Gàrgola: diferència entre les revisions

▲Una '''gàrgola''' (del [[francès]] ''gargouille'' > ''gargouiller'' 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', [[llatí]] ''gargărīzo'' i [[Idioma grec|grec]] γαργαρίζω 'fer gàrgares') és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. En l'arquitectura [[Edat mitjana|medieval]], especialment en la [[arquitectura gòtica|gòtica]], són molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, [[monstre]]s o [[dimoni]]s. Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i als pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes. La representació d'animals fantàstics oferia llibertat a l'artista enfront la censura eclesiàstica; era la manera que els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.

▲Es varen mantenir, en menor quantitat, a l'arquitectura renaixentista i, fins i tot, en algunes esglésies barroques.

▲Més recentment, l'arquitecte suís-francès [[Le Corbusier]] ha fet servir també gàrgoles a la capella de [[Notre-Dame du Haut]], a [[Ronchamp]] ([[França]]).

▲És un error estès anomenar 'gàrgola' qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar com a tal aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per [[Viollet-le-Duc]] a la [[Catedral Notre Dame de París|catedral de Notre Dame de París]] han de ser anomenades quimeres, i no pas gàrgoles. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, a moltes obres de ficció modernes.

▲[[Fitxer:Barcelona-Catedral-Gargola-055.jpg|right|thumb|Gàrgola de la [[Catedral de Barcelona]]]]

▲CALLE CALLE, Francisco Vicente, ''Gárgolas de la provincia de Cáceres'', Cáceres, 2003, IC El Brocense.

▲CALLE CALLE, Francisco Vicente, ''Plasencia: "Misterios" en las Catedrales'', www.bubok.com, 2008.

▲CALLE CALLE, Francisco Vicente, ''Las gárgolas de la Catedral de San Antolín de Palencia'', www.bubok.com, 2008.

▲CIPA, Shawn, ''Carving Gargoyles, Grotesques, and Other Creatures of Myth: History, Lore, and 12 Artistic Patterns'', Fox Chapel Publishing, 2009.

▲[[Agustí Duran i Sanpere|DURAN, A]], ''Barcelona i la seva història'', Vol III, pàg. 305-309 ''Les gàrgoles'', Barcelona, 1975. Ed. Curial. ISBN 84-7256-072-4

▲REBOLD BENTON,Janetta, ''Saintes terreurs. Les gargouilles dans l'architecture médiévale'', Paris, 1997, Éditions Abbeville.

▲{{commonscat|Gargoyles}}