Gàrgola

element arquitectònic
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:00, 28 juny 2014 amb l'última edició de 62.43.162.200 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller 'produeix un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí gargărīzo i grec γαργαρίζω 'fer gàrgares') és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, són molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis. Segons algunes tradicions, tenien la funció simbòlica de protegir el temple i el poder d'espantar els mals esperits i als pecadors, però la seva veritable interpretació encara presenta moltes llacunes. La representació d'animals fantàstics oferia llibertat a l'artista enfront la censura eclesiàstica; era la manera que els escultors podien donar forma a la seva fantasia i expressar el que volien amb una gran varietat de formes extravagants, d'un gran efecte plàstic.

Gárgola (del Dictionnaire raisonné de l'architecture française, 1854-1868)

Es varen mantenir, en menor quantitat, a l'arquitectura renaixentista i, fins i tot, en algunes esglésies barroques.

Més recentment, l'arquitecte suís-francès Le Corbusier ha fet servir també gàrgoles a la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).

És un error estès anomenar 'gàrgola' qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar com a tal aquelles que s'ajustin a la funció específica de conducció hidràulica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no pas gàrgoles. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, a moltes obres de ficció modernes.

Gàrgola de la Catedral de Barcelona


Bibliografia

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Gárgolas de la provincia de Cáceres, Cáceres, 2003, IC El Brocense.

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Plasencia: "Misterios" en las Catedrales, www.bubok.com, 2008.

CALLE CALLE, Francisco Vicente, Las gárgolas de la Catedral de San Antolín de Palencia, www.bubok.com, 2008.

CIPA, Shawn, Carving Gargoyles, Grotesques, and Other Creatures of Myth: History, Lore, and 12 Artistic Patterns, Fox Chapel Publishing, 2009.

DURAN, A, Barcelona i la seva història, Vol III, pàg. 305-309 Les gàrgoles, Barcelona, 1975. Ed. Curial. ISBN 84-7256-072-4

REBOLD BENTON,Janetta, Saintes terreurs. Les gargouilles dans l'architecture médiévale, Paris, 1997, Éditions Abbeville.