La Batalla de Ceret va ser lliurada el 20 d'abril del 1793. Va donar la victòria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exèrcit francès de Gautier Kerveguen, que intentava aturar l'avanç a la ciutat de Perpinyà.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Ceret
Guerres de la Revolució Francesa
Primera Coalició
Batalla de Ceret (Catalunya 1716-1802)
Batalla de Ceret
Batalla de Ceret
Batalla de Ceret (Catalunya 1716-1802)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data20 d'abril de 1793
Coordenades42° 29′ 21″ N, 2° 45′ 01″ E / 42.48917°N,2.75028°E / 42.48917; 2.75028
LlocCeret
EstatPrimera República Francesa Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria espanyola
CampanyaGuerra Gran
Bàndols
Bandera de França República Francesa Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants
Bandera de França Gautier Kerveguen Badera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Ricardos
Forces
1.500 infanteria
8 peces d'artilleria
3.000 infanteria
200 cavalleria
Baixes
400 morts i ferits
47 presoners
4 peces d'artilleria
19 morts i ferits
Cronologia

Antecedents

modifica

El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril del 1793, en resposta a l'execució de Lluís XVI de França. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos va envair el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, va ocupar la ciutat poc defensada d'Arles, i va avançar cap a Perpinyà per la vall del riu Tec.

L'ordre de batalla

modifica

Gautier Kerveguen,[1] a les ordres del general Matthieu La Houlière, va disposar les tropes franceses en dos grups, el primer emboscat entre les oliveres a l'esquerra del camí i la muntanya, mentre que el segon formava entre Ceret i el pont del camí, amb l'artilleria.

Antonio Ricardos va disposar les tropes en tres línies, la primera amb dos regiments i tres companyies, comandada per ell mateix, la segona per quatre companyies, i la tercera amb dos regiments.

Batalla

modifica

Ricardos va iniciar el combat amb l'atac per la dreta del flanc esquerre per part de la infanteria lleugera dels voluntaris de Catalunya i Tarragona amb trets de fuselleria, que va ser resposta pels francesos situats a les oliveres i per dos canons emplaçats davant del pont.

Seguidament, el Conde de la Unión va fer prendre dos canons apostats a la carretera d'Arles, fent fugir els francesos, i capturant aquestes peces i les del pont. Desbordats i presa l'artilleria, els francesos van fugir al Voló.

Conseqüències

modifica

Aquesta batalla significa l'ocupació espanyola de la vall del Tec en la seva progressió per a la presa de Perpinyà, el suïcidi del general Matthieu La Houlière, que no va suportar la humiliació de la derrota, i que l'exèrcit francès dels Pirineus es dividís en dos, l'exèrcit dels Pirineus occidentals, comandat pel general De Flers i l'exèrcit dels Pirineus orientals, comandat pel general Joseph Servan.

Referències

modifica
  1. Sinsoilliez, Robert. Étienne-François-Louis-Honoré Le Tourneur: le Normand qui a gouverné la France (en francès). Editions Charles Corlet, 2002, p. 69. ISBN 2847060227.