, com que no hi havia cap document que acredités que era filla legítima del seu germà Mariano, no podia procedir d'una altra manera. Únicament accedeix a donar-li una pensió mensual.

Flora va escriure un diari de viatges sobre les seves experiències al Perú, el qual va ser publicat el 1838 com a ''Pérégrinations d'une paria''. Es considera una de les seves obres més cèlebres i un fidel reflex de la situació política i social tan delicada que travessava la societat peruana de l'època.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://inoutradio.com/desconocidas-fascinantes-flora-tristan-una-paria-peregrina-por-kika-fumero/|títol=Desconocidas & Fascinantes: ‘Flora Tristán, una paria peregrina’ por Kika Fumero|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

De retorn a França, emprèn una campanya a favor de l'[[alliberament de la dona]], els drets dels treballadors i en contra de la [[pena de mort]]. Ja havia aconseguit la separació legal del seu marit i la custòdia dels seus fills, però, André Chazal, enfurismat i impotent, intenta assassinar-la, disparant-la al carrer i deixant-la malferida el setembre de 1838. Flora guanya notorietat a la premsa, i Chazal és sotmès a procés que se li complica amb l'acusació d'intentar violar la seva pròpia filla, Aline; finalment és condemnat a 20  anys de treballs forçats.<ref name=:1/>

Separada ja de Chazal, Flora publica el 1840 un programa socialista a ''L'Union ouvrière'', en què clama per la necessitat dels treballadors d'organitzar-se i advoca per la seva «unitat universal» &nbsp;—l'emancipació dels treballadors havia d'anar unida a l'emancipació de la dona—; sent la creadora de la consigna ''Proletaris del món, uniu-vos''.<ref name=:1/> Es converteix així en la primera dona a parlar del [[socialisme]] i de la lluita dels [[proletari]]s. [[Karl Marx]] li va reconèixer el seu caràcter de «precursora d'alts ideals nobles»  i els seus llibres van formar part de la seva biblioteca personal.

Mor als 41  anys, víctima del [[tifus]], mentre es trobava en plena gira a l'interior de França<ref name=:1/> promovent les seves revolucionàries idees.

|list1 =

* '''''Nécessité de faire un bon accueil aux femmes étrangères''''' ([[1835]]), obra on es manifesta rudement contra la inferioritat matrimonial del sexe femení. És un assaig anticipatori del pensament feminista modern. Traducció al català de Valèria Gaillard Francesch: ''Hem d'acollir les dones estrangeres''. Editorial Cal Carré. Barcelona 2022. {{ISBN|978-84-123943-5-1}}.

* '''''Pérégrinations d'une paria (1833-1834)''''' ([[1837]]), llibre que es presenta com una memòria del seu viatge a Amèrica i la seva estada al Perú entre 1833 i 1834, en la que l'autora adopta múltiples formes narratives per oferir una visió personal de les seves experiències. És un llibre fonamental per conèixer de prop els avatars de la incipient república peruana, en el que les pràctiques i costums són analitzades detingudament per l'autora.

* '''''Mephis''''' ([[1938]]), novel·la on el protagonista apareix com una combinació de [[Messies]] i [[Mefistòfil]].

* '''''Promenades dans Londres''''' ([[1840]]), peça que conté agudes crítiques a la civilització britànica.

* '''''L'Union ouvrière''''' ([[1843]]), fullet on se sintetitza el seu ideari o programa de reformes a favor de la classe proletària, obra fonamental de la biblioteca de [[Karl Marx]].

* '''''L'émancipation de la femme''''' o '''''Le testament de la paria''''' ([[1846]]). Obra pòstuma.

L'escriptor peruà [[Mario Vargas Llosa]], en la seva novel·la històrica ''El paraíso en la otra esquina'', analitza les travessies de Flora Tristan i del seu nétnet [[Paul Gauguin]] com a contrastos per a la vida ideal que ells buscaven en les seves experiències fora de França.

[[Fitxer:Flora Tristan 1838.JPG|thumbminiatura|esquerra|200px|Flora Tristán en els seus darrers anys.]]

El feminisme de Flora Tristán queda enllaçat amb la [[Il·lustració]], pressuposant per tant unes reivindicacions i un projecte polític que només pot articular-se a partir de la idea de la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans, que pren cos en el període immediatament posterior a la [[Revolució francesa]]. Mantenint la continuïtat amb el pensament d'autores anteriors ([[Mary Wollstonecraft]], entre d'altres), Flora Tristán imprimeix al seu feminisme un gir de classe social, que en el futur donaria lloc al [[feminisme marxista]].

A ''L'Union ouvrière'' descriu com «la millora de la situació de misèria i ignorància dels treballadors» és fonamental, perquè «totes les desgràcies del món provenen de l'oblit i el menyspreu que fins avui s'ha fet dels drets naturals i imprescriptibles del ser dona». Per Flora la situació de les dones es deriva de l'acceptació del fals principi que afirma la inferioritat de la naturalesa de la dona respecte a la de l'home. Aquest discurs ideològic, fet des de la llei, la ciència i l'església, margina la dona de l'educació racional i la destina a ser l'esclava del seu amo. Fins aquí el discurs de Flora és similar al del sufragisme, però el gir de classe comença a produir-se quan assenyala com la negació de l'educació a les dones està relacionat amb la seva explotació econòmica: no s'envia a les nenes a l'escola «perquè se li treu millor partit a les tasques de la llar, ja sigui per bressolar als nens, fer encàrrecs, cuidar el menjar, etc.», i després, «als dotze anys se la col·loca d'aprenent: allà continua sent explotada per la patrona, sovint també maltractada, com quan estava a casa dels seus pares». Flora dirigeix ​​elel seu discurs a l'anàlisi de les dones més desposseïdes: les obreres. I segons ella, no pot ser més contundent: el tracte injust i vexatori que pateixen aquestes dones d'ençà que neixen, unit a la seva nul·la educació i obligada servitud a l'home, li genera un caràcter brutal i fins i tot malvat. Per Flora, aquesta degradació moral revesteix la major importància, ja que les dones, en les seves múltiples funcions de mares, amants, dones, filles, etc. «ho són tot a la vida de l'obrer», influeixen al llarg de tota la seva vida. Aquesta situació central de la dona no té el seu equivalent a la classe alta, on els diners poden proporcionar educadors i servents professionals així com uns altres tipus de distraccions.

L'any 1836 es va esmunyir a la [[Cambra dels Lords]] disfressada d'home per demanar l'aprovació del divorci i l'abolició de la pena de mort.<ref name=":0" />

* "Totes les desgràcies del món provenen de l'oblit i el menyspreu que fins avui s'ha fet dels drets naturals i imprescriptibles de  ser dona." ''Unió Obrera'' ([[1843]])

* ''Grandes Forjadores del Perú''. Lima, Lexus Editores, 2000. {{ISBN |9972-625-50-8}}

* Máire Cross: ''The feminism of Flora Tristan''. Berg, Oxford 1992, {{ISBN |0-85496-731-1}}

* ''Flora Tristan's Diary: The Tour of France 1843–1844'', traduït i comentat per Máire Fedelma Cross, Berne, Peter Lang, 2002, {{ISBN |978-3-906768-48-9}}

* Tauro del Pino, Alberto: ''Enciclopedia Ilustrada del Perú''. Tercera Edición. Tomo 16, TAB-UYU. Lima, PEISA, 2001. {{ISBN |9972-40-165-0}}

* [http://www.flora.org.pe/flora_tristan.htm Flora Tristán (Centre de la dona peruana)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100716220610/http://www.flora.org.pe/flora_tristan.htm |date=2010-07-16 }} {{es}}

* [[Fitxer:Loudspeaker rtl.svg|15px|Arxiu de veu]] [http://www.rtve.es/alacarta/audios/vidas-contadas/vidas-contadas-flora-tristan-12-09-08/285335/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1sP3BicT0zNCZtb2RsPVRPQyZsb2NhbGU9ZXMmcGFnZVNpemU9MTUmY3R4PTIxMDImYWR2U2VhcmNoT3Blbj1mYWxzZQ== ''Vidas Contadas''] a [[Radio Nacional de España|RNE]] {{es}}

[[Categoria:FeministesProtofeministes francesos]]