9 d'octubre
data
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 83 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1238 - València: Hi entra Jaume el Conqueridor enfront d'una host catalano-aragonesa finalitza la conquesta de la ciutat de València.
- 1705 - Barcelona: els austriacistes prenen la ciutat de Barcelona als borbònics al final del setge de Barcelona.
- 1977 - València: Manifestació multitudinària per demanar l'estatut d'autonomia per al País Valencià.[1]
- Resta del món
- 1709 - Toruń (Polònia): August II de Polònia i Pere I de Rússia signen el Tractat de Thorn de 1709 en el marc de la Gran Guerra del Nord en el qual signen una aliança amb l'acceptació que August torni a tenir la corona del Confederació de Polònia i Lituània.
- 1952 - S'estrena la pel·lícula argentina Las aguas bajan turbias, basada en la novel·la El rio oscuro d'Alfredo Varela.
- 1958 - Vaticà: mor Pius XII.
- 1962 - Uganda: Uganda assoleix la independència.[2]
- 2007 - Quim Monzó llegeix el discurs d'inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt.
- 2020 - El Consell de Pau i Seguretat de la Unió Africana anuncia l'aixecament de la suspensió com estat membre contra Mali que es va imposar fa més de 50 dies arran del cop d'estat de Mali.[3]
Música
modificaEntre els discs publicats un 9 d'octubre hi ha el Vostè és aquí del grup mallorquí Antònia Font (2012).
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1828 - Sabadell: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
- 1839 - Barcelona: Frederic Soler i Hubert, Serafí Pitarra, dramaturg, poeta i empresari teatral català (m. 1895).[4]
- 1851 - Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
- 1897 - Barcelona: Sebastià Gasch, crític d'art català (m. 1980).[5]
- 1901 - Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, poeta, traductor, advocat i professor universitari català (m. 1993).
- 1912 - Gandia, la Safor: Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, escriptor valencià (m. 2003).
- 1920 - Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
- Resta del món
- 1221 - Parma: Salimbene de Adam, frare franciscà que va escriure una Crònica on descriu l'ascens al Canigó de Pere el Gran (m. després de 1288).[6]
- 1797 - Boudry: Philippe Suchard, mestre xocolater i empresari suís.
- 1835 - París, França: Camille Saint-Saëns, compositor francès (m. 1921).[7]
- 1852 - Euskirche, Imperi Alemany: Hermann Emil Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química 1902 (m. 1919).[8]
- 1858 - Idvor, Banat: Mihajlo Pupin, físic i químic físic serbi i americà (m. 1935).[9]
- 1862 - Istanbul, Imperi Otomàː Fatma Aliye, primera novel·lista turca i pionera del feminisme del seu país (m. 1936).[10]
- 1879 - Coblença (Alemanya): Max von Laue, professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.
- 1884 - Przemyśl, Polòniaː Helene Deutsch, psicoanalista estatunidenca d'origen jueu, col·laboradora de Freud (m. 1982).[11]
- 1892 - Dolac, Bòsnia i Hercegovina: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura el 1961 (m. 1975).
- 1900 - Edimburg, Escòcia: Alastair Sim, actor britànic.
- 1918 - Sant Petersburg: Lila Kedrova, actriu nascuda a Rússia que treballà en el cinema francès (m. 2000).[12]
- 1921 - Thomery, Seine-et-Marneː Adrienne Clostre, compositora francesa de música contemporània.[13]
- 1922 - Santiago de Cuba: Olga Guillot, cantant cubana, filla i neta de catalans, que fou coneguda com la reina del bolero (m. 2010).[14]
- 1933 - Londres (Anglaterra): Peter Mansfield, físic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2003 (m. 2017).[15]
- 1940 - Liverpool, Anglaterra: John Lennon, cantant i compositor anglès, membre dels Beatles (m. 1980).[16]
- 1941 - Marsella, França: Jean-Jacques Schuhl, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2000.
- 1947 - Parísː France Gall, cantant francesa del moviment ie-ie (m. 2018).[17]
- 1948 - Londres (Anglaterra): Oliver Hart, economista americà, Premi Nobel d'Economia de 2016.[18]
- 1950 - Putney, Vermont (EUA): Jody Williams, mestra nord-americana, Premi Nobel de la Pau de l'any 1997.
- 1953 - París: Sophie Calle, escriptora, fotògrafa i artista conceptual francesa.[19]
- 1955 - Grajewo, Polònia: Andrzej Szczytko, actor i director de teatre polonès.
- 1959 - Sotxi. URSS: Borís Nemtsov, polític liberal rus (m. 2015).[20]
- 1966 - Londres, Anglaterra, Regne Unit: David Cameron, polític conservador britànic i primer ministre del Regne Unit des de l'11 de maig de 2010.[21]
- 1996 - Washington D.C. (EUA): Bella Hadid, model nord-americana.[22]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1837 - Barcelona: Marià Vehils i Salvat, advocat, polític i alcalde de Barcelona (n. ca. 1799).
- 1922 - Buenos Aires, Argentina: Josep Rodoreda i Santigós, músic i compositor català (n. 1851).
- 1928 - Barcelona: Ignasi Iglésias i Pujadas, dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista.
- 1953 - la Vall d'Uixó (la Plana Baixa): Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (57 anys).
- 1954 - Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista català.
- 1974 - Mèxic: Pere Bosch i Gimpera, arqueòleg i prehistoriador català.
- 1997 - Cornellà de Llobregat: Joaquim Vilà i Folch, dramaturg, crític de teatre i folklorista català.[23]
- 2019 - Badalona: Consol Villaubí i Pons, ballarina i coreògrafa catalana (n. 1932).[24]
- 2022 - Barcelona: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (n. 1935).
- Resta del món
- 1390 - Alcalá de Henares, Regne de Castella: Joan I de Castella, rei de Castella i Lleó.
- 1653 - Venècia: Lucrezia Marinelli, humanista i defensora dels drets de les dones (n. 1571).
- 1730 - Paramariboː Johanna Helena Herolt, pintora alemanya especialitzada en flors, motius vegetals i insectes (n. 1668).[25]
- 1793 - Pequín, Xina: Joseph-Marie Amiot, jesuïta missioner i pintor francès a Pequín (n. 1718).[26]
- 1924: Pequín (Xina): Lin Shu, escriptor i traductor xinès (n. 1852)[27]
- 1932: Madrid: Carmen de Burgos, escriptora, periodista i feminista espanyola (n. 1867).[28]
- 1943 - Amsterdam, Països Baixos: Pieter Zeeman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de 1902 (n. 1865).
- 1944 - Auschwitz-Birkenau: Friedl Dicker-Brandeis, artista i educadora austríaca jueva (n. 1898).[29]
- 1958 - Castel Gandolfo: Pius XII, nom Eugenio Maria Giovanni Pacelli Papa des del 2 de març del 1939 fins al dia de la seva mort (n. 1876).[30]
- 1967
- La Higuera, Bolívia, Ernesto "Che" Guevara, revolucionari i guerriller argentí-cubà.
- Neuilly-sur-Seine (França): André Maurois, novel·lista francès (n. 1885).[31]
- Londres (Anglaterra): Cyril Norman Hinshelwood, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (n. 1987).
- Nova York (Estats Units): Edith Storey, actriu estatunidenca.[32]
- 1970 - Hollywood, EUA: Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 1973 - Filadèlfia: Rosetta Tharpe, cantant i guitarrista nord-americana pionera (n. 1915).[33]
- 1974 - Hildesheim, RFA: Oskar Schindler, industrial alemany que salvà 1.200 jueus de l'holocaust.
- 1978 - Bobigny, Illa de França: Jacques Brel, cantant belga.[34]
- 1982 - Londres: Anna Freud, psicoanalista, fundadora de la psicoanàlisi en els nadons (n. 1895).[35]
- 1987 - Brookline, Massachusetts (EUA): William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1892).
- 1995 - Berwickshire (Anglaterra): Alec Douglas-Home, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1963-1964) (n. 1903).[36]
- 2006 - Cholet (Maine-i-Loira), Danièle Huillet, cineasta francesa, autora d'una filmografia lliure i radical (n. 1936).[37]
- 2009 - Yverdon-les-Bains (Suïssa): Jacques Chessex, novel·lista, poeta, editor i pintor suís, escriptor en francès. Premi Goncourt de novel·la l'any 1973, per l'Ogre i de poesia l'any 2004 (n. 1934).
- 2015 - Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia.[38]
- 2016 - Varsòvia, Polònia: Andrzej Wajda, director de cinema polonès.[39]
- 2018 - Brandford, Connecticut (Estats Units): Thomas Arthur Steitz, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2009.
Festes i commemoracions
modifica- Santoral: sants Abraham, patriarca, i Sara; Dionís de París, màrtir; Demetri d'Alexandria (sant), bisbe; Teofrid d'Albi, abat de Corbie; Sabí de Bigorra, eremita; Joan Leonardi, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu; Lluís Bertran, dominic; venerable Pius XII; només per als ortodoxos, Gedeó, jutge (correspon al 26 de setembre julià); Robert Grosseteste (només Església Anglicana).
- Diada Nacional del País Valencià
- Celebració de Sant Dionís a València i rodalia, amb la popular Mocadorada i dia dels enamorats per a molts valencians.
Referències
modifica- ↑ Rodríguez, Tere. «9 d'Octubre del 1977, el punt de partida de totes les reivindicacions». La Veu, 09-10-2017. [Consulta: 28 desembre 2022].
- ↑ Mutibwa, Phares Mukasa. Uganda Since Independence: A Story of Unfulfilled Hopes (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1992, p. 24. ISBN 9781850651208.
- ↑ Press, Europa. «La UA levanta la suspensión a Malí impuesta tras el golpe de Estado», 09-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Frederic Soler i Hubert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Sebastià Gasch (1897-1980)». Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «ADAM, Ognibene de». Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Camille Saint-Saëns» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1902» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Mihajlo Pupin | Serbian American physicist» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 20-23. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Helene Deutsch». Jewish Women's Archive. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑
Lila Kedrova a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «CLOSTRE Adrienne (1921-2006)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine (CDMC), 25-04-2012. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2003» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «John Lennon | Biography, Songs, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Mor France Gall, ídol de la cançó francesa dels seixanta». El Periódico de Catalunya, 07-01-2018 [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2016» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Nueva exposición temporal 'SOPHIE CALLE'» (en castellà). Centre Pompidou de Málaga, 19-11-2021. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Boris Yefimovich Nemtsov | Russian physicist and politician» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «David Cameron | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ Bella Hadid a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «Obituari de Joaquim Vilà i Folch». Anuaris.cat. [Consulta: 23 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mor la ballarina i coreògrafa Consol Villaubí, creadora del Ballet Experimental de l'Eixample», 09-10-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ de Beer, Astrid. «Graff, Johanna Helena (1668-1730)». Huygens Instituut.
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Yufen, Tai. La influencia literaria y el impacto cultural de las traducciones de Lin Shu (1852-1924) en la china de finales del siglo XIX y principios del XX (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.
- ↑ «Carmen de Burgos. Biografía». Instituto Cervantes.
- ↑ Makarova, Elena. «Friedl Dicker-Brandeis» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ «PIO XII, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - André Maurois» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Paul Hubert Conlon i Gracy Kingsloy «Edith Storey». Los Angeles Times, 10-10-1967. Arxivat de l'original el 2019-10-17 [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ «Sister Rosetta Tharpe» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 04-08-2023. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Jacques Brel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Anna Freud | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Sir Alec Douglas-Home | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Obituary: Danièle Huillet» (en anglès). The Guardian, 17-10-2006. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Koopsta Knicca, Three 6 Màfia Rapper, Dead at 40» (en anglès). , 09-10-2015.
- ↑ «9 d'octubre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 d'octubre