30 de maig
data
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 215 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1640, Montiró, Principat de Catalunya: els terços de Felip IV destrueixen la vila.[1]
- 1840 - Morella (Ports): els carlins es rendeixen al final del setge de Morella de 1840 i s'ofereixen com a presoners de guerra durant la Primera Guerra Carlina.
- 1843, Catalunya: Començant al Camp de Tarragona, s'hi esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.[2]
- 1956, Barcelona, Barcelonès: tal com consta en el colofó de l'obra, s'enllesteix la publicació de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra a cura de Joan Coromines, coneguda també com la Gramàtica "pòstuma".
- 1987, Catalunya: s'emet a TV3 l'últim episodi de les aventures d'Oliana Molls.
- 2010, Sabadell, Vallès Occidental: se celebra la Consulta sobre la independència de Catalunya, és la primera ciutat amb més de 200.000 habitants que la realitza.
- 2015, Barcelona: tanca la llibreria La Hormiga de Oro, una de les més antigues de la ciutat.
- 2015, Barcelona: el Camp Nou viu una xiulada històrica a l'himne d'Espanya abans de l'inici de la final de la copa del Rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La xiulada és considerada com la més sonora de la història.
- Resta del món
- 1588: El darrer vaixell de l'Armada Invencible salpa de Lisboa cap al Canal de la Mànega.[3]
- 1631, Castell de Fontainebleau, Regne de França: és signat el Tractat de Fontainebleau entre Maximilià I de Baviera i el Cardenal Richelieu
- 1814: Signatura del Tractat de París. Napoleó Bonaparte és enviat a l'exili a l'illa d'Elba.[4]
- 1866, Praga (Imperi Austrohongarès): estrena de La núvia venuda, òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret de Karel Sabina, al Teatre Provisional de Praga.
- 1871: Cau la Comuna de París.
- 1909, Milà (Itàlia): l'italià Luigi Ganna guanya la primera edició del Giro d’Itàlia.[5]
- 1913: se signa el Tractat de Londres, que posa fi a la Primera Guerra Balcànica.
- 1971, EUA: La NASA llança la missió espacial Mariner 9
- 1982: Espanya ingressa a l'OTAN.
- 1990: Franjo Tuđman esdevé President de Croàcia.
- 1995, París (França): inauguració del nou edifici de la Biblioteca Nacional de França, amb projecte de Dominique Perrault.
- 1996: Andreu de York es divorcia de Sarah Ferguson.
- 1998: El terratrèmol de 6.5 Mw afecta la Província de Takhar, Afganistan provocant la mort d'entre 4.000 i 4,500 habitants.
- 2003, Nova York, (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France. Els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1866 - Cadaquésː Lidia de Cadaqués, hostalera de Cadaqués, mitificada per artistes com d'Ors o Dalí (m. 1946).[6]
- 1873 - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català, que va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913).[7]
- 1920 - Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).[8]
- 1943 - Barcelona: Narcís Serra i Serra, polític i economista català.
- 1947 - Beniopa, la Safor: Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.[9]
- 1948 - Barcelona: Salvador Puig i Antich, activista autònom català, executat pel règim franquista (m. 1974).[10]
- 1951 - Sedaví (l'Horta Sud): Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià.[11]
- 1969 - Barcelona: Eva Piquer i Vinent, escriptora, periodista i professora catalana.
- 1973 - Barcelonaː Marina Garcés, filòsofa i assagista catalana.[12]
- 1977 - Palafollsː Carme Fenoll i Clarabuch, bibliotecària catalana, que fou cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.[13]
- Resta del món
- 1524, Istanbul, Imperi Otomà: Selim II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins al 1574 (m. 1574).[14]
- 1814, Priamúkhino, Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin, anarquista rus (m. 1876).[15]
- 1834, Dendermonde, Flandes: Emmanuel Hiel, poeta i escriptor flamenc (m. 1899).
- 1845, Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, aristòcrata italià (m. 1890).[16]
- 1868, Parísː Camille du Gast, celebritat francesa, pionera de l'automobilisme femení (m. 1942).[17]
- 1879, Londres, Anglaterra: Vanessa Bell, pintora i interiorista anglesa, part del grup de Bloomsbury (m. 1961).[18]
- 1880, Madrid (Espanya): Joaquín Fanjul Goñi, militar d'infanteria i advocat espanyol. Veterà de les campanyes de Cuba i Marroc (m. 1936).[19]
- 1895, Budapest, Hongriaː Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (m. 1966).[20]
- 1899, Brooklyn, Nova York, Estats Units: Irving Thalberg, productor de cinema estatunidenc (m. 1936).
- 1907,
- Allegre, Haute-Loiraː Germaine Tillion, etnòloga francesa, membre de la resistència francesa (m. 2008).[21]
- Hannover, Alemanyaː Elly Beinhorn, aviadora alemanya pionera (m. 2007).[22]
- 1908,
- Norrköping, Suècia: Hannes Alfvén, astrònom i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (m. 1995).[23]
- Sant Petersburgː Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país (m. 2010).[24]
- San Francisco, Califòrnia (EUA): Melvin Jerome "Mel Blanc" va ser un actor de doblatge i comediant estatunidenc (m. 1989).[25]
- 1912, Marianglas, Gal·les: Hugh Griffith, actor gal·lès (m. 1980).
- 1912, Nova York, EUA: Julius Axelrod, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2004).[26]
- 1928, Ixelles: Agnès Varda, directora de cinema belga (m. 2019).[27]
- 1931, Rigaː Vizma Belševica, poeta, escriptora i traductora letona nominada al premi Nobel de literatura (m. 2005).[28]
- 1932, Houston, Texasː Pauline Oliveros, compositora americana, acordionista i pionera de la música electrònica (m. 2016).[29]
- 1934, Listvianka, Unió Soviètica: Aleksei Leónov, cosmonauta soviètic que va fer el primer passeig espacial el 18 de març de 1965 (m. 2019).[30]
- 1941, Gènovaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (m. 2019).[31]
- 1955, Little Falls, Minnesota (EUA): Brian Kobilka, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012.[32]
- 1969, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Mònica López, actriu catalana.
- 1975, Wausau, Wisconsin, Estats Unitsː Marissa Mayer, enginyera en informàtica i directiva estatunidenca.[33]
- 1985, Budapest, Hongria: Krisztián Vadócz, futbolista hongarès.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1924 - París: Amélie Beaury-Saurel, pintora catalana de pares francesos (n. 1849).[35]
- 1978 - Barcelona: Josep Gonzalvo i Falcon, conegut com a Gonzalvo II, futbolista i entrenador.
- 2016 -
- Resta del món
- 727 - Tervuren: Hubert de Lieja, bisbe de Lieja de 705 a 727.
- 1252, Sevilla, Regne de Castella: Ferran III de Castella, dit el Sant, rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252) (n. 1199).
- 1416 - Constança (Alemanya): Jeroni de Praga mor cremat per heretge (n. 1365).[38]
- 1431 - Rouen (Regne de França): Joana d'Arc, heroïna francesa de la Guerra dels Cent Anys (n. 1412).[39]
- 1574 - Castell de Vincennes, París (Regne de França): Carles IX de França, duc d'Orleans i rei de França (n. 1550).[40]
- 1593 - Deptford (Anglaterra): Christopher Marlowe, dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana (n. 1564).[41]
- 1640 - Anvers (Països Baixos): Peter Paul Rubens, pintor barroc de l'escola flamenca (n. 1577).[42]
- 1744 - Twickenham (Anglaterra): Alexander Pope, poeta anglès (n. 1688).[43]
- 1778 - París: Voltaire, escriptor i filòsof francès (n. 1694).[44]
- 1840 - Londresː Mary Monckton, comtessa de Cork i Orrery i agent literària anglo-irlandesa (n.1746).[45]
- 1901 - París (França): Théodore-Joseph Boudet de Puymaigre, folklorista i historiador de la literatura francès (n. 1816).[46]
- 1934 - Tòquio (Japó): Tōgō Heihachirō, almirall japonès (n. 1847).[47]
- 1943 - Mèxic: Jaume Aiguader i Miró, metge i polític català (n. 1882).[48]
- 1951 - New Haven, Conneticut (EUA): Hermann Broch, escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya (n. 1886).[49]
- 1960 - Peredelkino, URSS: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (n. 1890).[50]
- 1961 - San Cristóbal (República Dominicana) Rafael Leónidas Trujillo Molina, militar i President la República Dominicana (1930-61) (n. 1891).[51]
- 1967 - Laconia (N. Hampshire, EUA): Claude Rains, actor britànic (n. 1889).
- 1989 - Nova Yorkː Zinka Milanov, soprano croata (n. 1906).[52]
- 1993 - Birmingham, Alabama (EUA): Sun Ra (Herman Sonny Blount) músic de jazz nord-americà. Figura destacada de l'avantguarda jazzística (n. 1914).[53]
- 1994 - Madrid (Espanya): Juan Carlos Onetti Borges, escriptor i periodista uruguaià (n. 1909).[54]
- 1995 - Alcobendas (Espanya): Antonio González Flores, actor, compositor i cantant espanyol, fill de Lola Flores i del Pescaílla (n. 1961).[55]
- 2006 - Tòquio (Japó): Shohei Imamura, guanyador dues vegades de la Palma d'Or al festival de Canes.
- 2009 -Rehobot, Israel: Ephraim Katzir, quart President d'Israel (n. 1916).[56]
- 2010 - Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).
- 2011 - Nova York, EUAː Rosalyn Yalow, física i professora universitària, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1977 (n. 1921).[57]
- 2012 - Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra: Sir Andrew Fielding Huxley, metge, biofísic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1917).[58]
- 2013 - Nova Delhi, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la postindependència (n. 1927).
- 2015 - Londres, Julie Harris, sastressa anglesa que treballà per al cinema; obtingué un Oscar al millor vestuari (n. 1921).[59]
- 2024 - Morón, Algentina: Nora Morales de Cortiñas, psicòloga, militant dels drets humans i cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo (n. 1930).[60]
Festes i commemoracions
modificaSantoral
modificaEsglésia Catòlica
modifica- Sants al Martirologi romà (2011): Ferran III de Castella, rei; Hubert de Lieja, bisbe; Joana d'Arc, verge; Gaví, Protus i Genar de Porto Torres, màrtirs; Basili i Emèlia de Cesarea, pares; Anastasi de Pavia, bisbe; Dinfna de Gheel, màrtir; Luke Kirby, màrtir; Maties Kalemba, màrtir; Giuseppe Marello, bisbe d'Acqui.
- Beats William Filby, Lawrence Johnson i Thomas Cottam i Wilima Scott i Richard Newport, màrtirs; Jeanne-Germaine Castang, clarissa; Carlo Liviero, bisbe i fundador de les Petites Esclaves del Sagrat Cor; Marta Anna Wiecka, Filla de la Caritat; Otto Neururer, màrtir; Pere Tarrés i Claret, prevere.
- Sants Restitut de Càller, bisbe i màrtir; Isaac de Constantinoble, monjo; Valstà de Bawburgh, sant llegendari.
Església Copta
modifica- 22 Baixans: sant Andrònic de Pannònia.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
modifica- Se celebren els corresponents al 12 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
modificaCorresponen als sants del 17 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Andrònic de Pannònia, un dels Setanta deixebles, i Júnia; Esteve de Constantinoble, arquebisbe; Solocó, Pamfamer i Pamfaló de Calcedònia, màrtirs; Nectari i Teòfanes de Meteora, monjos; Eudòxia de Moscou, princesa; Atanasi el Jove, taumaturg de Criscianòpolis; translació de les relíquies de Sant Adrià d'Ondrusov, abat; repòs del just Jonàs d'Odessa (1924).
Església d'Anglaterra
modificaSants Josephine Butler, reformadora social (1906); Joana d'Arc, visionària (1431); Apolo Kivebulaya, prevere evangèlic en l'Àfrica Central (1933).
Església Episcopal dels Estats Units
modificaSanta Joana d'Arc, mística i soldat.
Referències
modifica- ↑ Elliott, John Huxtable. La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya. Universitat de València, 2006, p.434. ISBN 843706344.
- ↑ «30 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ González-Arnao Conde-Luque, Mariano. Los náufragos de la Armada invencible (en castellà). Dirección de Relaciones Exteriores, Ente Público RTVE, Servicio de Publicaciones, 1988, p.9. ISBN 8450577144.
- ↑ Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.
- ↑ «Memòria de l'esport». L'Esportiu de Catalunya, 30-05-2023. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Noguer Sabà, Lidia». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 557-558. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Josep Falp i Plana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Antoni Maria Badia i Margarit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Josep Piera i Rubio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Salvador Puig i Antich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Ferran Torrent i Llorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Marina Garcés i Mascareñas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Currículum vitae de Carme Fenoll» (en castellà). Instituto Cervantes. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «Selim II | Ottoman sultan» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Amedèo Ferdinando Maria di Savoia, duca d'Aosta, re di Spagna nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Hilary Resteck & Casey Schuster. «Camille du Gast». The Henry Ford "Women in the Winners Circle Foundation. Arxivat de l'original el 8 juny 2015. [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ Godayol, Pilar. Dones de Bloomsbury. Universitat Jaume I, 2006, p. 47-74. ISBN 978-84-8021-556-5.
- ↑ «Fanjul Goñi, Joaquín - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Jelly d'Arányi». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Marti, Octavi «Germaine Tillion, etnóloga» (en castellà). El País [Madrid], 22-04-2008. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Naughton, Russell. «Elly Beinhorn-Rosemeyer (1907-), Pioneer Aviatrix» (en anglès). The Pioneers, 07-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 29 març 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1970» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Marina Timofejevna Semjonova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mel Blanc | American entertainer» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1970» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Agnès Varda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Vizma Belševica» (en anglès). MPT. Modern Poetry in Translation. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Pauline Oliveros // 1959» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Aleksei Leonov | Soviet cosmonaut» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Addio all'attrice Marisa Solinas» (en italià). [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2012» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Marissa Mayer, la mujer de hierro (pionera de Google, CEO de Yahoo, icono del Silicon Valley...)». Euroresidentes. ItyIs Siglo XXI, 17-05-2015. [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ «Heribert Mariezcurrena i Corrons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «La Revue de Paris» (en francès), 01-09-1932. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Manuel Costa-Pau i Garriga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Redacció «S'ha mort la poetessa Josefina Peraire, atropellada per un ciclista a Barcelona». Vilaweb, 31-05-2016.
- ↑ «Jerome Of Prague | Czech philosopher» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - sainte Jeanne d'Arc dite la Pucelle d'Orléans» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles IX» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Christopher Marlowe | English writer» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Museo del Prado.. Rubens. Madrid: Museo nacional del Prado, 2010. ISBN 978-84-8480-211-2.
- ↑ «Alexander Pope | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François Marie Arouet dit Voltaire» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Mary Monckton, countess of Cork and Orrery». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Théodor Joseph Boudet Puymaigre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Heihachiro Togo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Jaume Aiguader i Miró | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Hermann Broch | Austrian writer» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1958» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Rafael Trujillo | president of Dominican Republic» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Zinka Milanov | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Sun Ra | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Juan Carlos Onetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Antonio Flores | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Ephraim Katzir | president of Israel» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Rosalyn Yalow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Sir Andrew Fielding Huxley | British physiologist» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Designer Julie Harris dies at 94». Belfast Telegraph digital, 31-05-2015. ISSN: 0307-1235.
- ↑ «Mor Norita als 94 anys, l'última de les Madres de Plaza de Mayo». Nació, 31-05-2024. [Consulta: 2 juny 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:30 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 de maig