Balduí II d'Hainaut
Balduí II d'Hainaut (nascut al voltant de 1056, mort a Àsia Menor en 1098 prop de Nicea) va ser comte d'Hainaut i Valenciennes (1071-1098) i senyor de Beaumont (Hainaut) a la mort de la seva mare Riquilda d'Hainaut. Ell era el fill de Balduí VI, comte de Flandes, i Riquilda, comtessa d'Hainaut.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1056 (Gregorià) |
Mort | 1098 (Gregorià) (41/42 anys) İznik (Turquia) |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Croada Setge de Nicea setge d'Antioquia (1097) |
Altres | |
Títol | Comte de Hainaut (1071–1098) |
Família | Casa de Flandes |
Cònjuge | Ida de Lovaina (1084 (Gregorià)–) |
Fills | Error de Lua: Collision for array key 1 when passing data from Lua to PHP. |
Pares | Balduí VI de Flandes i Riquilda d'Hainaut |
Germans | Roger d'Hainaut Arnold III de Flandes |
Encara era un adolescent a la mort del seu pare i la seva mare va exercir la regència de Flandes i Hainaut en nom del seu germà gran Arnold III. Però les ambicions de la mare i el seu govern tirànic va ocasionar un any després d'una rebel·lió que va degenerar en una guerra civil. Arnold va morir en una batalla prop de Cassel i Robert el Frisó, l'oncle de Balduí i Arnold, es va convertir en comte de Flandes. Balduí va succeir al seu germà difunt com a comte d'Hainaut i pretendent de Flandes. Riquilda va rebre ajuda del bisbe de Lieja, del qual s'havia reconegut feudatària per l'Hainaut, però va ser derrotada una vegada més a Broqueroie. Balduí va haver de renunciar a Flandes el 1085 però fou reconegut com a comte d'Hainaut.
En 1095, quan la crida del Papa Urbà II al concili de Clermont, va agafar la creu i va marxar a la Primera Croada després d'assistir al Torneig d'Anchin amb Manassès, bisbe de Cambrai, Radbod, bisbe de Noyon, Lambert, bisbe d'Arràs, els abats de Hasnon, Crespin i Anchin, i altres 300 cavallers.
L'antagonisme amb el comte de Flandes, va fer que marxés amb l'exèrcit de Jofré de Bouillon, en lloc del de Robert II de Flandes (fill i successor de Robert el Frisó). Després de la captura d'Antioquia, va ser enviat en ambaixada a Constantinoble junt amb Hug I, comte de Vermandois. Fou sorprès, atacat i assassinat en una emboscada dels turcmans prop de Nicea.
Ascendència
modifica16. Arnold II de Flandes | ||||||||||||||||
8. Balduí IV de Flandes | ||||||||||||||||
17. Rozala d'Itàlia | ||||||||||||||||
4. Balduí V de Flandes | ||||||||||||||||
18. Frederic de Luxemburg | ||||||||||||||||
9. Ogiva de Luxembourg | ||||||||||||||||
2. Balduí VI de Flandes | ||||||||||||||||
20. Hug Capet | ||||||||||||||||
10. Robert II de França | ||||||||||||||||
21. Adelaida d'Aquitània | ||||||||||||||||
5. Adela de França | ||||||||||||||||
22. Guillem I de Provença | ||||||||||||||||
11. Constança d'Arle | ||||||||||||||||
23. Adelaida d'Anjou | ||||||||||||||||
1. Balduí II d'Hainaut | ||||||||||||||||
6. Renyer de Hasnon ? | ||||||||||||||||
3. Riquilda d'Hainaut | ||||||||||||||||
Matrimoni i fills
modificaEs va casar el 1084 amb Ida de Lovaina († 1139), filla d'Enric II, comte de Lovaina i Brussel·les i d'Adela de Betuwe. Van tenir :
- Balduí III (1088 - † 1120), comte d'Hainaut
- Lluís, vivia el 1096
- Simó, canonge a Lieja
- Enric († després de 1096)
- Guillem († després 1117)
- Arnold († després 1117)
- Ida, casada amb Guiu senyor de Chièvres; i després, vers 1100, amb Tomàs de Marle (vers 1073 - † vers 1130/1131)
- Riquilda, casada vers 1115 (separats el 1118) amb Amauri III de Montfort († 1136), comte d'Évreux
- Alix, casada amb Nicolau II de Rumigny († 1153 o una mica més tard)
Bibliografia
modifica
Referències
modifica- J-J. de Smet, «Baudouin II», Académie royale de Belgique, Biographie nationale, vol. 1 [détail des éditions], p. 807-808
- (anglès) Alan V. Murray, The crusader Kingdom of Jérusalem: A Dynastic History, 1099-1125, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000
- Medieval Lands
- Paul André Roger, Archives historiques et ecclésiastiques de la Picardie et de l'Artois - Volum 1, pàg. 265 - 1842