Tecnologia de tramesa automàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 6:
Les [[conferències sincronitzades]] i la [[missatgeria instantània]] són exemples típics dels serveis tipus 'push'. Els missatges de xat i, a vegades arxius, són enviats a l'usuari tan aviat aquests són rebuts pel sistema de missatgeria. Els programes descentralitzats [[P2P]] (com [[WASTE]]) i els centralitzats (com [[Internet Relay Chat|IRC]] o [[Extensible Messaging and Presence Protocol|Jabber]]) permeten fer 'push' d'arxius. És a dir, el remitent inicia la transferència de dades, en comptes del destinatari.
El [[correu electrònic]] és un sistema push: el protocol [[SMTP]] en el que està basat, és un protocol push. Tanmateix, l'últim pas: des del servidor de correu, fins a l'escriptori de l'usuari usa un protocol pull com [[POP3]] o [[IMAP]]. Els clients moderns d'email fan que aquest pas sembli instantani (fan ús de consultes periòdiques al servidor de correu, buscant nous missatges). El protocol IMAP inclou
Altres usos
== Tecnologies ==
Línia 15:
Generalment el servidor web no acaba la resposta després que les dades han estat enviades al client. El servidor web deixa la resposta oberta per si té lloc cap esdeveniment, aquest pugui ser enviat immediatament a un o a molts clients. D'altra manera, les dades haurien de ser posades en una cua fins que es rebi la pròxima petició del client. Molts servidors web ofereixen aquesta funcionalitat a través de [[Common Gateway Interface|CGI]] (per exemple NPH scripts a [[Servidor HTTP Apache|Apache]]).
Un altre mecanisme està relacionat amb un tipus especial [[MIME]] anomenat <code>multipart/x-mixed-replace</code>, que va ser introduït per [[Netscape]] el 1995. Els Web browsers ho haurien d'interpretar com un canvi en el document quan el servidor publica una nova versió al client.<ref> [http://docs.rinet.ru/HTMLnya/ch38.htm Client pull/Server push implementations]</ref><ref>[http://www.oreilly.com/openbook/cgi/ch06_06.html CGI Programming on the World Wide Web] El llibre
El [[WHATWG]] té elaborat un esborrany d'una especificació Web Applications 1.0<ref>[http://www.whatwg.org/specs/web-apps/current-work/#scs-server-sent Web Applications 1.0]</ref> que publica contingut el client usant tecnologia push. L'1 de setembre del 2006, el navegador Opera va implementar aquesta tecnologia experimental en una característica anomenada "Server-Sent Events."<ref>[http://web.archive.org/web/20061016092908/http://my.opera.com/WebApplications/blog/show.dml/438711 Event Streaming to Web Browsers]</ref><ref>[http://operawatch.com/news/2006/09/opera-takes-the-lead-with-ajax-support-among-browsers-more-efficient-streaming.html Opera takes the lead with AJAX support among browsers: More efficient streaming]</ref>
|