Flora Tristán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Cites: == Citacions ==
Etiqueta: editor de codi 2017
m Afegida Categoria:Morts el 1844 usant HotCat
 
(12 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
| nom_naixement = Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán y Moscoso
| nacionalitat = [[França]]
| ocupacio = [[Escriptora]] i [[activisme|activista social]]
| conjuge = André Chazal
| fills = Alexandre, Ernest i Aline
| pares = Anne-Pierre Laisnay i Mariano Tristán y Moscoso
| conegut_per = [[Feminisme]]
}}
'''Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán i Moscoso''', més coneguda com a '''Flora Tristán''' ([[París]], [[7 d'abril]] de [[1803]] - [[Bordeus]], [[14 de novembre]] de [[1844]]) fou una [[escriptora]] i [[activisme|activista social]] [[francesos|francesa]] d'origen [[peruans|peruà]].<ref name="GEC">{{GEC|0067685|Flora Tristan}}</ref> És considerada com una de les fundadores del [[feminisme]] modern.
 
Linha 37 ⟶ 29:
|name=Caixa de navegació
|title = Arbre genealògic de Flora Tristán
|titlestyle = {{Infotaula militar|nav_box_wide_header}}
|state= collapsed
|style= wide
Linha 60 ⟶ 51:
Fou l'autora de molts treballs de caràcter ideològic i literari, els més coneguts són:
 
* '''''Nécessité de faire un bon accueil aux femmes étrangères''''' ([[1835]]), obra on es manifesta rudement contra la inferioritat matrimonial del sexe femení. És un assaig anticipatori del pensament feminista modern. Traducció al català de Valèria Gaillard Francesch: '''''Hem d'acollir les dones estrangeres'''''. Editorial Cal Carré. Barcelona 2022. {{ISBN |978-84-123943-5-1}}.
* '''''Pérégrinations d'une paria (1833-1834)''''' ([[1837]]), llibre que es presenta com una memòria del seu viatge a Amèrica i la seva estada al Perú entre 1833 i 1834, en la que l'autora adopta múltiples formes narratives per oferir una visió personal de les seves experiències. És un llibre fonamental per conèixer de prop els avatars de la incipient república peruana, en el que les pràctiques i costums són analitzades detingudament per l'autora.
* '''''Mephis''''' ([[1938]]), novel·la on el protagonista apareix com una combinació de [[Messies]] i [[Mefistòfil]].
* '''''Promenades dans Londres''''' ([[1840]]), peça que conté agudes crítiques a la civilització britànica.
* '''''L'Union ouvrière''''' ([[1843]]), fullet on se sintetitza el seu ideari o programa de reformes a favor de la classe proletària, obra fonamental de la biblioteca de [[Karl Marx]].
* '''''L'émancipation de la femme''''' o '''''Le testament de la paria''''' ([[1846]]). Obra pòstuma.
 
== Influència en la literatura ==
Linha 78 ⟶ 69:
== Pensament ==
[[Fitxer:Flora Tristan 1838.JPG|miniatura|esquerra|Flora Tristán en els seus darrers anys.]]
El feminisme de Flora Tristán queda enllaçat amb la [[Il·lustració]], pressuposant per tant unes reivindicacions i un projecte polític que només pot articular-se a partir de la idea de la igualtat i la llibertat de tots els éssers humans, que pren cos en el període immediatament posterior a la [[Revolució francesa]]. Mantenint la continuïtat amb el pensament d'autores anteriors ([[Mary Wollstonecraft]], entre d'altres), Flora Tristán imprimeix al seu feminisme un gir de classe social, que en el futur donaria lloc al [[feminisme marxista]].
 
Alhora, se l'ha emparentat amb els corrents crítics a les quals s'ha denominat "[[socialisme utòpic]]", però teoritzant sobre la necessitat d'una unió obrera al voltant d'un partit obrer. «Totes les desgràcies del món provenen de l'oblit i el menyspreu que fins avui s'ha fet dels drets naturals i imprescriptibles del ser dona», va escriure a ''L'Union ouvrière''.
Linha 98 ⟶ 89:
L'any 1836 es va esmunyir a la [[Cambra dels Lords]] disfressada d'home per demanar l'aprovació del divorci i l'abolició de la pena de mort.<ref name=:0/>
 
== Citacions{{Citació necessària|data=2022}} ==
* "Totes les desgràcies del món provenen de l'oblit i el menyspreu que fins avui s'ha fet dels drets naturals i imprescriptibles de ser dona." ''Unió Obrera'' ([[1843]])
* "La llei que esclavitza a la dona i la priva d'instrucció, us oprimeix també a vosaltres, homes proletaris. (...) En nom del vostre propi interès, homes; en nom de la vostra millora, la vostra, homes; en fi, en nom del benestar universal de tots i de totes us comprometo a reclamar els drets per a la dona." ''Unió Obrera'' ([[1843]])
Linha 120 ⟶ 111:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.flora.org.pe/flora_tristan.htm Flora Tristán (Centre de la dona peruana)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100716220610/http://www.flora.org.pe/flora_tristan.htm |date=2010-07-16 }} {{es}}
* [[Fitxer:Loudspeaker rtl.svg|15px|Arxiu de veu]] [http://www.rtve.es/alacarta/audios/vidas-contadas/vidas-contadas-flora-tristan-12-09-08/285335/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1sP3BicT0zNCZtb2RsPVRPQyZsb2NhbGU9ZXMmcGFnZVNpemU9MTUmY3R4PTIxMDImYWR2U2VhcmNoT3Blbj1mYWxzZQ== ''Vidas Contadas''] a [[Radio Nacional de España|RNE]] {{es}}
 
{{Autoritat}}
 
Linha 133 ⟶ 125:
[[Categoria:Morts per tifus]]
[[Categoria:Polítics parisencs]]
[[Categoria:Maçons francesos]]
[[Categoria:Naixements del 1803]]
[[Categoria:Morts el 1844]]