Autunita

L'autunita (calci uranil fosfat hidratat) és un mineral fluorescent de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de la localitat d'Autun (França), on va ser descoberta l'any 1852. És un mineral radioactiu. La localitat tipus d'aquesta espècies e stroba a Saint-Symphorien-de-Marmagne, a França. L'autunita també dona nom a un grup de minerals, el grup de l'autunita.

Autunita
Autunita
Fórmula química	Ca(UO₂)₂(PO₄)₂·10-12H₂O
Epònim	Autun
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars, agregats laminats o escamosos, i en les capes
Estructura cristal·lina	a = 14.0135(6) Å, b = 20.7121(8) Å, c = 6.9959(3) Å; Z=4
Grup puntual	ortoròmbic dipiramidal
Massa molar	986.26
Color	groc a verd clar
Macles	rara {110}
Exfoliació	{001} perfecta, {100} i {010} pobre
Fractura	desigual
Duresa	2 - 2.5
Lluïssor	nacarada, vítria
Color de la ratlla	groga clara
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3.1-3.2
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.553 - 1.555 nβ = 1.575 nγ = 1.577 - 1.578
Birefringència	δ = 0.003
Pleocroisme	X = incolora a groc pàl·lid; Y = Z = groc a groc fosc
Angle 2V	mesurada: 10° to 53°
Fluorescència	forta fluorescència verd-groc en UV
Solubilitat	soluble en àcids
S'altera amb	es deshidrata en l'aire
Altres característiques	pseudotetragonal de material sintètic
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Aut
Referències

Autunita

Característiques

És de color groc-verdós i té una duresa que oscil·la entre 2 i 2,5 a l'escala de Mohs. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i, sovint es troba en forma de cristalls tabulars quadrats. A causa del seu contingut d'urani d'un 48,27% és radioactiu, i també s'utilitza com a mineral d'urani. Si el mineral s'asseca, es converteix en metaautunita-I, i pot convertir-se en metaautunita-II després a l'escalfar-lo. Aquests dos minerals posteriors són molt rars a la natura. Per als estudis científics es recomana emmagatzemar el mineral en un recipient segellat per minimitzar la pèrdua d'aigua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'autunita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

Es produeix com a producte de l'oxidació dels minerals d'urani a pegmatites de granit i dipòsits hidrotermals. Alguns minerals associats són metaautunita, torbernita, fosfuranilita, saleeïta, uranofana i sabugalita.

A Catalunya, l'autunita ha estat descrita al Cap de Creus (Cadaqués, Alt Empordà), en contextos pegmatítics; també ha estat descrita a la Mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà).

Grup de l'autunita

El grup de l'autunita és un grup de fosfats d'uranil i arsenats en forma de làmines, amb fórmula A(UO₂)₂(XO₄)₂·10-12H₂O, on A pot ser Cu, Ca, Ba, o Mg, i X és P o As. Està format per: autunita, heinrichita, kahlerita, metarauchita, nováčekita-I, rauchita, sabugalita, saléeita, torbernita, uranocircita, uranospinita i zeunerita. Aquest grup també és conegut amb el nom de grup torbernita.