Santorí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Tipografia
Línia 5:
 
== Geologia ==
Santorí és la més meridional de les [[Illes Cíclades]]. A la seva rodalia hi ha les illes de [[Theràsia]]; a l'oest, Aproinsi (o Aspronisi), al sud de la qual inicialment estava unida; i el grup Kaimeni (amb [[Pelea]], nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. [[Plini]] situa al 237  aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop de Hiera, avui desapareguda, i al 46 la de Mikra.
 
Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197  aC (llavors se l'anomenà ''Hiera'' o ''Automata''). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no hi va emergir fins al 1707.
 
== Geografia ==
Línia 20:
 
== Història ==
[[Akrotiri (Santorí)|Akrotiri]]<ref>{{GEC|0247123|Akrotīri}}</ref> fou una ciutat grega destruïda per un terratrèmol l'any 1550  aC, reconstruïda i finalment destruïda per un volcà. Actualment és un important [[jaciment arqueològic]] de l'[[edat del bronze]] excavat des de l'any 1967 i en perfecte estat de conservació gràcies al fet que va ser cobert per les cendres de l'[[erupció minoica]].
 
La tradició diu que Thera sortí del mar: fou anomenada ''Calliste'' i poblada pels [[fenicis]] dirigits per [[Cadme]]. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels [[espartans]] dirigits per [[Teras]], fill d'Autesió, que donà nom a l'illa. Batos de Thera fundà una colònia a [[Àfrica]], de nom [[Cirene]], que va tenir molta importància en la història ([[631  aC]]); Batos fou el fundador de la dinastia [[Batiada]] de Cirene. Llavors tenia set districtes, però només dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per [[Claudi Ptolemeu|Tolomeu]], i un tercer (Melanea) s'ha trobat en una inscripció. Al començament de la [[Guerra del Peloponès]] feu costat a [[Esparta]], però després formà part de la Lliga dèlica dirigida per [[Atenes]], i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al {{segle|V|s}} seu d'un bisbat. Se suposa que patí atacs dels àrabs de Creta al segle IX i dels àrabs de Sicília i corsaris europeus occidentals més tard. El 1154 [[al-Idrisi]] diu que estava deshabitada; fou el primer que l'esmenta com ''Santurini'' del nom grec (derivat de [[Erina de Lecce|santa Irene]], la patrona).
 
Va restar possessió romana d'Orient fins que passà als venecians el [[1205]], i fou inclosa al [[ducat de Naxos]]. Fou ocupada pels [[Imperi Otomà|otomans]] el [[1537]] ([[Khair ed-Din Barba-rossa|Khayr al-Din Barba-roja]]), però evacuada, i ocupada després definitivament el 1576 per [[Piyale Pasha]]. Va restar en poder dels turcs (per un temps formà part del ducat de Naxos concedit pel soldà a [[Josep Nasi]]) durant segles, però amb força autonomia a partir del segle XVII; va patir algunes incursions de pirates venecians, tot i que els habitants eren cristians i no hi havia població musulmana; del 1768 al 1774 fou ocupada pels russos. El 1821 es revoltà contra els turcs i va quedar dins [[Grècia]] en la independència del país. El 1831 es va revoltar sense èxit contra el seu primer governador grec, Capodistria. El 1832 l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] va reconèixer la possessió de l'illa a Grècia pel tractat de [[Constantinoble]].