Rigveda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
reformatar ref/s Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Enllaços a Google en català |
||
| (12 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula obra artística}}
[[Fitxer:Rigveda MS2097.jpg|miniatura|Manuscrit del ''Rigveda'' en escriptura [[devanagari]] (principi del segle IX)]]El '''''Rigveda''''' o '''''Rig-veda''''' (en [[sànscrit]]''' ऋग्वेद''', [[IAST]] ''Ṛgveda'', "Saber de les estrofes")<ref>{{Ref-llibre|cognom=Huet|nom=Gérard|títol=Héritage du Sanskrit. Dictionnaire sanskrit-français|url=https://sanskrit.inria.fr/Heritage.pdf|llengua=fr|data=2024|pàgines=225|capítol=r.gved´a [veda]}}</ref> és una col·lecció d'[[Himne|himnes]] (''sūkta'') antics i sagrats de l'[[hinduisme]] fets a l'[[Índia]] i en [[Sànscrit vèdic|llengua sànscrita vèdica]]. Són part dels quatre grans texts canònics ([[Śruti]]) de l'hinduisme que es coneixen sota el nom de [[Veda]]. És un dels texts més antics escrits en una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]], compostos entre el 1500 i el 900 aC.{{sfn|Basham|1991|p=7}} Tot i així la compilació final d'aquests himnes no es va produir fins aproximadament el 300 dC.<ref>{{Ref-web|títol=Rig-veda |llengua=ca|editor=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rig-veda|consulta=2024-07-03}}</ref>▼
▲
== Estructura i composició ==
Com els altres Veda, el ''Rigveda'' consta de quatre parts: la part més antiga i important és el ''[[samhita]],'' que
El ''samhita'' del ''Rigveda'' consta de 1028 himnes organitzats en deu reculls (''maṇḍala'') i transmesos en dues recensions (''śākhā'') majors: el ''padapāṭha'' de ''Vidagdha Śākalya'' i el ''saṃhitāpāṭha'' de ''Bāṣkala''.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=16}} Dels deu reculls, els més antics són els 2-7, mentre que els reculls 1 i 10 varen ser els més tardans.
L'autoria dels himnes pot ser atribuida a deu famílies de poetes o savis que els transmetien oralment.
== Datació i context històric ==
{{AP|Període vèdic}}
Datar el ''samhita'' del ''Rigveda'' és molt díficil degut al seu contingut (col·lecció d'himnes religiosos) i la seva transmissió oral inicial. La manca de mencions del [[ferro]], però si d'altres metalls, en els himnes permet argumentar que els himnes haurien d'haver sigut
Pel que fa a les parts més tardanes (''Brahmana, Aranyaka, Upanixad'') aquestes van ser compostes durant el període vèdic tardà a partir aproximadament del 700 aC.{{sfn|Thapar|2014|p=42}}
Línia 16 ⟶ 18:
El valor del ''Rigveda'' (especialment el seu nucli, el ''samhita'') com a font històrica és molt elevat, ja que és la única font escrita d'on es pot extreure informació sobre el període immediatament posterior a l'entrada dels [[Indoaris]] a l'Índia.{{sfn|Thapar|2014|pp=37-38}} Tot i així el seu ús com a font històrica presenta limitacions importants, ja que el text reflecteix merament les preocupacions religioses i rituals d'un sector elevat de la societat, en detriment d'altres temes i estrats socials.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=6}}
El ''Rigveda'' pot ser considerat un text transicional entre la poesia d'alabança típica del món [[Protoindoeuropeus|Indoeuropeu]] i la tradició ritual vèdica.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=4}} Els himnes rigvèdics tenen elements en comú amb un conjunt de texts antics [[Iranià|iranians]], l'''[[Avesta]]'', indicant la procedència comuna i/o contactes d'Indoaris i [[Indoirani|Indoiranians]].
El ''Rigveda'' dona suport a la caracterització del Indoaris com un grup pastoral i semi-nomàdic on el bestiar suposava la font principal de riquesa i un bé d'altíssim valor.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=6}} Aquest grup estava dividit en diverses tribus (''vis'') que guerrejaven entre si i també contra altres grups anomenats ''[[panis]]'' i ''[[dases]],'' que podrien haver sigut grups que ja es trobaven al nord-oest de
Les primeres atestacions del [[Casta#Índia|sistema de castes a
== Divinitats ==
[[Fitxer:Indra deva.jpg|miniatura|Representació del déu rigvedic Indra]]
Les [[Divinitats de l'Índia|divinitats]] a qui els himnes del ''Rigveda'' estaven dedicats són diferents de les divinitats més venerades per l'hinduisme actual. El déus principals del ''Rigveda'' són [[Indra]], el déu guerrer; [[Agni]], el foc deificat que porta els sacrificis als déus i Soma, divinitat associada a la beguda del mateix nom, encara que es mencionen una multitud de divinitats
Tot i que típicament el ''Rigveda'' presenta a Vixnu com a amic i aliat d'Indra,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brockington|nom=John|títol=Mitología del Mundo|llengua=
== Ús ==
Els himnes del ''Rigveda'' eren originalment emprats per el ritual del soma, on la planta del soma era premsada, filtrada i barrejada amb aigua i llet per crear una beguda ritual.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|pp=30-32}} Posteriorment en el període vèdic tardà els himnes del ''Rigveda'' eren emprats pels rituals solemnes, amb el sacerdots ''Hotar'' éssent els encarregats de recitar-los.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=4}}
La tradició ritual que originà els himnes rigvedics era fluïda i variable, encoratjant la creació de nous himnes, però amb la sintetització ritual que
== Referències ==
Línia 37 ⟶ 39:
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|títol=The Origins and Development of Classical Hinduism|url=https://www.google.
* {{Ref-llibre|títol=The Rigveda: The Earliest Religious Poetry of India|url=https://books.google.
* {{Ref-llibre|cognom=Thapar|nom=Romila|títol=Historia de la India, I|edició=Segona edició|llengua=es|editorial=Fondo de Cultura Económica|lloc=Mèxic|isbn=978-968-16-6239-4|traductor=Horacio González de la Lama|data=2014|url=https://www.google.
* {{Ref-llibre|títol=India's ancient past|editorial=Oxford University Press|data=2008|lloc=Delhi|isbn=978-0-19-568785-9|nom=Ram Sharan |cognom=Sharma|url=https://books.google.cat/books/about/India_s_Ancient_Past.html?id=3YwdQwAACAAJ&redir_esc=y|doi=10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.0001}}
== Bibliografia complementària ==
{{refbegin|30em}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |cognom=Kurtz|nom=Lester|títol=Gods in the Global Village|url=https://archive.org/details/godsinglobalvill0000kurt_n3h0|editor=SAGE Publications|any=2015|isbn= 978-1483374123|pàgines=[https://archive.org/details/godsinglobalvill0000kurt_n3h0/page/64 64]}}
* Sayana (14th century), ed. Müller, 1849-75▼
* {{Ref-llibre| ref=harv |cognom=Klostermaier|nom=Klaus|títol= Mythologies and Philosophies of Salvation in the Theistic Traditions of India |url= https://books.google.cat/books?id=J-1QJMu80UIC&pg=PA6 |any= 1984 |editor= [[Wilfrid Laurier University Press]] |isbn= 978-0-88920-158-3 |enllaçautor= Klaus Klostermaier|pàgines=6 }}
* Talageri, Shrikant, ''The Rigveda: A Historical Analysis'', {{ISBN|81-7742-010-0}} [http://voi.org/books/rig/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060616191414/http://www.voi.org/books/rig/ |date=2006-06-16}}▼
* Lal, B.B. 2005. ''The Homeland of the Aryans. Evidence of Rigvedic Flora and Fauna & Archaeology'', New Delhi, Aryan Books International.▼
* {{Ref-llibre| ref=harv |títol= Science and Religion: One Planet, Many Possibilities|autor= Lucas F. Johnston, Whitney Bauman|any= 2014|editor= Routledge|pàgines= 179}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |cognom=Werner|nom=Karel|títol=A Popular Dictionary of Hinduism| url=https://archive.org/details/populardictionar0000wern |editor=Curzon Press|any=1994|isbn=0-7007-1049-3}}
* {{Ref-llibre| ref=harv |nom=Antonio|cognom=de Nicholas|títol=Meditations Through the Rig Veda: Four-Dimensional Man. |any=2003|isbn=978-0595269259|pàgines=273}}
* {{Ref-llibre| ref=harv|cognom=Bryant|nom=Edwin F.|títol=The Yoga Sutras of Patañjali: A New Edition, Translation, and Commentary|url=https://books.google.cat/books?id=yivABQAAQBAJ&pg=PT565|any=2015|editor=Farrar, Straus and Giroux|isbn=978-1-4299-9598-6|pàgines=565–566}}
* {{Ref-llibre| ref=harv|cognom=Jamison|nom=Stephanie W.|cognom2=Brereton|nom2=Joel|títol=The Rigveda: 3-Volume Set|url=https://books.google.cat/books?id=fgzVAwAAQBAJ|any=2014|editor=Oxford University Press|isbn=978-0-19-972078-1|pàgines=3}}
* {{Ref-llibre | ref=harv| títol=The Rigveda |cognom=Jamison|nom=Stephanie W.|cognom2=Brereton|nom2=Joel P.|url=https://books.google.cat/books?id=1-PRAwAAQBAJ |any=2014 |editor=Oxford University Press |isbn=978-0-19-937018-4 }}
* editio princeps: [[Friedrich Max Müller]], ''The Hymns of the Rigveda, with [[Sayana]]'s commentary'', London, 1849–75, 6 vols., 2nd ed. 4 vols., Oxford, 1890–92.
* [[Theodor Aufrecht]], 2nd ed., Bonn, 1877.
* B. van Nooten und G. Holland, ''Rig Veda, a metrically restored text'', Department of Sanskrit and Indian Studies, Harvard University, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts and London, England, 1994.
* Rgveda-Samhita, Text in Devanagari, English translation Notes and indices by H. H. Wilson, Ed. W. F. Webster, originally in 1888, Published Nag Publishers 1990, 11A/U.A. Jawaharnagar,Delhi-7.
** ed. Müller 1849–75 (German translation);
** ed. Müller (original commentary of Sāyana in Sanskrit based on 24 manuscripts).
** ed. Sontakke et al., published by Vaidika Samsodhana Mandala, Pune (2nd ed. 1972) in 5 volumes.
* Rgveda-Samhitā Srimat-sāyanāchārya virachita-{{IAST|bhāṣya}}-sametā, ed. by Sontakke et al., published by Vaidika Samśodhana Mandala, Pune-9, 1972, in 5 volumes (It is original commentary of Sāyana in Sanskrit based on over 60 manuscripts).
* Raimundo Pannikar (1972), ''The Vedic Experience'', University of California Press
* Vashishtha Narayan Jha, ''A Linguistic Analysis of the Rgveda-Padapatha'' Sri Satguru Publications, Delhi (1992).
* Bjorn Merker, [https://web.archive.org/web/20070930024500/http://www.positiveatheism.org/india/s1990c12.htm Rig Veda Riddles In Nomad Perspective], Mongolian Studies, Journal of the Mongolian Society XI, 1988.
* Thomas Oberlies, ''Die Religion des Rgveda'', Wiel 1998.
* {{Ref-llibre| ref=harv|cognom= Oldenberg|nom= Hermann|any=1894|títol= Hymnen des Rigveda. 1. Teil: Metrische und textgeschichtliche Prolegomena. Berlin 1888|editor=(please add), Wiesbadel 1982}}
* —''Die Religion des Veda''. Berlin 1894; Stuttgart 1917; Stuttgart 1927; Darmstadt 1977
* —''Vedic Hymns'', The [[Sacred Books of the East]] Vol l. 46 ed. [[Friedrich Max Müller]], Oxford 1897
* {{Ref-llibre| ref=harv| cognom=Bryant|nom=Edwin|enllaçautor=Edwin Bryant (author)|títol=The Quest for the Origins of Vedic Culture: The Indo-Aryan Migration Debate| url=https://archive.org/details/questfororiginso0000brya|editor=Oxford University Press|place=Oxford|any=2001|isbn=978-0-19-513777-4|postscript=<!--None-->}}
* {{Ref-llibre| ref=harv| cognom= Erdosy | nom= George |títol=The Indo-Aryans of Ancient South Asia: Language, Material Culture and Ethnicity |url=https://books.google.cat/books?id=A6ZRShEIFwMC |any=1995|editor=Walter de Gruyter|isbn=978-3-11-014447-5}}
▲* Lal, B.B. 2005.
* [[Shrikant G. Talageri|Talageri, Shrikant]]: [[The Rigveda: A Historical Analysis]]. {{page|any=2000|isbn=978-81-7742-010-4}}
* {{Ref-llibre|títol=Rig-Véda ou Livre des hymnes|url=https://www.google.cat/books/edition/Rig_V%C3%A9da_ou_Livre_des_hymnes/x_IyAQAAMAAJ?hl=ca&gbpv=0&bsq=isbn:2720010294|editorial=Maisonneuve|data=1984|isbn=978-2-7200-1029-3|llengua=fr|nom=Philippe Edouard|cognom=Foucaux}}
* {{Ref-llibre|títol=Études védiques et paninéennes|url=https://www.google.cat/books/edition/%C3%89tudes_v%C3%A9diques_et_panin%C3%A9ennes/r2mcqmDaIxgC?hl=ca&gbpv=0&bsq=Louis%20Renou,%20%C3%89tudes%20V%C3%A9diques%20et%20Panin%C3%A9ennes,|editorial=E. de Broccard|data=1969|llengua=fr|nom=Louis|cognom=Renou}}
* {{Ref-llibre|títol=Rig-Veda-Sanhita, the sacred hymns of the Brahmans; together with the commentary of Sayanacharya|url=http://archive.org/details/rigvedasanhitasa01syaauoft|editorial=W.H. Allen|data=1849|llengua=en|lloc=London|editor=Müller, Max (ed.)}}
* {{Ref-llibre|títol=Hymns to the Mystic Fire|url=https://www.google.cat/books/edition/Hymns_to_the_Mystic_Fire/GD1Lz7P6WDUC?hl=ca|editorial=Lotus Light Publications|data=1996|isbn=978-0-914955-22-1|llengua=en|nom=Sri|cognom=Aurobindo|enllaçautor=Sri Aurobindo}}
▲*
* {{Ref-llibre|títol=The Homeland of the Aryans: Evidence of Ṛigvedic Flora and Fauna & Archaeology|url=https://books.google.cat/books/about/The_Homeland_of_the_Aryans.html?id=T9diQgAACAAJ&redir_esc=y|editorial=Aryan Books International|data=2005|isbn=978-81-7305-283-5|llengua=en|nom=Braj Basi|cognom=Lal}}
{{refend}}
== Enllaços externs ==
| |||