Gàrgola: diferència entre les revisions

Una '''gàrgola''' (del [[francès]] ''gargouille'' > ''gargouiller'' o [[occità]] ''gorgolh/gargolh/borbolh'' o ''gargolha'', ''gargalh - baix llatí ''gargaillus''<ref>[[Tresòr dau Felibritge]], [[Frederic Mistral]]</ref>-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', [[llatí]]: ''gurgŭlio''<ref>[[Tresòr dau Felibritge]], [[Frederic Mistral]]</ref> raig o broll d'aigua, d'una font, etc, o ''gargărīzo'' i [[Idioma grec|grec]]: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte<ref>[[Tresòr dau Felibritge]], [[Frederic Mistral]]</ref>) o '''carassa''' és una part que sobresurt d'una [[canonada]], que serveix per a evacuar l'aigua de les [[teulada|teulades]]. En l'arquitectura [[Edat mitjana|medieval]], especialment en la [[arquitectura gòtica|gòtica]], són molt usades en [[església|esglésies]] i catedrals. Acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen humans, animals, [[monstre]]s o [[dimoni]]s. Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i els pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes. La representació d'animals fantàstics oferia llibertat a l'artista enfront de la censura eclesiàstica; era la manera mitjançant la qual els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.251|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>