Abelardo Luján Rodríguez

(1891-1967) president de Mèxic (1932-34)
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:35, 27 juny 2011 amb l'última edició de EmausBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Abelardo Luján Rodríguez va néixer en Guaymas, Sonora, el 12 de maig de 1891. Va ser president substitut de Mèxic de 1932 al 1934. Va morir en La Jolla, Califòrnia, el 13 de febrer de 1967.

Plantilla:Infotaula personaAbelardo Luján Rodríguez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Heroica Guaymas de Zaragoza (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
La Jolla (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Llista de governadors de Sonora
1943 – 1948
43è President de Mèxic
4 setembre 1932 – 30 novembre 1934
← Pascual Ortiz RubioLázaro Cárdenas →
Secretaria de la Defensa Nacional
1932 – 1932
← Plutarco Elías Calles
Secretaría de Economía
1932 – 1932
Llista de governadors de Baixa Califòrnia
1930
Llista de governadors de Baixa Califòrnia
1929
Ministre
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Revolucionari Institucional Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit constitutional Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAída Sullivan Modifica el valor a Wikidata

Abelardo L. Rodríguez es va unir a la lluita revolucionària en 1913 com a tinent de guerra, va participar en la batalles del Bajío en 1915 en les quals Pancho Villa va ser derrotat. A més va secundar la rebel·lió d'Agua Prieta en 1920 i va ser cap de l'estat major de Plutarco Elías Calles i comandant militar del districte Nord de Baixa Califòrnia de 1929 fins a 1930. També va ser secretari d'Indústria, Comerç i Treball, així com de Guerra i Marina sota l'administració d'Ortiz Rubio, que poc temps després va arribar a la presidència de Mèxic per cobrir els últims dos anys del període. I durant el seu govern es va fundar el Banc Hipotecari i d'Obres Públiques i es va inaugurar el Palau de Belles arts; així mateix, es va establir l'educació socialista en reformar-se a l'article 3 constitucional. Però el seu major assoliment va ser consistir a aplanar el camí per a la successió presidencial de 1934 en la qual va resultar electe Lázaro Cárdenas. I després de concloure el seu mandat va ser cap militar del Golf de Mèxic durant la Segona Guerra Mundial i governador de Sonora de 1943 fins a 1949.[1][2][3][4][5][6]

Notes

  1. Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
  2. Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
  3. Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
  4. Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
  5. Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
  6. Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)