Bacallà: diferència entre les revisions

| name = Bacallà, Bacallar o Abadejo

El '''bacallà comú''', comú(també '''bacallar'''<ref>[[Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL]]</ref>), '''bacallà de l'Atlàntic''', o abaetjo'''abadejo''' (''Gadus morhua''), és una de les a prop de 60 espècies d'una mateixa família de [[peix migratori|peixos migratoris]]. Viu en mars freds del nord. Generalment el bacallà és de mida menuda, encara que alguns exemplars poden assolir els cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'[[areng]] (''Clupea harengus'') o la [[sardina]] (''Sardina pilchardus'').<ref name="gencat1306">{{citar ref |títol =El bacallà |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=79c0ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=79c0ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=e556ef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juny 2013 }}</ref>

Als [[Països Catalans]], el bacallà, que no es pesca a la [[mediterrània]], va arribar a través dels pirineusPirineus del [[País Basc]] i [[Portugal]]. No se sap a quina època amb exactitud però ja és present a escrits catalans del [[segle XVI]]. A la [[península Ibèrica]] i a [[Occitània]], el bacallà salat deixat assecar va suposar una manera de conservar-lo, i per tant de poder menjar peix a l'interior i, al seu moment, d'abaratir el seu [[cost]] i popularitzar-lo. En aquestes cuines se sol dir que hi ha un plat diferent a base de bacallà per a cada dia de l'any. Un dels motius és que va esdevenir un ingredient principal a la [[Quaresma]] (anomenada també ''dies de peix''), època a la qual el [[catolicisme]] prohibia menjar [[carn]], i es va adaptar un gran nombre de plats de carn a aquest [[peix]], a banda dels que es van crear amb ell i productes de temporada ([[primavera]]), com típicament les [[carxofes]]. En aquestes cultures el bacallà és de lluny el peix [[Oceà Atlàntic|atlàntic]] més preuat, front a cultures gastronòmiques de la [[mar del nord]] i escandinaves, que prefereixen el [[salmó]].

Als països del nord d'[[Europa]] es pot menjar amb [[crema de llet]] o mantega (amb crema, conventual), cosa raríssima i no gaire ben considerada a la península ibèrica i a la mediterrània. A [[Barcelona]] és molt típic el [[bacallà a la llauna]], el [[bacallà amb mel]] i el bacallà amb [[allioli]], que pot estar gratinat o no. També va molt bé amb les salses del tipus [[romesco]] i [[salvitxada]]. Els binomis bacallà i [[oli d'oliva]], i bacallà amb all, són molt habituals a les cuines tradicionals de tota la península ibèrica i al quadrant nordoest de la mediterrània, on existeix la [[brandada de bacallà]] ([[Catalunya]], [[Aragó]] i [[Llenguadoc]]), [[merluça amb alhòli]] ([[Provença]]), el [[bacallà ab burrida]] ([[Balears]]), a la branda coglioni ([[Sicília]] i [[Nàpols]]), [[atascaburras]] ([[Aragó]], [[Castella - La Mancha]]), al pil-pil ([[País Basc]]), etc. En aquests llocs el bacallà se sol menjar freixit en oli d'oliva o, més rarament, al forn, i se'n fan [[bunyols de bacallà]], [[croqueta|croquetes]] de bacallà, [[coca (pastís)|coca]] de bacallà, amb [[Caragol (gastronomia)|cargols]], etc. Es pot consumir cru, esqueixat, per exemple a l'[[esqueixada]] o al [[xató]], o bé tallat en làmines fines, com el ''[[carpaccio]]'' de bacallà o el ''[[sushi]]'' de bacallà. Es pot menjar amb [[espinac]]s, o amb [[hortalisses]], com el bacallà amb [[samfaïna]]. Es menja també en tota mena de guisats i potatges dits "de quaresma", amb [[patates]] o [[llegum]]s, [[col]] o [[bledes]] o [[espinac]]s, [[safrà]], [[sofregit]] i [[picada]]. Als Països Catalans és igualment molt típic a plats tradicionals de pasta ([[fideus gruixuts|fideus]] guisats amb bacallà) i d'[[arròs de bacallà|arrosos]] amb verdures, sovint [[col-i-flor]] o [[faves]] al [[País Valencià]], o carxofes a Catalunya, tot i que en poden ser d'altres.