Port de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es remonten > es remunten |
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
||
Línia 19:
Molt de temps després com a conseqüència del privilegi atorgat el 17 de març de 1491 al cavaller valencià [[Antoni Joan]] pel rei [[Ferran II d'Aragó]] quan podem establir el ver primer antecedent d'explotació portuària.
A partir d'eixe moment l'economia valenciana començà a créixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei [[Pere III d'Aragó]] establí en València una jurisdicció marítim-comercial del [[Consolat de Mar]]. En la segona meitat del [[Segle XV]] els 75.000 habitants de València feien d'esta la ciutat més poblada de la península
Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras[[#Bibliografia|*]] la seua funció militar al segle XV com centre de producció i reparació de naus i també d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais anexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gòtiques que realitzaven la funció de [[Drassanes del Grau|drassana]] (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca |editorial=Enciclopèdia Catalana |data=2003 |volum=vol.3: Dels palaus a les masies |pàgines=219 |isbn=8441208875}}</ref> i rehabilitades entre [[1990]] i [[1993]] per [[Manuel Portaceli]] dedicant-se a diferents usos.
| |||