Rigveda: diferència entre les revisions

El ''samhita'' del ''Rigveda'' consta de 1028 himnes organitzats en deu reculls (''maṇḍala'') i transmesos en dues recensions (''śākhā'') majors: el ''padapāṭha'' de ''Vidagdha Śākalya'' i el ''saṃhitāpāṭha'' de ''Bāṣkala''.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=16}} Dels deu reculls, els més antics són els 2-7, mentre que els reculls 1 i 10 varen ser els més tardans.<ref name=":0">{{Ref-llibresfn|títol=India’s Ancient PastSharma|url=https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.00012008|editorial=Oxford University Press|data=2007-01-25|isbn=978-0-19-568785-9|doi=10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.0001|llengua=en|nom=R. S.|cognom=Sharma|pàginesp=107}}</ref>

L'autoria dels himnes pot ser atribuida a deu famílies de poetes o savis que els transmetien oralment.<ref name{{sfn|Sharma|2008|p=":0" />107} Encara avui en dia el ''Rigveda'' (i els altres Vedas) és memoritzat oralment pels sacerdots hindús, que aprenen a memoritzar-lo en escoles especialitzades (''Vedshales'') entre els 7 i 20 anys d'edat dedicant-hi entre 8 i 10 hores cada dia.<ref>{{Ref-publicació|article=Extensive long-term verbal memory training is associated with brain plasticity|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8102627/|publicació=Scientific Reports|data=2021-05-06|issn=2045-2322|pmc=8102627|pmid=33958676|pàgines=9712|volum=11|doi=10.1038/s41598-021-89248-7|nom=Uttam|cognom=Kumar|nom2=Anshita|cognom2=Singh|nom3=Prakash|cognom3=Paddakanya}}</ref> La primera compilació del ''samhita'' del ''Rigveda,'' que incloïa tan sols els reculls 2-7 i parts del 8 i 1 pot ser que ocorreguès en el context de l'ascens del [[Regne de Kuru]] al voltant de l'any 1000 aC quan una autoritat central pogué unificar diferents tradicions familiars.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=15}}

El ''Rigveda'' pot ser considerat un text transicional entre la poesia d'alabança típica del món [[Protoindoeuropeus|Indoeuropeu]] i la tradició ritual vèdica.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=4}} Els himnes rigvèdics tenen elements en comú amb un conjunt de texts antics [[Iranià|iranians]], l'''[[Avesta]]'', indicant la procedència comuna i/o contactes d'Indoaris i [[Indoirani|Indoiranians]].<ref name{{sfn|Sharma|2008|p=":0" />107}

El ''Rigveda'' dona suport a la caracterització del Indoaris com un grup pastoral i semi-nomàdic on el bestiar suposava la font principal de riquesa i un bé d'altíssim valor.{{sfn|Jamison|Brereton|2014|p=6}} Aquest grup estava dividit en diverses tribus (''vis'') que guerrejaven entre si i també contra altres grups anomenats ''[[panis]]'' i ''[[dases]],'' que podrien haver sigut grups que ja es trobaven al nord-oest de la Índia abans de l'entrada dels Indoaris.{{sfn|Thapar|2014|p=43}}<ref>{{Ref-llibresfn|títol=India's ancient pastSharma|editorial=Oxford University Press|data=2008|lloc=Delhi|isbn=978-0-19-568785-9|nom=R. S.|cognom=Sharma|url=https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.0001|pàginesp=112}}</ref>

Les primeres atestacions del [[Casta#Índia|sistema de castes a la Índia]] es poden trobar als himnes més tardans del ''Rigveda,'' que mostren una diferenciació social creixent entre guerrers (''[[kxatriyes]]''), sacerdots (''[[bramans]]''), agricultors i comerciants (''[[vaïxyes]]'') i els treballadors i gent fora del sistema (''[[xudres]]'').<ref>{{Ref-llibresfn|títol=India's ancient pastSharma|editorial=Oxford University Press|data=2008|lloc=Delhi|isbn=978-0-19-568785-9|nom=R. S.|cognom=Sharma|url=https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780195687859.001.0001|pàginespp=113-114}}</ref> D'especial rellevància és l'himne 10.90 on l'existència de castes es justificada mitològicament argumentant que en el sacrifici de l'home primigèni els ''bramans'' sorgiren de la seva boca, els ''kxatriyes'' dels seus braços, els ''vaïxyes'' de les cuixes i els ''xudres'' dels peus.{{sfn|Thapar|2014|p=51-52}}

Tot i que típicament el ''Rigveda'' presenta a Vixnu com a amic i aliat d'Indra,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Brockington|nom=John|títol=Mitología del Mundo|llengua=Castellàes|editorial=Taschen|lloc=Hilversum|pàgines=75|isbn=978-3-8228-5121-0|editor=Willis, Roy (ed.)|capítol=India|traductor=Flora Casas|any=2007|url=https://www.google.es/books/edition/Mitolog%C3%ADa_del_mundo/yE_1HAAACAAJ?hl=ca}}</ref> la inversió de la seva importància en el panteó hindú en temps posteriors a la composició del ''Rigveda'' es veu reflectida en un mite posterior (recollit en el ''Harivamsa).'' En aquest mite Vixnu convenç un poble que deixi d'adorar a Indra. Quan Indra ataca el poble amb un diluvi Vixnu eleva tot el turó amb les seves mans perquè no s'inundi, provocant que fins i tot Indra mateix li dediqui alabançes.<ref>{{Ref-llibre|títol=A Prose English Translation Of Harivamsha|url=http://archive.org/details/AProseEnglishTranslationOfHarivamsh|data=1897|nom=Manmatha Nath (editor)|cognom=Dutt|pàgines=292-315}}</ref>