Abramo Basevi
Abramo Basevi (Liorna, Toscana, desembre de 1818 – Florència, 1885) fou un compositor, crític musical i metge italià.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 novembre 1818 Liorna (Itàlia) |
Mort | 25 novembre 1885 (66 anys) Florència (Itàlia) |
Activitat | |
Camp de treball | Música |
Ocupació | compositor, musicòleg, crític musical |
Gènere | Òpera |
Basevi va començar com un metge a Florència (1858). Els seus primers intents van fracassar com a compositor, però va no perdre l'afició i va estrenar dues òperes amb poc èxit, titulades Romilda ed Ezzelino (1840) i Henry Howard, 1847, i algun altra tipus de música. A Florència fundà el diari musical L'Armonia i col·laborà en el Bocherini. A Florència organitzà els Matins Beethovians, que donaren origen a la Societat del Quartet, creà un institut musical i establí una associació de concursos populars.
Si com a compositor no assolí gaire anomenada, com a escriptor musical i crític arribà a adquirir certa autoritat que justifiquen les seves obres Estudi sobre l'harmonia (Florència, 1865), Estudi sobre les òperes de Giuseppe Verdi (1859), Introducció a un nou sistema d'Harmonia (1862) i Compendi de la història de la Música (1866).
Referències
modifica- ↑ Rosenberg, Jesse «Abramo Basevi: A Music Critic in Search of a Context». The Musical Quarterly, Vol. 86, Núm. 4, 2002, pàg. 630-688 [Consulta: 9 març 2017].
- ↑ Chusid, Martin. Verdi's Middle Period: Source Studies, Analysis, and Performance Practice. University of Chicago Press, Gener de 1997, p. 133. ISBN 978-0-226-10659-5. [Consulta: 9 març 2017].
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1033 (ISBN 84-239-4507-3)