Viquipèdia

Aeroport Internacional El Dorado

L'Aeroport Internacional El Dorado (codi IATA: BOG, codi OACI: SKBO) (en castellà: Aeropuerto Internacional El Dorado) és el més important i més gran aeroport de Colòmbia. Es troba localitzat a 15 quilòmetres a l'occident del centre de Bogotà, enmig de les localitats de Fontibón i Engativá. Opera tant vols nacionals com internacionals principalment a Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i Europa. L'edifici aeroportuari ocupa una àrea aproximada de 690 hectàrees.

Infotaula d'aeroportAeroport Internacional El Dorado
Aeropuerto Internacional El Dorado

IATA: BOG – OACI: SKBO – FAA:
Resum
Tipus d'aeroport Públic / Militar
Gestor OPAIN, S.A.
Serveix Bogotà, Colòmbia
Altura (msnm) 2,628 m / 8,361 ft
Coordenades 04° 42′ 05″ N, 74° 08′ 49″ O / 4.70139°N,74.14694°O / 4.70139; -74.14694 (Aeroport Internacional El Doardo)
Web www.elnuevodorado.com
13R/31L 3,800 12,467 Asfalt
13R/31L 3,800 12,467 Asfalt
Estadístiques (2009)
Operacions 94.793
Passatgers 14,899,199
Càrrega (en tones) 512,844
Font:[1]

És l'aeroport amb major tràfic de passatgers de l'Amèrica del Sud amb 15 milions de passatgers anuals, amb unes xifres per davant de l'Aeroport Internacional de São Paulo-Guarulhos.

L'aeroport va rebre el seu nom el 1959 en memòria de la famosa llegenda de El Dorado a causa de la qual els conqueridors europeus van buscar sense èxit, en les seves expedicions en el continent americà, una "ciutat daurada". La història de Bogotà i del país en general està estretament enllaçada amb aquella llegenda, ja que a prop a l'actual ciutat està situada la Llacuna de Guatavita, el lloc on se celebrava un ritu descrit en la famosa llegenda.[2]

Descripció

modifica

L'Aeroport Internacional El Dorado compta amb dues terminals:

La Terminal El Dorado que es divideix en els sectors Nacional i Internacional i que cobreix tots els vols internacionals d'Avianca a més dels vols nacionals i internacionals de les altres aerolínies.

El Terminal Pont Aeri que és un aeroport annexo i que des de la seva inauguració en 1981 és el terminal exclusiu d'Avianca per a vols nacionals des d'i cap a Bogotà.

Història

modifica

La terminal de passatgers El Dorado va ser dissenyat durant el govern del General Gustavo Rojas Pinilla per reemplaçar a l'Aeroport de Sostre. La seva construcció es va iniciar el 1955 i va entrar en servei a la fi de l'any 1959 amb les altres dependències del llavors nou aeroport.

El 1981 Avianca va emprendre la construcció del Terminal Pont Aeri inaugurat pel President Julio César Turbay Ayala com a aeroport annexo per canalitzar els vols des de Bogotà a Cali, Medellín, Miami i Nova York.[3] En l'any 1990 van començar a funcionar des del tercer nivell de l'edifici-terminal les principals dependències del Departament Administratiu d'Aeronàutica Civil, entitat estatal que va reemplaçar a la desapareguda Empresa Colombiana d'Aeròdroms. És en aquest any que apareix l'edificació del Centre d'Estudis Aeronàutics. Així mateix, en els terrenys centrals localitzats a la zona oriental del *predio aeroportuari, sorgeix el Centre Nacional d'Aeronavegació.

En l'any 1998 es va inaugurar la segona pista de l'Aeroport Internacional El Dorado, la qual ha rebut molta disconformitat per part dels residents de la propera zona de Fontibón, a causa de les incessants operacions aèries durant el dia i la nit.[4]

Projecte de renovació

modifica
 
Mapa de l'Aeroport Internacional El Dorado.

La gran demanda present de passatgers ha impulsat que s'executi actualment un projecte per construir un nou aeroport molt més modern i amb major capacitat, tant per a vols comercials com de càrrega. Encara que inicialment s'havia planejat realitzar únicament la remodelació i ampliació de la terminal actual, el govern nacional va observar que hi havia la necessitat de construir un altre aeroport totalment nou.

Per al procés de la creació del nou terminal, el 7 de febrer de 2007 l'aeroport va ser lliurat en concessió al consorci Opaín com a empresa operadora de l'aeroport, després d'una publicitada i debatuda licitació.

El govern nacional va acceptar la proposta d'Opaín de demolir l'edifici el 14 de març de 2008, després d'haver-ho rebut en concessió. Inicialment la concessió estipulava la modernització de les actuals edificacions i la construcció d'algunes complementàries que unirien a la terminal principal amb el Pont Aeri; no obstant això durant les obres de modernització (vegeu més endavant, Fita 1), es van descobrir falles estructurals, que si bé no comprometien la integritat actual de l'edifici, sí que farien que una ampliació i modernització fossin completament inviables en termes econòmics. Opaín des d'un començament havia proposat la demolició de l'aeroport i havia presentat fins i tot un nou disseny per reemplaçar-ho, però el govern nacional es va oposar fermament per qüestions pressupostals i legals (a causa que es tractava d'una gran modificació als termes de la concessió que podia ocasionar que els altres competidors que van participar en la licitació presentessin demandes), malgrat que molts sectors de l'opinió pública estaven d'acord amb la proposta d'Opaín. Després que es descobrissin els problemes estructurals el govern va acordar finalment la demolició de l'aeroport i la compensació a la concessionària per les remodelacions que ja s'havien aconseguit a realitzar (Fita 1). Per arribar a suportar 16 milions de passatgers i 1.5 milions de tones de càrrega a l'any, Opaín planeja traslladar la terminal de càrrega per permetre l'ampliació de la terminal de passatgers i garantir també l'accés a través d'almenys una via addicional a l'existent del Carrer 26.[5]

El 19 de setembre de 2007 va començar l'execució de la Fita 1 del pla de modernització i expansió de l'aeroport. Aquest consisteix en l'expansió del Hall Central de la terminal avui existent i la instal·lació del sistema CUTE en el mateix. Aquests treballs van finalitzar en març de 2008, mes en què es va donar inici a l'execució de la Fita 2 que correspon a la construcció de la nova terminal de càrrega, un nou edifici per l'Aerocivil, una nova estació de bombers, un centre administratiu de càrrega i un edifici de quarantena. Aquest Fita va estar conclòs en setembre de 2009.[6]

La tercera fita de la construcció va començar a la fi de novembre de 2009. Es tracta de la Terminal 2, en el costat nord de la terminal actual. Això requerirà la demolició de la terminal de càrrega nacional, que començarà a funcionar als edificis de càrrega nous. S'espera que es completi en 2012, any en què l'antiga terminal es demolirà a fi de construir una Terminal 1 més àmplia.[7]

Destinacions

modifica

Terminal Internacional

modifica

Amèrica del Nord

modifica
 
Boeing 767-300 d'American Airlines aterrant en l'aeroport Internacional El Dorado des de Miami.

Amèrica Central i el Carib

modifica
 
Tupolev 204 de Cubana de Aviación arrivan de l'Havana, Cuba.

Amèrica del Sud

modifica

Europa

modifica
 
Airbus A340-300 d'Air France en el seu vol regular des de París, França.

Terminal Nacional

modifica
 
B737-700 d'Aires i l'E190 d'AeroRepública a la terminal nacional.

Estadístiques

modifica
Moviments 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000
Passatgers 14.899.199 13.548.420 12.763.979 11.771.284 10.711.108 10.003.434 7.281.664 7.533.000 7.380.052 7.212.583
Cargo (TM) 512.844 578.812 585.598 590.931 561.318 531.474 482.152 420.605 374.608 378.035
Rutes internacionals de major tràfic en l'aeroport d'El Dorado (2007)[8]
Posició Ciutat Passatgers Variació
posició 		Variació
%
1   Miami, Estats Units 506,295 =  11,6%
2   Madrid, Espanya 451,797  2  4,9%
3   Lima, Perú 439,485  2  6,4%
4   Ciutat de Panamà, Panamà 416,421  2  14,2%
5   Caracas, Veneçuela 384,102  2  19,3%
6   Nova York, Estats Units 304,948  1  33,5%
7   Quito, Equador 233,092  1  18,4%
8   Ciutat de Mèxic, Mèxic 186,322 =  17,9%
9   Ft. Lauderdale, Estats Units 181,120  2  35,4%
10   París, França 165,440  1  4,8%
11   São Paulo, Brasil 145,876  1  9,9%
12   Houston, Estats Units 138,689  5  58,8%
13   Santiago de Xile 112,706  1  3,7%
14   Guayaquil, Equador 104,137  2  10,3%
15   Atlanta, Estats Units 102,332  2  2,3%
16   Buenos Aires, Argentina 97,668  2  2,3%
17   San José de Costa Rica 84,021  2  14,2%
18   Orlando, Estats Units 80.381    Nou
19   Oranjestad, Aruba 64.332  1  9,1%
20   Barcelona, Espanya 61,475  4  76,4%

Referències

modifica
  1. ↑ World Aero Data Arxivat 2009-07-28 a Wayback Machine., OPAIN, Aerocivil[Enllaç no actiu]
  2. ↑ bogota-dc.com. «Aeroport Internacional El Dorado». [Consulta: 29 gener 2009].
  3. ↑ avianca.com. «Neix una història amb ales: Avianca - L'aerolínia de Colòmbia». Arxivat de l'original el 2010-12-26. [Consulta: 27 octubre].
  4. ↑ barriosdebogota.com. «Inconformitat amb Operació de la Segona Pista en Eldorado, Bogotà». [Consulta: 23 abril 2009].
  5. ↑ elnuevodorado.com. «Concesión aeroportuaria». Arxivat de l'original el 2008-12-19. [Consulta: 29 gener 2009].
  6. ↑ elnuevodorado.com. «El Nuevo Dorado OPAON S.A.». [Consulta: 29 gener 2009].
  7. ↑ eltiempo.com. «Aeropuerto Eldorado Será Demolido». [Consulta: 29 gener 2009].
  8. ↑ Estadísticas de operaciones aéreas 2007[Enllaç no actiu]

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport Internacional El Dorado
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aeroport_Internacional_El_Dorado&oldid=32159779»