Adroguer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
L''''adroguer''' era l'amo o el dependent d'una [[adrogueria]]. Aquest establiment estava especialitzat en vendre al detall els productes típics d'ultramar i les [[colònia (història)|colònies]] com ara les espècies ([[pebre]], [[canyella (espècia)|canyella]], [[safrà]], etc.), el [[sucre]] o el [[cacau]]. Tots aquests tenien en comú que eren fàcils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.
 
La referència més antiga del terme en català és del [[segle XIV]] com a "'''mercaders de drogues'''", i no seria fins el XVI que es normalitzaria el nom "'''adroguer'''", tot i que també foren coneguts per "''aromatarii''".<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 10</ref>
 
Durant l'[[edat mitjana]] i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'[[edat moderna]], aquest ofici sovint conformava el gremi amb els [[candelers]]. Al [[segle XVI]] ambdós oficis començaren a ser classificats a l'estament dels [[artista (classe)|artistes]] en comptes del dels menestrals.<ref name="Diccionari2">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 66 ; entrada: "artista"</ref> A [[Barcelona]] es separaren ja durant la [[baixa edat mitjana]]; el [[1562]] els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle [[XVII]] es constituïren en un col·legi propi.<ref name="Diccionari"/>