Ponciano Ponzano: diferència entre les revisions

| imatge = Ponciano Ponzano, por Federico de Madrazo.jpg

| peu = Retrat de Ponciano Ponzano per [[Federico de Madrazo]]

| art = escultura

| moviment = [[neoclassicisme]]

La seva obra va estar molt exposada als canvis polítics entre conservadors i liberals i va ser maçó per a uns i conservador per a altres, rebent crítiques de tots dos, i malgrat això, va deixar una imatge de persona com cal i d'excel·lent caràcter. Encara que va treballar sense parar, i va generar algunes enveges, era un home cordial que va tenir molts i grans amics i temps per a escoltar-los i atendre'ls. Va fer amistat, entre d'altres, amb els seus paisans [[Francisco Javier de Quinto y Cortés]], amic des de l'adolescència al qual agraeix la seva carrera en la seva autobiografia, i [[Juan Bruil]]. Van ser també molt importants [[José Álvarez Bouquel]] i [[José Álvarez Cubero]], pare de l'anterior, el seu professor d'anatomia Albites, [[Federico de Madrazo]], [[José de Madrazo]], el comte de Toreno ([[Francisco Martínez de la Rosa]]), l'escultor danès [[Bertel Thorvaldsen]] del que va arribar a escriure una biografia en espanyol,<ref name= GEA>{{ref web|url= http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10337|títol= Ponzano y Gascón, Ponciano|editor= GEA Gran Enciclopédia Aragonesa|llengua= castellà|consulta= 30 de desembre de 2015|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20201220143335/http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=10337|arxiudata= 2020-12-20}}</ref> i l'italià Tenerani. [[Antoni Solà]], [[Francisco Pradilla y Ortiz]], [[Agustí Querol i Subirats]] i [[Sabino de Medina]] van arribar a prestar-li diners durant la seva joventut. Però la llista dels seus amics és interminable: [[Manuel Vilar i Roca]], [[José Vilar i Roca]], germà de l'anterior o [[Claudio Lorenzale]].

És considerat l'escultor aragonès del {{segle |XIX}} més prestigiós i reconegut fora de la seva terra,<ref name= GEA/> amb una envejable situació social d'influents amistats a la Cort. El 12 de maig de 1841 es va casar amb la toledana Juana Mur, germana de l'esposa de Juan Bruil. Federico Madrazo va realitzar un retrat de la jove esposa de Ponzano que es troba al [[Museu del Prado]] entre altres retrats del matrimoni. Alhora Ponzano va realitzarfer retrats per a Madrazo i la seva família. La seva amistat amb Miguel Agustín Príncipe i sobretot amb Francisco Javier de Quinto y Cortés, cap de la casa reial, el van ajudar a ser l'escultor oficial del congrés.<ref name= GEA/>

Era fill d'un porter de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa, encarregat de la custòdia del museu de la institució, pel que va entrar des de nen en contacte amb l'art. Encara que es va establir finalment a Madrid Ponzano va estar unit a la seva terra natal i durant la seva vida va fer nombrosos viatges a ella. Des de petit va mostrar una gran aptitud per al dibuix i la pintura.<ref name= "arteespaña">{{ref web |url=http://www.arteespana.com/poncianoponzano.htm|títol=Biografía y obra de Ponciano Ponzano|llengua=castellà|consulta= 30 de desembre de 2015|editor=arteespaña.com}}</ref> Als 16 anys va anar a estudiar a la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]] a Madrid, estant alumne de [[José Álvarez Cubero]], del que aprèn l'estètica neoclàssica.<ref name= "arteespaña"/> Després d'aconseguir el segon premi al concurs de l'Acadèmia de 1832 amb un relleu anomenat ''Entrega del rey niño Alfonso XI a la reina y al infante don Pedro por el obispo don Sancho de Ávila y al infante don Pedro por el obispo don Sancho de Ávila'', va ser pensionat per finalitzar els seus estudis a [[Roma]], on va rebre lliçons dels escultors neoclàssics Thorvaldsen, del qual ja a Espanya escriuria una biografia, Tenerani i Antoni Solà. A Roma va realitzar obres de gran contingut dramàtic, amb èxit internacional. La més destacada va ser la realitzada per a la seva tramesa de pensionat, ''Ulises reconocido por Euricles''. L'obra va rebre una crítica tan bona a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, que al seu retorn a Espanya, al voltant de 1838, va ser nomenat acadèmic de mèrit. Des de 1871 va exercir com a professor a l'Acadèmia.<ref name= masarte>{{ref web |url=http://masdearte.com/artistas/ponzano-y-gascon-ponciano/|editor=masdearte.com|títol= Ponzano y Gascón, Ponciano|llengua=castellà|consulta= 30 de desembre de 2015}}</ref><ref name= "arteespaña"/>

Convertit també en escultor oficial a la Cort d'[[Elisabet II d'Espanya|Elisabet II]], va portar a terme una gran quantitat d'obres: busts, relleus, estàtues i monuments, continuant l'estil neoclàssic. Així, realitza per al comte de Toreno una composició titulada ''El Diluvio universal'', en què representa un home nu que porta a coll la seva mare per protegir-la de la crescuda de les aigües. També va realitzar l'estàtua de bronze d'Elisabet II de la ciutat de [[Manila]] a les [[Filipines]], en aquella època colònia espanyola. En el seu retratisme, va realitzar nombrosos busts, aconseguint una aproximació més realista a aquells personatges de menor significació pública, com per exemple amb els busts del doctor Lera o de José Madrazo.<ref name= "arteespaña"/>

La seva obra més important és el [[frontó (arquitectura)|frontó]] del palau de les Corts realitzat el 1848, ala porta de l'actual Congrés dels Diputats, que constitueix el més gran conjunt escultòric del {{segle |XIX}} a Espanya i els dos lleons de bronze situats a l'escalinata d'accés a l'edifici; Ponzano va realitzar aquestes escultures per al Congrés després de guanyar un concurs realitzat a l'efecte. El conjunt representa els poders de la Cambra a l'època utilitzant [[al·legoria|al·legories]].<ref name= GEA/> Ponciano Ponzano es negava a esculpir animals en marbre, al·legant que portava mala sort, fins i tot algunes vegades l'ho havia deixat de fer. No va poder negar-se a fer-ho quan va rebre l'encàrrec d'esculpir dos lleons per decorar la façana del Congrés dels Diputats amb el bronze fos dels canons presos a la guerra de l'Àfrica de l'any 1860 i va morir sobtadament, augmentant encara més la seva llegenda, sense acabar d'esculpir els seus lleons. S'explica d'ell que va ser mort pels lleons del Congrés.

Fitxer:Congreso de los Diputados (España) 11.jpg|Detall de l'escultura d'un lleó al Congrés dels Diputats (Madrid).

[[Categoria:Alumnes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de SanSant FernandoFerran]]

[[Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de SanSant FernandoFerran]]