Federal Bureau of Investigation: diferència entre les revisions

L'any 1918, al final de la Primera Guerra Mundial, el Bureau comptava amb uns {{Nowrap|500 agents}}. Només {{Nowrap|15 agents}}, l'any 2005, van ser assignats al seguiment del frau [[Hipoteca|hipotecari]] (una de les causes de la [[crisi hipotecària de 2007]]). Té avui, pel que fa a [[Delicte de guant blanc|la delinqüència de guant blanc]], centenars d'agents menys que durant la crisi de l'estalvi dels anys 1980-1990.<ref name="NYT" /> Com a resultat, l'agència és a vegades assistida, pel que fa a aquesta delinqüència, per empreses [[Empresa militar privada|de seguretat privades]] (entre elles Kroll).<ref name="NYT">{{Ref-publicació|article=F.B.I. Struggles to Handle Financial Fraud Cases|url=https://www.nytimes.com/2008/10/19/washington/19fbi.html|publicació=The New York Times|data=2008-10-18|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Eric|cognom=Lichtblau|nom2=David|cognom2=Johnston|nom3=Ron|cognom3=Nixon}}</ref>

 

 

== Història ==

=== Creació ===

 

 

La primera missió oficial del BOI va ser visitar [[Bordell|els prostíbuls]] i establir-ne registres, per tal de preparar l'aplicació de la Llei Mann de 25 de juny de 1910 (o ''{{Lang|en|White Slave Traffic Act}}'', llei de l'esclavitud blanca). El principal paper original del BOI és lluitar contra la [[corrupció]] i contra «lladres de terres» que a l’[[Oest dels Estats Units|oest americà]] s'havien apropiat amb la complicitat de congressistes i funcionaris, de desenes de milers d'hectàrees de propietat estatal.

 

== Era Hoover (1924-1972) ==

 

 

Però l'FBI també es va interessar, a partir d'aquest període, pels activistes polítics, implementant una [[vigilància]] dels més diversos moviments polítics. La [[Por Roja]], de fet, estava afectant els Estats Units en aquell moment. El president [[Franklin Delano Roosevelt|Franklin D. Roosevelt]] va haver d'intervenir per posar fi (temporal) a aquestes investigacions, que tenien com a objectiu escriptors com [[Truman Capote]] i [[William Faulkner]].<ref>Entre els escriptors, [[Pearl Buck]], [[Truman Capote]], [[John Dos Passos]], [[Theodore Dreiser]], [[William Faulkner]], [[Ernest Hemingway]], [[John Steinbeck]], [[Thornton Wilder]], [[Sinclair Lewis]], [[Romain Gary]], [[Tennessee Williams]]. Vegeu « Quand le FBI espionnait les écrivains américains », ''[[Le Monde]]'', 20 novembre 1987.</ref>

 

=== Després de la guerra ===

 

Durant la [[Guerra Freda]], l'objectiu prioritari oficial de l'FBI eren les xarxes [[Bloc de l'Est|del bloc oriental]] (arrest de l'espia Rudolph Abel el 1957). Tanmateix, l'agència també es va dirigir a tots els moviments «dissidents» des dels Estats Units, des del Ku Klux Klan fins al [[Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica|Partit Comunista dels EUA]] i diversos grups del [[Moviment afroamericà pels drets civils|moviment pels drets civils]]. Així, durant l'operació secreta d'intel·ligència [[COINTELPRO]],<ref>{{Ref-web|llengua=en|url=http://www.monitor.net/monitor/9905a/jbcointelpro.html|títol=A Short History of FBI COINTELPRO|format=HTML|consulta=2006-06-06|autor=Mike Cassidy|data=1999-05-26|arxiuurl=http://webarchive.loc.gov/all/20020924215253/http://www.monitor.net/monitor/9905a/jbcointelpro.html|arxiudata=2002-09-24}}</ref> un programa implementat del 1956 al 1971, l'FBI va vigilar, amb l'ajuda de l’[[Agència de Seguretat Nacional]] (NSA), molts moviments d'oposició. Descobert per la Comissió Ciutadana d'Investigació de l'FBI, un grup d'esquerres que havia irromput als edificis de l'FBI per recuperar registres classificats, el programa COINTELPRO va ser durament criticat per la Comissió de l'Església de 1975.

 

 

 

 

Quan el president [[John Fitzgerald Kennedy|John F. Kennedy]] és assassinat, les investigacions estan sota la jurisdicció de la policia local, fins que el president [[Lyndon B. Johnson]] ordena a l'FBI que es faci càrrec de la investigació.<ref>{{Ref-web|llengua=en|url=http://www.fbi.gov/libref/historic/history/postwar.htm|títol=Postwar America: 1945–1960s}}</ref> Per garantir que no hi haurà més confusió sobre els homicidis a nivell federal, el Congrés està aprovant una llei que posa l'FBI al capdavant.

El 1975, després de la mort de Hoover, l'FBI es va traslladar a la seva nova seu, anomenada «John Edgar Hoover» en memòria del seu director inamovible. El Congrés també aprova una llei que limita el mandat dels directors de l'FBI a un màxim de deu anys. Almenys dos dels seus agents estaven estacionats a [[Amèrica Llatina]]: [[Dan Mitrione]], que va ser segrestat i assassinat l'any 1970 pels [[Tupamaros]] uruguaians, i Robert Scherrer, que va ser un dels primers estatunidencs que va informar de l'existència de l’[[Operació Còndor]] i va transmetre informació obtinguda a través d'aquesta perquè l'FBI interrogués a presumptes activistes exiliats a els Estats Units. Segons Manuel Contreras, el cap d'intel·ligència xilè que va supervisar l'operació Cóndor, la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] i l'FBI coneixien la base de dades utilitzada en l'operació, van proporcionar informació i ells mateixos la van utilitzar.<ref>{{Ref-llibre|autor=Maurice Lemoine|títol=Les enfants cachés du général Pinochet. Précis de coups d’Etat modernes et autres tentatives de déstabilisation|edició=Don Quichotte|any=2015|pàgines=107-109}}</ref>

 

 

El mateix any es va crear el CART (''Computer Analysis and Response Team'') per fer front als problemes [[Seguretat informàtica|de seguretat informàtica]].<ref name="history_coldwarend">{{Ref-web|url=http://www.fbi.gov/libref/historic/history/postcold.htm |títol=End of the Cold War}}</ref>

=== Des de l'11 de setembre de 2001 ===

==== National Security Letters i altres ====

La ''USA Patriot Act'' va augmentar el poder a l'FBI, en particular mitjançant l'ús de les National Security Letters (NSL), obligant a qualsevol persona, física o jurídica, a transferir-hi qualsevol dada personal d'interès per a l'FBI, sense notificar a la persona interessada. per aquest seguiment.<ref name="BG">{{Ref-publicació|article=The FBI's Secret Scrutiny|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/11/05/AR2005110501366.html|data=2005-11-06|issn=0190-8286|llengua=en-US|nom=Barton|cognom=Gellman|publicació=The Washington Post}}</ref> Així, l'FBI va utilitzar de manera exponencial aquests NSL, emetent-ne 200.000 entre 2003 i 2006.<ref name="ACLU_NSL">[[ACLU]], [https://www.aclu.org/safefree/nationalsecurityletters/index.html National Security Letters] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071018175523/http://www.aclu.org/safefree/nationalsecurityletters/index.html |date=2007-10-18 }}</ref> A més, entre el 2002 i el 2006 l'FBI va recopilar il·legalment dades relatives a més de 3.500 [[Escolta telefònica|trucades telefòniques,]]<ref>{{Ref-publicació|article=Inspector general cites 'egregious breakdown' in FBI oversight|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/01/20/AR2010012002070.html|data=2010-01-21|issn=0190-8286|llengua=en-US|nom=Carrie|cognom=Johnson|publicació=The Washington Post}}</ref> fetes sense NSL, dirigides entre d'altres a periodistes del ''[[The Washington Post|Washington Post]]'' (Ellen Nakashima, amb seu a [[Jakarta]]) i The ''[[The New York Times|New York Times]]'' (Raymond Bonner i Jane Perlez, també amb seu a la capital [[indonèsia]]).<ref>{{Ref-publicació|article=FBI broke law for years in phone record searches|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/01/18/AR2010011803982.html|data=2010-01-19|issn=0190-8286|llengua=en-US|nom=John Solomon and Carrie|cognom=Johnson|publicació=The Washington Post}}</ref>

 

 

==== Creació del Centre de Detecció de Terrorisme i ''llista de seguiment'' ====

 

A més de la base de dades TSDB, l'FBI manté una ''llista de vigilància'' de persones sospitoses de possible implicació en el terrorisme, que incloïa {{Unitat|400000|noms}} el setembre de 2008; 24.000 d'ells no haurien d'haver estat en aquesta llista segons un informe del [[Departament de Justícia dels Estats Units|Departament de Justícia]] el maig de 2009.<ref>{{Ref-publicació|article=FBI's Lapses on Terrorist Watch List Put Nation at Risk, Report Warns|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/05/06/AR2009050603968.html|data=2009-05-07|issn=0190-8286|llengua=en-US|nom=Ellen|cognom=Nakashima|publicació=Washington Post}}</ref>

 

 

 

 

El 19 de gener de 2012 al vespre, l'FBI tanca els 18 llocs del grup Mega, inclòs el servei de descàrrega directa [[Megaupload]], així com el servei de streaming Megavideo.

 

== Formació d'agents ==

Per exemple, a principis de 2005, l'FBI va rebre aproximadament 115.000|candidatures per quedar-se'n només 2 900.

 

Els candidats al lloc d'agents es formen a l’''Acadèmia de l'FBI'' al campus de [[Quantico]] a Virgínia, que comparteix amb l’''Acadèmia Nacional de l'FBI'', que s'ocupa de cursos de perfeccionament per a policies americans i estrangers experimentats.

 

 

Aproximadament un terç dels nous agents provenen de les [[Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica|forces armades]], però ara els candidats provenen de tots els estrats socials i grups ètnics del país havent tingut, fins als anys 60 sota el lideratge d'Hoover, la fama d'estar reservats a la majoria WASP (''White Anglo-Saxon Protestant'').

Arriben a Quantico en grups de cinquanta i s'entrenen durant disset setmanes en tècniques de spinning, tir (120 hores) i ús de la ciència per a la recollida de pistes. Aquesta primera formació va seguida de dos anys de formació en el lloc de treball.

 

 

=== Sancions disciplinàries ===