Naomi Kawase
Naomi Kawase (河瀨直美 30 de maig de 1969) és una directora de cinema japonesa. El Premi Carrosse d’Or, atorgat a Canes per la Societat de Directors Francesos el 2009, consagra Naomi Kawase com la directora amb més capacitat per explorar els intersticis del món íntim. Aquest premi a la seva carrera s'afegeix a tots els reconeixements internacionals obtinguts des que es va graduar per l'Escola de Fotografia d'Osaka el 1989. Les seves primeres pel·lícules documentals, Ni tsutsumarete (Als seus braços, 1992) i Katatsumori (Cargol, 1994), se centren respectivament en la cerca del pare que l'havia abandonat quan era nena i en el retrat de la tia àvia amb qui la cineasta va conviure, de qui filma els rituals de vida i de vellesa. Kawase guanya el Premi Caméra d’Or per la seva pel·lícula Moe no Suzaku al Festival de Canes el 1997 i esdevé la cineasta premiada més jove de la història del festival. La seva següent pel·lícula, Somaudo Monogatari (El bosc, 1997), rep la Menció Especial al festival Visions du Réel del 1999; 'Hotaru (Cuca de llum, 2000), que resulta premiada al Festival Internacional de Cinema de Locarno, gira un cop més al voltant dels fantasmes familiars de l'autora. Amb la seva següent obra, Shara (2003), Kawase participa en la secció competitiva del Festival de Canes, certamen on tornarà anys després amb una obra mestra indiscutible, El bosc del dol (2007), que obté el Gran Premi Especial del Jurat de la 60a edició i que s'alça com un dels grans films contemporanis sobre les figures del dolor i el dol. El seu segon treball, Nanayomachi (Set nits, 2008), tracta de la cerca del sentit de la vida per part d'una dona perduda a Tailàndia, i Koma, creada per al Projecte Digital del Festival Internacional de Cinema de Jeonju, demostra la capacitat de Kawase per abastar totes les indagacions d'allò real. El 2010 va presentar al Festival de Sant Sebastià el documental Genpin, Premi de la FIPRESCI, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort.[1]
Referències
- ↑ «Naomi Kawase». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].