Atacamita
L'atacamita és un mineral de coure de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la regió xilena d'Atacama, on va ser descoberta el 1801. Pertany i dona nom al grup de l'atacamita.
 Atacamita | |
|---|---|
 Prismes d'atacamita, de Xile | |
| Fórmula química | Cu₂Cl(OH)₃ |
| Epònim | desert d'Atacama  |
| Localitat tipus | Regió d'Atacama |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.DA.10a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.10a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.01 |
| Dana | 10.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics prims, fibrós, granular, compacte, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 6.03 Å, b = 9.12 Å, c = 6.865 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbic dipiramidal |
| Color | verd, verd maragda, verd fosc, verd negròs |
| Macles | contacte i penetració amb agrupacions maclades complexes |
| Exfoliació | pertfecte {010} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria a adamantina |
| Color de la ratlla | verd poma |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,745 a 3,776 |
| Densitat | 3,76 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.831 nβ = 1.861 nγ = 1.880 |
| Birefringència | δ = 0.049 |
| Pleocroisme | X = verd clar; Y = groc-verd; Z = verd grasós |
| Angle 2V | calculada: 74° |
| Dispersió òptica | r < v, forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ata |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'atacamita és polimorfa amb la botallackita, la clinoatacamita i l'anatacamita. Pertany al sistema ortoròmbic i la seva lluentor és vítria a adamantina. Es pot alterar a malaquita i crisocol·la, creant pseudomorfs. El seu color característic és una tonalitat entre el verd maragda i el verd fosc.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atacamita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
S'ha demostrat que l'atacamita és un dels components de les mandíbules d'algunes espècies de Glycera.[2]
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral relativament rar, format a partir d'altres minerals de coure primaris en l'oxidació o la zona de meteorització en climes àrids. També s'ha trobat com a producte de sublimació volcànica procedent de dipòsits de fumaroles, com a producte d'alteració de sulfurs en fumaroles negres, i com a alteració d'objectes antics de bronze i coure. Es presenta en associació amb cuprita, guix, brochantita, linarita, caledonita, malaquita, crisocol·la i els seus polimorfs.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[3] a la concessió San José (Xóvar, Alt Palància),[4] i a la mina La Amorosa (Vilafermosa, Alt Millars).[5]
Grup de l'atacamita
modificaEl grup de l'atacamita de minerals està compost per les següents espècies: anatacamita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, gillardita, haydeeita, herbertsmithita, kapellasita, leverettita i paratacamita.[6]
Referències
modifica
- ↑ «Atacamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ Lichtenegger HC, Schöberl T, Bartl MH, Waite H, Stucky GD «High abrasion resistance with sparse mineralization: copper biomineral in worm jaws». Science, 298, 5592, 10-2002, pàg. 389–92. Bibcode: 2002Sci...298..389L. DOI: 10.1126/science.1075433. PMID: 12376695.
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «San José claim (Los Sejas mine; El Negre mine), Chóvar, Castellón, Valencian Community, Spain». Mindat. [Consulta: 12 gener 2024].
- ↑ Cócera, H., Menor-Salván, C. and Muñoz-Alvarado, R. «Mineralogía de la concesión San Rafael, Villahermosa del Río, Castellón, España». Acopios, 1, 2010, pàg. 1-51 [Consulta: 12 gener 2024].
- ↑ «Atacamite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2014].