9 d'agost
data
(S'ha redirigit des de: 9 de agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 144 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1713 - Barcelona: Antoni Berenguer, diputat militar de la Generalitat, aconsegueix de trencar el bloqueig naval de la ciutat al que la sotmetien els exèrcits de Felip V de Castella.
- 1835 - Ripoll: Saqueig i destrucció del monestir i de tot el patrimoni històric, polític i cultural que contenia, incloent-hi les tombes dels primers comtes catalans.
- 1936- Carretera de Tortosa a Barcelona: Són assassinats els polítics ampostins Joan Palau i Miralles i el seu fill Joan Palau i Mayor.
- 1992 - Barcelona: Es clausuren els Jocs Olímpics de la XXV olimpíada.
- Resta del món
- 1757 - Lake George (Nova York) (estat de Nova York, EUA): els anglesos es rendeixen després de la batalla de Fort William Henry i posteriorment els aliats indis dels francesos els van massacrar, durant la Guerra Franco-Índia.
- 1780 - Oceà Atlàntic (entre les Açores i el Cap de São Vicente: l'armada espanyola guanya la batalla del cap de Santa Maria en el context de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
- 1814 - Estats Units: El president Andrew Jackson obliga als creek a signar el Tractat de Fort Jackson després de la derrota en la Guerra Creek.
- 1945 - Nagasaki (Japó): un bombarder B-29 (batejat Bock's Car) de l'exèrcit dels Estats Units llença la segona bomba atòmica (Fat Man) sobre la ciutat de Nagasaki provocant 40.000 morts i 60.000 ferits.
- 1969 - Beverly Hills (EUA): La família de Charles Manson entra a la finca de Roman Polanski i assassina la seva dona Sharon Tate i 5 persones més.
- 2004 - Japó: un accident a la Central Nuclear de Mihama provoca cinc morts i deu ferits.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1930 -
- Santa Fe de Segarra: Carme Balcells i Segalà, agent literària catalana (m. 2015).[1]
- Barcelona: Anna Ricci, mezzosoprano catalana que es dedicà al cant, la recuperació de la lírica antiga i l'ensenyament (m. 2001).[2]
- 1931 - Mataró: Genís Samper i Triedu fou un religiós escolapi i pedagog català.
- 1952 - Lleida: Àngel Ros i Domingo, polític català, paer en cap de Lleida.
- 1953 - Solsona: Ramon-Àngel Davins i Agnès (Pinxo), pintor.
- 1980 - Vilafranca de Penedèsː Núria Cabanillas, gimnasta rítmica, tricampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996.[3]
- 1982 - Mollet del Vallès: Anna Simon i Marí és una periodista i presentadora de televisió catalana.[4]
- 1984 - Barcelona: Gerard Esteva i Viladecans actualment és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i del Comitè Olímpic Català.
- 1985 - Barcelonaː Esther Morales i Fernández, nedadora catalana resident a Mallorca, medallista paralímpica.[5]
- 1990 - Valènciaː Ana Amo Ramada, futbolista valenciana.[6]
- 1992 - Palma, Mallorcaː María España Almendro, jugadora mallorquina de bàsquet.[7]
- Resta del món
- 1739 - Figline Valdarno: Lorenzo Pignotti, escriptor de faules italià.
- 1861 - San Franciscoː Dorothea Klumpke, astrònoma estatunidenca (m. 1942).[8]
- 1872 - Nové Mesto nad Váhom: Vilma Glücklich, activista feminista, promotora de reformes educatives i pacifista (m. 1927).[9]
- 1875 - Birmingham, Anglaterra: Albert William Ketèlbey, compositor, pianista i director d'orquestra anglès (m. 1959).
- 1878 -
- Enniscorthy, comtat de Wexford, Irlandaː Eileen Gray, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta (m. 1976).[10]
- Wernigerode, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany (m. 1956).
- 1892 - Sirkazi (Tamil Nadu, actual Índia): Shiyali Ranganathan, bibliotecari hindú, creador de la Colon Classification i l'anàlisi de facetes en documentació (m. 1972).
- 1896 - Neuchâtel, Suïssa: Jean Piaget, psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís.
- 1897 - Chillán, Regió del Bío-Bío, Xileː Marta Brunet, escriptora xilena (m. 1967).[11]
- 1899 -
- Maryborough, Queensland: Pamela Lyndon Travers, escriptora, actriu i periodista australiana, creadora de Mary Poppins.[12]
- Nova York, Estats Units: Paul Kelly, actor estatunidenc.
- 1907 - Madridː Ángeles Gasset, pedagoga i professora espanyola (m. 2005).[13]
- 1911 - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): William Alfred Fowler, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1983 (m. 1995).[14]
- 1913 - Cadisː Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya (m. 2002).[15]
- 1914 - Hèlsinkiː Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.[16]
- 1919 - La Grange, Illinoisː Leona Woods, física nuclear americana (m. 1986).[17]
- 1920 - Nova Yorkː Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (m. 2012).[18]
- 1927 - Westhougton, Lancashire, Anglaterra: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.[19]
- 1933 - Saragossa: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1980).
- 1945 - Cookham Dene, Berckshire, Anglaterraː Posy Simmonds, autora de còmics anglesa.[20]
- 1953 - Troyes (França): Jean Tirole, economista francès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2014.[21]
- 1957 - Nova York (Estats Units): Melanie Griffith és una actriu de cinema nord-americana.
- 1959 - Odessaː Maria Guleghina, cantant d'òpera (soprano) soviètica i russa, lligada al repertori operístic italià.[22]
- 1961 - Auckland, Nova Zelanda: John Key, polític neozelandès i Primer Ministre de Nova Zelanda des del 2008.
- 1963 - Newarkː Whitney Houston, cantant nord-americana (m. 2012).[23]
- 1971 - Alep, Síriaː Carolin Tahhan Fachakh, monja siriana, Premi Internacional Dona Coratge 2017.[24]
- 1972 - Carolina del Príncipe, Colòmbia: Juanes, és un cantant colombià.
- 1974 - Ålesundː Cecilie Skog, aventurera noruega, alpinista extrema, exploradora polar.[25]
- 1980 - Parísː Lolita Séchan, escriptora francesa, autora especialment de contes infantils i d'escenaris de còmics.[26]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1862 - Barcelona: Lutgarda Mas i Mateu, religiosa, fundadora de les Religioses Mercedàries Missioneres.
- 2010 - València (L'Horta): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en Història de la Medicina (n. 1933).
- 2013 - Barcelonaː Carme Aguadé i Cortés, pintora catalana (n. 1920).[27]
- Resta del món
- 117 - Selinunt (Cilícia): Trajà, emperador romà (n. 53).
- 803 - Constantinoble: Irene (Εἰρήνη), emperadriu romana d'Orient, promotora del Concili de Nicea (n. 752).[28]
- 1516 - 's-Hertogenbosch: Hieronymus Bosch, pintor i dibuixant neerlandès.
- 1912 - Salamancaː Càndida Maria de Jesús, religiosa basca, fundadora de les Filles de Jesús (n. 1845).[29]
- 1919 - Montecatini Terme, Pistoia, Itàlia: Ruggero Leoncavallo, compositor d'òpera i llibretista italià (n. 1857).
- 1942 - Auschwitz: Edith Stein, filòsofa alemanya, santa i copatrona d'Europa (n. 1891).[30]
- 1955 - Nova York (EUA): Henry E. Bliss, bibliotecari, creador de la Bibliographic classification (n. 1870).
- 1960 - Oyster Bay, Estat de Nova York: Evelyn Pierce, actriu cinematogràfica estatunidenca.[31]
- 1962 - Montagnola, Suïssa: Hermann Hesse, escriptor i filòsof suís, Premi Nobel de Literatura l'any 1946.[32]
- 1969:
- Beverly Hills, Califòrnia: Sharon Tate, actriu i muller del director Roman Polanski.
- Bellano, Lombardia (Itàlia): Cecil Frank Powell, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1950 (n. 1903).[33]
- 1975 - Moscou, URSS: Dmitri Xostakóvitx, compositor rus (n. 1906).[34]
- 1996 - Triesteː Marisa Madieri, professora i escriptora italiana (n. 1938).[35]
- 2021 - Thousand Oaks: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i d'Alma Reville.[36]
- 2023
- Quito: Fernando Villavicencio, Polític i periodista equatorià (n. 1963).
- Belgrad: Aleksandar Matanović, Jugador d'escacs serbi (n. 1930).
Festes i commemoracions
modifica- Sants al Martirologi romà (2011): Romà l'Ostiari, màrtir (258); Nateu d'Achonry, abat (s. IV); Fedlimin de Kilmore, bisbe (s. VI); Màrtirs de Constantinoble (ca. 729); Falc de Palena, eremita (segle xiv); Cándida María de Jesús, fundadora de les jesuïtines (1912); Teresa Beneta de la Creu o Edith Stein, màrtir (1942).
- Beats: Joan de Salerno, monjo (1242); Joan de Fermo, monjo (1322); Richard Bere, prevere màrtir (1537); Claude Richard, monjo màrtir (1794); Ceferino Giménez Malla, màrtir gitano; Faustino Oteiza i Florentino Felipe, màrtirs (1936); Florentino Asensio Barroso, bisbe de Barbastre, màrtir (1936); José María Garrigues Hernández, prevere màrtir (1936); Guillermo Plaza Hernández, sacerdot màrtir (1936); Rubén López Aguilar, Luis Ayala Niño, José Velázquez Peláez, Alfonso Antonio Ramírez Salazar, Gabriel Maya Gutiérrez, Ramón Ramírez Zuluaga, Luis Modesto Páez Perdono, monjos màrtirs (1936).
- Sants no presents al Martirologi: Firm i Rústic de Verona, màrtirs (ca. 290); Secundià, Marcel·lià i Verià, màrtirs (s. III-IV); Auctor de Metz, bisbe; Domicià de Châlons-sur-Marne, bisbe; Hathumar de Paderborn, bisbe (815); Maurili de Rouen, bisbe (1063).
- Beats no presents al Martirologi: Leone Bembo, bisbe (1188); Giovanni Olini, prevere (1300); John Felton, màrtir (1570); Franz Jägerstätter, laic màrtir (1943).
- Servents de Déu Miquel Serra i Sucarrats, bisbe de Sogorb i 4 companys màrtirs a la Vall d'Uixó (1936).
Església Copta
modifica- 3 Mesori: Aprim d'Alexandria, patriarca (106); Simeó l'Estilita, eremita.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
modifica- Se celebren els corresponents al 22 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
modificaCorresponen als sants del 27 de juliol del calendari julià.
- Sants: Pantaleó de Nicomèdia, màrtir (305); 853 Màrtirs de Tràcia; Antusa de Mantinea i companyes, abadessa (759); Climent d'Ocrida, bisbe (916), Angelar, Gorazd, Sabas i Naüm d'Ocrida, deixebles de Ciril i Metodi (s. X); Nikolai Kotxanov, foll per Crist (1392); Joasaf de Moscou, metropolità (1555); Cristòdul, màrtir (1777); Hermann d'Alaska (1837); Pulquèria de Viatka (1890); Ambròs, Plató i Pantalemó de Sarapul, màrtirs (1918); Ivan, prevere màrtir (1941); Manuel, monjo.
Església Evangèlica d'Alemanya
modifica- Adam Reusner, poeta (1582); Edith Stein, màrtir (1942).
Esglésies anglicanes
modifica- Mary Sumner, fundadora (1921).
Notes
modifica- ↑ «Carme Balcells i Segalà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Anna Ricci Giraudo. Biografia». Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Generalitat de Catalunya. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Núria Cabanillas Provencio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Anna Simon» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Esther Morales Fernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ SL, Gurenet Teknologia. «ANITA: Ana Amo Ramada (Delantera) / Jugadora Fútbol Femenino». www.txapeldunak.com. [Consulta: 26 agost 2016].
- ↑ «Federación Española de Baloncesto - Competiciones FEB». [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ Reynolds, J. H. «Dorothea Klumpke Roberts» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 104, 2, 01-04-1944, pàg. 92–93. DOI: 10.1093/mnras/104.2.92b. ISSN: 0035-8711.
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 162-164. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ RQ, circA. «Eileen, 1878 – 1976» (en espanyol europeu), 05-12-2016. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ Universitat de Chile. «Biografia de Marta Brunet». uchile.cl.
- ↑ «P.L. Travers» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 01-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Ontañón, Elvira «Ángeles Gasset, fundadora del colegio Estudio» (en castellà). El País [Madrid], 31-03-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1983» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Soler Gallo, Miguel. «Mercedes Formica, la abogada y escritora que puso voz a las mujeres en el franquismo» (en castellà). El Correo de Andalucía, 29-07-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Tove Jansson» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Leona Marshall Libby - Nuclear Museum» (en anglès americà). [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ «Passings Yvette Wilson, Margie Hyams». The Los Angeles Times, 16-06-2012.
- ↑ «Robert Shaw, British actor, novelist and playwright». Encyclopædia Britannica [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Simmonds, Posy (1945-)». A: Dictionnaire de la Bande dessinée: Les Dictionnaires d'Universalis (en francès). Encyclopaedia Universalis, 2015-10-27. ISBN 978-2-341-00230-1.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2014» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ «Artist Profile: Maria Guleghina, A Fierce Dramatic Soprano» (en anglès). Opera Wire, 09-08-2018. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Whitney Houston». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «International Women of Courage Award 2017: Sr. Carolin Tahhan, fma» (en anglès). IUSG International Union Superiors General, 03-04-2017. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ Larsen, Arne; Langlo, Per. «Cecilie Skog». Store norske leksikon. [Consulta: abril 2024].
- ↑ Céline Walter, « Lolita Séchan, manga de toi » Arxivat 2020-06-09 a Wayback Machine. sur Libération, 15 novembre 2016.
- ↑ «Carme Aguadé i Cortés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Irene | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «El Papa santificará a la beata española Cándida Cipitria y Barriola» (en castellà). ABC, 03-07-2009. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Edith Stein» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Katchmer, George A. A Biographical Dictionary of Silent Film Western Actors and Actresses (en anglès). McFarland, 2015-05-20, p. 307. ISBN 978-1-4766-0905-8.
- ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1950» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Fay, Laurel; Fanning, David. «Shostakovich, Dmitry (Dmitriyevich)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.52560 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Marisa Madieri. En 2016 se conmemora el vigésimo aniversario del fallecimiento de Marisa Madieri» (en castellà). Editorial Minuscula, 17-04-2016. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Madrid, Jose. «Patricia, la hija que sabía demasiado de su padre, Alfred Hitchcock ,muere a los 93 años» (en castellà). Vanitatis El Confidencial, 11-08-2021. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 9. August» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 d'agost