Chamaecyparis
Chamaecyparis és un gènere de coníferes dins la família Cupressàcia, nativa d'Àsia oriental i est i oest d'Amèrica del Nord. En el comerç de vivers sovint s'anomena incorrectament com "xiprer fals". Els sinònims inclouen Retinispora Siebold & Zucc. i Retinospora Carr. El nom de Chamaecyparisis deriva del grec khamai, significa 'terra', i kuparissos 'xiper'.
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Subfamília | Cupressoideae |
| Gènere | Chamaecyparis Spach, 1841 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Retinospora
|
.svg){kind=icon}
Són arbres perennifolis que fan de 20 a 70 m d'alt.
Taxonomia
modifica- Chamaecyparis formosensis - Taiwan.
- Chamaecyparis lawsoniana - Amèrica del Nord, oest.
- Chamaecyparis obtusa - Japó.
- Chamaecyparis pisifera - Japó.
- Chamaecyparis taiwanensis - Taiwan.
- Chamaecyparis thyoides - Amèrica del Nord, est
C. taiwanensis is considerat per molts autors com una varietat de C. obtusa (com C. obtusa var. formosana).
També hi ha espècies fòssils incloent:[1]
- †Chamaecyparis eureka Eocè, Axel Heiberg Island, Canadà.
- †Chamaecyparis linguaefolia Oligocè, Colorado, USA
L'espècie Chamaecyparis nootkatensis, ha estat transferida al gènere Callitropsis com Callitropsis nootkatensis, o tornada a Cupressus nootkatensis.
| Tàxons | sinònims (i subtaxons inclosos) | Continent | Nom català |
|---|---|---|---|
| Chamaecyparis Spach | Retinispora Siebold & Zucc. | camecíparis, fals xiprer, xiprer fals | |
| Chamaecyparis formosensis Matsum. | Cupressus formosensis (Matsum.) A. Henry | 3 As-temp | camecíparis de Formosa, xiprer de Formosa, xiprer fals de Formosa |
| Chamaecyparis lawsoniana (A. Murray bis) Parl. | Cupressus lawsoniana A. Murray bis | Am-N | xiprer de Lawson, camecíparis, camecíparis de Lawson, cedre de Port Orford, xiprer fals de Lawson; cedre [fusta] |
| Chamaecyparis nootkatensis | → Cupressus nootkatensis | ||
| Chamaecyparis obtusa (Siebold & Zucc.) Endl. | Cupressus obtusa (Siebold & Zucc.) F. Muell | 3 As-temp | xiprer hinoki, camecíparis hinoki, hinoki, xiprer del Japó, xiprer fals hinoki, xiprer obtús |
| Chamaecyparis obtusa var. formosana (Hayata) Hayata | Chamaecyparis taiwanensis Masam. & Suzuki,
Cupressus obtusa var. formosana (Hayata) Dallim. & A.B.Jacks., |
3 As-temp | xiprer hinoki de Formosa |
| Chamaecyparis pisifera (Siebold & Zucc.) Endl. | Cupressus pisifera (Siebold & Zucc.) F. Muell | 3 As-temp | xiprer sawara, camecíparis sawara, xiprer dels pèsols, xiprer fals de Hondo, xiprer fals sawara |
| Chamaecyparis thyoides (L.) Britton, Sterns & Poggenb. | Am-N | xiprer blanc americà, camecíparis blanc americà, xiprer fals blanc americà | |
| Chamaecyparis thyoides var. henryae (H. L. Li) Little | Chamaecyparis henryi H. L. Li | Am-N | camecíparis de Florida, xiprer fals de Florida |
Cultiu i usos
modificaQuatre espècies (C. lawsoniana, C. obtusa, C. pisifera, i C. thyoides) són plantes ornamentals
La seva fusta és fragant i al Japó s'ha usat per construir temples.
Referències
modifica
- Gymnosperm Database: Chamaecyparis
- Flora of China: Chamaecyparis
- Flora of North America: Chamaecyparis
- Germplasm Resources Information Network: Chamaecyparis Arxivat 2009-01-14 a Wayback Machine.
- Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.
- Hwang, S.-Y., Lin, H.-W., Kuo, Y.-S., & Lin, T.-P. (2001). RAPD variation in relation to population differentiation of Chamaecyparis formosensis and Chamaecyparis taiwanensis. Bot. Bull. Acad. Sin. 42: 173-179. Available online (pdf file).
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Brummit R. K., TDWG. World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (WGSRPD). 2, 2001.
- WCSP, Royal Botanic Gardens, Kew. World Checklist of Selected Plants.
- U.S. National Plant Germplasm System. GRIN-Global Project (> Genus or species name: Cupressus)
- ↑ Kotyk, M.E.A. «Early Tertiary Chamaecyparis Spach from Axel Heiberg Island, Canadian High Arctic». Canadian Journal of Botany, 81, 2003, pàg. 113–130. DOI: 10.1139/B03-007.