21 d'abril
data
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs. Queden 254 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1486, Guadalupe (Extremadura): Ferran II hi promulga la sentència arbitral que posa fi a les guerres remences.
- 1920, Barcelonaː El diari El Día Gráfico convoca un concurs de cuplets en català, amb Carner, Morera o Pujols en el jurat.[1]
- 1990, Catalunya: amb protestes d'un sector de la ciutadania, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat i Barcelona.
- Resta del món
- 753 aC, Roma: segons la tradició, Ròmul i Rem funden la ciutat.
- 1836 - La Porte (Texas): els revolucionaris texans obtenen una victòria decisiva en la batalla de San Jacinto que provoca la rendició mexicana durant la Guerra de la independència de Texas, que guanya la seva independència.[2]
- 1945, Rothenburgsort, Alemanya: 20 nens de 5 a 12 anys, els seus curadors i 20 presoners russos moren assassinats per la Schutzstaffel a l'Escola del Bullenhuser Damm.
- 1960, Brasil: Inauguració oficial de Brasília, que esdevé oficialment la capital del país en substitució de Rio de Janeiro.[3]
- 1967, Inici de la Dictadura dels Coronels, període de dictadura militar de dretes a la Grècia moderna, que va començar amb el cop d'estat dels coronels, dirigit per Georgios Papadópulos, i va acabar el 1974.[4]
- 1989, Japó: surt a la venda la primera Game Boy, de Nintendo.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1594 - Viladrau, Vallès Oriental: Joan Sala i Ferrer, conegut com a Joan de Serrallonga, bandoler català (m. 1634).[5]
- 1816 - Benaguasil, Camp de Túria: Joan Baptista Plasència i Valls, organista, compositor valencià (m. 1855).[6]
- 1824 - Barcelona, Barcelonès: Josep Anselm Clavé i Camps, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé (m. 1874).[7]
- 1874 - Alcover, Alt Camp: Maria Domènech i Escoté, escriptora catalana (m. 1952).[8]
- 1904 - Barcelona, Barcelonès: Anna Murià i Romaní, escriptora, traductora i periodista catalana.[9]
- 1917 - Barcelona, Barcelonès: Josep Palau i Fabre, autor i crític d'art català (m. 2008).[10]
- 1939 - Barcelona, Barcelonès: Oriol Vergés i Mundó, escriptor i mestre català.[11]
- 1941 -
- Carlet, Ribera Alta: Perfecto Garcia Chornet, pianista valencià (m. 2001).[12]
- Vic, Osona: Pilar Bayés, dibuixant i ninotaire catalana.[13]
- 1952 - Igualada: Rosa Maria Ferrer Valls, treballadora social i política catalana; ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[14]
- 1953 - John Brumby, polític australià.[15]
- 1963 - Sabadell, Vallès Occidental: Rosa Renom i Grau, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[16]
- 1977 - Gironaː Georgina Rieradevall i Tarrés, política catalana, diputada al Parlament de Catalunya, advocada i educadora social.[17]
- Resta del món
- 1671 - Edimburg, Escòcia: John Law, economista escocès (m. 1729).[18]
- 1816 - Thornton, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa (m. 1855).[19]
- 1830 - Nantes, França: Clémence Royer, escriptora i traductora francesa (m. 1902).[20]
- 1837 - Næstved, Dinamarca: Fredrik Bajer, escriptor i polític danès, Premi Nobel de la Pau de 1908 (m. 1922).[21]
- 1882 - Cambridge, Estats Units: Percy Williams Bridgman, físic estatunidenc (m. 1961).[22]
- 1889 - Moscou, Rússia: Paul Karrer, químic suís, Premi Nobel de Química de 1937 (m. 1971).[23]
- 1903 - Madrid: Pilar de Madariaga Rojo, pionera en el camp de la química (m.1995).[24]
- 1911 - Nova York, Estats Units: Leonard Warren, baríton estatunidenc (m. 1960).[25]
- 1912 -
- Filadèlfia, Estats Units: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca (m. 2012).[26]
- Londresː Rosemary Biggs, botànica i hematòloga anglesa, estudià els trastorns de la coagulació, particularment l'hemofília (m. 2001).[27]
- 1915 - Chihuahua, Mèxic: Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).
- 1917 - Madrid: Maria Isbert, actriu espanyola (m. 2011).[28]
- 1919 - Villarejo de Salvanés, Espanya: Rosario Sánchez (La Dinamitera), miliciana espanyola, militant del PCE (m. 2008).[29]
- 1924 - Estocolm, Suècia: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca (m. 2014).[30]
- 1926 - Londres, Anglaterra: Elisabet II del Regne Unit, aristòcrata anglesa, reina de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (m. 2022).[31]
- 1946 - París, França: Patrick Rambaud, escriptor francès.[32]
- 1947 - Muskegon, Estats Units: Iggy Pop, cantant, compositor i actor estatunidenc.[33]
- 1948 - París, Françaː Claire Denis, directora de cinema francesa.[34]
- 1957 - París, França: Hervé Le Tellier, escriptor francès.[35]
- 1978 - Perusa, Itàlia: Alessandro Brustenghi, frare franciscà i cantant de música religiosa italià.
- 1986 - Godomey, Benín: Isabelle Yacoubou, jugadora de bàsquet francesa.[36]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1920, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià
- 1956, Barcelona, Barcelonès: Cèsar Comas i Llaberia, metge radiòleg català (n. 1874).[37]
- 2010, Barcelona, Barcelonès: Joan Antoni Samaranch i Torelló, polític espanyol.
- Resta del món
- 1021, Lieja, Principat de Lieja: Wolbodó de Lieja, príncep-bisbe de Lieja.
- 1574, Villa di Castello, a prop de Florència: Cosme I de Mèdici, Gran Duc de Toscana (n. 1519).[38]
- 1792, Rio de Janeiro (Brasil colonial): Tiradentes, independentista executat per liderar la Inconfidência Mineira (n. 1746).
- 1813, La Haia: Maria Margaretha la Fargue, pintora neerlandesa (n. 1743).[40]
- 1910, Redding, Estats Units: Mark Twain, escriptor estatunidenc (n. 1835).[41]
- 1918, Somme, França: Manfred von Richthofen ("Baró Roig"), pilot d'aviació militar alemany (n. 1892).[42]
- 1924, Pittsburgh, Estats Units: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (n. 1858).[43]
- 1940, Illa de Trinitatː Margaret Fountaine, col·leccionista de papallones de l'època victoriana, entomòloga, il·lustradora (n. 1862).[44]
- 1946, Sussex, Anglaterra: John Maynard Keynes, baró Keynes de Tilton, economista i professor anglès (n. 1883).[4]
- 1965, Edimburg, Escòcia: Edward Victor Appleton, físic escocès (n. 1892).[45]
- 1968, Bilbao: Benita Asas, mestra i feminista espanyola, sufragista i editora de premsa (n. 1873).[46]
- 1971, Port-au-Prince, Haití: François Duvalier, polític haitià, President d'Haití (n. 1907)[4]
- 1973, San Diego, Estats Units: Merian C. Cooper, productor, guionista, director de cinema i de fotografia estatunidenc.
- 1996, Gekhi-Chu, Itxkèria: Djokhar Dudàiev, polític itxkerià, president de la República Txetxena d'Itxkèria (n. 1944)[4]
- 2002, Verviers, Bèlgica: Pierre Rapsat, cantautor belga.
- 2003, Carri lo Roet, França: Nina Simone, cantant estatunidenca.[47]
- 2004, Madrid: Concha Zardoya, escriptora i poetessa xilena (n. 1914).[48]
- 2009, Chicago, Estats Units: Vivian Maier, fotògrafa estatunidenca.[49]
- 2011, Columbus, Estats Units: Max Mathews, músic estatunidenc, pioner al món de la música generada per ordinador (n. 1926).[25]
- 2013, Bangalore, l'Índia: Shakuntala Devi ("La Dona Ordinador"), experta en càlcul mental i escriptora índia (n. 1929).
- 2016,
- Chanhassen, EUA: Prince Rogers Nelson, músic, cantant i compositor estatunidenc (n. 1958).[50]
- Kobe: Utako Okamoto, metgessa japonesa que descobrí l'àcid tranexàmic (n. 1918).[51]
- 2020, Santander, Espanyaː Teresa Rodrigo Anoro, física i professora universitària catalana (n. 1956).[52]
Festes i commemoracions
modifica- Dia Internacional de les Nenes en les TIC
- Santoral:
- sant Simeó bar Sabas, màrtir;
- Anselm de Canterbury;
- Wolbodó de Lieja, bisbe;
- sant Conrad de Parzham, caputxí;[53]
- Apol·loni de Roma, màrtir i apologista;
- servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe.
Referències
modifica- ↑ Martí Fabra, Jordi. «Sons de la Mediterrània: Maleïda Barcelona». Grup Enderrock, 25-02-2020. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Battle of San Jacinto | Summary» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Brasília». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Joan de Serrallonga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Joan Baptista Plasència i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Josep Anselm Clavé i Camps | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Macias i Roqueta, Aida. Maria Domènech de Cañellas (1874-1952). Biografia intel·lectual d'una escriptora i activista social (tesi). Vic: Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, octubre 2014.
- ↑ «Anna Murià i Romaní | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Josep Palau i Fabre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Oriol Vergés i Mundó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nogués Escribà, Jordi. Interpretación y pedagogía musical. El caso de Perfecto García Chornet como concertista, profesor de piano y gestor cultural. (Tesi doctoral). València: Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació. Universitat de València, 2014 [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ «Pilar Bayés i de Luna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura p. 94
- ↑ «Parliament of Victoria - John Brumby portrait». [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Rosa Renom i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada Sra. Georgina Rieradevall i Tarrés». Parlament de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ «John Law» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 17-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Tompkins, Joyce M.S. «Charlotte Brontë» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 27-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Guex, Marie-Hélène. «Royer, Clémence» (en francès). Diccionari històric de Suïssa (DHS), versió 13.03.2017. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Fredrik Bajer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Stevenson Bradley, Rupert. «Percy Williams Bridgman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Paul Karrer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Báguena Cervellera, María José. «Pilar de Madariaga Rojo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ 25,0 25,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ Rizza, Charles. «Rosemary Peyton Biggs». Royal College of Physicians. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «María Isbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Nash, Elizabeth «Rosario Sanchez: Front-line fighter against Franco». The Independent, 22-04-2008 [Consulta: 13 maig 2008].
- ↑ «Elsa Marianne von Rosen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Elizabeth II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Patrick Rambaud, écrivain français». Le Figaro. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Iggy Pop» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Montalt, Salvador. «Claire Denis: molt de cinema no prou conegut per aquests rodals». Els blocs de Vilaweb. Club 7 cinema, 04-07-2011. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ Tellier, Hervé Le. «Hervé Le Tellier» (en francès), 23-07-2013. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «YACOUBOU, ISABELLE». FEB. Federación Española de Baloncesto. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Cosimo I de' Medici, duca di Firenze,granduca di Toscana» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Joaquim José da Silva Xavier - Brazilian patriot» (en anglès). Britannica. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «Maria Margaretha la Fargue». Biografisch Portaal van Nederland. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Mark Twain | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Manfred baron von Richthofen» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Eleonora Duse | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Haines, Catharine M. C.; Stevens, Helen M. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950. ABC-CLIO, 2001, p. 99. ISBN 9781576070901.
- ↑ «Sir Edward Victor Appleton | British physicist» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Tavera García, Susanna. «Benita Asas Manterola». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ «Nina Simone». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Rodríguez Pequeño, Mercedes. «María Concepción Zardoya González». Real Academia de la Historia. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ «About Vivian Maier». Vivian Maier. Maloof Collection. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Prince | Biography, Songs, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Geoff Watts «Obituary Utako Okamoto». The Lancet, 387, 10035, 2016, pàg. 2286. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)30697-3.
- ↑ «Muere Teresa Rodrigo, una de las físicas españolas más relevantes y que formó parte del proyecto del Bosón de Higgs» (en castellà). 20 minutos, 21-04-2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «21 d'abril - San Conrado de Parzham (1818-1894)» (en castellà). Franciscanos.org. [Consulta: 25 setembre 2016].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:21 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 21 d'abril