280 aC
any
El 280 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Leví i Coruncani (o també any 474 ab urbe condita). La denominació «280 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 280 aC (cclxxx aC) |
| Islàmic | 929 aH – 928 aH |
| Xinès | 2417 – 2418 |
| Hebreu | 3481 – 3482 |
| Calendaris hindús | -224 – -223 (Vikram Samvat) 2822 – 2823 (Kali Yuga) |
| Persa | 901 BP – 900 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -29 |
| Ab urbe condita | 474 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 283 aC 282 aC 281 aC - 280 aC - 279 aC 278 aC 277 aC | |
Esdeveniments
modificaÀsia Menor
modifica- Antíoc I Soter, rei de l'Imperi Selèucida, entra amb un exèrcit a Capadòcia i destrona al rei Ariaramnes II, que ha de fugir a Armènia, on rep el suport del rei Orontes III.[2]
Antiga Grècia
modifica- Aristarc de Samos proposa el primer model heliocèntric i estima el radi de la Lluna.[a][3]
- Invasió celta dels Balcans. Un gran exèrcit d'uns 85.000 guerrers,[4] que havia sortit de Pannònia marxa cap al sud.[5] Una divisió, comandada per Brennus s'enfronta als peonis i una altra, que dirigeix Bolgios, entra a Macedònia i Il·líria, i s'ajunta amb Brennus.[6]
- Patres, Dime, Tritea i Fares renoven la Lliga Aquea.[7]
Sicília
modifica- Fíntias, tirà d'Acragant, funda la ciutat de Fincíada per mostrar el seu poder, i hi porta tots els habitants de Gela, ciutat que havia destruït.[8]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Publi Valeri Leví i Tiberi Coruncani.[9]
- Tiberi Coruncani va a Etrúria i derrota els habitants de Volsinii i Volci. Per aquestes victòries obté els honors del triomf, que celebra al començament de l'any següent.[9]
- Valeri Leví va al sud d'Itàlia i pren la direcció de la guerra contra Pirros rei de l'Epir que havia desembarcat feia poc a Tàrent a petició dels tarentins. Els dos exèrcits acampen a les parts oposades del riu Siris. Leví, va mostrar a un espia capturat la força i l'armament dels romans i el va reenviar a Pirros dient que si volia conèixer les tàctiques militars dels romans que anés al campament de Leví per veure-ho. Pirros, sabent que els romans eren molt superiors, ataca i derrota les legions de Leví a la batalla d'Heraclea. Els romans supervivents esperen la nit i fugen a una ciutat propera, segurament Venúsia.[10]
- A la batalla d'Heraclea hi van tenir un paper decisiu dels elefants, i va acabar amb la mort d'entre 7.000 i 15.000 romans, d'entre 4.000 i 13.000 baixes gregues i la victòria de Pirros. Aquesta batalla dona inici a les Guerres pírriques (280 aC-275 aC).[11]
Notes
modifica- ↑ Data aproximada
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ «Cappadocia and Armenia Minor: historical setting of the Limes». A: Aufstieg und Niedergang der Römischen Welt : Geschichte und Kultur Roms im Spiegel der neueren Forschung. II, Principat. Bd. 7. Berlín: Walter de Gruyter, 1979, p. 1196. ISBN 9783110068757
- ↑ «Aristarc de Samos». GEC. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ Kruta, Venceslas. Les Celtes, histoire et dictionnaire. París: Laffont, 2000, p. 493. ISBN 9782221056905.
- ↑ Cunliffe, Barry. The Ancient Celts. Londres: Penguin, 2018, p. 80-81, 83. ISBN 9780198752936.
- ↑ Smith, William (ed.). «Acichorius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 21 març 2024].
- ↑ Polibi. Història, II, 41
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXII, 2
- ↑ 9,0 9,1 Apià. Història de Roma, III, 10, 2-3
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 16, 17
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Història de Roma, XVIII, 2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 280 aC