Carmelina Delfín va ser una compositora i pianista nascuda a Cuba en la dècada de 1920. El dia de l'Alliberament de Cuba de 1943 va actuar en un concert al Carnegie Hall i en nombrosos altres concerts, sovint interpretant les seves pròpies obres. Es desconeixen les dates de naixement i mort de Carmelina Delfín. Només se sap que va venir al món a l'Havana, mentre que el seu decés, a avançada edat, va ocórrer a Nova York.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaCarmelina Delfin
Biografia
Naixementl'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata

Com a intèrpret

modifica

Va començar els estudis musicals al conservatori "Peyrellade" on va obtenir medalles d'or, plata i bronze en quart, cinquè i sisè anys de piano.

El 10 de juny de 1928 es va presentar al Teatre Nacional (avui Gran Teatro de La Habana), amb l'Orquestra Filharmònica de l'Havana i posteriorment amb l'Orquestra Simfònica.

Va viatjar als Estats Units l'any 1936. Allà va iniciar una gran gira per tot el país i Canadà.

El 10 octubre 1943 va actuar com a solista en la Carnegie Hall de Nova York interpretant Rapsòdia Negra per a piano i orquestra d'Ernesto Lecuona.

El 1946 va actuar en un dels escenaris de concerts més important dels Estats Units: la sala The Town Hall de la ciutat de Nova York.

Com a compositora

modifica

Com a compositora, la seva producció musical és heretada del romanticisme i lirisme de Chopin, Mendelssohn i Schumann, però hi ha en ella una necessitat expressiva per desenvolupar melodies en les quals els elements hispànics i africans més caracteritzadors de la cultura musical cubana estan presents.

El seu catàleg es nodreix de cançons cubanes, música simfònica, coral i obres per a piano com a instrument solista. El 1940 la National Broadcasting Company li va oferir un contracte per a la creació d'obres que serien transmeses en un programa radial de gran audiència. El 1942 va ser premiada en un concurs patrocinat per l'Oficina del Coordinador d'Afers Americans, a Washington, amb la composició Himne de les Amèriques, interpretat i gravat en disc per la Banda de la Marina dels Estats Units.

Música simfònica

modifica
  • Concertino
  • Himno de las Américas
  • Leyenda.
  • Impromptu.
  • Nocturno en Fa Menor.
  • Scherzo en Mi Menor.
  • Tres estudios de concierto.
  • Capricho español.
  • Sonata No. 1
  • Sonata No. 2
  • Preludio en Do Menor.
  • Preludio No. 2 en Si Mayor.
  • Preludio No. 5 en Re Mayor.
  • Preludio No. 7 en Re Mayor.
  • Preludio No. 9 en La Mayor.
  • Preludio No. 10 en Mi Menor.
  • Preludio No. 12 en Re Menor.
  • Bagatela.
  • Zapateo.
  • Melodía sentimental.
  • Vals pasional.
  • Nunca lo sabrás.
  • Ofrenda.

Cançons

modifica
  • Al recordar tu nombre.
  • Romanza.
  • Amores y pesares.
  • Al caer la tarde.
  • Bajo una enredadera.
  • Quiero de tus labios escuchar.
  • Manantial.
  • Triste añoranza.
  • Bella gitana.
  • En el cañaveral.
  • Sueños rotos.
  • Ofrenda.
  • Nunca lo sabrás.[3]

Referències

modifica
  1. Orovio, Helio. Cuban Music from A to Z, 2004. 
  2. Sadie, Julie Anne, Samuel, Rhian. The Norton/grove Dictionary of women composers, 1994. 
  3. Valdés Cantero, Alicia. Con música, textos y presencia de mujer. Ediciones UNIÓN, 2005. ISBN 959-209-577-9.