Província de Badajoz
Estat | Espanya |
Comunitat Autònoma | Extremadura |
Capital | Badajoz |
Àrea | 21.766 km² |
Població | 692.137 |
Densitat | 31,8 |
Municipis | 164 |
President | Valentín Cortés Cabanillas[1] |
Situació de la Província de Badajoz, Espanya |
Badajoz és una de les dues províncies que conformen la comunitat autònoma d'Extremadura, sent la més meridional. ELimita a l'est amb la comunitat de Castella - la Manxa, a través de les províncies de Toledo i Ciudad Real. Al sud limita amb les províncies de Huelva i Sevilla i al sud-est amb la de Còrdova, totes elles a Andalusia. Al nord hi ha la província de Càceres, que, amb la de Badajoz, integra la comunitat autònoma d'Extremadura. A l'oest hi ha Portugal.
Amb una superfície de 21.766 km², la província de Badajoz és la més extensa d'Espanya. La capital i el seu nucli més poblat és la ciutat homònima. En ella s'hi troba Mèrida, capital d'Extremandura. La població de la província és de 692.137 habitants.
Demografia
La província de Badajoz té una població de 692.137, amb una densitat de 31,8 hab/km², cosa que la situa per sota la mitjana estatal. El 49,64% són homes i el 50,36% restant dones.
És la vint-i-tresena província més poblada d'Espanya, immediatament per darrere de Toledo (689.635) i per davant d'Almeria (684.426). Supera en més de 275.000 habitants a Càceres (413.633), l'altra província extremanya.
El 21,54% dels seus habitants viuen a la ciutat de Badajoz, que, amb una població de 148.334 habitants és el nucli urbà més poblat de la província. La segona població és Mèrida, amb 56.395 habitants, cosa que representa el 8,18% de la població total de la província. Unes altres vuit localitats superen els 10.000 habitants.
- Evolució de la població de la província de Badajoz des de 1842
Municipis
Municipis més poblats
La província de Badajoz té un total de 164 municipis. Els municipis amb més de 10.000 habitants són els següents (INE 2009):
Municipis amb més de 10.000 habitants | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Posició | Municipi | Població | |||||
1.ª | Badajoz | 152.270 | |||||
2.ª | Mèrida | 58.164 | |||||
3.ª | Don Benito | 37.048 | |||||
4.ª | Almendralejo | 34.654 | |||||
5.ª | Villanueva de la Serena | 26.071 | |||||
6.ª | Zafra | 16.753 | |||||
7.ª | Montijo | 16.205 | |||||
8.ª | Villafranca de los Barros | 13.329 | |||||
9.ª | Olivença | 12.002 |
Comarques de Badajoz
Economia
La producció econòmica varia segons la comarca i la localitat. Així, les grans ciutats com Badajoz, Mèrida, Don Benito, Almendralejo i d'altres, ofereixen i viuen dels serveis i en menor mesura de les indústries generals de tipus mitjà. En les comarques del Guadiana, Tierra de Mérida - Vegas Bajas, Vegas Altas i part de la Comarca de Badajoz, i a Tierra de Barros a banda de la tradicional font de riquesa agrícola, existeix una creixent indústria de transformació agroramadera. En altres comarques més allunyades dels centres urbans i de les principals vies de comunicació, com poden ser Campiña Sur, La Serena i La Siberia, la principal font és el sector primari, és a dir, agricultura i la ramaderia ovina i porcina.
En el sector agrari predominen les zones de regadiu a la Vall del Guadiana (Badajoz, Montijo, Mèrida, Don Benito-Villanueva de la Serena, les zones d'oliveres predominants a Tierra de Barros, i les vinyes, extenses a Tierra de Barros i a Llerena (Campiña Sur (Badajoz)).
El sector industrial, tot i que menys desenvolupat i molt baix en proporció quant a activitat nacional, té una proporció de població ocupada similar a l'agroramadera: un 12,13% (puja fins al 26% si s'inclou la construcció) contra un 14% (sector primari). Destaquen les dues principals ciutats de la província: Badajoz i Mèrida, amb els seus respectius polígons industrials; i els núclis de Jerez de los Caballeros, Don Benito-Villanueva de la Serena i Almendralejo.
El sector terciari és el sector més predominant a la província (61,87% de població ocupada), on destaquen els sectors empresarials (Almendralejo i Zafra), comercials (Badajoz) i turístics i administratius (Mèrida).
Vegeu també
Notes
- ↑ Discurso toma de posesión del Presidente. 2011 (castellà)
- ↑ INEbase. Variaciones intercensales. Alteraciones de los municipios en los censos de población desde 1842. (en línia) Consultat 4 setembre 2010.