Santorí: diferència entre les revisions

Santorí és la més meridional de les [[Illes Cíclades]]. A la seva rodalia hi ha les illes de [[Theràsia]]; a l'oest, Aproinsi (o Aspronisi), al sud de la qual inicialment estava unida; i el grup Kaimeni (amb [[Pelea]], nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. [[Plini]] situa al 237  aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop de Hiera, avui desapareguda, i al 46 la de Mikra.

Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197  aC (llavors se l'anomenà ''Hiera'' o ''Automata''). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no hi va emergir fins al 1707.

[[Akrotiri (Santorí)|Akrotiri]]<ref>{{GEC|0247123|Akrotīri}}</ref> fou una ciutat grega destruïda per un terratrèmol l'any 1550  aC, reconstruïda i finalment destruïda per un volcà. Actualment és un important [[jaciment arqueològic]] de l'[[edat del bronze]] excavat des de l'any 1967 i en perfecte estat de conservació gràcies al fet que va ser cobert per les cendres de l'[[erupció minoica]].

La tradició diu que Thera sortí del mar: fou anomenada ''Calliste'' i poblada pels [[fenicis]] dirigits per [[Cadme]]. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels [[espartans]] dirigits per [[Teras]], fill d'Autesió, que donà nom a l'illa. Batos de Thera fundà una colònia a [[Àfrica]], de nom [[Cirene]], que va tenir molta importància en la història ([[631  aC]]); Batos fou el fundador de la dinastia [[Batiada]] de Cirene. Llavors tenia set districtes, però només dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per [[Claudi Ptolemeu|Tolomeu]], i un tercer (Melanea) s'ha trobat en una inscripció. Al començament de la [[Guerra del Peloponès]] feu costat a [[Esparta]], però després formà part de la Lliga dèlica dirigida per [[Atenes]], i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al {{segle|V|s}} seu d'un bisbat. Se suposa que patí atacs dels àrabs de Creta al segle IX i dels àrabs de Sicília i corsaris europeus occidentals més tard. El 1154 [[al-Idrisi]] diu que estava deshabitada; fou el primer que l'esmenta com ''Santurini'' del nom grec (derivat de [[Erina de Lecce|santa Irene]], la patrona).