Gàrgola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
m Enllaços |
||
(18 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
[[Fitxer:Gargouille4.png|
[[Fitxer:Barcelona-Catedral-Gargola-055.jpg|
[[Fitxer:Gargoyle depicting Hodgetts, Chichester Cathedral.jpg|miniatura|esquerra|Gàrgola moderna, catedral de [[Chichester]], que mostra un rec.]]
Una '''gàrgola''' (del [[francès]] ''gargouille'' > ''gargouiller'' o [[occità]] ''gorgolh/gargolh/borbolh'' o ''gargolha'', ''gargalh'' - baix llatí ''gargaillus''<ref name="Tresòr">[[Tresòr dau Felibritge]], [[Frederic Mistral]]</ref>-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', [[llatí]]: ''gurgŭlio''<ref name="Tresòr"/> raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o ''gargărīzo'' i [[
Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot, en algunes esglésies barroques.
Linha 8 ⟶ 9:
És un error estès d'anomenar 'gàrgola' qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar de tals aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per [[Viollet-le-Duc]] a la [[Catedral Notre Dame de París|catedral de Notre Dame de París]] han de ser anomenades ''quimeres'', i no pas ''gàrgoles''. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, en moltes obres de ficció modernes.
▲[[Fitxer:Barcelona-Catedral-Gargola-055.jpg|thumb|Gàrgola de la [[catedral de Barcelona]]]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
* CALLE CALLE, Francisco Vicente, ''Gárgolas de la provincia de Cáceres'', Cáceres, 2003, IC El Brocense.
* CALLE CALLE, Francisco Vicente, ''Plasencia: "Misterios" en las Catedrales'', www.bubok.com, 2008.
* CALLE CALLE, Francisco Vicente, ''Las gárgolas de la Catedral de San Antolín de Palencia'', www.bubok.com, 2008.
* CIPA, Shawn, ''Carving Gargoyles, Grotesques, and Other Creatures of Myth: History, Lore, and 12 Artistic Patterns'', Fox Chapel Publishing, 2009.
* [[Agustí Duran i Sanpere|DURAN, A]], ''Barcelona i la seva història'', Vol III, pàg. 305-309 ''Les gàrgoles'', Barcelona, 1975. Ed. Curial. {{ISBN|84-7256-072-4}}.
* REBOLD BENTON, Janetta, ''Saintes terreurs. Les gargouilles dans l'architecture médiévale'',
{{Arquitectura eclesiàstica}}
{{
{{ORDENA:Gargola}}
|