Revisió del 19:34, 25 juny 2024 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 988.690 edits →‎La pandèmica de COVID-19: - AP en vermell Etiqueta: editor de codi 2017 ← Edició anterior		Revisió del 19:36, 25 juny 2024 modifica desfés Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 988.690 edits →‎Formació de l'Estat Argentí (1806-1852): - VT en vermell Etiqueta: editor de codi 2017 Edició següent →
Línia 310: == Formació de l'Estat Argentí (1806-1852) == {{article principal\|Formació de l'Estat Argentí}} {{VT\|Revolució de Maig\|Independència ~~de l'Argentina\|Declaració d'indepèndencia~~ de l'Argentina\|Guerres civils argentines\|Període de les autonomies provincials}} [[Fitxer:Hisparevol.gif\|border\|miniatura\|<br>'''Evolució de la independència a les antigues colònies espanyoles'''<br>{{legend \|#FF0000\|Territoris sota domini espanyol}}{{legend \|#FFA500\|Territoris fidels a la Junta Central Suprema o les Corts}}{{legend \|#FFFF00\|Moviments d'insurrecció}}{{legend \|#008000\|Establiment o declaració d'un estat independent}}{{legend \|#000080\|Control francès de la península Ibèrica durant la [[Guerra del Francès]]}}]] La tradicional [[historiografia]] llatinoamericana i argentina ha interpretat que els [[Guerres d'independència hispanoamericanes\|moviments d'independència de les colònies espanyoles]] iniciats al començament del {{segle\|XIX}}, van constituir un moment de ruptura amb el [[colonialisme]] occidental, que va donar pas a la creació d'[[Estat nació\|estats-nació]] independents dels imperis europeus. Distanciats d'aquesta visió, diversos [[Ciències socials\|científics socials]] sostenen que els processos d'independència política no van trencar amb els processos profunds de la «colonialitat», creant «estats criolls republicans» o «estats colonials» independents. que van mantenir les lògiques [[Racisme\|racistes]] d'exclusió que va caracteritzar al colonialisme, tant en l'ordre intern com global.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Quijano \|nom=Aníbal \| capítol=Colonialidad del poder, eurocentrismo y America Latina\|títol=La Colonialidad del Saber: Eurocentrismo y ciencias sociales. Perspectivas latinoamericanas \|editorial=CLACSO \| lloc=Buenos Aires \|pàgina=201-246 \|isbn=950-9231-51-7 \|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-llibre\|cognom=Dussel \|nom=Enrique \| capítol=Europa, modernidad y eurocentrismo\|títol=La Colonialidad del Saber: Eurocentrismo y ciencias sociales. Perspectivas latinoamericanas \|editorial=CLACSO \| lloc=Buenos Aires \|pàgina=201-246 \|isbn=950-9231-51-7 \|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-llibre\|cognom=Mignolo \|nom=Walter D. \| capítol=La colonialidad a lo largo y a lo ancho: el hemisferio occidental en el horizonte colonial de la modernidad\|Lander \|títol=La Colonialidad del Saber: Eurocentrismo y ciencias sociales. Perspectivas latinoamericanas \|editorial=CLACSO \| lloc=Buenos Aires \|pàgina=201-246 \|isbn=950-9231-51-7 \|llengua=castellà}}</ref>{{sfn\|Segato\|2007}}{{sfn\|Castro\|2014\|p=277-295}}

Història de l'Argentina: diferència entre les revisions