Francesc Simon i Font
Francesc Simón i Font (Barcelona, 1843 – maig de 1923)[1] fou un empresari i editor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1843  Barcelona |
| Mort | 17 maig 1923 (80 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | editor |
Era fill d'Esteve SImón i Feu [2]natural de Mataro i sabater d'ofici, i de Marianna Font i Serra de Barcelona. Va néixer el 20 de febrer de 1843 al carrer Sant Pau, 21 de Barcelona. De molt jove, segurament als 14 anys, va entrar com a aprenent a la casa editorial de J. Aleu i Fugarull, i aquest fou el seu primer contacte amb el món del llibre.[3]
Va ser un dels fundadors el 1861 de l'editorial Montaner i Simón, juntament amb Ramon de Montaner i Vila,[4] empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del segle xx.[5] L'editorial —que va publicar el seu primer títol el 1868—[6] fou responsable del Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes.[7]
Cal destacar que l'editorial Montaner i Simón va fixar la seu en l'edifici emblemàtic que els socis van fer construir a Lluís Domènech i Montaner a partir de 1879[8] i que avui és la seu de la Fundació Tàpies, al carrer d'Aragó, 255, de Barcelona.[9]
El 1878 Francesc Simón havia fet construir la Torre Simón de la vila de Gràcia, com a casa d'estiueig, el primer projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner. Va ser projectada sota un estil eclèctic neoclàssic pal·ladià que ja anunciava l'estil modernista que el caracteritzaria, tot i que actualment està molt modificada i ampliada.[8]
Juntament amb Ramon de Montaner i Vila i el tonenc Josep Roqueta i Bres va ser propietari del balneari Roqueta de la localitat de Tona. El manantial de Roqueta fou declarat d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, per Lluís Domènech i Montaner,[10] igualment com d'altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.[11]
De nou en el camp de l'editorial, a partir de 1905 Francesc Simón serà el president de l'Institut Català de les Arts del Llibre i de la seva publicació, la Revista Gràfica, amb què s'obre una nova etapa. En aquells moments comptava amb Adolf Alegret com a director literari i el dibuixant Josep Triadó com a director artístic.[12] El 26 de gener de 1906 Simón va inaugurar l'Escola d'Arts Gràfiques (la primera d'Espanya), de la qual va ser el seu màxim impulsor des de l'Institut.[13]
Francesc Simón va fer construir per a la seva família una nova gran casa d'estiueig a Tona, que es coneix precisament com a "Torre Simón", dissenyada per l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre i col·laborador de Lluís Domènech i Montaner). La casa es va acabar el 1923, precisament el mateix any en què va morir l'important patrici barceloní.
Les seves restes reposen des de 1923 en el panteó familiar del cementiri de Montjuïc, que va fer construir ell mateix amb disseny de Josep Domènech Estapà. L'obra va ser enllestida l'any 1892. És un bloc massís i compacte, amb grans arcs de mig punt a les façanes i cobert amb una cúpula.[14]
Referències
- ↑ Diari La Vanguardia de 20/05/1923, pàgina 10.
- ↑ «esquela de Don Estebán Simón y Feu». La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, 01-11-1889, pàg. 4.
- ↑ Vélez, Pilar. L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona. Biblioteca de Catalunya, 2008, p. 224.
- ↑ «La Montaner i Simon. Una editorial amb història» (en català). [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ Sàiz i Xiqués, Carles Ramon de Montaner i Vila (1828-1921): Aproximació biográfica del primer Comte de la Vall de Canet. El Sot de l'Aubó, 25, 2008.
- ↑ Castellano, Philippe «La primera gran indústria del llibre: les editorial Espasa, Salvat i Montaner y Simón». L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona, 2008, pàg. 223-240.
- ↑ Prieto García-Seco, David «El diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (1887-1898) de la editorial Montaner y Simón: reflexiones en torno a su nomenclatura y sus fuentes textuales». Las ideas y realidades lingüísticas en los siglos XVIII y XIX, 2009, pàg. 535-550.
- ↑ 8,0 8,1 «La torre Simon (1878) de la vila de Gràcia. El primer projecte arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner» (en català). [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Fundació Tàpies» (en català). [Consulta: 5 abril 2017].
- ↑ «Antics balnearis Tona (Osona)». Milà Puigdomènech, Josep. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ «Tona». Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ Vélez, Pilar. L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona. Biblioteca de Catalunya, 2008, p. 275.
- ↑ Vélez, Pilar. L'exaltació del llibre al vuit-cents: art, indústria i consum a Barcelona. Biblioteca de Catalunya, 2008, p. 271.
- ↑ «Panteó família Simón (Barcelona - Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)» (en català). [Consulta: 4 abril 2017].