Rigveda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 12885937 de 185.37.212.17 (Discussió) |
m Enllaços a Google en català |
||
| (45 revisions intermèdies per 20 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula obra artística}}
El '''''Rigveda''''' o '''''Rig-veda''''' (en [[sànscrit]]''' ऋग्वेद''', [[IAST]] ''Ṛgveda'', "Saber de les estrofes")<ref>{{Ref-llibre|cognom=Huet|nom=Gérard|títol=Héritage du Sanskrit. Dictionnaire sanskrit-français|url=https://sanskrit.inria.fr/Heritage.pdf|llengua=fr|data=2024|pàgines=225|capítol=r.gved´a [veda]}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240607082916/https://sanskrit.inria.fr/Heritage.pdf |date=2024-06-07 }}</ref> és una col·lecció d'[[Himne|himnes]] (''sūkta'') antics i sagrats de l'[[hinduisme]] fets a l'[[Índia]] i en [[Sànscrit vèdic|llengua sànscrita vèdica]]. Són part dels quatre grans texts canònics ([[Śruti]]) de l'hinduisme que es coneixen sota el nom de [[Veda]]. És un dels texts més antics escrits en una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]], compostos entre el 1500 i el 900 aC.{{sfn|Basham|1991|p=7}} Tot i així la compilació final d'aquests himnes no es va produir fins aproximadament el 300 dC.<ref>{{Ref-web|títol=Rig-veda|llengua=ca|editor=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rig-veda|consulta=2024-07-03|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221005022519/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rig-veda|arxiudata=2022-10-05}}</ref>
== Estructura i composició ==
Com els altres Veda, el ''Rigveda'' consta de quatre parts: la part més antiga i important és el ''[[samhita]],'' que conté els himnes. El segueix el ''[[Brahmana]]'' que compila comentaris sobre els himnes,<ref>{{Ref-web|títol=Brahmana {{!}} Hindu Literature, Rituals & Vedic Texts |editorial= [[Encyclopædia Britannica]]|url=https://www.britannica.com/topic/Brahmana|consulta=2024-07-03|llengua=en}}</ref> l{{'}}''[[Aranyaka]]'' detallant rituals secrets o perillosos i finalment l'''[[Upanixad]]'' que conté reflexions filosòfiques.<ref>{{Ref-web|títol=Aranyaka {{!}} Upanishads, Vedic Rituals, Brahmanas|editorial=[[Encyclopædia Britannica]]|url=https://www.britannica.com/topic/Aranyaka|consulta=2024-07-03|llengua=en|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240704142731/https://www.britannica.com/topic/Aranyaka|arxiudata=2024-07-04}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Upanishad {{!}} Hindu Scriptures, Vedic Texts & Ancient Wisdom|editorial=[[Encyclopædia Britannica]]|url=https://www.britannica.com/topic/Upanishad|data=2024-05-24|consulta=2024-07-03|llengua=en|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240523085915/https://www.britannica.com/topic/Upanishad|arxiudata=2024-05-23}}</ref>
El ''samhita'' del ''Rigveda'' consta de 1028 himnes organitzats en deu reculls (''maṇḍala'') i transmesos en dues recensions (''śākhā'') majors: el ''padapāṭha'' de ''Vidagdha Śākalya'' i el ''saṃhitāpāṭha'' de ''Bāṣkala''.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=16}} Dels deu reculls, els més antics són els 2-7, mentre que els reculls 1 i 10 varen ser els més tardans.{{sfn|Sharma|2008|p=107}}
L'autoria dels himnes pot ser atribuida a deu famílies de poetes o savis que els transmetien oralment.{{sfn|Sharma|2008|p=107}} Encara avui en dia el ''Rigveda'' (i els altres Vedas) és memoritzat oralment pels sacerdots hindús, que aprenen a memoritzar-lo en escoles especialitzades (''Vedshales'') entre els 7 i 20 anys d'edat dedicant-hi entre 8 i 10 hores cada dia.<ref>{{Ref-publicació|article=Extensive long-term verbal memory training is associated with brain plasticity|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8102627/|publicació=Scientific Reports|data=2021-05-06|issn=2045-2322|pmc=8102627|pmid=33958676|pàgines=9712|volum=11|doi=10.1038/s41598-021-89248-7|nom=Uttam|cognom=Kumar|nom2=Anshita|cognom2=Singh|nom3=Prakash|cognom3=Paddakanya|consulta=2024-07-04|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20240704142732/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8102627/|arxiudata=2024-07-04}}</ref> La primera compilació del ''samhita'' del ''Rigveda,'' que incloïa tan sols els reculls 2-7 i parts del 8 i 1 pot ser que ocorreguès en el context de l'ascens del [[Regne de Kuru]] al voltant de l'any 1000 aC quan una autoritat central pogué unificar diferents tradicions familiars.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=15}}
== Datació i context històric ==
{{AP|Període vèdic}}
Datar el ''samhita'' del ''Rigveda'' és molt díficil degut al seu contingut (col·lecció d'himnes religiosos) i la seva transmissió oral inicial. La manca de mencions del [[ferro]], però si d'altres metalls, en els himnes permet argumentar que els himnes haurien d'haver sigut composts no més tard que al voltant de l'any 1000 aC, quan comença a explotar-se el ferro al nord de l'Índia.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=5}}
Pel que fa a les parts més tardanes (''Brahmana, Aranyaka, Upanixad'') aquestes van ser compostes durant el període vèdic tardà a partir aproximadament del 700 aC.{{sfn|Thapar|2014|p=42}}
El valor del ''Rigveda'' (especialment el seu nucli, el ''samhita'') com a font històrica és molt elevat, ja que és la única font escrita d'on es pot extreure informació sobre el període immediatament posterior a l'entrada dels [[Indoaris]] a l'Índia.{{sfn|Thapar|2014|pp=37-38}} Tot i així el seu ús com a font històrica presenta limitacions importants, ja que el text reflecteix merament les preocupacions religioses i rituals d'un sector elevat de la societat, en detriment d'altres temes i estrats socials.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=6}}
El ''Rigveda'' pot ser considerat un text transicional entre la poesia d'alabança típica del món [[Protoindoeuropeus|Indoeuropeu]] i la tradició ritual vèdica.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=4}} Els himnes rigvèdics tenen elements en comú amb un conjunt de texts antics [[Iranià|iranians]], l'''[[Avesta]]'', indicant la procedència comuna i/o contactes d'Indoaris i [[Indoirani|Indoiranians]].{{sfn|Sharma|2008|p=107}}
El ''Rigveda'' dona suport a la caracterització del Indoaris com un grup pastoral i semi-nomàdic on el bestiar suposava la font principal de riquesa i un bé d'altíssim valor.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=6}} Aquest grup estava dividit en diverses tribus (''vis'') que guerrejaven entre si i també contra altres grups anomenats ''[[panis]]'' i ''[[dases]],'' que podrien haver sigut grups que ja es trobaven al nord-oest de l'Índia abans de l'entrada dels Indoaris.{{sfn|Thapar|2014|p=43}}{{sfn|Sharma|2008|p=112}}
Les primeres atestacions del [[Casta#Índia|sistema de castes a l'Índia]] es poden trobar als himnes més tardans del ''Rigveda,'' que mostren una diferenciació social creixent entre guerrers (''[[kxatriyes]]''), sacerdots (''[[bramans]]''), agricultors i comerciants (''[[vaïxyes]]'') i els treballadors i gent fora del sistema (''[[xudres]]'').{{sfn|Sharma|2008|pp=113-114}} D'especial rellevància és l'himne 10.90 on l'existència de castes es justificada mitològicament argumentant que en el sacrifici de l'home primigèni els ''bramans'' sorgiren de la seva boca, els ''kxatriyes'' dels seus braços, els ''vaïxyes'' de les cuixes i els ''xudres'' dels peus.{{sfn|Thapar|2014|p=51-52}}
== Divinitats ==
[[Fitxer:Indra deva.jpg|miniatura|Representació del déu rigvedic Indra]]
Les [[Divinitats de l'Índia|divinitats]] a qui els himnes del ''Rigveda'' estaven dedicats són diferents de les divinitats més venerades per l'hinduisme actual. El déus principals del ''Rigveda'' són [[Indra]], el déu guerrer; [[Agni]], el foc deificat que porta els sacrificis als déus i Soma, divinitat associada a la beguda del mateix nom, encara que es mencionen una multitud de divinitats addicionals, entre elles el déu del cel [[Dyeus|Dyaus Pita]] ([[cognat]] amb [[Zeus]], [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i el mot 'déu') i [[Vixnu]], la personificació del sacrifici, que agafarà major importància a mesura que l'hinduisme es desenvolupi.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|pp=38-53}}
Tot i que típicament el ''Rigveda'' presenta a Vixnu com a amic i aliat d'Indra,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brockington|nom=John|títol=Mitología del Mundo|llengua=es|editorial=Taschen|lloc=Hilversum|pàgines=75|isbn=978-3-8228-5121-0|editor=Willis, Roy (ed.)|capítol=India|traductor=Flora Casas|any=2007|url=https://www.google.cat/books/edition/Mitolog%C3%ADa_del_mundo/yE_1HAAACAAJ?hl=ca}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240704142740/https://www.google.cat/books/edition/Mitolog%C3%ADa_del_mundo/yE_1HAAACAAJ?hl=ca |date=2024-07-04 }}</ref> la inversió de la seva importància en el panteó hindú en temps posteriors a la composició del ''Rigveda'' es veu reflectida en un mite posterior (recollit en el ''Harivamsa).'' En aquest mite Vixnu convenç un poble que deixi d'adorar a Indra. Quan Indra ataca el poble amb un diluvi Vixnu eleva tot el turó amb les seves mans perquè no s'inundi, provocant que fins i tot Indra mateix li dediqui alabançes.<ref>{{Ref-llibre|títol=A Prose English Translation Of Harivamsha|url=http://archive.org/details/AProseEnglishTranslationOfHarivamsh|data=1897|nom=Manmatha Nath (editor)|cognom=Dutt|pàgines=292-315}}</ref>
== Ús ==
Els himnes del ''Rigveda'' eren originalment emprats per el ritual del soma, on la planta del soma era premsada, filtrada i barrejada amb aigua i llet per crear una beguda ritual.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|pp=30-32}} Posteriorment en el període vèdic tardà els himnes del ''Rigveda'' eren emprats pels rituals solemnes, amb el sacerdots ''Hotar'' éssent els encarregats de recitar-los.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=4}}
La tradició ritual que originà els himnes rigvedics era fluïda i variable, encoratjant la creació de nous himnes, però amb la sintetització ritual que ocorregué al voltant del 1000 aC, els ara ancestrals himnes deixaren de ser eines per atreure els deus i reclamar el seu poder i esdevingueren part d'un complex sistema ritual on es considerava que tenien poder per si mateixos.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|pp=27-28}}
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|títol=The Origins and Development of Classical Hinduism|url=https://www.google.cat/books/edition/The_Origins_and_Development_of_Classical/2aqgTYlhLikC?hl=ca&gbpv=0|editorial=Oxford University Press|data=1991|isbn=978-0-19-507349-2|llengua=en|nom=Arthur Llewellyn|cognom=Basham}}
* {{Ref-llibre|títol=The Rigveda: The Earliest Religious Poetry of India|url=https://books.google.cat/books?id=1-PRAwAAQBAJ&pg=PR3&source=gbs_selected_pages&cad=1#v=onepage&q&f=true|editorial=Oxford University Press|data=2014|isbn=978-0-19-937018-4|llengua=en|nom=Stephanie W.|cognom=Jamison|nom2=Joel P.|cognom2=Brereton}}
* {{Ref-llibre|cognom=Thapar|nom=Romila|títol=Historia de la India, I|edició=Segona edició|llengua=es|editorial=Fondo de Cultura Económica|lloc=Mèxic|isbn=978-968-16-6239-4|traductor=Horacio González de la Lama|data=2014|url=https://www.google.cat/books/edition/Historia_de_la_India/3JKrAQAACAAJ?hl=ca}}
* {{Ref-llibre|títol=India's ancient past|editorial=Oxford University Press|data=2008|lloc=Delhi|isbn=978-0-19-568785-9|nom=Ram Sharan |cognom=Sharma|url=https://books.google.cat/books/about/India_s_Ancient_Past.html?id=3YwdQwAACAAJ&redir_esc=y|doi=10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.0001}}
==
{{refbegin|30em}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |cognom=Kurtz|nom=Lester|títol=Gods in the Global Village|url=https://archive.org/details/godsinglobalvill0000kurt_n3h0|editor=SAGE Publications|any=2015|isbn= 978-1483374123|pàgines=[https://archive.org/details/godsinglobalvill0000kurt_n3h0/page/64 64]}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |cognom=Klostermaier|nom=Klaus|títol= Mythologies and Philosophies of Salvation in the Theistic Traditions of India |url= https://books.google.cat/books?id=J-1QJMu80UIC&pg=PA6 |any= 1984 |editor= [[Wilfrid Laurier University Press]] |isbn= 978-0-88920-158-3 |enllaçautor= Klaus Klostermaier|pàgines=6 }}
* {{Ref-llibre| ref=harv |títol= Science and Religion: One Planet, Many Possibilities|autor= Lucas F. Johnston, Whitney Bauman|any= 2014|editor= Routledge|pàgines= 179}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |cognom=Werner|nom=Karel|títol=A Popular Dictionary of Hinduism| url=https://archive.org/details/populardictionar0000wern |editor=Curzon Press|any=1994|isbn=0-7007-1049-3}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |nom=Antonio|cognom=de Nicholas|títol=Meditations Through the Rig Veda: Four-Dimensional Man. |any=2003|isbn=978-0595269259|pàgines=273}}
* {{Ref-llibre| ref=harv|cognom=Bryant|nom=Edwin F.|títol=The Yoga Sutras of Patañjali: A New Edition, Translation, and Commentary|url=https://books.google.cat/books?id=yivABQAAQBAJ&pg=PT565|any=2015|editor=Farrar, Straus and Giroux|isbn=978-1-4299-9598-6|pàgines=565–566}}
* {{Ref-llibre| ref=harv|cognom=Jamison|nom=Stephanie W.|cognom2=Brereton|nom2=Joel|títol=The Rigveda: 3-Volume Set|url=https://books.google.cat/books?id=fgzVAwAAQBAJ|any=2014|editor=Oxford University Press|isbn=978-0-19-972078-1|pàgines=3}}
* {{Ref-llibre | ref=harv| títol=The Rigveda |cognom=Jamison|nom=Stephanie W.|cognom2=Brereton|nom2=Joel P.|url=https://books.google.cat/books?id=1-PRAwAAQBAJ |any=2014 |editor=Oxford University Press |isbn=978-0-19-937018-4 }}
* editio princeps: [[Friedrich Max Müller]], ''The Hymns of the Rigveda, with [[Sayana]]'s commentary'', London, 1849–75, 6 vols., 2nd ed. 4 vols., Oxford, 1890–92.
* [[Theodor Aufrecht]], 2nd ed., Bonn, 1877.
* B. van Nooten und G. Holland, ''Rig Veda, a metrically restored text'', Department of Sanskrit and Indian Studies, Harvard University, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts and London, England, 1994.
* Rgveda-Samhita, Text in Devanagari, English translation Notes and indices by H. H. Wilson, Ed. W. F. Webster, originally in 1888, Published Nag Publishers 1990, 11A/U.A. Jawaharnagar,Delhi-7.
* [[Sayana]] (14th century)
** ed. Müller 1849–75 (German translation);
** ed. Müller (original commentary of Sāyana in Sanskrit based on 24 manuscripts).
** ed. Sontakke et al., published by Vaidika Samsodhana Mandala, Pune (2nd ed. 1972) in 5 volumes.
* Rgveda-Samhitā Srimat-sāyanāchārya virachita-{{IAST|bhāṣya}}-sametā, ed. by Sontakke et al., published by Vaidika Samśodhana Mandala, Pune-9, 1972, in 5 volumes (It is original commentary of Sāyana in Sanskrit based on over 60 manuscripts).
* Raimundo Pannikar (1972), ''The Vedic Experience'', University of California Press
* Vashishtha Narayan Jha, ''A Linguistic Analysis of the Rgveda-Padapatha'' Sri Satguru Publications, Delhi (1992).
* Bjorn Merker, [https://web.archive.org/web/20070930024500/http://www.positiveatheism.org/india/s1990c12.htm Rig Veda Riddles In Nomad Perspective], Mongolian Studies, Journal of the Mongolian Society XI, 1988.
* Thomas Oberlies, ''Die Religion des Rgveda'', Wiel 1998.
* {{Ref-llibre| ref=harv|cognom= Oldenberg|nom= Hermann|any=1894|títol= Hymnen des Rigveda. 1. Teil: Metrische und textgeschichtliche Prolegomena. Berlin 1888|editor=(please add), Wiesbadel 1982}}
* —''Die Religion des Veda''. Berlin 1894; Stuttgart 1917; Stuttgart 1927; Darmstadt 1977
* —''Vedic Hymns'', The [[Sacred Books of the East]] Vol l. 46 ed. [[Friedrich Max Müller]], Oxford 1897
* {{Ref-llibre| ref=harv| cognom=Bryant|nom=Edwin|enllaçautor=Edwin Bryant (author)|títol=The Quest for the Origins of Vedic Culture: The Indo-Aryan Migration Debate| url=https://archive.org/details/questfororiginso0000brya|editor=Oxford University Press|place=Oxford|any=2001|isbn=978-0-19-513777-4|postscript=<!--None-->}}
* {{Ref-llibre| ref=harv| cognom= Erdosy | nom= George |títol=The Indo-Aryans of Ancient South Asia: Language, Material Culture and Ethnicity |url=https://books.google.cat/books?id=A6ZRShEIFwMC |any=1995|editor=Walter de Gruyter|isbn=978-3-11-014447-5}}
* Lal, B.B. 2005. The Homeland of the Aryans. Evidence of Rigvedic Flora and Fauna & Archaeology, New Delhi, Aryan Books International.
* [[Shrikant G. Talageri|Talageri, Shrikant]]: [[The Rigveda: A Historical Analysis]]. {{page|any=2000|isbn=978-81-7742-010-4}}
* {{Ref-llibre|títol=Rig-Véda ou Livre des hymnes|url=https://www.google.cat/books/edition/Rig_V%C3%A9da_ou_Livre_des_hymnes/x_IyAQAAMAAJ?hl=ca&gbpv=0&bsq=isbn:2720010294|editorial=Maisonneuve|data=1984|isbn=978-2-7200-1029-3|llengua=fr|nom=Philippe Edouard|cognom=Foucaux}}
* {{Ref-llibre|títol=Études védiques et paninéennes|url=https://www.google.cat/books/edition/%C3%89tudes_v%C3%A9diques_et_panin%C3%A9ennes/r2mcqmDaIxgC?hl=ca&gbpv=0&bsq=Louis%20Renou,%20%C3%89tudes%20V%C3%A9diques%20et%20Panin%C3%A9ennes,|editorial=E. de Broccard|data=1969|llengua=fr|nom=Louis|cognom=Renou}}
* {{Ref-llibre|títol=Rig-Veda-Sanhita, the sacred hymns of the Brahmans; together with the commentary of Sayanacharya|url=http://archive.org/details/rigvedasanhitasa01syaauoft|editorial=W.H. Allen|data=1849|llengua=en|lloc=London|editor=Müller, Max (ed.)}}
* {{Ref-llibre|títol=Hymns to the Mystic Fire|url=https://www.google.cat/books/edition/Hymns_to_the_Mystic_Fire/GD1Lz7P6WDUC?hl=ca|editorial=Lotus Light Publications|data=1996|isbn=978-0-914955-22-1|llengua=en|nom=Sri|cognom=Aurobindo|enllaçautor=Sri Aurobindo}}
* {{Ref-llibre|títol=The Rigveda: A Historical Analysis|url=https://www.google.cat/books/edition/The_Rigveda/dpkoAAAAYAAJ?hl=ca&gbpv=0&bsq=isbn:8177420100|editorial=Aditya Prakashan|data=2000|isbn=978-81-7742-010-4|llengua=en|nom=Shrikant G.|cognom=Talageri}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060616191414/http://www.voi.org/books/rig/ |date=2006-06-16}}
* {{Ref-llibre|títol=The Homeland of the Aryans: Evidence of Ṛigvedic Flora and Fauna & Archaeology|url=https://books.google.cat/books/about/The_Homeland_of_the_Aryans.html?id=T9diQgAACAAJ&redir_esc=y|editorial=Aryan Books International|data=2005|isbn=978-81-7305-283-5|llengua=en|nom=Braj Basi|cognom=Lal}}
{{refend}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://en.wikisource.org/wiki/The_Rig_Veda Text complet en anglès traduït per Ralph T.H. Griffith el 1896 a "wikisource.org"] {{en}} {{fr}} {{sa}}
* [http://www.sacred-texts.com/hin/rigveda/index.htm Text complet en anglès traduït per Ralph T.H. Griffith el 1896 a "sacred-texts.com"] {{en}}
* [http://www.gatewayforindia.com/vedas/rigveda.html Arxius d'àudio amb la recitació del Rig Vega a "GatewayForIndia.com"] {{en}} {{sa}}
{{Texts indis}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Hinduisme]]
| |||