Naomi Kawase

directora de cinema japonesa
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:11, 6 març 2022 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Naomi Kawase (japonès: 河瀨直美, Kawase Naomi; 30 de maig de 1969) és una directora de cinema japonesa. El Premi Carrosse d'Or, atorgat a Canes per la Societat de Directors Francesos el 2009, consagra Naomi Kawase com la directora amb més capacitat per explorar els intersticis del món íntim. Aquest premi a la seva carrera s'afegeix a tots els reconeixements internacionals obtinguts des que es va graduar per l'Escola de Fotografia d'Osaka el 1989. Les seves primeres pel·lícules documentals, Ni tsutsumarete (Als seus braços, 1992) i Katatsumori (Cargol, 1994), se centren respectivament en la cerca del pare que l'havia abandonat quan era nena i en el retrat de la tia àvia amb qui la cineasta va conviure, de qui filma els rituals de vida i de vellesa. Kawase guanya el Premi Caméra d'Or per la seva pel·lícula Moe no Suzaku al Festival de Canes el 1997 i esdevé la cineasta premiada més jove de la història del festival. La seva següent pel·lícula, Somaudo Monogatari (El bosc, 1997), rep la Menció Especial al festival Visions du Réel del 1999; Hotaru (Cuca de llum, 2000), que resulta premiada al Festival Internacional de Cinema de Locarno, gira un cop més al voltant dels fantasmes familiars de l'autora. Amb la seva següent obra, Shara (2003), Kawase participa en la secció competitiva del Festival de Canes, certamen on tornarà anys després amb una obra mestra indiscutible, El bosc del dol (2007), que obté el Gran Premi Especial del Jurat de la 60a edició i que s'alça com un dels grans films contemporanis sobre les figures del dolor i el dol. El seu segon treball, Nanayomachi (Set nits, 2008), tracta de la cerca del sentit de la vida per part d'una dona perduda a Tailàndia, i Koma, creada per al Projecte Digital del Festival Internacional de Cinema de Jeonju, demostra la capacitat de Kawase per abastar totes les indagacions d'allò real. El 2010 va presentar al Festival de Sant Sebastià el documental Genpin, Premi de la FIPRESCI, una reflexió al voltant del part natural i de la relació entre plaer, infantament i mort.[1] El 15 de març de 2016 es va anunciar que la directora japonesa seria la presidenta dels jurats Cinéfondation i Curtmetratges del 69è Festival Internacional de Cinema de Canes.[2]

Plantilla:Infotaula personaNaomi Kawase

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 河瀨 直美 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Nara (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, productora de cinema, directora de fotografia, muntadora, guionista, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
202275è Festival Internacional de Cinema de Canes
202073è Festival Internacional de Cinema de Canes
201770è Festival Internacional de Cinema de Canes
201568è Festival Internacional de Cinema de Canes
201467è Festival Internacional de Cinema de Canes
201164è Festival Internacional de Cinema de Canes
200962è Festival Internacional de Cinema de Canes
200760è Festival Internacional de Cinema de Canes
200356è Festival Internacional de Cinema de Canes
199750è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTakenori Sentō (1997–2000) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkawasenaomi.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0442905 Allocine: 20968 Allmovie: p222049 TMDB.org: 20658
X: KawaseNAOMI Instagram: naomi.kawase Modifica el valor a Wikidata
Naomi Kawase, presidenta del jurat Cinéfondation i curtmetratges del 69è Festival Internacional de Cinema de Canes

Referències

  1. «Naomi Kawase». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 21 juliol 2020].
  2. «Naomi Kawase to Preside Over Cannes Cinefondation, Short Film Jury». [Consulta: 21 juliol 2020].