Gallecs
| Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Jove hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Els gallecs i les gallegues (en gallec: galegos, galegas) són un grup ètnic, nacional i cultural amb una pàtria històrica comuna que és Galícia, al nord-oest de la Península Ibèrica.[8] A Galícia s'hi parlen àmpliament dues llengües romàniques: el gallec, nativa i cooficial al territori; i el castellà, a causa del fenomen de substitució lingüística, que és llengua forània i oficial a tot l'Estat.[9]
 Un gallec amb vestit tradicional.  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | gallec (nativa), castellà (com a resultat de la immigració o la substitució lingüística) |
| Religió | Catolicisme,[1]Evangelisme |
| Grups relacionats | Portuguesos, espanyols, nacions celtes,[2][3] itàlics |
| Geografia | |
| Estat | Espanya |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Galícia 2,397,613[4][5] | |
| província d'A Coruña | 991,588[4][5] |
| província de Pontevedra | 833,205[4][5] |
| província de Lugo | 300,419[4][5] |
| província d'Ourense | 272,401[4][5] |
 Espanya (excloent Galícia) | 355,063[4][5] |
 Argentina | 147,062[6] |
 Veneçuela | 38,440–46,882[6][7] |
 Brasil | 38,554[6] |
 Uruguai | 35,369[6] |
 Cuba | 31,077[6] |
 Suïssa | 30,737[6] |
 França | 16,075[6] |
 Estats Units | 14,172[6] |
 Alemanya | 13,305[6] |
 Regne Unit | 10,755[6] |
 Mèxic | 9,895[6] |
| Gallecs inscrits al cens electoral i alhora resideixen a l'estranger (2013) | 414,650[6] |
Etimologia de l'etnònim
L'etnònim gallecs (galegos) deriva del llatí Gallaeci o Callaeci, sent una adaptació del nom d'una tribu celta local coneguda pels grecs com Καλλαϊκoί (Kallaikoí), que visqueren en l'actual nord del Portugal i que fou conquerit pel general romà Dècim Juni Brut Galaic al segle II aC.[10] Més tard, els romans aplicaren aquest nom a totes les persones que compartien la mateixa cultura i llengua al nord-oest, des del riu Duero al sud fins la Mar Cantàbrica al nord i a l'oest el riu Navia, englobant diverses tribus com els cèltics, els àrtabres, els lemaus i els albions, entre altres.
L'etimologia del nom fou estudiada des del segle VII per autors com Isidor de Sevilla, qui escrigué que «els gallecs s'anomenen així per la seva pell pàlida, com els gauls», relacionant el nom amb la paraula grega "llet". Tanmateix, els acadèmics moderns[10] han derivat el nom de l'antic Callaeci, és a dir del protoindoeuropeu *kal-n-eH2 "turó", a través del sufix relacional local -aik-, volent significar "els de terresaltes"; o també del protocelta *kallī- "bosc", volent significar "els del bosc".[11]
La proposta més recent fou del lingüista Francesco Benozzo després d'identificar l'arrel gall- / kall- en una sèrie de paraules celtes amb el significat de "pedra" o "roca", de la manera següent: gall (irlandès antic), gal (mig gal·lès), gailleichan (gaèlic escocès), kailhoù (bretó), galagh (gaèlic manx) i gall (gal). Per això, Benozzo explicà el nom Callaecia i el seu etnònim Callaeci com "les persones de pedra" o "les persones de la pedra" ("aquells qui treballen amb pedres"), en referència als megàlits i formacions de pedra antigues tan comunes a Galícia.[12]
Referències
- ↑ «Interactivo: Creencias y prácticas religiosas en España». Lavanguardia.com. [Consulta: December 12, 2017].
- ↑ «Galicia’s disputed Celtic heritage» (en anglès). The Economist. [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia.. ABC-CLIO, p. 789-791. ISBN 1851094458.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Not including Galicians born outside Galicia
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Instituto Nacional de Estadística». Ine.es. [Consulta: February 4, 2016].
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 «INE - CensoElectoral». Ine.es. [Consulta: February 4, 2016].
- ↑ Internacional, La Región. «Miranda visita Venezuela para conocer las preocupaciones de la diáspora gallega». La Región Internacional. [Consulta: December 12, 2017].
- ↑ Recalde, Montserrat. La vitalidad etnolingüística gallega (en castellà). València: Centro de Estudios sobre Comunicación Interlingüistíca e Intercultural, 1997. ISBN 9788437028958.
- ↑ «Persoas segundo a lingua na que falan habitualmente. Ano 2003». [Consulta: February 4, 2016].
- ↑ 10,0 10,1 Moralejo, Juan J. Callaica nomina: estudios de onomástica gallega (pdf) (en castellà). A Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2008, p. 113–148. ISBN 978-84-95892-68-3.
- ↑ Curchin, Leonard A. (2008) Estudios GallegosThe toponyms of the Roman Galicia: New Study. Cuadernos de Estudios Gallegos LV (121): 111.
- ↑ Benozzo, F. (2018) Uma paisagem atlântica pré-histórica. Etnogénese e etno-filologia paleo-mesolítica das tradições galega e portuguesa, a Jornadas das Letras Galego-Portuguesas 2015-2017, DTS, Università di Bologna and Academia Galega da Língua Portuguesa, pp. 159-170.
Enllaços externs
- Fillos.org - Portal gallec (gallec)
- Xunta.gal - Govern gallec (gallec)
- Galego.org - Llengua i història gallega (anglès)