125 aC
any
El 125 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flac i Hipseu o també any 629 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «125 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 125 aC (cxxv aC) |
Islàmic | 769 aH – 768 aH |
Xinès | 2572 – 2573 |
Hebreu | 3636 – 3637 |
Calendaris hindús | -69 – -68 (Vikram Samvat) 2977 – 2978 (Kali Yuga) |
Persa | 746 BP – 745 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 126 |
Ab urbe condita | 629 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC | |
Anys | |
128 aC 127 aC 126 aC - 125 aC - 124 aC 123 aC 122 aC |
Esdeveniments
modificaRegne del Bòsfor
modifica- Parisades V és rei del Bòsfor Cimmeri, i el darrer monarca de la dinastia Espartòquida.[2]
República Romana
modifica- Marc Fulvi Flac i Marc Plauci Hipseu són elegits cònsols.[3]
- Fulvi Flac és enviat en ajut de Massília, on els sal·luvis havien envaït el territori.[4]
- Els dos magistrats conjuntament s'encarreguen de restablir la legalitat imposada i resoldre els conflictes causats per les lleis Licinia i Sempronia frumentaria. Ciceró diu que Plauci Hipseu era poc expert en dret civil.[5]
- El pretor Luci Opimi ocupa la ciutat de Fregel·les, al Latium, que s'havia revoltat demanant la ciutadania romana.[6] Numitori Puil·le, un dirigent de Fregel·les, la fa a mans d'Opimi, que pren venjança sobre els habitants i destrueix la ciutat.[7][8]
Sardenya
modifica- El qüestor Gai Semproni Grac rep de Micipsa, rei de Numídia un carregament de blat per alimentar les tropes. El senat es nega a rebre l'enviament, i prorroga per aquell any el comandament del procònsol Orestes, per tal que Grac es quedi a l'illa, ja que si torna a Roma pot ser elegit tribú de la plebs i prosseguir les reformes del seu germà Tiberi Grac.[9]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
- ↑ McGing, B. C. The foreign policy of Mithridates VI Eupator, King of Pontus. Leiden: Brill, 1986, p. 51. ISBN 9789004075917.
- ↑ Titus Livi. Epítom, LIX
- ↑ «Flaccus, Fu'lvius: 7. M. Fulvius Flaccus, M. F. Q. N.». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 541.
- ↑ Vel·lei Patèrcul. Història romana, II, 6, 4
- ↑ Titus Livi. Epítom, LX
- ↑ Ciceró. De inventione, II, 34
- ↑ Vennung, Timothy. A Chronology of the Roman Empire. Londres: Continuum, 2011, p. 178. ISBN 9781441154781.