Orquídies
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Les orquídies (família Orchidaceae) són la més gran família botànica existent, amb més de 850 gèneres i més de 25.000 espècies. Totes les espècies d'orquídies, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades.
Orchidaceae  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula i baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Orchidaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Orchis |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Subfamilies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Descripció i hàbitat
Són plantes monocotiledònies (amb un únic cotiledó). De distribució cosmopolita, només manquen en els terrenys perpètuament glaçats i en els deserts extrems, però són més abundants i vistoses en climes tropicals.
- La majoria d'orquídies són plantes perennes i epífites.
- Algunes espècies, com les dels gèneres Neottia i Corallorhiza, no tenen clorofil·la i són paràsites d'altres plantes.
- Unes poques espècies són litòfites i creixen sobre roques o en sòls rocosos, com les orquídies del gènere Paphiopedilum.
Flors i llavors
- En general, les flors tenen simetria bilateral, amb tres pètals i tres sèpals; el pètal medial pren una forma allargada i s'anomena label (llavi). El conjunt dels sèpals i els pètals (excepte el label) s'anomenen tèpals.
- El pol·len està unit formant una massa anomenada pol·lini.
- La flor d'algunes orquídies com les del gènere Ophrys, anomenades per això abelleres, imiten la forma de la femella dels insectes pol·linitzadors, els quals en intentar copular amb la flor se'ls enganxa el pol·lini al cap.
- Les llavors acostumen a ser microscòpiques i sense endosperm i només germinen amb l'acompanyament d'un fong simbiòtic o en laboratori.
Vainilla
La vainilla (Vanilla planifolia) és l'única orquídia conreada per a un altre ús que no sigui l'ornamental. Actualment, Madagascar n'és el principal productor mundial.
Gèneres
Cultiu
Llum
La majoria d'orquídies necessiten claredat, i eviten en tot moment la filtració de raigs directes. La ubicació idònia per a aquest tipus de plantes és a prop de les finestres, per a garantir la filtració de la llum. Unes bones condicions de llum són imprescindibles per a la vida i el creixement de les orquídies. La insuficiència de llum pot provocar la falta de floració, poc creixement, fulles de color verd fosc o debilitat.[1]
Aigua
Per a un cultiu enriquidor d'aquestes plantes el més important és una bona hidratació. Cal utilitzar aigua blana, baixa en minerals, calci, sodi... Es recomana regar-les amb aigua embotellada o aigua filtrada.
A l'estiu, si l'ambient és sec, cal polvoritzar les arrels cada un o dos dies i submergir la torreta cinc minuts un cop per setmana.
A l'hivern, si l'ambient és més humit, cal polvoritzar-la cada dos tres dies i submergir-la cinc minuts un cop cada dues setmanes.
En tot moment cal evitar que l'aigua quedi entollada en el substrat.
Temperatura
Les orquídies majoritàriament provenen de zones tropicals. En general, necessiten unes temperatures càlides o temperades, 10º - 30º; tenint en compte aquest factor, quan major sigui la temperatura, cal augmentar el nivell d'humitat a la planta, per evitar-ne la deshidratació.[2]
Vegeu també
- Moyobamba - la "Ciutat de les Orquídies", que té unes 3.500 espècies originàries de la regió.
- Johannes Christoph Klinge, conegut orquidiòleg.
- Orchis mascula.
- Orchis militaris.
- Abellera banyuda (Orchis longicornu), una orquídia mediterrània.
- Pol·linització de les orquídies.
Bibliografia
- Darwin, Charles. La fecundación de las orquídeas (The Various Contrivances by Which Orchids are Fertilised by Insects) (en castellà). 1a ed.. Pamplona: Editorial Laetoli, Novembre 2007 (Biblioteca Darwin). ISBN 978-84-935661-8-0.
- Batygina, T. B., Bragina, E. A. i Vasilyeva, E. (2003): The reproductive system and germination in orchids. Acta Biol. Cracov. ser. Bot. 45: 21-34.
- Berg Pana, H. (2005): Handbuch der Orchideen-Namen. Dictionary of Orchid Names. Dizionario dei nomi delle orchidee. Ulmer, Stuttgart.
- Kreutz, C. A. J. (2004): Kompendium der Europaischen Orchideen. Catalogue of European Orchids. Ed. Kreutz, Landgraaf, Països Baixos.
- Taylor, D.L. i Bruns, T.D. (1997): Ectomycorrhizal mutualism by two nonphotosynthetic orchids. Proc. Natl. Acad. Sci. USA; vol. 94, p. 4510-4515, abril 1997 (en línia Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine.).
Referències
- ↑ «Les orquídies». Arxivat de l'original el 2014-07-19. [Consulta: 17 juny 2014].
- ↑ «Cuidar las orquídeas en casa» (en castellà).
Enllaços externs
